Ara són dos quarts de dotze del migdia i sis minuts.
Seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Tarraco Viva és una opció de lleure indiscutible
per aquests dies i per al cap de setmana.
Però n'hem de perdre de vista que la ciutat en viurà
i experimentarà altres accions relacionades amb la cultura,
però també, en aquest cas, amb la solidaritat.
Aquest divendres, al punt de les set de la tarda,
al Teatre Metropol de Tarragona tindrem l'ocasió
l'oportunitat de gaudir de la música de la banda Unió Musical
de Tarragona, una formació més que coneguda de tots vostès
i que en aquesta ciutat té moltíssims seguidors i seguidores
a mans de la música.
Doncs bé, els podrem sentir excepcionalment aquest divendres
en un acte que impulsa, que organitza Mans Unides
aquí a la ciutat de Tarragona.
La veritat és que és una entitat prou coneguda
perquè fa una tasca, tot i que és una tasca silenciosa,
fa una tasca molt continuada.
I no és habitual que Mans Unides faci gales
o concerts d'aquestes característiques.
Però enguany, com que els tractes,
pugui dur a terme tots els projectes que es plantejen,
doncs han afegit encara aquest acte.
Saludem la presidenta delegada de Mans Unides a Tarragona,
Maite Rodríguez, molt bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Ara ho deia, que no és habitual.
Vosaltres no prodigueu molt aquest tipus d'actes?
No, generalment no.
Però tant en tant fem un acte una mica diferent.
Tampoc podem fer sempre del mateix estil.
Sempre fem sopars solidaris, activitats xerrades...
La marxa de la solidaritat.
La marxa, la marxa...
És un clàssic.
Sí, és un clàssic.
Els sopars també.
Els sopars fan més de 30 anys, eh?
Més de 30 anys que fem sopars a Tarragona.
Però aquest any passat
lo van fer en 18 o 19 localitats de la delegació,
que també hi ha llavors en aquestes...
Són molt diferents.
El sopar de Tarragona és més per als socis,
per als amics,
els col·laboradors de Mans Unides,
d'aquest estil permanent.
I els dos pobles col·labora tot el poble.
i realment a nosaltres no s'inviten.
Hem anat a alguns pobles de l'any passat
i realment dic,
però aquí està tot el poble.
També és bonic.
No és que siguin tots de Mans Unides,
no són tots socis ni col·laboradors,
però jo els dic que són simpatissants.
De fet, aquest divendres
és un acte que està absolutament obert a tothom.
A tothom, a tothom.
Amb un petit preu d'entrada
que és gairebé simbòlic, podíem dir,
i que donarà...
O sigui, el concert que has dit ara mateix
té dues finalitats.
primer, escoltar, escoltar un bon concert,
que estic segur que la banda ho farà
perquè ja l'hem sentit diverses vegades
i és una banda, com tu has dit, excepcional.
També per fer la presència pública de Mans Unides.
De tant en tant, hem de sortir al carrer.
Treballem tot l'any.
Molta gent pensa que això ho fem en febrer,
que és la campanya fort,
però realment la delegació està oberta tot l'any matí i tarda
i jo us puc dir que no parem ni un minut.
O sigui, que la gestiona tot un voluntariat,
cada un li dedica el temps que pot,
però realment la tarea és bastant.
i sempre organitzem, no sé,
per almenys una o dues activitats al trimestre,
sí, i depèn de l'estil.
L'any passat vam fer un festival,
o fa dos anys,
vam fer un festival en el Teatro Metropol
en què va intervenir un obre de teatre
i un grupet de baile i tot de ball.
I aquest any hem pensat
que un concert és molt bonic
i la gent de Tarragona
estic segura que assistirà de ple.
Aviam, Mans Unides és una organització no governamental
molt veterana,
fins al punt que quan Mans Unides va néixer
i va començar a treballar
no existia ni tan sols podríem dir
aquest terme d'organització no governamental,
això és posterior.
No.
La veterania,
i teniu una reputació que us heu guanyat a pols,
com a entitat seriosa.
Sí, va néixer l'any 60
per un grup de dones.
Jo ara quan sento una televisió
amb els mitjans
que un grup de dones d'aquí, d'allà
s'han organitzat per reivindicar els seus drets,
jo em poso molt contenta, eh?
Perquè jo vaig participar en la primera,
la segona, la segona,
perquè llavors l'organitzava
amb un grup de dones de l'Església,
del moviment catòlic,
i eren les dones ja casades.
I jo que l'any 60 jo encara era soltera,
per tant,
i l'any següent ja m'havia casat
i diu que puc participar.
I jo és una de les coses que tinc al nord,
vol dir que 40 anys he estat participant
amb la mateixa intensitat que ara,
impossible, impossible.
Però sempre s'ha estat vinculada.
Però sempre s'ha estat vinculada,
si no d'una manera pràctica,
d'una manera ideològica,
sempre hi havia alguna activitat,
jo acudia,
era sòcia,
i era una organització
que dependia del moviment
d'això catòlica de dones,
després ja se va fer autònom.
I s'ha secularitzat una miqueta.
És un organisme de principis cristians,
el moviment,
en quant a van ser de les primeres...
Però aglutina moltes tendències, eh?
Sí, sí.
N'hi ha gent de tots els colors, també.
I formem part de la coordinadora d'ONGs
des de l'any 80,
que solament eren 8 ONGs en tot Espanya.
Una de les fundadores va ser Manus Unidas.
Vull dir que tot això,
suposo que la societat ho ha entès.
Treballem amb molta austeritat de gestió,
tot és voluntariat.
Els diners, a mi sempre m'agrada dir
que van directament al tercer món,
perquè és una de les preocupacions
de la societat.
Què arriben als diners?
Jo, quan assisteixo a algun acte,
hi expliquem el que hem recollit.
I el tema de l'austeritat és molt important.
Sí.
Perquè moltes vegades,
no, no, si és que la mateixa estructura
ja es menja bona part d'aquestes aportacions.
Per això, si tens una manera de fer austera,
des de tots els punts de vista,
això crea més confiança.
Ara no recordo exactament la quantitat,
però em sembla que les despeses són el 5,4.
però mig nacional.
No totes les entitats ho poden dir, això.
Jo això ho vaig dir una vegada
a un cunyat meu que forma part de mesos,
diu, no m'ho crec.
Diu, espera, mira, està publicat,
jo no m'ho invento.
Però això es deu al de voluntariat.
De voluntariat.
A veure, també és interessant
perquè aquests dies estem ja finalitzant.
Estic presentant la memòria, no?
Sí, estem presentant la memòria.
Encara la tinc emborradones a la meva taula,
però ja hem fet un resum,
ja tinc les dades comptables,
tenim les dades comptables a l'escala nacional,
a l'escala diocesana.
I a Tarragona ciutat
hem recollit 282.000 euros,
que és una quantitat que nosaltres considerem
que a base de donatius i socis està molt bé.
I el que estem molt contents
és que amb aquesta quantitat
hem pogut finançar tots els projectes
que ens havíem responsabilitzat primer d'any,
de l'any 2003.
Quins eren aquests projectes?
I eren set projectes,
un a Paraguai,
un altre a l'Índia,
a Barakat,
a Honduras,
a Venint,
a l'Àfrica,
a Bolívia
i a Eritrea.
Són set projectes
que quatre d'ells
els hem finançat totalment,
totalment,
amb les aportacions de Tarragona
i els altres tres
són cofinançats
amb els ajuntaments de Tarragona
en part.
perquè els projectes
que presentem
n'hi ha de molts nivells
a Manes Unides,
un o molt senzill
que resoldre
una necessitat
concreta.
Un pou d'aigua,
per posar un exemple.
Sí,
però sempre quan beneficia
un col·lectiu de persones
no mai una família
que necessiti un pou,
això no.
És evident.
Soltos són projectes
a una col·lectivitat
que es poden beneficiar
d'aquest pou
o facilitar
el rec d'unes hortes comunitàries,
horts comunitàries
també ho fem.
I després,
últimament,
perquè creiem
que és l'única manera
de resoldre
la situació
de determinades zones geogràfiques,
són programes,
són projectes ja amplis
amb molta capacitat
de diners
en dos o tres anys
que no es poden fer un any
i això
ho demanem
als organismes públics
que presenten
bases de convocatòria.
Nosaltres
ens presentem
en Tarragona,
l'Ajuntament de Tarragona
fa molts anys
que ens dona,
l'Ajuntament de Cambris
també,
el de Reus també.
la Diputació
també
ha convocat
a cada any.
Nosaltres aquest any,
clar,
tampoc
no es van a donar
cada any.
S'ha d'anar repartint,
no?
ens han donat
l'Ajuntament de Tarragona,
Reus i Cambris
i nosaltres
ho agraïm molt.
I entre tots
hem resolt
tots els set projectes
que havien de demanar,
amb la qual cosa
encara ens han sobrat
una mica de diners
que això es va
al Fondo Común
de l'organització
per als projectes
d'aquest any que ve.
Perquè una de les característiques
vostres,
no està malament recordar-ho,
és que la tasca
que desenvolupeu
no és assistencial,
sinó que treballeu
projectes
a mitja i llarg termini,
projectes de desenvolupament.
L'exemple són els objectius
del 2004,
el tema que realment
se n'està parlant molt
i positivament
dels microcrèdits
a dones
per a generació d'ingressos,
això ho dareu a terme
al Paquistan,
és un dels projectes.
Un altre,
El Salvador,
la formació de promotors
en drets humans.
Sí,
perquè en aquell país
com en tots,
els drets humans
estan sota cero
i molta gent d'aquesta
no tenen els coneixements
ni l'ànim
de defensar-se.
Llavors,
em sembla
que són
dues o quince persones
que se les farà
un curset
de promotors
per a que assessoren
els seus companys.
I això és un projecte
preciós
que hem agafat
de El Salvador.
Voleu portar
a Mali
una ambulància
per a la població rural?
Sí,
és un altre dels objectius.
Perquè és una zona immensa
de 30 o 40 quilòmetres
al rededor
que han de portar
els malalts greus
així com encamilla
sobre els homens
de la gent
i quan arriba
a l'hospital
no sabíem
si està pitjor.
Exacte,
a tots cinc.
I ens lo van demanar
i ens van considerar
que era...
Això sembla que
un cotxe
o una ambulància
no és un projecte
però que amb aquest
mitjà
pot ajudar
a una quantitat
de gent aquí
perquè no tinguin
les dades.
Però potser
aquesta ambulància
em sembla que
era 35 pobles,
aldees
que ben i pisarà.
Molt servei.
Aquí una ambulància
sembla que no sigui res,
però allà fa un servei
impressionant.
A què n'hi ha?
Aposteu en una línia
per la qual heu apostat
anteriorment
que és el tema
de la formació
dels joves
que és fonamental.
És que pensem
que l'educació
és l'única manera
de sortir del desenvolupament
i a la gent jove
no les podem
tancar les portes.
Precisament
en aquest projecte
s'han apuntat
tots els nois joves
de la marxa.
Ah, sí?
Sí.
Toda la joventut
està finançant
aquest projecte.
Em sembla
que ahir
em va donar
la quantitat,
ara no la dic exacta,
la quantitat de la marxa
la van tindre
fa una setmana
i doncs
més de la meitat
ja s'ha anat
en la marxa
la tenim recuperada.
El pressupost
era 38.000,
809 euros
i teniu ja
la meitat
aproximadament.
Sí.
bé,
full de la marxa.
Exacte,
entre la marxa d'aquí
la marxa de Vendrell
la marxa
de les activitats
de los col·legis
nosaltres
lo van sumant
que falta algo
pues lo posa
el resto
de la cantidad
que hem escollit
que hem recaudat
vaya, vull dir.
Algún aspecte més
ha destacat
de la memòria?
De la memòria
pues que també
hem fet
que volem fer
moltes coses
que ens agradaria
tindre més voluntaris
que hem fet
una tasca
de potencial voluntariat
i de formar-ho
que crec que és important.
I després
hem treballat bastant
en les
vocalies comarcals
perquè Mans Unidas
vol estar molt a prop
de la gent
i aquí a Tarragona
pues potser
som uns 20 o 25 persones
però en les comarques
n'hi ha dos o tres.
Llavors hem fet
alguns cursets
de formació
de voluntariat.
També és important
tota la tarea educativa
que fem
a través dels centres
d'educació
que portem
un material educatiu
molt, molt bo
que ens feliciten
tots els directors
i professors
lo elaboren
a nivell nacional
clar
i després
es distribueix
i després
lo portem
a tots els voluntaris
a tots els centres
de tota la delegació
que són molts
i inclús
després molts professors
venen a dir
que a veure si
personalment
podien tindre
ells el dossier
perquè donem
uno per centre
que sabem
que ho seguixen
en molts col·legis
que els utilitzen
que és una tarea
per la que
Mansa Unida
s'ha apostat
perquè nosaltres
a part de recollir diners
que molta gent
se pensa
que és l'única finalitat nostra
és la segona finalitat
La primera és consciència
i per això
una de les coses
que destaquem
en la memòria
les primeres pàgines
és tota la tarea
de sensibilització
i totes activitats
que fem
per a sensibilitzar
que així
a mi la paraula
sensibilitzar
no és que m'agradi molt
perquè em sembla
com a sensibleria
i no és
és una formació
profunda
seriosa
perquè de la solidaritat
també es parla molt
la solidaritat
la solidaritat
és una cosa molt seria
i no és solamente
en parlar
se va estar
és que compromete
en una creació
concreta
hi ha paraules
que han quedat
una mica buides
perquè les
utilitzar
és una decisió
firme
de treballar
per el bé comú
i amb un compromís
adquirit
d'acord
amb les teves circumstàncies
sí
perquè generalment
Maite
imagino que això
ens passa tot
l'impacte emocional
d'una imatge difícil
i dura
dur això
el moment d'un impacte
i després
doncs hem una altra cosa
que tenim molta feina
tu parles d'un procés
llarg
dur
a partir d'ara
una part de la meva vida
i del meu interès
ho dedicaré
això
no vol dir
que li dediques
tota la teva vida
jo li dedico unes hores
el resto de la vida
fa vida normal
com a tothom
però llavors
el temps que li dediques
a això
l'has de fer
en seriedat
i en compromís
i això que has dit ara
quan es veu una imatge
ahí sensible
i tal
Mans unidas
això ho té prohibit
és el codi de la imatge
codi de la imatge
nosaltres sempre posem
només cal veure
aquí tenim tot el material
de difusió
nosaltres sempre posem
persones que inspiren
que poden arribar
a un desenvolupament
no que estiguin
en plena misèria
uns subsplents
les fotografies que acompanyen
els projectes
hi ha en el de formació
professional
és la fotografia
d'una aula
amb el que sembla
noies
perquè em penso
que porten faldilles
amb els seus pupitres
és una aula
vol a la metal
però es veu
hi ha unes actituds
positives i alegres
parlem d'ambulància
de població rural
una canelleta també
doncs
amb un aspecte
no sorpresament
de multimilionaris
i en fi
i així totes les fotografies
en el de microcrèdits
un grup de dones
que sembla que estiguin
en reunió parlant
no és aquella imatge
la imatge més dura
que és real
de la misèria
i de la pobresa
sinó que aneu un pas
més enllà
sí però la imatge dura
i de pobresa
llavors la gent la mou
en aquest moment
a donar-li
no sé
ni que siguin
30, 40, 50 euros
nosaltres parlem del moines
no parlem de solidaritat
exacte
nosaltres volem de dir
bueno
aquesta família
què li fa falta
aquest col·lectiu
què li fa falta
li fa falta una escola
perquè la formació
és la base
de desenvolupament
sense formació
no tenim futur
i avui
mai més
estem omplint
d'ordenadors
Àfrica i Àsia
d'ordenadors
perquè no s'ha donat
a nivell nacional
perquè ara formo
de la comissió permanente
a Madrid
i vaig cada mes
és una
una tasca
molt intensa
molt bonica
perquè veus allí
la vida
de tota l'organització
que passa
per les meves mans
i la d'altres
que som 15
i ens havien dit
que no sé
quin banc
ara no em recordo
no vull dir
massa el nom
sinó si és cert
no me'l recordo
la veritat
que havia donat
no sé
si 100 o 200
ordenadors
perquè havien renovat
tota la seva
xarxa informàtica
estàvem pensant
tots els que havien demanat
ordenadors
en bon estat
que es poden utilitzar
estem ajudant
molt
a disminuir físics
perquè com jo havia treballat
en disminuir físics
com a assistent social
els disminuir físics
un ordenador
les pot salvar la vida
la monotonia
la rutina
es poden comunicar
amb la gent
però clar
han de ser
ordenadors nous
modernos
que es puguin utilitzar
perquè no parlen
o perquè no es poden moure
que es puguin adaptar
aquestes persones
hi ha algunes
sol·licituds
per a residencia
de disminuïts
llavors que se les està
intentant donar
ordenadors
això en Àfrica
no me'n recordo
vull dir que
també en Mans Unida
ja veus
que les tècniques
i els projectes
són de plena
és una manera
d'acostar-se
a la tasca
de Mans Unidas
la cita més immediata
que tenen
des del punt de vista
més de donar-se
a conèixer
o de dir
que encara som aquí
després de tantes dècades
és en aquest concert
evidentment és un concert
que està adreçat
a tothom
que vulgui gaudir
de la bona música
i de retruc
també s'acosti
a aquesta entitat
Mans Unidas
serà un acte
molt senzill
com deia
serà un concert
de la banda
no es pensen allà
que els tindran
quatre hores
amb aquelles gales
inacabables
no no no
anar allà
evidentment
dir que és
estar en concert
que impulsa
Mans Unidas
amb l'aportació
voluntària
de la banda
Unió Musical
de Tarragona
i és el concert
no té més
vull dir que la banda
des del moment
que li vam anar
a demanar
un concert
amb una amabilitat
extrema
no es van dir
de seguida
que sí
sense sàpiguer
ni feixa
ni data
ni lloc
nosaltres estem molt agraïts
a l'Ajuntament
també
que ens ha deixat
el Metropol
i a tot el públic
que segur que existirà
el divendres
a les 7
val a dir
que el preu
de l'entrada
és només
de 6 euros
sí
és un preu
que està bé
per un concert
perquè un concert
també en mereix
la pena
una miqueta
jo diria que sí
la vena d'entrades
a través de Servicaixa
o a les mateixes
taquilles del teatre
una miqueta
abans de l'espectacle
exacte
i no té més
no té més
és el que us esperem
estar reconits
amantes de la música
perquè serà
un bon concert
Maite Rodríguez
presidenta delegada
de Mans Unidas
gràcies per venir a la ràdio
i esperem que sigui un èxit
com la resta d'activitats
que organitza
moltíssimes gràcies
a Tarragona Ràdio
i a ti
adeu-sí
adeu-sí