3 minuts i un quart d'11 del matí, seguim endavant a la quarta hora de la matí de Tarragona Ràdio.
De vegades acostumem a pensar que tothom ha tingut una infància feliç, que tothom ho ha tingut tot quan era petit.
I això no sempre és així, hi ha nens i nenes que no ho han tingut tot.
Hi ha nens i nenes que de fet no han tingut res, han tingut unes condicions molt i molt difícils
i no han tingut la calor d'un allar, d'uns familiars.
Hi ha un centre que es dedica a acollir aquests nens que no han tingut aquesta calor,
aquesta proximitat amb els parents o amb els amics.
I aquest centre es diu Familiars Sant Josep d'aquí de Tarragona.
Avui en volem parlar perquè el cap de setmana hem fet una activitat.
Ens acompanyen d'una banda la coordinadora del centre, Maria Rossell. Bon dia, Maria.
Hola, bon dia.
I també la pedagoga Rosa Soler. Rosa, bon dia.
Hola, bon dia.
Això és cert, no? A vegades pensem que tots els nens han tingut una infància feliç
i a vegades n'han tingut molt, molt, molt difícil.
Doncs sí, realment sí, no?
I a vegades amb aquests nens i nenes et trobes amb històries complicades, difícils, no?
Però bé, suposo que tothom ho tenim difícil, però ells també ho tenen molt més difícil.
Gent amb dificultats amb recursos econòmics, amb recursos personals de les pròpies famílies, no?
Ens trobem moltes vegades nens que els seus pares també han tingut una història molt difícil, no?
I una infantesa molt complicada, per tant, ells mateixos també ho han patit
i ells mateixos també a l'hora de fer de pares, doncs, els costa, no?, realment.
Creus que és així que hi ha una relació que us afecta entre aquests pares que han tingut dificultats
i que després aquestes dificultats també les transmeten als fills?
Ho veieu sovint, això?
Jo penso que en gran part sí, penso que hi ha una cadena, diguéssim, no?,
que les persones que no han tingut uns pares o no han disfrutat d'una infantesa
i han pogut disfrutar d'uns pares amb unes capacitats,
també els costa molt després poder fer ells de pares, no?
També és veritat que hi ha situacions puntuals que tenen a veure amb moments de crisi, amb estrès, no?
Vull dir, tot el tema, per exemple, de la migració, gent que ve aquí,
doncs, també realment pot produir situacions que els nens no tenen el que necessiten,
però perquè els pares s'estan acomodant o adaptant a una vida molt diferent
i amb unes exigències molt fortes, no?
Però sí que jo penso que hi ha una gran població que té a veure.
Has parlat del fonament de la immigració i segurament ens escolta algun pare o alguna mare
que per les seves circumstàncies han hagut de treballar moltes hores al llarg del dia
i no ha pogut dedicar l'atenció que hagués volgut als seus fills
i, clar, òbviament aquests fills també ho han notat, no?
Que no han tingut aquí d'escalfor del pare o de la mare, no?
Però, clar, és que el pare potser no ha pogut triar, tampoc no ha pogut fer més.
Sí, són situacions personals que els condicionen moltíssim
per poder donar-los les necessitats bàsiques
i després aquesta bona vinculació que a vegades costa de transmetre.
Quins són els fonaments de l'acolliment?
És a dir, què és el que es pertén a través d'aquest acolliment?
I en què consisteix? Perquè em sembla que no és el mateix, no estic convençut,
no és el mateix l'acolliment que l'adopció.
Estem parlant de coses molt diferents, no?
Qui ho explica, va?
Bé, qualsevol de les dues, no?
L'acolliment realment és un recurs diferent a l'adopció.
L'acolliment és una mesura, l'adopció és una altra mesura
i una mica, no?, des de l'OMS, des de la llei de protecció de menors,
es parla que hi ha una, té d'haver un ordre en les intervencions, no?
Diguéssim que primer seria que els nens, quan uns nens o una família té problemes
per atendre els seus fills, el que hem de fer és ajudar aquesta família
a que pugui tenir els recursos bàsics per tenir-los, no?
Si això és impossible o, malgrat aquests recursos,
no poden continuar els nens amb els pares,
es tindria que buscar una família extensa, no?,
els avis, els oncles, persones que poguessin fer-se càrrec.
I si això no fos possible,
se parlaria d'un acolliment familiar,
és a dir, buscar una família aliena
que pogués oferir el seu entorn familiar,
la seva llar, la seva vida,
amb un nano fins que pogués retornar amb la seva família biològica.
Després vendria un recurs de centre residencial, no?
I per últim seria l'adopció.
És a dir, l'adopció és l'últim recurs de protecció, no?
Vull dir, quan ja no s'ha pogut fer res més
és quan es decideix que un nen ja no pot retornar mai més
amb la seva família i es busca una alternativa definitiva.
Diferències entre l'acolliment i l'adopció, no?
La relació, sobretot, que l'acolliment
el que potencià més és la relació del nano
amb la seva família d'origen.
I amb una acolliment...
Ai, una adopció es trenca, aquesta relació, definitivament.
Aquesta és la diferència principal.
No genera conflictes, en certa manera, això,
el fet de permetre que els pares, els pares, els pares,
puguin, doncs, visitar aquests infants
en un altre llarg que no és la seva, i clar,
i també puguin veure, doncs, què és allò que no els han donat, no?
S'ha de treta molta delicadesa, no?
Tot plegat.
Sí, sí que hi ha, i a més, un sentiment molt de...
com de rivalitat una mica, no?
D'impotència, escolta'm, jo no he pogut donar-se això,
i veus que allà s'hi donen de tot, no?
Jo penso que el fonamental és que és importantíssim,
creiem, després dels deu anys d'experiència,
que les famílies biològiques, no?,
les famílies pròpies del nen puguin arribar a entendre
que ells no poden tenir cura d'aquest nen, no?
I també arriba a entendre que si ells no poden, no?,
vull dir, el nen pot estar vivint amb una altra família,
però això no implica que el nen...
Que els deixi d'estimar.
Exacte, no?
I això és important.
Les famílies que entenen això,
vull dir, evidentment,
hi ha moments de tot, no?
Hi ha moments que ho poden acceptar millor
i moments que pot ser molt difícil,
però si ho entenen, jo crec que es porta bé, no?
I el nen també pot créixer en aquesta realitat
sense conflicte.
Ara, si hi ha un conflicte a aquest nivell,
també és veritat que és un dels grans problemes
que té l'acolliment, no?
I aquest acolliment és temporal, fins quant dura?
Fins que el nen és adult? Com funciona?
Bé, podem parlar de dos tipus d'acolliment.
Una mica així és com ho diferenciem nosaltres.
Tenim els acolliments d'urgència i diagnòstic,
llavors tenim nens que són nadons,
fins, bé, podem tenir uns 5-6 anys, no?
El paràmetre d'edats,
i en realitat una urgència i diagnòstic
el que significa és que els equips d'infància
durant aquest temps estan avaluant
la situació del menor.
Llavors ens podem parlar, doncs,
de 6-8 mesos,
es pot fins i tot allargar un any
durant el període d'estudi
i estarien, doncs, amb un acolliment
d'urgència i diagnòstic.
I després hi ha un pic fet d'aquest estudi,
llavors s'han de definir.
I si decideixen que aquest nen, doncs,
la millor mesura per aquest nen
és un acolliment en família aliena,
llavors pensaríem en un acolliment de simple,
però nosaltres els diferenciem entre curta i llarga durada.
Curta vol dir que en un parell d'anys
podem definir si aquest nen pot retornar o no
amb la seva família d'origen
i treballem per aquest retorn
i si parlem d'un llarga durada
és un acolliment que ens estem plantejant
una indefinició.
Vull dir que molt probablement
aquest nen ho pot viure i créixer
amb una família aliena, amb una família acollidora.
La família acollidora també ha de ser molt conscient
que aquest nen un dia o altre
no estarà amb ells, no?
Perquè, clar, amb dos anys
amb una criatura
t'encapritxes, és normal, no?
Que l'arribis a estimar amb aquesta criatura, no?
Clar, i després de dos anys que se'n baixi
com ho processes, això, no?
Vull dir, com ho vius?
És un dels grans reptes, no?
amb aquest projecte
vull dir, penso que és un tema central, no?
Les famílies tenen d'entendre
que realment el que són elles
són un recurs per a aquest nen, no?
Per tant, tenen d'entendre
i respectar la seva història
la família d'aquest nen o d'aquesta nena, no?
I afavorir el màxim possible
perquè aquest nen o aquesta nena
puguin retornar amb la seva família, no?
D'origen que realment és el que seria millor per ell, no?
Que tothom poguéssim créixer
en les nostres pròpies famílies, no?
Evidentment és un moment difícil
els acomiadaments,
a les famílies li costa
perquè com bé dius tu
tothom s'encapritxa, no?
Ho dit, estableixes una relació
amb aquests nens, no?
Però la veritat és que és un treball
que ens toquen altres com a tècnics
ajudar les famílies
i ajudar també moltes vegades
als nens i a les nenes, no?
Perquè a vegades no és tan fàcil
per ells tampoc aquests canvis, no?
Com ho viuen, Rosa?
Tu, en tant que pedacorda
com viuen aquests infants, aquests nens
i nens, com viuen aquesta experiència?
Jo penso que a l'inici molta por
molta por a l'ho desconegut
a que persones que no són
de la seva família
els puguin cuidar bé
els puguin estimar
i tot és un procés
d'adaptació
d'anar adquirint confiança
de sentir-se
de generar una vinculació segura
que vegin
que estan ben tractats
que no se'ls torna a repetir
una història
de maltractes
en algunes ocasions
quan els han viscut anteriorment
i anar guanyant confiança
i sobretot
aquesta vinculació
que els permet
estar tranquils
però això
te puc parlar de ben bé
un parell d'anys
fins que no ho assolim
això
que no es faci
una certa rebeldia
per part dels nens
i de les nenes
certa rebeldia inicial
de dir
escolta'm
tu no em manes
perquè no ets el meu pare
ni la meva mare
i clar
que hem de fer aquí
a partir d'aquest punt
què fem
a veure
nosaltres
ens hi trobem això
i amb entelació
doncs amb les famílies
també els hi prepares
vull dir
probablement responguin
d'aquesta manera
i que clar
ells també
doncs ja no els hi venen de nou
no s'ho pren
com una qüestió personal
sinó que és un procés
pel que han de passar els nanos
tindran que acaba dient
com a les famílies
de separats
no
quan hi ha una persona nova
que s'incorpora
no
de dir no
jo ni soc el teu pare
ni ho seré mai
però mentre viscs aquesta casa
vull dir faig de pare
per tant
tens que fer
el que jo mano
d'alguna manera
i les famílies
com han de ser
perquè també
hem de tenir
certes característiques
que els facin
doncs
mereixedors
de poder acollir
un nen
com són aquestes famílies
com han de ser
les famílies
la veritat
és que
hi ha de tot tipus
i penso que
qualsevol persona
no
rosa podria ser
persona
o família acollidora
també hi ha fet
de fet hi ha persones soles
que acolleixen
no
que són
persones o soles
o separades
jo penso que
no sé
bàsicament
el que és important
és que tinguin
una capacitat empàtica
és a dir
que siguin capaços
que puguin
situar-se
en el lloc del nen
que puguin entendre
què és el que està passant
aquest nen
què és el que sent
què és el que
totes les emocions
les pors
les inseguretats
que aquest nen pot tenir
i que també puguin entendre
la situació
de la pròpia família
d'origen del nen
vull dir
que no siguin persones
que siguin
crítiques
vull dir
que qüestionin
contínuament
les famílies
dels nens
penso que això
és molt difícil
persones que no puguin
entendre
aquesta situació
és molt complicat
ara
per el rest
jo penso
que és bàsicament
que respectin la història
que siguin persones
respectuoses
que tinguin clar
que són nens
que necessiten
que ells estan com a recurs
vull dir
que no busquem nens
per a famílies
sinó que busquem famílies
per a nens
vull dir
que la família
és un recurs
per a un nen
el nen no té
que solucionar
un problema
a la família
això no vol dir
que moltes vegades
encaixi
això no vol dir
que si jo
per exemple
jo què sé
ja tinc la meva filla
que és gran
i malgrat això
em sento amb ganes
encara de criar
una criatura
que pugui dir
mira
com jo en tinc ganes
aprofito
i ens fem
una ajuda mútua
ara és important
no confondre's
per a naltros
almenys com a tècnics
l'important és
buscar famílies
per a nens
no nens
per a famílies
no?
Sí, sí
Rosa
si tu vols
afegir alguna història
més de les famílies
no
bàsicament
és el que comentes
l'únic
que el millor
si que hi hauria
una diferència
d'exigència
a nivell de famílies
és que amb els acolliments
que ha parlat
la Rosa abans
d'urgència
i diagnòstics
són acolliments
que moltes vegades
són d'anadons
el que sí
una mica
demanem
és que
un membre
de la parella
si és una parella
tingui la disponibilitat
diguéssim
total
per a aquest nen
o per a aquest nadó
o aquesta nena
no?
Perquè com ve ha dit ell
a su moment
d'exploració
són nanos
que contínuament
han d'estar
jo què sé
en visites
amb els seus pares
per veure com es relacionen
o amb tècnics d'infància
no?
que han d'estar
valorant la seva situació
bueno
llavors sí que es demana
una mica
una dedicació
entre cometes
més exclusiva
10 anys
d'experiència
que aquest dissabte
s'han posat a manifest
en aquesta festa
aquesta trobada
que heu fet
el darrer aniversari
centre d'acolliment familiar
de Sant Josep
a Tarragona
amb aquesta guanxa
suposo que heu vist
de tot
i heu pogut
oferir acolliment
a molts infants
a molts nens i nenes
que s'haguessin de fer
balanç
segurament no acabaríem
però baixa
però quina és la tònica
dominant
si que és el que heu vist
més durant aquest temps
més famílies
acollidores
no sé
formades per persones
grans
jubilats
de mitja edat
gent més aviat
jove
quin balanç podeu fer
si és que es pot fer
el balanç
el perfil de famílies
per exemple
si refereixes
a característiques
de les famílies
que han passat
per aquests
10 anys
jo diria
que bàsicament
sempre han sigut
famílies
o persones
gairebé sempre
famílies
amb dos membres
diguéssim
amb parelles
que sempre han estat
entre els 30
i 50 anys
diguéssim
que
el 80%
en tenen fills
i que
també
la majoria
estan
en una època
de criances
és a dir
són gent
que estan
encara
criant els seus fills
allò que diuen
bueno
ja tinc 3
ja tinc un altre
ja estic
amb aquest rotllo
ja puc afegir
també un nen més
bàsicament
jo penso
que la majoria
de famílies
que han tingut
particularitats
com dèiem abans
persones
o bé separades
o persones
soles
solteres
inclús
homes
que han volgut
acollir
però
la veritat
és que és la minoria
la Maria
és la que
porta realment
els 10 anys
al servei
i qui pot
parlar més
de la trajectòria
jo una mica
soc de les últimes
incorporacions
però
sí que és veritat
que la majoria
solen ser
famílies
d'aquest tipus
que ja tenen
fills
i que potser
a vegades
penses
ostres
déu-n'hi-do
perquè
si ja en tenen
els seus
fixa't quins ànims
que tenen
per refegir
un de més
o sigui
que són realment
persones a valorar
i que en definitiva
és que en sortem
guanyant
de tot plegat
són aquests infants
aquests nens i nenes
que veuen
que tenen
aquesta proximitat
aquesta calor
aquest acolliment
en aquestes cases
en aquestes famílies
tinc un veí
escoltem
ara que segurament
està escoltant
que habitualment
crida al seu fill
què li diríeu?
com que crida?
crida
és a dir
que li parla crida
li parla crits
no sé de parlar
de forma normal
què li diríeu vosaltres
a aquest veí?
home la veritat
si és aquesta
la manera usual
que té d'adraçar-se
al seu fill
el dia que tingui ganes
de dir-li realment
les coses
amb un altre to
no sé
ja quin to
podrà utilitzar
per sorprendre'l
perquè
és la manera habitual
i probablement
poc afecte
li deu de provocar
aquest
tot de veu
a l'hora
de cridar-li
l'atenció
en algun altre moment
perquè
no?
sí
jo a la mama
jo li diria
una mica
que no sé
que es preguntés
què li passa
que està tan irritat
i que realment
sempre
es té que dirigir
amb el seu fill
a crits
que intenti
no sé
esbrinar
què li passa
amb ell
en relació
amb el seu fill
i també li diria
que és una llàstima
perquè els fills
creixen
i és tan bonic
poder disfrutar
dels fills
i poder
sí que hi ha moments
que realment
et treuen de polleguera
i fotries quatre clics
i això tothom
ho hem fet
però
sí que li diria
la reflexió
de
escoltar
cuidado
perquè el temps passa
i després te la repenteixes
hi ha acollidors
que és molt curiós
que ho comenten
per exemple
que són gent més gran
i tenen fills
ja grans
i ahir
per exemple
abans d'ahir
en la trobada
ho comentava un
el que li ha permès
que són família
d'urgència
tenen nens molt temporals
el que li ha permès
a l'acolliment
és disfrutar
realment
d'un nen
perquè ell deia
quan jo vaig tindre
els meus fills
era molt jove
tenia que treballar
tenia que anar
a calés
estava en un moment
que era molt estressant
de la meva vida
i gairebé no vaig poder
disfrutar dels meus fills
i ara
amb aquests nanos
la veritat és que
he après a jugar
estic disfrutant
estic disfrutant
tot el que
amb els propis
no he pogut fer
però li diré
una mica el mateix
el tanto
que et passa el temps
i després això no torna
ja ho saps
escuteu-me
vosaltres esteu aquí
a Tarragona
al carrer Pintó
Ignaci Mallou
i per si hi ha
alguna família
que ens escolti
en aquests moments
i que vulgui ser
acollidora
es pot adreçar a vosaltres
i a l'inversa
si hi ha
alguna família
que conegui
algun cas
d'algun nen o nena
que necessiti
d'aquest servei
d'acolliment
també pot fer
o també pot adreçar-se
a vosaltres
no
com va això
en principi
les persones
que poden detectar
o que creuen
que hi ha algú
que ho necessita
tindrien que adreçar-se
a la Direcció General
d'Atenció a la Infància
perquè són les persones
que realment
s'encarreguen
de valorar
i de detectar
si realment
necessita o no
necessita
que això
és l'apartament
de benestar
i família
pot ser
i després
l'apartament
es posa en contacte
amb vosaltres
i és quan es fa la gestió
Ells valoren
la situació
si realment
hi ha una necessitat
o no
i llavors
si ells consideren
que és un nen
o una nena
que podria anar
que el recurs
de l'acolliment
podria ser útil
per ell
llavors
ens fan una proposta
a nosaltres
i nosaltres
valorem si hi ha família
i començaria
tot el procés
Maria Rossell
Rosa Soler
gràcies per acompanyar-nos
el matí de Tarragona Ràdio
i en tornem a parlar
que no passin 10 anys
però eh
gràcies
gràcies
a valtres
fins a un altre
vinga
adeu