El llibre es basa en una sèrie d'entrevistes que li van fer ben bé ja fa un parell d'anys
i ell parlava d'una manera molt espontània de les seves relacions humanes,
de les seves opinions sobre diferents aspectes
i la veritat és que en totes les entrevistes considero que es va comportar d'una manera molt sincera parlant.
Fins i tot diria que a vegades s'entrava a detalls que penses
està bé que nosaltres en tinguem constància però tampoc ho explicarem.
Vull dir que ell es va abocar molt a que sobretot si no hi havia...
El Josep Ramon el coneix més i ha viscut amb ell el seu entorn,
però en el meu cas que no he estat tant ni molt menys el seu ambient,
que ha sigut més seguit tot des de fora, t'anava molt bé per contextualitzar
i després a l'hora d'escriure saber situar millor les coses,
però si era molt sincer, donava molt de si, molt generosa en informació, diguéssim.
Justament per això que dius de la relació del Josep Ramon i la teva,
ha creat aquest equilibri que dona aquesta dimensió molt sincera del que és la vida del llac.
Aquesta tan implicada, imagino, de l'amistat i la vida quotidiana del Josep Ramon
i el distanciament com a periodista que tu tens ha estat una combinació equilibrada, no?
Considero que sí, perquè, clar, si només tinguessis la visió d'un dels dos,
seria molt parcial i també d'autora de molts de detalls, no?
Perquè així entre els dos vas discutint entre cometes, no?
Però la manera de veure-ho jo, que no pinto res, diguéssim, en aquesta història,
la manera de veure-ho el Josep Ramon, que és del poble, que ho ha viscut, és molt diferent.
I llavors, clar, jo puc fer unes interpretacions que no siguin del tot reals
i, millor, el Josep Ramon valora unes coses que jo he vist des de fora,
penso, això a la gent que li interessarà, o a qui hauríem de donar més de detall.
Llavors, ha sigut molt un treball a quatre mans de parlar constantment,
i a vegades, si hem discutit d'amics, diguéssim, no?
Però si ha calgut, hem parat màquines i hem estat mitja hora per decidir
si començàvem per aquí o per allà, o si això ho dèiem o no ho dèiem.
Molta gent potser creu que el vincle de Lluís Llach amb la localitat de Porrera
ens remet a la dècada dels 90, quan se'n va parlar tant dels aiguats,
però, de fet, Lluís Llach té un vincle a la localitat de Porrera
des de ben petit, que anava a estiuejar, a engreixar-se, no?,
com li deia aquella tieta tan conservadora que tenia i que expliqueu al llibre,
i que després va mantenir aquest contacte a través de la relació del poble amb la seva mare
i fins i tot un contacte patrimonial que posteriorment també li va donar
aquesta possibilitat de conrear la vinya.
A mi m'agradaria saber el Josep Ramon quan va tenir la primera presa de contacte,
quan es va conèixer i com amb el Lluís Llach?
Home, primer, bon dia. Bon dia, Cinta.
Hola, bon dia.
Home, jo amb el Lluís, doncs, bueno, com a persona que ja que venia del poble,
bueno, en principi, doncs, el coneixia com qualsevol altre.
El que passa és que era molt amic d'un noi que portava les seves terres,
ja portava les terres de la seva mare, i, bueno, aleshores, doncs, bueno,
com que era un tant amic, quan venia de tant en tant el Lluís,
molts anys abans d'ara del any 90, quan va fer el retorn, teniu,
doncs ja ens coneixíem. El que passa és, bueno, que era una relació,
de quan venia a Porrera, i a Porrera, doncs, hi venia ben poc,
només, simplement, quan cantava Reus, o quan cantava, doncs, en algun poble veí,
no?, i llavors, doncs, bueno, a partir d'aquí, ja hi havia una coneixença,
no?, però a partir dels anys 90, quan comença a vindre una miqueta més,
doncs, clar, el Lluís el que fa és primer posar amb la gent que ja ha anat coneixent abans
i, doncs, bueno, ha començat a tindre més relació, més directa,
van començar a parlar més, bueno, es va començar a sentir bé, llavors es va quedar,
però, evidentment, que fa molts més anys que no pas del que estàvem parlant dels anys 90,
però, bueno, no era més relació tan intensa com aquests últims anys.
Jo no sé si aquest amic que et referies és l'Eduard Durant.
Sí, sí, sí.
Heu dit perquè és una persona que surt sovint al llarg del llibre,
molt vinculada a la terra, no?, al que és la terra i la vinya.
Sí, i el treball, la vinya i el treball, el treball de, el treball de la terra, sobretot, no?
I, a més, molt, vull dir, el treball de la terra i els flux que dona la terra
sense mirar de fer tractaments, és una persona que s'estima molt la terra i la natura.
I, bueno, a Lluís, doncs, aquestes coses li agradaven, no?
I, bueno, a partir d'aquí va començar tot l'Eduard, ha sigut part important.
crec jo, doncs, amb el retorn de Lluís, que Lluís se sentigués bé a Porrera,
amb la colla d'amics i que, bueno, i que se sentigués de quedar-se allí, eh?
D'aquest retorn de la terra, del viat, en parlarem.
En tot cas, si et sembla, Cinta, ens remetem una mica als inicis,
perquè aquí descobrim, per exemple, que el Lluís Llach,
que a mi la sensació que m'ha donat és que és un home molt leial als seus amics,
molt amic dels seus amics, amb un sentit de l'humor
que probablement molta gent no li veu o no li troba,
però a mesura que vas, doncs, coneixent el seu partit d'home,
doncs té el seu punt, també, de projectar la imatge
d'una persona més aviat seriosa i introvertida,
i jo, per la lectura del llibre, trobo que no ho sembla així, no?
No, ell té la capacitat de quan t'explica fets que ha viscut
o d'enriure-se'n una mica amb gràcia, no?
Amb una ironia, si tu vols, fina,
però que s'intenta trobar la part una mica simpàtica de les històries, també.
O també és un humor que a vegades t'ajuda per reflexionar, no?
D'actituds que has tingut i t'han agradat o no,
i aquest toc d'humor també és una manera de dir
què fèiem o què vaig fent, també és un toc d'alerta.
Parla sense embuts del seu origen,
mostra una autèntica devoció per la seva mare,
ignora bastant la figura del seu pare,
que era un metge rural, la seva mare era mestra,
i la presenta com una dona molt avançada a la seva època.
Sí, ell ho destaca molt perquè, pel que explica,
ell diu aquesta manera de ser de la seva mare oberta a tot,
sobretot per l'època de quan ell era petit,
que les dones no tenien tanta afició per la cultura
o per donar una educació liberal als seus fills,
ell es veu que ho tenia claríssim,
i jo va procurar que potser aquesta ja ben artística
que començava a tenir el mateix Lluís
la pogués gaudir tal com ell volia.
La veritat és que si demostra molta admiració,
suposo que és una manera d'agrair,
de dir si ell hagués tingut una altra actitud,
a mi m'hagués estat potser més difícil
de formar-me musicalment o de conèixer cultures.
quan ell explica que des de Porrera va descobrir la música francesa,
per exemple, a través d'una amiga seva,
i que quan estava reunida la seva mare amb altres amigues...
El seu primer amor, també ho explica,
vinculat també a aquest descobriment de la música.
Exacte, que tocaven el piano, també,
i tot aquest... anava al cinema,
vull dir que va créixer en un ambient obert.
Les primeres actuacions, de fet, així com a amateur,
podríem dir, també les va fer a Porrera, no?
Exacte, i també d'una manera, si tu vols,
al principi una mica així espontània i no professional,
però ha sigut punt de partida de moltes coses Porrera
que es desconeixia.
I després, això ho ha viscut més el Josep Ramon,
però les primeres actuacions al municipi professionals
també van ser molt ben acollides,
i el poble feliç que el noi de Calvall
anés triomfant per Catalunya.
Tu recordes això, no, Josep Ramon?
Sí, sí, i sobretot la gent, clar,
es recorda bastant la primera vegada
que va cantar com a aficionat a la plaça de Catalunya avui,
la plaça carretera que li tinguem a Porrera,
va cantar juntament amb els seus germans, Josep Maria,
i va cantar amb una altra noia de Porrera, la Maria Pilar.
Van vindre uns seminaristes en aquella època
i al marxar del poble, el dia de despedida,
van cantar, van fer actuacions,
i la gent del poble, doncs, que volgués,
doncs, podia fer la seva, no?
I, bueno, del poble diríem,
però si va a posar ningú,
els que s'hi van posar, doncs, van ser els estiuillans,
que en aquest cas era el Lluís, el seu germà,
la Maria Pilar, com he dit,
i la veritat és que, vaja,
la gent sentint cantar en català,
que en aquella època això no passava, no?
I el germà de Lluís amb una mandúria,
i, bueno, cantant, allò, els tres, dos,
va ser com un espectacle, allò, una mica,
una mica, vaja, que la gent les va sobtar molt
i la veritat és que més aviat se'n van enriure una mica,
que pas una altra cosa,
i Lluís i el seu germà s'ho van passar bastant malament
en aquest aspecte, es va recordar bastant, no?
I, en canvi, hem acabat al cap de quatre dies,
doncs, bueno, ja va començar a treure el primer disc
i, bueno, llavors va actuar a por de regla,
el poble, doncs, orgullós, no?,
del sentiment de tindre Lluís aquí, a la vila, no?
Hi ha alguna fotografia que sembla un John Lennon,
així com un aspecte de Vítel,
vestit amb corbata, molt jovenet,
normal, sí.
És d'allà casa seva, aquestes fotografies de casa seva,
bueno, quan feia els ensaixos i tot això,
bueno, quan tocava.
Que realment el que li agradava era això,
era tocar la guitarra,
i quan la seva mare el m'anava a anar a plegar ballanes,
doncs, bueno, hi anava,
però no em plegava gent tot el dia, no?
El que feia era, doncs,
al davall d'una figuera
i tocar la guitarra,
no sé, ja per allà i, bueno,
i intentar passar-ho bé, no?
Fins que venia la seva mare,
que, per suposat, llavors el feia a plegar ballanes.
Per fer.
Bé, es presenta com una escola de vida, no?,
que ho diu el mateix índex,
aquest anar a plegar ballanes, al poble,
i amb la gent d'allà.
Sí, ell ho explica molt bé,
perquè, clar, li obria les portes
a tenir contactes amb gent que treballava a Porrera
procedent de zones com d'Andalusia.
Llavors, un ambient, diguéssim,
més humil,
el que ell potser estava acostumat allí a Berges,
i, clar, tothom el tractava molt bé.
De fi, ell se n'alegra
d'això que comentava el Josep Ramon...
Perquè ell ja diu que ve de casa bona.
Sí, exacte, ell ho reconeix.
Llavors, era aquest contrast
de quan està a Porrera
i amb la gent que treballa a la terra,
aquesta convivència que té,
que ell ho diu també molt clarament,
que, sobretot quan ets un infant,
el concepte de classe es desapareix
i tothom és igual
i la gent s'ajudava molt
i hi havia molta complicitat entre tots.
Hi ha...
El fet que Lluís Llach
hagi tingut aquesta vinculació
gairebé de forma quotidiana
també ha fet que
molts personatges
que tenen una dimensió pública
i popular
hagin passat per Porrera,
hagin passat per casa seva,
però, sens dubte,
hi ha un nom propi
destacadíssim en la vida
i en l'obra de Lluís Llach
que és Miquel Martí i Pol.
Que avui tot just fa un any
que va morir.
De la seva mort, efectivament.
I llavors, ell en el llibre
l'anomena i en parlem
en diferents moments,
però hi ha un capítol
dedicat expressament
al Miquel Martí i Pol
que penso que el Lluís
també és molt sincer
explicant tant la relació humana
que mantenien
com després el procés
de creativitat artística
quan composaven,
com s'organitzaven,
quina tipus de comunicació tenien,
després la relació que tenia
amb la gent del mateix poble
que tothom se l'estimava molt.
Justament, Josep Ramon,
el Lluís Llach i el Miquel Martí i Pol
quan veiem imatges
o veiem imatges a la televisió
d'actes públics,
es veia aquest vincle
no només des del punt de vista artístic
sinó d'afecte.
Justament, una de les fotografies
del llibre
que surts tu també,
esteu traslladant
al Miquel Martí i Pol
en la seva cadira de rodes
allò pel camp, no?
Allò fent un tomet
intentant de passar-ho
per entre les roques?
Sí, allí ho teníem
bastant complicat
i en què se fotràfeia
també surt
l'Eduard i el Salustià.
Això és en concret
a la Figuera
i anàvem a Bocó del Priorat
i des d'allí
havíem de passar
una sàdia de roques
i entrebancs.
Aquesta fotografia
la va fer la dona
del Miquel Martí i Pol
a Montserrat Sants.
i clar,
i quan ve que
quasi que ens ho pegàvem
però havíem d'anar
amb molta cura
perquè, clar,
portàvem la cadira, no?
El Miquel
és fent fort de riure, no?
És que es veu a la foto
que està rient moltíssim, no?
Sí, sí,
riu moltíssim
el Lluís
amb la llin
que lliga
aquelles roques
i això, no?
i clar,
i com que ell s'ho passava
a la mar de bé
veient el que patíem
per esquivar
aquí les pedres
doncs el Lluís
una vegada
doncs li va dir
dius
escolta,
si tu ves rient
però això
només ho fem
perquè quan arribem dalt
tirarem la cadira
per aquí davall
i què corres jo?
i bueno
aquestes coses
amb ell
doncs clar
portaven
a fer sentir
més feliç
i bueno
amb ell
i amb altres
perquè la veritat
és que ens ho passaven
molt bé
era fantàstic
vull dir
el Miquel
ha sigut
per mi
la persona
que més
m'ha impactat
a la meva vida
i una persona
que les coses
a veure
que jo entenia
que eren difícils
o complicades
vull dir
els donaven
una simplicitat
i em quedava
com a sorprès
perquè quan li preguntava coses
i ell
de la mare
no era el forn
que me les contestava
doncs
em quedava
molt sorprès
val a dir
que també
agrada a nosaltres
de fer-li
conèixer
el país
i per el nostre país
no sols
les més pobres
sinó
les comarques
tarragonines
i recordo
que anant
per dalt
a la mossara
a prop
dels castillejos
esperàvem
i dient
mira d'aquí baix
Reus
Tarragona
Salou
pim pam
tot això
i aquell dia
recordo que era
un dia
amb una claretat
molt maca
un cel blau
d'aquests
de tardor
i el Miquel
va dir
teniu un país
molt maco
i és clar
en altres
també
aquestes coses
també
en satisfet
però
la veritat
és que
ha sigut un privilegi
poder conèixer el Miquel
jo tinc la sensació
que aquest llibre
està fet
amb ressenyes
històriques
perquè també
va contextualitzant
cadascun dels episodis
de la via de Lluís Llac
amb una situació general
del món
una mica
per situar
està fet
de referències
històriques
està fent
de paraules
està fet
de fotografies
però aquí hi ha molt
d'afecte
abocat
i molt de carinyo
Josep Ramon
en aquest llibre
aquí
sí
hi ha molt de
molt de sentiment
molt de sentiment
la veritat
és que
quan hem estat
treballant
a la cinta
ja hem acabat
estar en sol
recordant
moltes coses
la veritat
és que
diverses vegades
m'he emocionat
recordant
moltes coses
unes coses
que posem
en llibre
entre altres
que no
evidentment
i sobretot
això
hi ha molt
de sentiment
i també
clar
també n'hi ha
molt de sentiment
per part
de la cinta
la cinta
també
des dels
aigüats
que ens coneixem
també
paral·lelament
ha viscut
moltes
d'aquestes coses
a través meu
a través
d'ella
d'ella mateixa
com a
com a
periodista
no?
que he vingut
a Porrera
i
i
també
he tingut
vivències
per tant
també
he tingut
sentiments
i crec que
encara que
la cinta
el que he dit
al començament
el distanciament
no?
que deia
de periodista
però
també hi ha
moltíssim
de sentiment
en canvi
escolta
a l'inrevés
jo tinc
he posat
sentiment
però
vaja
periodísticament
doncs
no
perquè
no és
la meva
senya
i no
soc pas
en aquest aspecte
i el treball
de recerca
i tot això
ha sigut immens
i per això
també l'he dedicat
a la cinta
per la meva part
de dedicacions
al llibre
perquè
s'ho ha treballat
moltíssim
hem treballat
molt conjuntetment
però suposo que sí
que per part meva
com que
el Lluís Llach
sempre ha sigut
una persona
que he admirat
des de petita
doncs
el fet de tenir-lo
a prop
quan va venir a Tarragona
estar en un diari
que tenia un staff
que era molt
pro Lluís Llach
i cada dos per tres
estàvem allí
després que
a base d'anar
comences a fer amistat
amb el Josep Ramon
doncs
sempre va haver-hi
molta complicitat
ell estava a l'Ajuntament
en aquella època
llavors van venir
al Ceiguatge
i quan es necessitaven
militaves molt per la causa
també
i a partir d'aquí
vulguis que no
quan estàs bé
amb unes persones
o amb un poble
amb un entorn
t'ajuda també
a fer les coses
una mica teves
li poses
molt de més sentiment
que quan expliques
una història
des d'un punt de vista
que ni et va ni et ve
com aquell que diu
que fas la feina honestament
però no li posaràs
ni un gram
de simpatia
clar
els aiguats
d'octubre
són un punt
i a part
el present
i el futur
també de Porrera
perquè a partir d'aquell moment
passen moltes coses
de tota mena
per arribar
a l'actual municipi
que teniu
no?
Josep Ramon?
Sí
a veure
jo crec
que
que aquest dia
el dia d'octubre
potser
potser
si ens arribin a dir
que
que al cap de 10 anys
podria tenir aquesta
d'aquesta manera
doncs que
de tirar endavant
amb
amb el reïm
que ara hi haurien
totes celles
de
de vi
fent
embotellant
i que s'hauria plantat
tantíssima vinya
això
la gent
és que no s'ha cregut
ningú
i
bueno
això
ha sigut
també
evidentment
crec que hem tingut la sort
aquesta
de tindre
Lluís
allí Porrera
i
i una mica
jo crec que he sigut
el culpable
entre cometes
que
aquest boom
hagi entrat
al Pujolat
i quan parlo
d'aquest boom
sempre
per mi
és que els
pagesos
de la terra
els pagesos
del poble
dels pobles
del Pujolat
puguin viure
és de la terra
no que hi hagi
aquests cellers
que
bueno
que els propietaris
bueno
grans
no vull dir noms
no
però bueno
grans productors
de vi
que puguin vendre
ampolles
a 5, 6, 7, 10 mil
pessetes
però bueno
que els pagesos
no els hagi
repercutint res
a partir
que Lluís
comença
a iniciar
amb el tema
del vi
és quan
realment
la gent
d'allí
pot començar
a viure
de la terra
que és la fàbrica
que té
perquè jo recordo
que
parlàvem
allà
a Porrera
doncs
escolta
a veure si podem
que vingués
si vingués una fàbrica
estaríem salvats
vull dir
allò
una fàbrica
qualsevol cosa
que poguessin
les dones
treballar
perquè s'entén
que els homes
podien anar a la terra
encara que no dongués
i ara
l'autèntica fàbrica
estava allà
la teniu allà
només calia
conseqüència del vi
també
a part
que han obert
més cellers
doncs
vulguis que no
també hi ha més gent
que visita el poble
clar
s'ha creat
tota una indústria
en moviment
cases de pagès
que han obert
que s'estabilitzant
sí
això que diu la Cinta
també
vull dir
a veure cases de pagès
s'han obert
vàries
ara n'hi ha dos
a punt d'obrir
un petit hotel rural
que deuran
començar a fer
l'aviat
i bueno
clar
i moltíssima gent
que ens ho ve a visitar
perquè una cosa
Josep Ron
com és que
el Lluís
es decanta
per dedicar-se
a això del vi
ell
ja
havíem experiència
no, no, no
és que no entenia
no?
no, no, no
vaja
el Lluís
és absteny total
encara ho és ara
vull dir
i a més a més
els cinques seves
els cinques de la seva mare
i això
ja hi havia en vellaners
en aquests moments
el tenia
la treballada
l'Eduard
que li havia donat
bàsicament
vull dir
arrendat
i
i ell
va provar
l'Eduard
el gran
va provar
de tindre
cigarets
per a veure
si així
funcionava
com un experiment
però ara
no n'hi havia res
que dongués
i quan ell
ho comença
a vindre
doncs bueno
ens va dir
tant l'Eduard
primer l'Eduard
sobretot
i
com que no podia
la veritat
no podia viure
estava treballant
en una fàbrica
de poc temps
de mora
mora piel
que també
va anar
per terra
no en cabat
i va dir
escolta
planta el que vulguis
allà a les finques
de la mare
i escolta
i la qüestió
és que estiguem junts
som amics
ens ho passem bé
però bueno
jo poso els diners
l'altros posava
l'experiència
primer l'Eduard
encara m'ho va dir a mi
quan va comprar
una altra finca
del costat
i l'Eduard
va dir
bé
posant
ceps
van començar
a posar ceps
el que
passa
que llavors
va vindre
l'aiguat
a les inundacions
i llavors
va ser una cosa
ja
un problema
greu
que va veure
el poble
que allí
es podia acabar
tot
que era el que
veiem nosaltres
i
va fer cap
el Martinet
el Josep
Luis Pérez
el Martinet
que estava fent
un bon product
amb bon vi
a Gratallops
i bueno
va parlar
amb el Lluís
i li va ensenyar
doncs
el vi que estava fent
i què es podia fer
i llavors
el Lluís
el que
s'hi va pensar
és que podia engrescar
un projecte
que pogués agafar
a veure
si hi havia unes persones
que feien
aquest vi
a Gratallops
o Palacios
o el Martinet
i el René Barbier
i altres persones
doncs
perquè no ho podien
aconseguir
també
els pagèsos
de la terra
del periodat
llavors
van fer
junt
amb el Martinet
i el seu amic
Enric Costa
van fer
un projecte
que en aquests moments
era el Cims de Porrera
que Lluís
aquí no hi està
però
junt
amb la cooperativa
de Porrera
i a partir d'aquí
va ser
quan van començar
a canviar
els preus
del rim
i a pujar
i que la gent
poguessin
viure
de la terra
o sigui
una mica
va ser
en principi
una causalitat
i han acabat
doncs
ja
perquè va veure
que hi havia
una necessitat
allí
de fer algo
perquè això
pogués tirar endavant
i el Lluís
s'ha aficionat
al tema aquest
del món del vi
Sí, clar
Clar, dius
home, això és tot
un descobriment
A veure, el món del vi
sí, com totes les coses
o com tots els mons
el món del vi
en piqui i entres
en principi
ho veus llunyà
si no hi es tracta mai
però en piqui i entres
llavors
igual que la música
no acabes mai
sempre n'aprens
sempre aprens
alguna cosa més
i entres
i el Lluís
doncs, clar
li ha entrat
fent cates
i Lluís és una persona
molt intel·ligent
i Lluís
en aquest moment
vagi
que en sap
molt més
de provar vins
i
dels temes
de la vinera
que els propis
pallasos
però segur
segur
Jo perquè no sembli
que volen fer
propaganda gratis
abans
fora d'antena
li he preguntat
a la Cinta
escolta, tu has tastat
algun dels vins
que fa
el Lluís Llach
i em diu
sí
i dic
què tal
home
diu jo
el que he tastat
molt bo
això m'ho he dit
fora d'antena
no era amb un esperit
de fer propaganda
no en necessita
el Lluís Llach
ni el seu vi
propaganda nostra
ni de vostres
però dic
calla que li preguntaré
prèviament
què ens pots dir
dels vins
de Lluís
Josep?
Home
evidentment
que són molt bons
val a dir
que també ho són
els altres
que es fan allà
no?
Sí, sí
dels altres
ja no de Porrere
sinó
dels altres pobles
de l'emissió
d'origen qualificada
del Priorat
perquè
ja és una cosa
de simple
de veure
les dificultats
del terreny
les dificultats
del Priorat
comporta
que no es pugui
competir
en quantitat
sinó que
s'ha de fer
qualitat
i sempre
vull dir
ara estan marxant
aquests vins
amb un preu
doncs
suficientment
important
doncs
com perquè
la gent
pugui viure
doncs
bueno
viure allí
no?
a la terra
però
val a dir
que
la gent que el compren
tant els americans
com els alemans
els suecs
o sigui
clar
no el compren
perquè sí
volen
aquesta qualitat
i no es pot baixar
la guàrdia
per tant
tothom
ha de estar
en uns nivells
sempre molt alts
i portant
la màxima
de qualitat
possible
amb el raïm
i per fer
la màxima
de qualitat
possible
amb el vi
no serveix
la quantitat
hem de fer
en qualitat
i això
és el que
s'està aplicant
ara
i no solament
els caldos
del Lluís
sinó que
els altres
evidentment
que també
són bons
sempre
llavors ja
depèn de les persones
i a ningú li agrada
més un
o un altre
això implica
com deies
no baixar la guàrdia
treballar cada dia
però ara aquí
a Porrera
estaré uns dies
allò més relaxats
perquè comenceu
la festa
no?
Sí
es comença
la festa major
el que passa
que bueno
clar
també comporta
que
amb un poble
ho he dit
que també hi ha feina
se pot estar relaxat
però
llavors
tot és un enrenou
també
però bueno
és un enrenou
bonic
perquè cada any
cada any
s'espera la festa
i aquest any
com heu dit abans
el Lluís demà farà
el preu de festes
i el dissabte
presenteu el llibre
en societat
podríem dir-ho així
el presentarà
el Francesc Domènech
també és un llaquero
de tota la vida
molt
me la dir-ho
ell era una de les persones
que tenia l'estat
del nou diari
del Lluís Llach
era bueno
i encara continua
sent un gran admirador
farà ell la presentació
home
jo crec que estareu
una miqueta nerviosos
no Cinta
home
sí perquè
ara veus que
la feina
està acabada
tens el llibre
a les mans
però
sempre hi ha
si agradarà
no agradarà
com reaccionarà
la gent
perquè tu pots estar
més o menys contenta
d'haver explicat
una història
però fins a quin punt
hi ha interès
per les persones
en general
ja no pel nucli
més implicat
sinó
en quina mida
has pogut fer
un producte
més universal
entre cometes
i quina acollida
si pot agradar
o no pot agradar
sempre tens una mica
d'angoix
però l'important
és pensar
que ho has intentat
fer el millor possible
i que rodi
Josep Roman
finalment presentareu
el llibre
al casal municipal
no?
a les 12 del migdia
abans de l'aperitiu
com heu previst l'acte?
home
a part d'això
aquest dia
hi haurà
hi haurà
dos autocars
de Porreres
de Mallorca
del poble germanat
i bueno
l'acte
veig
jo suposo
que sortirà força bé
hi haurà
crec que hi haurà
moltíssima gent
i
hi ha gent
tocada
si hi ha una sorpresa
i
i amb això
que parlaves
del nerviosisme
home
jo amb algunes coses
doncs potser sí
a l'estar Porrere
crec que estaré
una mica més nerviós
que fent altres presentacions
que res
sí perquè els altres
marxen dur
a veure tu et quedes
ja no
i allí Porrere
no sé què passa
sí però no
no ho vas dir
això
per això t'ho dic
que tu et quedes allà
clar
i la gent
l'expulsaran del poble
la gent d'allà
ja en parlarem
tu ja en parlarem
i
i
i clar
la gent
doncs saben moltes coses
clar
jo evidentment
quan parlava
d'això
dels seminaristes
tenia 5 anys
doncs
hi ha gent
doncs
que eren més grans
i se'n recorden
doncs
perfectament
de
de
de
moltíssimes coses
no
de moltíssimes
ennegutes de lluís
i llavors
doncs
clar
poden dir
escota
i allò no
vols posar
coses que
clar
doncs
potser no
no
no sabíem
però jo crec que
doncs ha quedat força bé
no
però bueno
és
és
és un nerviosisme
entre cometes
del poble
fora del poble
com que no se sap
moltes coses
no
clar
doncs
no me les diran
no
ok