Justament l'any passat va ser el primer cop que vam tenir aquesta experiència de carrer,
mai tan ben dit, i ens va agradar tant que vam parlar amb el conservatori
i vam dir potser que ho repetíssim i en guany amb una mica més de mirament.
Experiència de carrer, la trajectòria de Trono Villegas,
també la teva a través de dames i vells, moltes vegades costa separar les dues coses,
ja la teníeu, per tant, per vosaltres treballar al carrer en el bon sentit de la paraula
no us venia de nou.
En aquest cas no, pels actors no, ja estem una mica acostumats,
però pels músics sí que és una novetat,
el fet d'estar al mig d'una plaça amb un piano de cua, per exemple,
i envoltat de gent del carrer, dels veïns de la part alta i de la gent que ve nova.
Pels músics és un repte, ells estan encantats de fer-ho
perquè també experimenten i s'entrenen.
Tot i que amb això de l'acústica, sempre parlen de l'acústica,
jo no sé el carrer, això de tocar pel tema de l'acústica com els anirà, però bé.
Sí, les places que hem triat tenen una acústica bona,
nosaltres ho hem comprovat perquè hem fet, per exemple,
a la plaça de dames i vells nosaltres fem dames i vells i l'acústica és perfecta.
La seva situació és realment molt bona.
Hi ha una sèrie de músics,
vosaltres amb unes peces de teatre
que heu creat expressament per a l'ocasió.
Heu treballat conjuntament,
heu concebut l'espectacle de nosaltres fem el teatre,
ells que facin allò altre com que tothom va molt atabalat,
ja ho posarem en escena,
perquè, clar, fer assajos als espais naturals
és molt més complicat que fer-ho en un teatre.
i citar la gent i finals de curs.
La cosa no era senzilla, no?,
des del punt de vista organitzatiu.
És difícil perquè justament estem amb unes dates
de final de curs, exàmens,
i el que passa és que som nosaltres els que ens adaptem.
D'alguna manera, el conservatori ens diu,
mireu, són aquestes peces que tocarem
en diferents concerts, tres o quatre peces,
i a partir d'aquí nosaltres escrivim el text
en funció de la peça
i a partir d'aquí assajem.
És a dir, que nosaltres tenim la capacitat més adaptadora,
el teatre es pot adaptar més que no a la música.
Per tant, en conjunt globalment,
l'espectacle es concebeix amb uns músics en directe
i uns actors,
que actuen en tres places, no simultàniament.
En quatre places.
En quatre places, perdó, no simultàniament
i que faran més d'una sessió, per dir-ho així.
Exacte, en faran dues
i, de fet, la gent podrà veure-ho tot,
veure els quatre concerts.
Un és el vestíbul del conservatori,
on hi ha un concert de guitarra.
Es pot parlar de les obres i de les peces?
Sí, sí, sí, no, no.
Doncs parlem de...
Si ens n'anem repassant...
Anem repassant.
El del vestíbul del conservatori.
Un guitarrista fa un homenatge a Miles Davis,
el trompetista,
i aleshores toca concerts,
toca dues peces, em sembla.
I el que nosaltres proposem
és una subhasta de la trompeta de Miles Davis.
I aleshores, doncs, allà hi ha un empresari,
el seu ajudant, i es pren el subhastador, no?
I tenen aquesta mena de rifi-rafe.
A la plaça del Pallol...
Teniu la trompeta, materialment?
No la de Miles Davis, no?
No, no la de Miles Davis,
sinó la d'un estudiant que gentilment ens l'ha cedit.
No, la de neu, eh?
No, no, no.
Que costa molts diners, això, pobra estudiada.
Què va, què va.
I a més està marroneta, que vull dir que no la valdríem.
A la plaça del Pallol
són uns percussionistes
que fan una peça molt...
Unes peces, de fet, caribenyes,
i que estan molt bé.
I aleshores, nosaltres el que hem proposat
és una història d'un nàufra
que està enmig del mar
i la reina del mar,
que és Iemayà, en la mitologia cubana, no?
En la cubanaria aquesta, la santeria.
Doncs dubten si salvar-lo o no salvar-lo, no?
Perquè, al canvi, la fi és un traficant d'homes
i aleshores parlen i...
On el portem?
El portem a Macondo,
que és aquella illa que no existeix, etcètera, etcètera.
Diu, i encara en fan aquella música?
Sí, encara l'hi fan.
I aleshores sona la música, no?
Però que bonic, ara, que té bonic.
Sí, sí, sí.
Aquest queda bonic.
Després n'hi ha una que és bastant divertida,
que és a la plaça de Sant Miquel,
darrere l'església de Sant Miquel.
Ara em sembla que li han posat
plaça de Jesús de Nassaret o no sé què.
Però vaja, popularment és la plaça de Sant Miquel.
Allà es fa un concert d'òpera, de fet.
Tota l'orquestra del conservatori,
amb la cantant, la Marta Mateu,
i aleshores el que hem pensat
és que siguin unes cortesanes
que estan esperant perquè comença el concert.
Són cinc cortesanes.
I estan criticant la gent que va al concert.
Amb tot això, entra un...
La peça es diu el castrat senesino,
que entra un que és castrat.
Però una de les cortesanes no sap què és un castrat.
I aleshores és la conversa sobre què és un castrat.
Ella els explica
com li van seccionar els testicles, etcètera, etcètera.
És molt instructiu.
I molta picardia, aquella gràcia,
aquella cosa de riure, una mica barbarota,
que també agrada.
I després a la plaça de Dames i Vells
és l'única plaça on hi haurà teatre, però hi ha dansa.
Ve a ballar una noia
que ara no et sabria dir d'on ve.
De màrmera, si no ho tinc mal entès.
Sí, exacte.
Hi ha les noies de màrmera
que van ballant també pels carrers del voltant.
I aquí, doncs, la Lenka Bautonkova,
que em sembla que és una noia que ve de l'est,
justament...
Home, però el nom podria ser que sí, eh?
Doncs ve a ballar la plaça de Dames i Vells.
És a dir, que la gent,
només amb una tacada podran veure diferents arts.
A més, hi ha arts plàstiques,
és a dir, hi ha diferents artistes d'aquí a Tarraona.
Els Premis de Rap Sol, no?
Sí, els Premis Rap Sol i PF,
que tenen diferents instal·lacions per aquestes places.
També és a dir, que la gent pujarà a la part...
Perquè la gent m'entengui,
és la part esquerra, mirant la catedral,
la part esquerra de la part alta.
És aquell recorregut.
Comences des del Conservatori al carrer Cavallers
i vas mirant per tota aquella zona d'allà.
Home, ja, de l'any passat aquest,
ha augmentat moltíssim l'espectre d'actuacions
i de propostes, no?
Sí, pensàvem que la dansa era una assignatura pendent,
ja que estem dient que l'art surt al carrer, no?
La música, el teatre, l'art plàstica,
doncs la dansa.
En aquest cas, les Màrmeres, fantàstic,
perquè hem pensat uns muntatges per unes escales que hi ha allà.
Aquesta zona és molt bonica de la part alta.
una mica bruta,
val la pena dir-ho,
però per si l'Ajuntament és sensible
i aquell dia neteja, treu contenidors,
fot manguera, totes les pixarades que hi ha, etcètera, etcètera.
Des de l'organització s'ha insistit molt, no?
Sí, sí.
Per aquest divendres que estigui tot ben net.
És exacte, el que passa que l'any passat
com que hem quedat una mica penjats,
doncs jo per això ho reitero tant, no?
I les Màrmeres faran una...
ballen pels balcons, també.
Serà fantàstic.
Jo crec que serà una explosió d'art en dues hores.
Això és molt bonic abans.
Allò com deia, abans no es feia tant d'aquestes coses
i ara sembla que hi ha aquest interès
i sobretot d'aprendre el carrer, no?
Com un espai per fer art, per divertir,
per escoltar música, per moltes coses.
Aquest va ser el concepte primer, no?
El fet de dir,
quan la gent passa per davant del conservatori,
sent els instruments que estan assajant,
a vegades sents allà un saxo, un piano i tal.
Doncs per què no el traiem a fora?
Per què no el traiem al carrer?
Just en el seu barri.
És a dir, que la gent que habitualment passem per allà davant
i els sentim, per una vegada els veurem.