Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Ara passen gairebé dos minuts de dos quarts de dotze del migdia.
Vostès que ens acompanyen habitualment s'hauran adonat
que en aquests darrers dies, a partir de l'actualitat de la nostra ciutat,
estem parlant de benestar, de pobresa, de justícia, de solidaritat.
D'una banda, amb aquestes jornades a Preforum
que s'han celebrat al llarg del cap de setmana a la ciutat de Tarragona
i que han parlat de l'equilibri mundial
a partir d'un repartiment més just de la riquesa.
També pels micròfons del matí de Tarragona Ràdio
passaven aquests dies integrants de l'organització Mans Unides
que ahir diumenge justament iniciaven la seva campanya d'enguany.
Avui parlem també de projectes solidaris,
però diguem que ens toquen de més a prop a casa nostra
perquè són projectes que tenen molt a veure amb els nostres veïns,
amb la gent que viu al nostre voltant.
Estem parlant de Càritas Interparruquial de Tarragona
que prepara per aquest any una campanya de captació de socis,
de captació de voluntaris
i la realització d'un programa important
d'atenció a les persones més grans de la ciutat
que es troben en una situació de risc per falta de recursos.
D'aquestes i altres qüestions parlem amb Maria Magaroles,
que és la directora de Càritas Interparruquial.
Maria, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda i ens acompanyen Teresa Jordán i Pilar Oviols,
que són treballadores socials de Càritas.
Bon dia.
Bon dia.
Benvingudes a totes dues.
Ara comentàvem aquest tema que afortunadament estem parlant molt de solidaritat.
Parlant, que després tot arribi,
doncs allà on ha d'arribar és un altre tema,
és un primer pas parlar.
I són temes que fan referència a territoris que ens queden una miqueta lluny.
Avui parlem d'un territori més proper a nosaltres geogràficament,
com si diguéssim...
Els pobres són pobres a tot arreu, no, Maria?
Sí.
M'imagino.
Sí, sí, sí.
Els pobres són pobres a tot arreu.
I, a més, normalment, quan estàs en una bossa de pobresa,
en un lloc en què la gent viuen relativament bé o bé,
doncs suposo que encara es fan més paleses les diferències.
Si tots són pobres, doncs tots són pobres.
Però en llocs en què s'estableixen comparances
i persones que potser vivien en un moment determinat una vida normal
i, de sobte, han passat a situació de pobresa,
doncs això és, anava a dir, no més dur, però és molt dur.
També entre pobres hi ha categories, eh?
Sí.
Sembla mentida, però però és ben cert.
Anem a pams perquè ens heu d'explicar moltes coses.
D'una banda, heu fet l'assemblea anual,
heu fet una mirada als comptes,
que en guany, doncs, han presentat un dèficit important
degut a diferents factors que podríem comentar.
Si et sembla, comencem per la part econòmica
i després centrarem la nostra atenció en el que és la feina d'en guany.
A veure, el moviment econòmic d'aquest any,
doncs hi ha hagut un dèficit de 19.000 i pico,
ara no tinc el pico aquí, però 19.000 euros,
això són uns 3 milions de pessetes,
una mica més d'uns 3 milions de pessetes.
L'any passat també n'hi va bé,
però eren uns 200 i pico d'euros,
per tant, no era significatiu.
És bo que Càritas es quedi amb número vermell,
quan faci el moviment econòmic,
seria sorprenent i escandalós
que es quedés amb números positius, no?
No és que sigui una cosa, a veure,
una cosa escandalosa de cara a dir,
bueno, doncs, que ara què farem?
Haurem de tancar projectes, etcètera?
No, no és això.
Afortunadament, tenim un racó
que rasquem en el moment en què hi ha un dèficit,
però aquest any, doncs, s'ha presentat la cosa
que l'IRPF, per tant, subvencions
de l'Estat, de la creació de renta de l'Estat,
doncs, ho han repartit d'una altra manera.
Hi ha hagut projectes de Càritas
que no ens han donat res en absolut.
De projectes que són de continuïtat,
que no és un projecte que comença avui i acaba demà,
sinó que tenen una continuïtat
d'avui, nou, deu anys ja.
Clar, ho han donat, sembla, a altres autonomies,
aquesta és la resposta que ens van donar,
a altres autonomies en què la pobresa, doncs,
hi és més present.
Bé, doncs, ho creiem,
nosaltres sabem els pobres que hi ha aquí,
els immigrants que hi ha aquí,
però, bé, doncs, intentem buscar recursos
en altres llocs.
O sigui, hi ha una part que és fixa,
que ens entra fixa
i és amb la que podem fer un pressupost
més o menys correcte,
però després, clar, hi ha tot el que són
donatius i subvencions
que venen o no venen.
Són aleatòries, no les teniu assegurades.
Aquí està.
Confiem que n'arriben, perquè de donatius
sempre n'arriben.
Les subvencions, unes cauen, nosaltres no,
però, doncs, com més hi juguem,
o sigui, com més presentem projectes
amb entitats bancàries,
amb caixes,
amb fundacions, etcètera,
doncs, més fàcilment,
alguna d'aquestes subvencions
pot caure a càritas, no?
Per altra part,
la búsqueda de socis,
doncs, és una cosa que és continuada,
però ara, en motiu de l'assemblea,
doncs, vam dir que cada soci busqui un altre soci,
i per altra part,
que les persones que ja són sòcies,
doncs, que es mirin una mica la seva aportació
i que la posin al dia, també, no?
Ara, amb l'IPC, no?
Això mateix.
Que facin també una mica més,
perquè si hem de mirar el tema...
Amb l'IVA!
També, també és cert.
Aviam, potser és una obvietat,
però moltes vegades hi ha campanyes
de captació de socis, de voluntaris,
i moltes vegades no expliquem
què implica ser soci de càritas, per exemple.
Ser soci de càritas és molt senzill.
La quota te la poses tu
pel temps que vulguis,
amb la freqüència que vulguis,
i en qualsevol moment la pots variar,
a l'alça o a la baixa.
Pot ser que una persona,
en un moment determinat,
li vagi malament,
continuar amb aquella quota,
doncs no hi ha cap problema.
Vull dir que no som primirats.
Si una persona, doncs, diu
jo dono 50 euros a l'any,
doncs benvinguts.
Vull dir que cada ho ha de donar
segons les seves possibilitats,
segons la seva generositat,
i en el moment en què la pugui augmentar,
que l'augmenti,
i en el moment que l'hagi de baixar,
doncs que la baixi.
vull dir que tot és valuós.
En aquest sentit...
que una mica s'omple la pica.
Maria, tenim la sensació
que sempre estem una miqueta
més que han instal·lats a la queja,
la gent no és solidària,
la gent no ajuda.
Oi que hi ha persones que ajuden?
Hi ha moltes persones.
I que fan aportacions econòmiques
molt importants,
i no estem parlant de persones
que tenen un compte corrent extraordinari.
no, no, no, a veure les persones...
Jo crec que de la mateixa manera
que un, doncs, jo què sé,
surt al diari, posem per cas,
que, doncs, els dissabtes
hi ha un DVD
que pagant 4 euros i no sé què
el tens, no?
Si ens féssim la pregunta
de què cada mes
comprem un DVD
per aquests euros,
al llarg de l'any,
doncs, serien uns diners.
i no és tan gran.
Vull dir, si podem fer la despesa
per això,
també la podem fer
per una altra cosa.
Jo penso que
és qüestió de decidir-se a fer-ho.
No és cap cosa de l'altre món.
I, sobretot,
que no t'hi cases per vida.
Vull dir que
en un moment determinat
pots dir, doncs, ara no puc
i ara ho deixo.
I ara torno a poder
i ara ho faig.
Vull dir que no té cap
no és cap cosa allò
és que
no és la declaració de renta.
No és cap cosa
que no és un impost.
No, no, no.
No és una obligació.
És una obligació
que es fa voluntària.
Clar, és que amb aquestes aportacions
es tiren endavant
projectes
amb continuïtat,
com bé dèieu,
perquè d'una banda Càritas
i sempre ha tingut
aquesta vessant
assistencial d'urgència,
podríem dir,
de persones
procedents de la immigració
que passen
per moments determinats
ajudant
aquella qüestió puntual
d'aquell dia.
Però també, clar,
heu de mirar més enllà
i tirar endavant projectes
com el de la gent gran,
que si us sembla
comencem ja,
perquè quan comencem
a parlar de filosofia
no entrarem en aquest projecte
de la gent gran
que és molt important,
perquè fins a cert punt
han estat o són
en bona part
grans oblidats
d'aquesta societat.
com que estan aquí
de tota la vida,
com que sembla
que no hi parem
gaire cas
i hi ha
tot un sector
de la població
que vosaltres
deveu conèixer
que necessita
d'aquesta ajuda,
d'aquesta assistència.
Parlem d'aquest projecte
que té dues grans línies,
no?
Per què no ens ho expliqueu?
És un programa
amb dos projectes
molt diferenciades.
És un programa
d'atenció
a la gent gran
més gran
de 75 anys
de la ciutat de Tarragona.
El porqué,
el del interès
de estudiar
a les persones
maiores
des de Caritas.
Per dos motivos
fonamentals.
En el 2001,
Caritas
realitzó un estudio
de la distribució
de la riqueza,
bueno,
Caritas,
la Escola de Trabal Social
i Caritas
lo promovió.
I allí obtuvimos
unes conclusiones
molt interesantes.
entre otras
que tenemos
una població
sobreenvejecida,
no envejecida,
sino sobreenvejecida,
con una tasa
de envejecimiento
superior a la europea.
I això
nos hizo
ponernos
les piles.
Por otro lado,
els treballadors
socials
i tècnics
de Caritas,
cada dia,
en el dia a dia,
cada vez més,
estem detectant
persones maiores
que viven solas,
amb escas
o muy deficitàries
relacions
socials
i familiares.
I si a això,
ademàs,
le añadimos,
que presenten
muchas veces
factores
com una economia
i una salut precària,
ja estem instalats
en un cas de riesgo
que requiere
que des de Caritas
o Servicios Sociales
tengamos que intervenir.
Fue un poco
los dos motivos
por los que nos planteamos,
bueno,
pues vamos a atender
y vamos a estudiar
a estas personas mayores.
De hecho,
para que aterricemos
en la realidad
que estamos
del envejecimiento,
te diría unos datos
que son recientes
de un congreso
que hemos asistido
ahora,
hace un mes,
es caso,
en Madrid,
donde, bueno,
todos los técnicos
y estudiosos
en el tema
de la tercera edad
apuntaban
que en 50 años
España,
en el 2050,
será el país más,
España será el país
más envejecido
del mundo.
Eso por un lado.
Y que en 50 años
también,
de los 600 millones
de personas
mayores de 65 años
que tenemos ahora,
se triplicará,
pasando a 2.000 millones.
Son datos
que de unido,
que nos hacen aterrizar.
Entonces,
esto es un poco
la filosofía
que fundamentó
el vamos a ponernos
ya de una vez
a atender
a este colectivo
de personas.
¿Y qué es lo que hacemos
desde nuestro programa?
¿En qué consiste?
¿Que ya va a comenzar?
Sí,
ya llevamos 4 años.
4 años.
Comenzamos en el año 2001.
¿Qué es lo que hacemos?
Pues, bueno,
como te he comentado
anteriormente,
son dos proyectos
muy diferenciados.
Uno,
el primero,
es un proyecto
de estudio y atención.
Estudiamos a toda
a la población
y la atendemos.
Independientemente
de la seva renda económica.
Sí, sí.
Nosotros tenemos el censo
y vamos a visitar
a todas las personas mayores
siempre que tengan 75 años.
Entonces,
eso, digamos,
es la primera parte
de este proyecto.
Bueno,
comenzamos en el 2001
y la población,
claro,
es que te explico,
personas mayores
en la ciudad de Tarragona
tenemos censadas
casi 8.000 personas.
Hacer el estudio
desde Cáritas,
el estudio de atención
a estas 8.000 personas
por lo que hemos hablado
anteriormente
de falta de recursos
económicos,
sobre todo.
Es que es visitar
8.000 casas.
Sí, sí, sí.
Estamos,
Pili y yo,
bueno,
y una compañera
que ahora está de baja,
Dulós,
y éramos,
bueno,
los recursos que tenemos,
pues...
¿Tres personas
están haciendo
las visitas?
Dos.
Dos.
Con voluntarios,
bueno,
con voluntarios.
Pero movilizar
todo este estudio
para 8.000 personas,
pues,
nos resultaba
francamente imposible.
¿Qué es lo que decidimos hacer?
Hacerlo paulatinamente,
progresivamente,
por demarcaciones parroquiales.
Empezamos esta aventura,
porque al principio
fue una aventura,
no sabíamos cómo acabaría,
la demarcación territorial
de la parroquia de San Francés.
Empezamos allí.
Eso fue en junio del 2001.
¿Cómo hicimos todo esto?
Pues con visitas a domicilio,
como te comentaba anteriormente,
que las realizaban voluntarios.
Voluntarios que,
bueno,
que formábamos
con un curso de 8 horas.
Claro,
no podemos enviar
a cualquier persona
o con muy buena voluntad
que tenga al domicilio
de una persona mayor.
No.
Hicimos una selección
de voluntarios,
les entrenamos
para que fueran capaces
de pasar una encuesta
y realizar una entrevista
a las personas mayores.
Entonces,
a través de todos
estos voluntarios
que movilizamos,
pues visitamos
a todas las personas mayores
de la población
de San Francés.
Así lo hemos hecho
paulatinamente
por San Francés,
San Pau,
la demarcación de San Pau,
San Pérez del Serrayo.
Ahora estamos estudiando
y atendiendo
la población
de Santa Tec,
bueno,
de Campo Claro,
Camp Clá
y de Bonavista.
Y a finales de este año
queremos hacerlo
en San Pérez y San Pau.
¿Qué objetivo
tenemos con visitar
a todas las personas mayores?
Ver en qué condiciones viven.
Sobre todo eso,
ver en qué condiciones viven
y,
en caso de que detectemos
en esas visitas
que presentan
una situación
de riesgo
o que presentan
dificultades,
pues atenderlas.
coordinadamente
con servicios sociales,
si es necesario
tramitar,
pues no sé,
un recurso
desde una residencia
o un menja de creurroja
o un teleasistencia,
lo que sea necesario
a raíz de esas visitas.
Piensa que los voluntarios
nos devuelven
esas encuestas
a Cáritas.
Conjuntamente
el técnico
con el voluntario
revisa la encuesta
y detectamos
si la persona,
esa persona mayor
a la que se le ha hecho
la visita
presenta riesgo o no.
Si presenta riesgo
intervenimos de inmediato,
nos ponemos en contacto
con servicios sociales
y atendemos enseguida
a esas personas.
¿Qué objetivos más tenemos?
Sobre todo,
bueno,
detectar riesgo,
informar
a las personas mayores.
Es sorprendente
ver lo desinformadas
que están.
No saben
els drets que tenen
ni on poden acudir.
La gran mayoría...
Els recursos que podrien
utilitzar
i no els coneixen,
probablement, no?
La gran mayoría
es que no conocen
servicios sociales
o no los han utilizado.
Eso nos sorprendía,
¿no?
Como trabajadores sociales
que somos,
ya dábamos por hecho
que servicios sociales
eran muy conocidos,
por la población,
pues no.
Informarles,
lo que hacemos
es informarles,
les damos un díctico
donde explicamos
en qué consiste
nuestro proyecto
y en la última carátula
de ese díctico
aparecen los teléfonos
más relevantes
para ellos,
desde el servicio
de urgencias médicas
al del ICAS,
Institut Català,
etcétera.
¿Y qué otro objetivo
final tenemos?
Pues pensemos
que esto es un estudio.
Lo que pretendemos
es investigar,
estudiar
en qué condiciones
generales
vive la población mayor
y a partir de ahí
pues obtener unas conclusiones
y ver si en el futuro
podemos poner en práctica
proyectos concretos
que palíen las necesidades
que hemos detectado.
Per tant,
en aquest treball
un doble objectiu,
fer un treball
de recerca
que després
ajudi encara més
i d'altra banda
no perdre de vista
el que caracteritza
càritas
de donar atenció
a aquestes persones.
Jo m'imagino
que heu trobat
persones en situacions
d'allò més diverses,
amb mancances materials
però probablement
també siguin
exactament igual
o similars
les mancances emocionals,
no?
El fruit de la solitud.
Nosaltres sobretot
tenim en compte
tres factors,
no?
El primer seria
el tema de la solitud
i les relacions familiars,
sobretot és aquest,
no?
El tema econòmic
també el tenim en compte
però el deixem a part,
no?
Perquè realment...
Són persones que tenen família
o que no tenen família?
La família diguem
que té una altra vida,
una altra cosa
i no té temps per ells.
Hi ha de tot,
la veritat és que hi ha de tot.
Hi ha persones
que tenen família
però la tenen fora,
hi ha persones que tenen família
però que s'han desmiculat
totalment de les persones grans,
hi ha persones que sí
que realment tenen família
però, bueno,
per la societat en què vivim
que la gent treballa
i passa la major part
de temps fora de casa
i tot,
doncs realment
les persones
estan tot el dia
sols a casa
i hi ha una mancança
realment de companyia,
no?
i, bueno,
aquest tema seria
el segon projecte
que vam engegar
dintre del programa,
el primer serial de l'estudi
i llavors,
arran del projecte d'estudi
engeguem el projecte
d'acompanyament
per totes aquelles persones
que ho necessiten.
Bueno,
si vols t'explico una miqueta
en què consisteix el projecte.
Doncs, bueno,
a veure,
actualment tenim
dos projectes
d'acompanyament
en funcionament.
Una a la zona de Sant Francesc
que va ser el pioner
que es va engegar
l'any 2001,
2001-2002
i l'altre
a Sant Pau,
a la zona de Sant Pau
que es va engegar
l'any passat a l'octubre.
En què consisteix
aquest projecte
d'acompanyament?
Doncs consisteix
en que uns voluntaris
de la parròquia,
en aquest cas,
van a casa
de la persona gran
a fer-li companyia
durant dues horetes
a la setmana.
Fan un acompanyament
tant dintre
com fora del domicili.
Les tasques que realitzen
són diverses.
Per exemple,
què et diria?
Dintre del domicili
i conversar
amb la persona gran
que realment
hi ha una mancança
perquè si estan sols
tot el dia
tenen necessitat
de conversar.
Poden detectar una mica
també
com està aquella persona,
si necessita alguna cosa.
Això també
amb les formacions
que fem els voluntaris
també s'intenta
que els voluntaris
coneixin tots els recursos
perquè en un moment donat
si veuen
que aquella persona
pot ser usuari
d'aquells recursos
que li puguin oferir
i explicar-los
on s'han de destinar.
Si menja,
si no menja,
si té una mica de tos,
i que no...
Clar,
tot això ho expliquen.
Tot això ho expliquen.
Ja des de conversar,
des de jugar
a jocs de taula,
que dius
que és una tonteria,
però realment
hem constantat
que els últims estudis
diuen
que el fet
de jugar
a jocs de taula
és important
perquè el que fan
és prevenir
situacions
de deteriorament cognitiu
a les persones grans.
Això és molt important
perquè ara ens trobem
persones
que tenen la memòria
una mica deteriorada,
que perden molt la memòria,
que...
i simplement
una manera
de prevenir-ho.
Llavors,
les altres activitats
que fan
també,
no sé,
llegir.
Hi ha moltes persones grans
que tenen problemes visuals
i que no poden
ni llegir
la correspondència
i així
l'usuari
al voluntari
un moment donat
li pot llegir
el diari,
li pot llegir
les cartes...
Ara que dius
això de voluntari
algú pot pensar
que això de fer
de voluntari
en tot cas
una persona
que estigui jubilada
en bones condicions
que n'hi ha moltes
o alguna persona
que mira
que estigui a l'atur
o que...
mil coses
que visqui de renda
però de fet
si són dues hores
a la setmana
diguem-ne que
qualsevol persona
pot fer de voluntari.
Sí, qualsevol persona
que estigui interessada
el que sí que demanem
és que hi hagi un compromís
perquè el que no es pot fer
és dir mira
aquesta setmana
vaig a fer l'acompanyament
no tinc temps
només que tinguis
dues hores a la setmana
però que et comprometis
a fer-les
pots ser voluntari.
Això sí que ho demanem
que hi hagi un compromís
perquè realment
per l'avi
és un factor negatiu
que tu diguis
bueno
aquesta setmana hi vaig
la setmana que ve
no perquè mira
perquè em vaig esquiar
l'altre
tampoc perquè em vaig a vacances
l'altre ja aniré
no?
No és un caprici
el que es demana
és que hi hagi
un compromís
de cada setmana anir-hi
Déu-n'hi-do
per tant això té continuïtat
vol tenir molta continuïtat
moltíssima
i per tant
es necessiten
com dèieu
els recursos
que la pròpia entitat
doncs ja té previst
en els seus pressupostos
però que caldria més
no Maria?
Clar
passa una cosa
i és que
si parlem
de 14 parròquies
doncs
i que això
doncs s'ha fet
en unes quantes
nosaltres posàvem de temps
fins al 2010
o més
però clar
creiem que
que no és
i fins i tot
quan es fa l'estudi
en una parròquia
fins que no arriba
el temps
en què
en què hi ha
el projecte d'acompanyament
ja
a vegades passa un temps
que pot ser
que pel camí
perdem
persones grans
ja
perdem
perquè es morin
perquè canviïn
de domicili
o vagin
en una residència
etcètera
no?
O sigui que no és bo
no és bo
que això
s'eternitzi
amb el temps
no?
Clar
això suposa
invertir
molts més recursos
econòmics
per tindre
recursos humans
en quant a hores
de tècnics
per exemple
per moure
més voluntaris
ara
movem uns 320
voluntaris
amb aquests projectes
clar
clar
si la cosa
anés més
de pressa
vol dir
que hi hauria
d'haver
més recursos
i llavors
podríem
aquest projecte
posar-la en marxa
a més parròquies
amb menys temps
clar
nosaltres parlem
d'un tècnic més
durant un temps
fins que es posa en marxa
perquè clar
la criatura es fa gran
o sigui
i té més necessitats
a mesura que creixi
clar
i llavors
s'extén
a més parròquies
però la primera
el projecte d'acompanyament
el té
i també hi ha d'haver
un seguiment
un acompanyament
per part dels tècnics
d'aquest projecte
d'acompanyament
primer que hi ha
a la parròquia
i buscar la retroalimentació
clar
aquestes persones
no duren sempre
per tant
també buscar
altres persones
que puguin ser beneficiàries
d'aquest acompanyament
i paral·lelament a això
segueu amb els programes
de sempre
des del tema
de suport als nens
per l'escolarització
inmigrants
i el centre obert
l'odoteca continua
el curs de la dona
continua
el projecte d'orientació
laboral continua
el projecte de mobles
continua
vaja
que per arribar
a final de mes
s'han de fer
una mica d'equilibri
volies comentar
alguna cosa
i Teresa
yo apuntando
el tema
de la retroalimentación
que es un tema clave
si
bueno
aprovechando que estamos
aquí en la rádio
que nos escuchan
muchas personas
si que
aprovecharía esta oportunidad
para hacer una crida
entre comillas
de personas
que bueno
que conozca
vecinos
personas mayores
que viven solas
lo cierto
es que estamos
constatando
que se produce
un cierto anonimato
en estas soledades
vividas por las personas mayores
muchas veces
de cara a la galería
de cara al vecindario
no pasa nada
vive una persona mayor
en el cuarto
o en el quinto
y no pasa nada
porque mal que bien
la ven salir
y entrar
pero no saben a veces
sin ponernos trágicos
de esas soledades
vividas
porque también
las personas mayores
muchas veces
en algunas situaciones
y sin generalizar
son muy de disculpar
a los hijos
a la familia
bueno ya ves
están trabajando
no vienen
se senten avergonyidas
fins y todo
d'estar soles
y les costa
mucho hablar
y cuando paran
con una vecina
¿qué tal está?
¿cómo se siente bien?
¿y sus hijos?
pues bien
van viniendo
y eso a lo mejor
no es cierto del todo
entonces es doblemente triste
porque los propios vecinos
no conocen
estas situaciones
pero sí diría
que en la medida
en que se conozca
y sabiendo
que existen estos proyectos
pues que tanto
las propias personas mayores
discretamente
que se posin en contacte
con Caritas
que ellos ya saben
cómo arribar
y sin que aquella persona
se senti
que han invadido
la seva intimidad
es muy importante
sería importante
por eso
porque como comentábamos
anteriormente
van falleciendo
los que tenemos
y claro
es muy importante
retroalimentar
que se vayan incorporando
otras personas mayores
que lo necesiten
fácilmente podrían
trobar Caritas
un adreço
o un teléfono
pero encara
lo posemos más fácil
que han de hacer
qui vulgui
col·laborar
o bé econòmicament
fent-se soci
o bé
doncs
actuant
com a voluntari
a veure
a Prat de la Riba
número 35
de tota la vida
Caritas de tota la vida
de tota la vida
allí tant sigui
per fer soci
com per voluntari
vull dir
de 11 a 1
i de 4 a 7
de 5 a 7
perdó
de 5 a 7
doncs
no hi ha cap problema
estaran benvinguts tots
doncs
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
Maria Magarolas
directora de Caritas
Interparroquial
Teresa Jordan Pilar
Oviols
treballadores socials
de Caritas
gràcies per venir
no tenim més temps
jo us espero un altre dia
perquè val la pena anar
refrescant la memòria
us sembla?
refrescarem la memòria
molta sort
molt de sort
molt bon dia
moltes gràcies
moltes gràcies
gràcies
gràcies
gràcies