Ara passa un minut i mig, de tres quarts de dotze del migdia.
Al matí de Tarragona Ràdio ja saben que el divendres tenim una certa debilitat
de parlar-los de les activitats més destacades del cap de setmana,
no només a la ciutat, sinó a la demarcació.
I és que hi ha activitats que n'hem de fer esment,
perquè són activitats amb una solera i amb un ressò importantíssim.
Ens estem referint al tradicional, en el millor sentit de la paraula,
cicle de concerts de l'estiu al Monestir de Santa Escreus,
una de les responsables de la programació musical és l'Emília Altarriba,
que avui ens acompanya. Emília, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvinguda.
Ja no va dir que és un clàssic i mai millor dit,
aquesta de la programació de l'estiu, no?
Sí, és un clàssic, això, i a més a més també és un clàssic,
doncs el ressò i la consideració que ens teniu des de les vostres,
des de la vostra emissora, doncs cada any també.
Afortunadament, en els últims anys han anat a sovint agent cicles de música.
A Tarragona Ciutat, però també a altres llocs de tota la demarcació de Tarragona.
Però fa més anys encara, l'única proposta seriosa que hi havia
i amb continuïtat de música clàssica era aquest cicle de concerts de Santa Escreus.
Sí, exactament. Jo fins i tot vaig fer, ara fa poc,
amb un llibret que editarem amb motiu del cinquè aniversari.
Doncs en el que dic, que quan van començar aquests dos concerts,
gairebé era una excentricitat traslladar-se de determinats indrets,
de Barcelona, de Tarragona, sí, i anar a Santa Escreus en un monestir de nit
a escoltar concerts de música clàssica, doncs era una excentricitat.
I bé, després el que s'ha vist és que veritablement
mossèn Clemente va tenir una gran idea de programar,
de començar amb aquesta iniciativa,
perquè després s'ha vist que amb altres indrets,
diguem-ne que fora dels grans llocs on s'hauria de fer
i tradicionalment es fa la música clàssica, doncs també ha tingut èxit.
Per tant, va ser un gran visionari en la seva època.
De fet, bona part d'aquests cicles que esmentaven
es fan en espais que res tenen a veure amb els teades convencionals, no?
Exactament.
En molts espais relacionats amb els patrimonis culturals de cada ciutat,
i que va ser una bona pensada.
Una bona pensada. I a més a més, penso que a part d'iniciar
i de fer que la gent poguessin gaudir d'aquestes ofertes culturals,
també perquè poden visitar el monument, que és un valor afegit.
I penso que per això també perquè ara se'n fan amb altres monuments
i a vegades són monuments que no són coneguts de dia
i els visiten per aquestes coses i després se li agafa una miqueta el gust
a tornar-lo a visitar. Penso que és interessant.
Aviam, el monestir de Sant Escreus, el monestir de Sant Escreus,
el coneixem pràcticament tots.
El que passa, moltes vegades, quan el tenim al costat,
també, escolta, ja hi aniré algun dia.
Quan va ser que es va inaugurar aquella il·luminació
que va fer l'espai encara més atractiu a la nit?
El 2000, la primera fase de la il·luminació
i després del 2001 hi ha la segona fase
i la veritat és que està tenint un èxit molt gran
perquè nosaltres vam, llavors, en el moment que la Fundació Sant Escreus
es va fer càrrec dels concerts i, a més a més, va començar la il·luminació,
doncs llavors vam dir, per què no ho afegim en els concerts
com a un valor afegit?
I llavors vam començar una fórmula que la fem cada any
i que la gent veiem que es repeteixen,
que és que una hora abans de començar el concert
ja ho veiem al monestir.
Poden visitar la il·luminació,
o sigui, el monestir il·luminat de nit,
que, doncs, és completament diferent cada dia.
I això ja prepara una miqueta, en certa manera,
doncs, que després pugin cap al dormitori de monjos
per escoltar el concert.
Vull dir que és com una espècie de preparació,
no és allò d'arribar amb el cotxe, parar al cotxe,
entrar, seure't al seient i patapam,
ja et comencen, que també està bé, no?
Sí, sí, sí.
Vull dir, són opcions.
Però, doncs, penso que a l'estiu, doncs,
està bé això, poder fer una passejada per la il·luminació
i estem molt, molt, molt contents
d'haver fet aquesta il·luminació a la Fundació.
Els habituals, perquè aquest cicle té habituals de cada any,
pràcticament, és el que fan?
Arribar una miqueta abans?
Sí, sí.
Sopar per algun lloc proper?
Sí, sopen una miqueta per allà.
Bé, hi ha persones que, doncs,
ja comencen a partir dels concerts,
que ens truquen i es diuen els concerts
perquè nosaltres programen una miqueta la seva estada
en funció dels concerts.
Aquestos són els més, diguem-ne, els més...
Aquests són incondicionals, ja.
Sí, aquests ja incondicionals totalment.
I després, doncs, aquestes persones que arriben
i fan això, doncs, sopen una mica,
hi ha diversa oferta, doncs, a centres creus,
doncs, ja s'han anat agafant bastanta oferta,
doncs, per sopar,
i llavors, doncs, entren una hora abans.
És un lloc de trobada.
A vegades, doncs, veus que arriben uns
i, doncs, que es troben amb els altres,
doncs, allà que diuen,
ah, per què, doncs, mira,
que ens trobarem a tal lloc, doncs, a dintre.
Passegen una miqueta
i veus que són cares habituals.
A mi m'agrada molt veure
com la gent passeja, com fan i d'això
i veus, doncs, que són ja habituals
i que es troben allà
com a punt de trobada i de passeig.
I després, els nous que s'incorporen,
doncs, que la veritat és
que quan arriben a aquell monument
i ja el veuen il·luminat de lluny
que és imponent,
o sigui, que imposa,
és una visió que imposa molt,
doncs, a manera que t'hi apropes,
doncs, després també els agrada molt de fer-ho
i per això ja ho hem incorporat als concerts.
Clar, i amb tota aquella zona
amb l'Albareda al voltant de Natura,
tot això a la nit, doncs,
fa que sigui un espai realment atractiu.
Teniu públic de Barcelona habitual,
d'aquests habituals que parlàvem?
Vull dir, que dius, home, he d'agafar el cotxe,
doncs, sí, hi ha gent que agafa el cotxe.
Sí, no, sí, hi ha gent que de Barcelona
i, doncs, fins i tot, doncs, de Sabadell, de Badalona,
o sigui, tots els voltants de Barcelona.
De Girona ja queda una miqueta més apartat.
I, de totes maneres,
es pensa que quan és el gospel,
doncs, et venen de Lleida,
et venen de Girona,
et venen el públic de gospel,
com que és tan...
és tan diferent de tot l'altre,
a més a més, doncs,
dels que ja venen per els de música clàssica
i després també demanen pel gospel, no?,
perquè fan abonaments o així.
Però, doncs, venen d'indrets que, dius,
un dia l'any passat van trucar
que no tenien entrades d'Andorra.
I dius, ha d'agradar molt, això, eh?,
per agafar el cotxe.
Jo vaig pensar,
però jo vaig pensar,
és que els hi ha d'agradar molt
perquè truquin d'Andorra i diguin
no, escolti, és que no hi ha entrades,
perquè, bueno, vinguin,
que a vegades, doncs, ja ho saps,
que hi ha, a vegades,
doncs, alguna reserva que queda
i dius, bueno,
doncs, a més, els hi haurem de buscar
algun seient, no?
Clar, de la idoneitat de l'espai
podríem estar parlant
tantes hores com vulguéssim,
perquè estem parlant d'un monestir
com el de Sant Escreus,
però la veritat és que
si mirem el programa,
la proposta d'enguany
en quant al cicle de música,
hi ha una altra de les grans virtuts,
si permets que ho digui, Emília,
que és,
es fa una programació
absolutament assequible a tothom.
Clar, estem parlant
de les quatre estacions,
estem parlant de la novena de Beethoven,
estem parlant dels concerts
de Bradenburgo,
per tant,
és una programació
que no cal ser un erudit musical
per gaudir-ne.
Sí, és que, de fet,
nosaltres el que procurem,
doncs,
és que siguin uns concerts,
que la gent,
que els hi sigui assequible,
que no sigui...
A veure,
per sentir aquelles grans obres
exquisides,
que en dic jo,
i que, doncs,
és per un públic més minoritari,
ja tenim l'oferta,
per exemple,
doncs,
aquí a Tarragona
tenim oferta,
doncs,
en molts llocs
i durant l'hivern.
Nosaltres pensem
que a l'estiu,
doncs,
potser,
moltes vegades,
per exemple,
les quatre estacions
és la segona vegada
que la fem.
I jo,
a vegades,
dic,
i els meus fills
els vam iniciar,
i perdona,
l'apunt personal,
perquè, doncs,
els vam iniciar,
doncs,
amb la música clàssica,
amb les quatre estacions clàssiques,
els iniciais,
amb un rèquim,
que me'n recordo
que els hi vaig portar una vegada.
És una mica de rebuig.
És una miqueta exacta,
és allò de dir
que no creïs,
doncs,
al revés de dir,
nunca más,
allò que diu mai més,
no?
I, per tant,
doncs,
pensem que hi pot ser dir
la novena,
clar,
és una obra que imposa
i que...
Però, a més a més,
com que tenen passatges
molt coneguts,
llavors fa que la gent
també,
doncs,
sigui molt més mangíbula.
I els concerts de Bradenburg,
bé, són...
El Bach no podia faltar
en un marc així, no?
Sí, el Bach, doncs,
al mossèn Clemente
li tenia una especial estimació.
És la primera vegada
que programeu els concerts
de Bradenburg, no?
No,
vam fer uns,
però,
com que són sis,
llavors,
doncs,
el que hem fet
ha sigut la combinació.
Clar,
els sis,
al mateix any,
no els pots fer-ho tots junts,
perquè,
si no,
seria un concert massa llarg.
Seria una marató,
més aviat.
Sí, exacte.
Llavors,
el que hem fet
ha sigut canviar-ho
i en aquesta ocasió,
doncs,
torna,
ens fa il·lusió
que torni el Claudi Arimany,
que, doncs,
hi havia estat a Santes Greus
i que, a més a més,
doncs,
ho vingui,
doncs,
amb un orquestre,
doncs,
com aquest,
els Virtus i Tipcagues,
veu que són
una formació molt bona.
De totes maneres,
inicieu aquest dissabte
el cicle
amb un requiem,
el de Forer,
concretament?
Sí,
el que passa és que el requiem
de Forer,
doncs,
és un requiem
que fins i tot,
a veure,
primer,
la durada,
és un requiem,
doncs,
que si veus,
doncs,
combinem el requiem
amb un recital
de peces d'òpera,
perquè l'any passat
ho vam fer
i va agradar molt,
perquè sentir veus
que canten normalment
al liceu
i en els grans auditoris,
doncs,
sentir-los a Santes Greus
a l'estiu,
també és una cosa
que normalment
no es pot fer gaire.
Llavors,
fem això,
i el requiem de Forer,
doncs,
és un requiem
que dura uns 30 minuts
i que, a més a més,
fins i tot
quan el va fer
hi havia gent
que deien
que no us semblava
que fos una missa de morts,
perquè en realitat
un requiem
és una missa de morts,
no us semblava
perquè, doncs,
és molt assequible,
doncs,
no és gens densa
i, per tant,
doncs,
es va semblar
que vam fer el requiem
de Mozart
com havíem fet,
com tocava fer,
que ara, doncs,
estaria bé
de fer aquesta proposta
d'aquest altre requiem
una miqueta més diferent
i que potser, doncs,
per la gent
que no són molt
de la música clàssica
i allò molt estricta,
que potser podria estar bé,
vaja,
estem il·lusionats
perquè, doncs,
bueno,
perquè, doncs,
és una proposta,
és un requiem
diferent
i penso que ens hem d'arriscar
una miqueta
en aquest sentit.
Obres, insistim,
assequibles
interpretades
per formacions
i músics
i cantants,
també,
de primera línia
i, com deia també l'Emília,
el dissabte 7 d'agost
es tanca,
com sempre,
amb la nit d'agost,
perquè aquesta,
aquesta, escolta,
hi ha cua,
com a dir que hi ha.
Sí,
és un fenomen molt d'això
i, a més a més,
hem tingut la sort sempre
que nosaltres,
a veure,
d'un any per l'altre,
ja ho demanem
perquè sabem el dia
que tanquem
i, per tant,
doncs,
ja sabem que,
quan van als Estats Units,
perquè sempre que han sigut
formacions americanes,
doncs,
ja ho demanem
i hem tingut sempre
uns grups molt bons
i que fan participar la gent,
allò que fan pujar
dalt a l'escenari
i que ha de cantar
i de deixar la gent
participar
i s'ho passa bé
i, doncs,
veus a vegades
persones,
jo,
perdó,
de vegades observo
i penso,
d'aquella persona
de vegades
no m'ho pensava,
doncs,
que fora d'aquella manera
llançada.
Sí, sí,
que en aquestes situacions
ens sorprenen molt.
Sí,
l'ambient ho porta
i en aquesta ocasió
portem aquest grup
que és de 17 veus
que sempre que portàvem
solistes,
doncs,
de 5 o 6
i aquesta vegada
ens han ofert aquest
que, doncs,
és una d'això
del Mississi Pichuart
que, doncs,
és molt important
als Estats Units
i llavors
ens ha fet
una especial il·lusió
de dir veure,
a veure si...
porten aquesta formació.
A més, és un gospel
molt primitiu
el que practica
Mississi Pichuart.
En aquest cas
és l'ambla
Caritat Chuar
que també és
una formació
doncs
prou coneguda
dins del circuit.
Sí, sí, perquè, doncs,
és, diguem-ne,
és una sissió, diríem,
doncs,
dintre d'aquest.
I llavors,
doncs,
tenen una...
aquesta...
Veus una miqueta
primer, doncs,
el...
diríem,
la brillantor
dels vestits,
la posta en escena,
de la manera, doncs,
que volen fer participar
el públic,
les veus que tenen potents,
que veus aquells senyors
i aquelles senyores
que semblen armaris,
que, doncs,
que tenen aquelles veus
tan preciosas,
que, a més a més,
quan venen a Santes Creus,
els agrada fer algun solo
a l'Església
quan estan sols,
perquè, doncs,
veuen que és una cosa
actuar Santes Creus.
No tenen...
Tenen una altra cultura,
tenen uns altres referents,
ells, no,
que els nostres.
I, doncs,
bé, doncs,
em sembla que comencen per això
i 17,
és una formació de 17
i que, a més a més,
doncs,
ens han assegurat,
doncs,
que...
I fan una aposta en escena,
també,
doncs,
molt acurada,
vull dir,
tenen en compte
totes les coses.
Sí, no, no, a veure,
sembla que sigui la cosa,
doncs,
que sigui espontània,
però, doncs,
tot està estudiat, eh?
Exacte, sí.
Tot està molt estudiat.
A tot arreu,
tot el que està molt ben fet
és que està molt estudiat.
I quan més improvisat sembla
i surt bé
és perquè d'improvisació
poca,
per no dir-ne cap.
Emília,
ui,
si se'ns ha passat el temps
amb volant,
posem-nos des del punt de vista
més pràctic.
Les persones interessades
que vagin per primera vegada,
les localitats,
val la pena
que les comprin prèviament,
que no s'esperin fins l'últim dia?
Dóna'ns quatre consells.
Sí, nosaltres,
a veure,
en principi,
el que aconsellem
és que la gent
no ens comprin
les entrades
per servir caixa,
doncs,
tant al telèfon,
doncs,
com si per les màquines
o per internet,
perquè, doncs,
és la fórmula,
doncs,
més fàcil
i, a més a més,
més segura
que tindran la localitat
que ells volen tenir
i que d'això
llavors nosaltres
tenim el dissabte
a partir de les set de la tarda,
llavors ens obrim la taquilla
i llavors ens es pot fer
la compra,
doncs,
a través de taquilla.
És molt important,
sobretot,
perquè, clar,
determinats concerts
de ben segur
que les entrades
es poden exhaustir
si fan amb una miqueta
de previsió.
Sí,
i nosaltres pensem,
doncs,
que és millor
fer-ho d'aquesta manera,
perquè, doncs,
amb el gòspel
i, bueno,
i la novena,
la novena,
a veure,
que d'allò i així,
també molt
i jo penso
que amb les quatre estacions
que ve la Unca
doncs ve cada any
i que d'això
doncs també...
Per tant,
recomanem,
si pot ser,
que comprin la venda
avançada,
però si no,
que vinguin igualment
que segur que els hi trobarem
algun seient.
Molt bé,
doncs ja ho han sentit,
aquest cicle de concerts
clàssic,
tradicional de Santes Creus
està més en forma que mai
a través de la gestió
i el treball que fa
la Fundació Santes Creus
ens ha acompanyat avui
la seva presidenta Emília
Altarriba a una fundació
que dedica també
al seu temps
i als seus esforços
en parlem un altre dia
perquè ens empacten les notícies.
Moltíssimes gràcies per venir.
A vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.