Ara passen en vuit minuts i mig, de dos quarts de dotze del migdia.
Abandonem per una estona els estudis de l'Avinguda Roma
i ens desplacem fins a la Port de Tarragona.
Aquest matí ha ancorat el JFK,
aquest portaavions de la Marina Nordamericana,
una arribada i una estada de quatre dies a la ciutat
que una vegada més ha ocasionat, ha creat polèmica,
en la ciutat entre col·lectius i persones que no estan d'acord
que els vaixells de guerra arribin a la nostra ciutat.
D'altra banda, s'apunta que els convenis internacionals
que té el Port de Tarragona, que té l'estat espanyol,
en aquest cas, d'alguna manera obliguen a que s'acompleixin.
I d'altra banda, el sentíem aquests dies,
una part dels comerciants també, encantats,
perquè diuen que així es reactiva el negoci.
Sigui com sigui, aquest matí s'ha fet una presentació
als mitjans de comunicació.
I qui està seguint aquesta visita?
Qui tenim a bord del JFK?
Josep Sonyer. Molt bon dia, en Josep.
Bon dia, Joan.
Mira, ara mateix estic a la coberta del JFK,
del John Fitzgerald Kennedy.
L'únic dels dos està a punt de parlar
que en aquests moments...
Escolteu-ho.
I en parlà en anglès, per tant,
no podem fer una altra cosa simultània.
En americà, en americà parla, no?
En americà, correcte.
Si et sent algun anglès, potser s'ho fent.
Molt bé, el mateix, molt bé, el mateix.
És un barco que, perquè es facin la idea els oients,
és un barco que fa com a tres camps de futbol de llarg,
tres camps de futbol i 300 i escaig metres.
I d'alçada, doncs, com 7 edificis.
Quanta gent viatja aquí?
5.200 persones.
Imagina't.
Aquí a sobre hi ha 5.200 persones,
aproximadament 50 són comandaments,
i la resta són soldats.
D'aquests, un 18% són persones
que encara no tenen la residència nord-americana
i que, a canvi, està 4 anys aquí al vaixell,
doncs l'aconsegueixen.
És a dir, tu te'n vas 4 anys al JFK
i quan tornes tens allò, ets ciutadà americà de ple dret.
Ja, veus?
Efectivament, efectivament.
Què més puc explicar-te?
Bé, puc explicar que estem a un dels molls més allunyats del port
per qüestió de seguretat,
que hem hagut de passar, de fet, uns quants controls
per poder accedir aquí,
i que, en fi, ens hem de ser tant que,
com deia, fa poc o tant abans,
i ara estem aquí justament d'una coberta,
que a la coberta del JFK, per entendre's,
hi ha tot un seguit de...
Bueno, hi ha molts avions,
hi ha diferents avions, F-18, F-14,
i hi ha un d'aquests avions
que segurament haurem vist en pel·lícules
o per algun documental,
que són aquests avions d'aquell Regar a sobre,
que són, per sé inspeccions,
és un barc que està fet,
que es va fer l'any 68,
en 1968,
i que encara li queden uns quants anys de vida,
tot i que són més antics,
aquest vaixell calculen que pot arribar fins al 2018.
Mai havies estat un vaixell de guerra, Josep?
Sí.
Sí.
A tothom de dir.
amb aquest mateix, amb aquest mateix que em va vindre,
perquè el tercer cop que ve aquí a la ciutat de Tarragona,
crec, tercer o quart,
tercera o quarta vegada que ve aquí,
em sembla que és la tercera.
Ja, ja.
I ve més o menys cada dos anys,
aquest vaixell.
Digue'm una cosa,
una mica a la premsa,
us han fet una mica de roda de premsa,
heu pujat al vaixell,
i aquí al vaixell què,
us fan una mica de ruta turística,
o com va la cosa?
De moment, ja et dic,
mira, de moment fa exactament cinc minuts que som el vaixell.
Cinc minuts, eh?
És a dir, que encara no ens ha rebut...
No ens ha rebut...
Us han deixat allà com si diguéssim.
Sí, ens han deixat aquí a la coberta.
I qui us acompanya?
Doncs ens acompanyen una quincena de soldats,
de marines, nord-americans,
després ens acompanya la responsable de premsa,
del consulat nord-americà,
que és aquí,
que és la que fa una mica de traductora,
i ara és previst que vingui el màxim comandament de bord
i ens rebi i llavors ens doni la benvinguda.
Hem de dir també que ells no tenien previst
que hi hagués mitjans de comunicació.
Que sou molts?
Sou molts periodistes?
Una vintena.
Una vintena, Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí, una vintena de periodistes.
I alguns que no han pogut accedir,
perquè qui no estava acreditat no han pogut accedir.
Clar, lògicament.
Hi havia hagut uns quants que no estaven acreditat
i no els han deixat pujar.
Escolta, per com s'ha de l'americà.
A veure, a veure, què diu.
Què en estem?
Hola, què és el teu nom?
Chris Tucker.
Where he's from?
I no speak Spanish, I'm sorry.
No, thank you very much.
No speak Spanish.
I jo no speak English, és a dir que...
És a dir que la comunicació és impossible de moment.
Hasta aquí arriba la conversa.
Però escolta, Josep,
quasi que d'aquí una estoneta tornem a parlar.
Què et sembla, si és possible?
Que d'aquí una estona, si et sembla, tornem a parlar?
Sí, a veure si podem agafar després,
en directe, les paraules del Màxim Comandament.
Ara què ens expliquen des d'aquí?
Dius ara, més endavant?
Més endavant, no?
Sí, sí.
Espera, mira, que tinc un tema que parla espanyol.
Hola, buenos días.
Sí, bueno.
¿Cómo te llamas?
Me llamo Silvano.
¿Vos parlar amb Silvano?
Te lo paso, eh, Jovanda?
Tot teo, te está escuchando.
Silvano, buenos días.
Buenos días, ¿cómo estás?
Bien.
¿De dónde eres, Silvano?
Yo soy de...
Bueno, soy nacido de México, pero vengo de Florida, en los Estados Unidos.
Ajá, ¿y de dónde venís ahora?
Bueno, es que yo no sé qué se puede preguntar y qué no, en estas cosas.
Nunca me encuentro en esta situación.
¿De dónde venís, exactamente, si se puede decir?
Sí, Jovanda, s'acaba la conversa perquè hi ha d'arribar el Capitán i llavors el que farem és a l'escolta Capitán.
Mira que em poses en una situació, també, tu, Josep.
Escolta, com que amb el tema baixell que t'arreglis tu, eh, i d'aquí una estoneta, si convé, doncs t'anem a parlar i tu ens expliques què és el que passa, d'acord?
Estem en contacte, sincera.
Escolta, no li drenen res al Silvano, no?, per haver parlat amb nosaltres.
No, no, no, no.
Bé, bé.
Doncs s'han vist, s'han vist.
Doncs, mira, fem una petita pausa per la publicitat, en juguem a l'última paraula i quan consideris oportú, doncs ens posem en contacte un altre cop, d'acord?
Fins ara mateix.
Gràcies, Josep. Adéu-siau.