Un minut i serà un quart d'una del migdia, tal com els dèiem,
compartim una estona de conversa amb Josep Maria Sabater i Bosch.
Molt bon dia, benvingut.
Bon dia.
No cal que fem currículum, en tot cas,
diem que el Josep Maria és professor de la Universitat Rovira i Virgília,
amb una llarga experiència acadèmica
i, sobretot, un coneixement profund de les tradicions de casa nostra.
És una manera, diguem-ne, una mica d'anar per casa,
de resumir un currículum molt ampli.
Però jo crec que és més interessant que parlem del llibre que portes,
que és portat aquí damunt la taula, no?
Si hem d'anar per casa, diguem que sóc fidel a Tarragona Ràdio,
i a aquesta taula i en aquest lloc.
Doncs ens agrada molt que diguis també això.
Què vols també?
Aviam, el Josep Maria ha portat un llibre que es titula La capella de Sant Magí,
però aquest llibre que ha portat, que és una autèntica joia,
és un llibre que està publicat als anys 20.
L'autor va ser Antoni Prenafeta.
Aquest llibre s'ha reditat i es presenta aquest vespre.
I és important que es presenti aquest llibre
i que s'hagi reditat, sobretot,
perquè és un document molt important
pel que fa al coneixement de la capella de Sant Magí.
I tant, perquè jo, amb la presentació d'aquest vespre,
entre les coses que diré,
és una frase d'aquelles que són tòpiques.
Allò de qui perd els seus orígens,
perd la seva identitat.
I, efectivament, moltes vegades, orígens es perden.
I es perden perquè les guerres a Tarragona
han fet veritables desastres.
Vull dir, des de l'època dels romans
fins als nostres dies,
hi ha hagut per donar i per vendre.
Aleshores, part de la documentació s'ha perdut,
s'ha cremat, s'ha perdut per diferents motius.
De vegades, fins i tot,
hi pot haver documentació que estigui a casa d'un particular,
que la gent ni ho sap el que té a casa seva.
I, quan hi ha un llibre com aquest,
que recull tot un seguit de documents
i tot un seguit de dades històriques,
que no les podem trobar enlloc,
si aquell llibre es redita,
almenys tenim una part de possibilitat
que aquests orígens no s'acabin de perdre del tot.
L'edició, evidentment, s'ha de fer una edició crítica,
amb una introducció, amb unes notes,
i el que s'ha de procurar també és afegir-hi
tot allò que s'ha fet des de l'any 1928,
que es va publicar aquest llibre,
fins als nostres dies, perquè n'han passat moltes de coses.
Qui era Antoni Prenafeta i Soler?
Antoni Prenafeta i Soler era un capellà,
un capellà que va ser capellà administrador
de la capella de Sant Magí
entre els anys 1918 i 1923, més o menys.
Aleshores, un home estudiós,
que va tindre l'encert de cercar la documentació
que tenia a mà per fer la història d'aquesta capella,
la història de l'esglasiola de Sant Magí,
del Portal del Carro,
entre altres coses que quan ja l'ell la fa
es queixa que s'ha perdut molta documentació.
Imagina't.
Perquè no troba les actes.
Pensem que des del 28 fins als nostres dies
hi ha hagut la famosa Guerra Civil
i aleshores de documentació se n'ha perdut molt més.
Però tot i això, ell aconsegueix en aquest llibre
fer una història molt acurada
de tota la construcció de la capella
des dels seus orígens, el per què dels seus orígens,
fins al 1928,
amb detalls significatius
dels exbots, dels ermitants,
dels altres capellans administradors,
els seus avantpassats,
els seus predecessors,
i per tant és un llibre,
és un document.
Avui en dia més que un llibre és un document.
Clar, perquè aquest llibre, evidentment,
se'n van fer en un bon grapat d'exemplars,
però el que va passar...
No masses, perquè en aquest temps les edicions
eren curtetes i gaire...
Mira, hi ha el preu aquí, no?
No, no.
Un amb 50.
Ah, sí, sí.
Un amb 50 pessetes.
Un amb 50 pessetes costava aquest llibre.
Això en veure serien poquíssims.
No es pot ni fragmentar.
De totes maneres,
els poquets que n'hi havia es van perdre a la guerra.
Tots sabem que es va cremar i es va destruir
molta documentació relacionada amb l'Església.
mossèn Antoni Prenafeta va fer una mala fi, també.
Sí, per broma, hi ha tota la història d'ell,
d'alguna forma,
també hem reflectit la història
de tots els capellans administradors
i la seva és una història bastant dolorosa, no?
Perquè quan va esclatar el, entre cometes,
Movimiento Nacional,
doncs ell es trobava aquí a Tarragona.
De seguida, doncs, es va anar a refugiar a casa
d'una família tarragonina.
Curiosament, el president de la cofraria
de Sant Magí actual,
el senyor Ramon Magaroles,
és el fill d'aquesta casa
que va acollir a mossèn Antoni Prenafeta
i estava disposat a presentar-se al comitè local
perquè fessin el que volguessin amb ells.
Es va trobar, quan anava cap a l'Ajuntament,
per presentar-se,
per, d'alguna forma, doncs, de dir...
Sí, la dinàmica que es va crear.
Agafeu-me.
Es va trobar amb un senyor que li va dir
vagis-en cap a casa i no pateixi
que ja el vindrem a buscar.
Ja sabien on estava amagat, entre cometes,
i, efectivament, al cap de pocs dies
el van anar a buscar,
el van portar al famós barco que hi havia,
barco-presó que hi havia aquí al port de Tarragona,
i al cap de pocs dies, doncs,
el van matar.
I exemplars d'aquest llibre
en van quedar ben poquets.
En queden molt poquets.
La cofradia, doncs,
en guardava alguns com un tresor, no?
I des de l'any 1997 o 98,
que en venien al darrere
perquè féssim l'edició crítica, no?
I aleshores, unes vegades,
perquè hi havia coses més importants,
totes les obres que s'han fet
a la capella de Sant Magí
i de Calarón sempre es van curtets
en aquestes cofradies,
pensem que l'església,
la s'església,
Vaticà,
és molt rica,
però la capelleta del Portal del Carro
doncs és una petita...
Ah, tot arreu hi ha classes,
no ens equivoquem.
Dintre de Tarragona
i sort dels fidels tarragonins
i dels confrades de la cofradia
doncs que van fent aportacions
i fins ara no ho hem pogut,
en part per aquestes qüestions
i en part perquè jo també tinc feina
i no podia tirar endavant
totes les propostes que em feien
i al final, doncs sí,
en final m'hi vaig dedicar,
m'assembla que va ser l'any passat
per l'estiu,
que és quan puc fer aquests treballs
i aquestes feines
i aleshores ara veu la llum
i suposo que de moment
la història s'acabarà l'any 2003,
2003-2004
amb l'esperança
que aquests orígens
i aquesta identitat
no es perdi
i d'aquí 100 anys
o no sé,
1928,
el 2104...
Com que no hi serem.
Com que no hi serem,
però hi hagi alguna altra història
d'Otarragoni
que reculli aquest llibre
que reeditem ara
amb les meves aportacions
i a més a més
hi posi les seves
i continui aquesta tradició.
La reedició que has fet
contempla el text original?
Facsímil.
Hem mantingut això
amb les correccions
d'errades d'imprempte
que hi podíem veure alguna cosa,
però hem fet una edició
pràcticament facsímil.
Hem posat tot un seguit
de notes a peu de pàgina
per esclarir
alguns dels detalls
que es posen aquí,
per certificar
també les afirmacions
que es fan
amb una introducció complerta
i després hi hem fet
tot un seguit d'adenda,
uns afegitons al final,
de tots els administradors,
de les obres que s'han fet,
hi ha unes il·lustracions
fotogràfiques també,
l'apertura de la Porta Santa
últimament de la muralla
que fa d'un parell d'anys.
Una cosa així,
més o menys.
Són obres d'aquestes
que s'han hagut
que eren primordials,
amb totes aquestes coses així
i no hem posat
el dels exbots
perquè també fa un parell d'anys
vam fer un llibre
dels exbots
i les presentalles
però pràcticament
hem intentat
deixar la cosa
actualitzada
al dia.
Per tant,
qui vulgui saber
alguna cosa
de la Capella de Sant Magí
i aquest llibre
que presenteu aquest vespre
pot ser un molt bon referent.
És un referent
forçós,
vull dir,
de històries
de la geografia
de Sant Magí
llegendària
o històrica
més o menys,
ja hi ha un seguit
de llibres
que se n'han publicat,
recentment se'n va publicar
un,
però recentment
potser deu fer
3 o 4 anys
també se'n va publicar
un altre,
tots venen a dir el mateix
però n'hi ha molts
que fan referència
a la Capella de Sant Magí
que tots van a parar
amb aquest llibre
perquè aquest llibre
és font documental,
no?
Aleshores,
jo em sembla
que serà un,
és un encert,
vaja,
no perquè ho hagi fet jo
perquè la meva fenya
doncs mira,
és la fenya
de l'ofici que tinc
d'aprenent d'historiador
i no he fet res més
que complir
com un artesà
que li encarreguen
una cosa,
no?
Però,
d'alguna forma,
pels tarragonins
tindran aquí
tot allò
que els agradaria saber
i és,
diríem,
la història de Sant Magí
de la Capella de Sant Magí
més que de Sant Magí
lluny de la Bufeganya
de la Capella del Portal del Carme.
I que, per cert,
Sant Magí de la Bufeganya
en guanya amb el robatori aquest
de la imatge.
Han patit tots els tarragonins
perquè ens toca bastant de prop,
tot i que és Sant Magí lluny,
no?
Però, d'alguna forma,
mira,
són els temps que ens toca viure.
Sí,
que abans em comentaves
que la talla en si no té
un valor econòmic important,
és un valor sentimental
i de la col·lectivitat,
no?
Gens i mi,
són aquelles coses
que,
mireu,
el que us donarien
ja us ho donem
tots els tarragonins
i torneu-la a deixar al lloc
o deixeu-la en un raconet
com van deixar una vegada
doncs no sé què,
van prendre el maginet
o el maquenpís
Sí, sí, sí,
i amb una trucada
van dir-ho deixar de...
Oh, sí, sí, sí,
jo recordo d'aquestes.
I nosaltres deixarem
amb un altre raconet
els sentiments que voleu
per aquesta talla.
Com si fos un segrest, no?
Exactament.
Per què?
Perquè no és cosa de diners,
és cosa de...
Una bretolada.
Bretolades o,
a lo millor,
lladres que no saben
el valor de les coses.
I que pensen que,
mira,
com que té aspecte d'antic
encara...
A vegades,
fins i tot,
per ser lladre d'obres d'art,
doncs s'ha de saber
una miqueta d'història de l'art.
Clar, clar.
Si no és perdre el temps
i jugar-te-la,
Déu-n'hi-do.
Però parlem
de la capella
de Sant Magí.
D'aquest llibre,
ens pots comentar
algun aspecte
que pensis que pot agradar?
Aquelles històries
que agraden als oients
que tu ja saps que...
Dona, els orígens,
per exemple.
Els orígens?
Els mateixos orígens.
Pensem que la capella
de Sant Magí
està col·locada
dins de la mateixa muralla,
dins del parament de muralla,
aquí també hi ha
diferents interpretacions.
De quina època estem parlant?
Estem parlant, primer,
estem parlant
del segle segon,
construcció de la muralla,
amb un portal.
L'època
en què hi ha
les persecucions cristianes
i es datera a Sant Magí
perquè és cristià,
més o menys
llegendàriament,
doncs la tradició
conta que uns angelets
el treien de la presó
i el feien sortir
per aquell portal del carro.
I Sant Magí
aconseguia
lliurar-se
de la persecució
i se'n anava
a la seva
cova ermita
de la Brufeganya.
Ajudava moltíssim,
fins i tot
els mateixos romans
amb les seves,
diríem,
habilitats
o miracles,
però finalment
va ser agafat
per uns sicaris,
per uns soldats romans,
a l'ermita
que el van agafar
allà a la Brufeganya.
Aquells
estarien set
i Sant Magí
tot i que eren
els seus guardians
amb el Kayato
els va obrir
una fonteta
d'aigua.
Les fonts d'aigua
estan molt relacionades
sempre amb tots els sants
i amb totes les santes.
Es veu que
aquests sants
són com una mena
de saoris
que són capaços
de trobar aigua
de seguida on sigui.
Però és igual,
deixem-ho córrer.
I aleshores,
aquí a Tarragona,
a partir d'aquell moment
en què segons
conte aquesta
llegenda d'història
Sant Magí
és sant ja,
és un sant
que mor a màrtir,
automàticament
neix una devoció
cap a aquest sant.
De la mateixa manera
com hi ha la devoció
de Sant Fructuós
i els seus diàques
auguri eulògi
que la mantenim
i que aquesta és
rigorosament històrica,
aquesta altra
entre la història
i la llegenda
doncs s'ha mantingut
fins als nostres dies.
Pel que es veu
aquest portal del Carro
per on...
El portal del Carro
era exactament
un portal
com el portal
de Sant Antoni
i el portal del Roser
que ara estan de moda
per això de la circulació
de Tarragona.
El de Sant Antoni
ja és de doble sentit
un altre cop,
ja ho veurem per quant temps.
Exactament.
Doncs per aquell portal
s'entrava i sortia
amb tot un seguit d'obres
i amb guerres
casa on dos portes
és mala de guardar
i si ademà
es té tres
tot avui hi ha mas.
I aleshores
en un moment determinat
es tapia aquell portal.
Però la gent se'n recorda
que en aquell portal
hi havia una pintura,
un fresc
posat a la paret
que feia referència
a Sant Magí
i aquesta tradició
i aquesta llegenda.
Però com el portal
es tapia
i es tapia
per un costat
de la muralla
i per l'altre
pels dos paraments
diríem
automàticament
sembla que se n'oblidin.
Fins que l'any 1777
més o menys
l'arcabisbe
es posa malalt
un arcabisbe
que es deia
Juan Lario Ylantis
i el poble
pensa en Sant Magí
perquè faci
no un miracle
però sinó
que ajudi
a l'arcabisbe.
I li demanen
al governador
de la localitat
perquè el governador
de Tarragona
era una plaça militar
i les muralles
eren patrimoni
de l'exèrcit
per dir-ho d'alguna forma
li demanen
que obri
el portal
per poder
posar-hi
unes espalmetes
i fer
tot un seguit
d'actes
devocionals
a Sant Magí.
Al final
el governador
deixa obrir
i l'arcabisbe
Juan Lario Ylantis
es cura
tot això
i reneix
la devoció
una altra vegada
al segle XVIII
o l'últim terç
del segle XVIII.
Curiosament
és simptomàtic
això perquè
el segle XVIII
és el segle
de les llums
el segle
de l'il·lustració
i aquestes
devocions
no són massa
il·lustrades
per dir-ho d'algúmener
són fe popular
devoció popular
tradició
religiositat popular
però
de fet
el poble de Tarragona
aleshores
demana
permís
perquè es faci
una capelleta allí
es fa una petita
capella
i aquesta petita
capella
s'ha d'ampliar
tot un seguit
però està clar
per ampliar la capella
s'ha d'enderrocar
part de la muralla
encara queda
un parament
el parament exterior
encara queda
un parament allí
avui en dia
però
primer va ser
una capelleta
petiteta
la capelleta
no donava
bas a totes
les peticions
i a tota la gent
que anava allí
a demanar-li coses
el sant aquest
es veu que
estava desbordat
desbordat
de mirar
i al final
es fan tota una sèrie
d'ampliacions
fins pràcticament
als nostres dies
que s'ha fet
també la restauració
fa mossèn Tomàs
que és
un dels darrers
capellans
administradors
de la capella
doncs va fer
la restauració
de tota la capella
va ampliar
la part de la sacristia
perquè també fos
mig capella
va fer el cor
va restablir el cor
i cada dos per tres
se fan petites obres
a fi i efecte
que la gent
hi tingui una cabuda
no és una catedral
evidentment
no és una església enorme
és una capella
però és molt digna
i en fi
totes aquestes dades
es podeu trobar
es continuen portant
esbots?
es continuen portant
esbots
sembla una cosa
del passat
el que passa
que no són
aquells esbots
del passat
que vèiem
braços de cera
pit de cera
perquè allò
allò
era una miqueta
com escatològic
tètric
però jo recordo
que un dels darrers esbots
que vam publicar
amb els barquets
sí que són bonics
els barquets
amb els esbots
de mariner
són preciosos
també tenen un encant
molt especial
aquelles pintures
fetes d'estil naïf
fetes pel poble
en què reflecteixen
un fet miraculós
que tenen
el seu encant
aquelles pintures
degudament restaurades
algun dia
haurem de fer
el petit museu
dels esbots
de Sant Magí
amb la casa
dels ermitants
que està allà al costat
que també és propietat
de la capella
i de la confreria
i algun dia
ho haurem de fer
però recordo
l'últim esbot
que el va presentar
una família anònima
evidentment
no podem donar els noms
i si era anònima
encara menys
suposo que el capellà
com a secret
ho deu saber
l'actual capellà
que va presentar
una cama
de plata
però petiteta
evidentment
no aquelles cames
en tamany natural
una cama de plata
d'un senyor
que tenia
tota una cama
plena d'úlceres
en fi
provat
mèdicament
pel que es veu
els metges
no sabien com
curar
aquelles nafres
aquelles llagues
i tot això
i aleshores
amb l'aigua
de Sant Magí
l'aigua de la bufeganya
es veu que aquell home
Ife
es va fer unes fregues
a la cama
i aquella cama
es va curar
jo no soc ni metge
ni vull dir
ni soc
l'advocat del diable
per contrastar
tots aquests
possibles miracles
però
l'home
amb agraïment
va portar
va fer fer
una cama
petita
de plata
i és una de les
que es conserven
el que passa
que no està exposada
perquè si roben
la imatge
de Sant Magí
una cama
de plata
encara més
no
clar
dius
home
no
no
entrarem
a valorar
ni d'on tro
si és miracle
no és miracle
el que sí
és cert
és que la setmana
vinent
molta
moltíssima gent
es farà
amb la seva
ampolleta d'aigua
amb la seva
miqueta d'aigua
de Sant Magí
i la tindran allà
a casa seva
doncs una mica
per si de cas
no
no
i el dia
de Sant Magí
des de les 5
de la matinada
que hi ha la primera
missa
pescadora
i marinera
fins al final
de la jornada
en què arriba
la processó
i pugen les colles
allí amb el pilar
caminant
aquell carreró
de Sant Magí
la mateixa ermita
allò
bull de gent
de Tarragonins
allò
és un formigueig
constant
i fins i tot
els dies de cada dia
els diumenges
al matí
molts
molts matrimonis
tarragonins
volen
certificar
el seu casament
a la capella
de Sant Magí
hi ha nens
que volen
fer la primera
comunió allí
fugint una miqueta
de la parròquia
vull dir que
hi ha una certa
activitat
en el del curs
dels anys
i institucions
tarragonines
el Nàstic
en el seu ascent
a segona A
va fer la seva
visiteta
a Sant Magí
és un símbol
té una tirada
i a més a més
Sant Magí
és un sant
llegendari
si tu vols
però un sant
tarragoní
de casa nostra
molt proper
que Santa Tegla
si més no
és estrangera
vull dir
el braç
de Santa Tegla
Turca o Armènia
exacte
que d'alguna forma
la devoció
a Santa Tegla
és passant
per Sant Pau
i Sant Pau
també és un d'aquests
altres sants
estrangers
per dir-ho d'alguna forma
la presència del qual
a Tarragona
també es deu
a la tradició
i a la devoció popular
i històricament
ens costaria molt
certificar-ho
el que són els actes
més religiosos
que se celebren
amb la proximitat
de la festa
del patró
de la ciutat
van començar ja
el passat cap de setmana
els més religiosos
avui tenim un acte
molt interessant
i atractiu
com és la presentació
d'aquest llibre
aquesta reedició
de la capella
de Sant Magí
i a partir de la setmana
vinent
el gruix
de la festa
petita
festa major petita
que sempre
fa com de mal dir
això de petita
sembla que sigui pejoratiu
però no ho és
ni de bon tros
en parlarem
el matí de Tarragona
a ràdio pràcticament
a diari de la festa
com fem sempre
però avui particularment
volíem separar una miqueta
el que és aquest tema
del llibre
perquè no deixa de ser
a banda
de totes aquestes coses
lligades amb la nostra tradició
a una font documental
important
que si ara la tenim reeditada
farà que no es perdi
que sigui font de consulta
moltíssimes gràcies
per venir a la ràdio
Josep Maria
a vosaltres
que vagi molt bé
i bona festa de Sant Magí
igualment
adeu-siau
adeu-siau