Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estic una miqueta mogut perquè he anat i vinc i vaig a Madrid molt sovint per això,
però per al darrer disc.
Estic molt contenta i molt il·lucionada que surti.
Ens dónes alguna pista d'aquest nou treball?
Doncs sí, perquè no.
Serà com molt flamenc.
He tornat una altra vegada.
Després d'Espejos de l'Agua, que feies així com una experiència interessant amb altres estils,
ara tornes al flamenc flamenc amb aquest disc.
Cada temps m'ho demana el cor i el cos de tornar una mica a les arrells.
I en aquest cas he ficat una mica d'això, una releta de flamenc.
De fet, en el concert que ens oferiràs demà aquí a Tarragona,
el que has previst és cantar el flamenc tradicional en el bon sentit de la paraula,
allò que si la soleia la tarantà, boleries,
és a dir, anar als palos tradicionals del flamenc.
Sí, sí.
Més que res perquè, bueno, ja dic,
ara estic en un punt on una mica de recessió, no?
de la mirar enrere i veure una mica, doncs, que el flamenc no es pot perdre, no?
Llavors està molt bé que anem caminant i anem investigant el flamenc
i barreixar-lo amb altres músiques,
però també de vegades va bé mirar enrere i dir,
ostres, vinc d'aquí, i anar una mica, i tornar, i fer flamenc.
Hi ha intèrprets contemporanis a tu mateixa, doncs, que també aposten, no?,
per aquest flamenc tradicional, per aquest flamenc que no es perdi,
per aquest que arriba al cor, més que a l'oïda.
Sí, sí, la veritat que...
En aquest sentit estem de sort, no?
Hi ha molta gent, molta gent que està, bueno,
que està ficant-se al flamenc amb les seves arrells.
Això no vol dir que sigui un flamenc de, com dir-te,
un flamenc cancino, que dic jo, no?
També pot ser un flamenc fresc,
sempre sense deixar la, ja he dit abans, no?,
sense deixar les arrells,
però per això no vol dir que sigui un flamenc pesat i una mica cansat, no?
Es pot fer molt a mena i que no perdi, doncs, una mica l'essència, no?
Per a aquells que coneixen, que els agrada el flamenc,
per a aquells que no s'hi han acostat mai,
Ginés, per què no ens expliques una miqueta com has previsat el concert de demà?
Doncs, mira, serà...
Normalment vaig fent una part sencera
i, bueno, toco els pals, com les, doncs, ja has dit abans,
alegries, taranto, tangos, voleries, soleà, cigirilla...
Estic acompanyada amb dues percussions i dues veus i palmes
i per això he dit que, bueno, que la meva manera de mirar-ho
és una mica que va creixent, comença una mica, doncs, per caix
i després, doncs, ja va creixent i va portant el flamenc de la mà
i amb el públic que, bueno, que en tots els casos respon molt bé.
Doncs, la cita serà demà, a dos quarts d'onze de la nit,
a la plaça del rei amb Ginés Ortega.
Aquells que són molts que ja coneixen la seva manera de fer,
ja saben el que els espera,
i els que no val la pena que s'acostin
perquè segurament descobrien en aquest flamenc tradicional
per a l'ara fresca, que ens deia la mateixa Ginésa,
a qui li agraï molt que hagi atès la nostra trucada.
Moltes gràcies i ens retrobem demà a la plaça del rei.
Moltíssimes gràcies.
Adeu-siau, Ginésa, adeu.
Adeu.