Seguim al matí de Tarragona Ràdio d'aquest dimarts.
El torrenc, en Josep Bargalló, forma part del govern de la Generalitat
des de la seva Constitució a finals del passat mes de desembre.
Durant les primeres setmanes, ja ho recordaran,
va ser conseller d'ensenyament i després ha estat anomenat conseller en cap.
En qualitat, precisament, de conseller en cap,
avui volem repassar amb ell, aquí a la sintonia del matí de Tarragona Ràdio,
algunes qüestions de l'actualitat en general política,
però també temes d'interès local,
temes que afecten a la ciutat de Tarragona.
Senyor Josep Bargalló, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia i benvingut als estudis de Tarragona Ràdio.
Quatre mesos, ara, aproximadament, del govern de la Generalitat.
Per cert, també, dues setmanes escasses del nou govern a l'estat espanyol.
Alguns han començat ja a fer comparacions entre els dos governs
pels canvis que han suposat en la política catalana i espanyola.
Alguns, justament, han comparat l'embranzida de les dues primeres setmanes
del nou govern socialista a l'estat
amb el que consideren una certa falta d'activitat
o de l'antitud del govern tripartit a la Generalitat.
Què en pensa?
Dues coses.
Primera, que l'estat de les autonomies té un nivell d'estafa.
Què vol dir?
Que la feina del dia a dia
la tenim els governs autonòmics
i les grans decisions
la té el govern de l'estat.
En el cas d'ensenyament,
és un exemple evident.
Qui ha de posar els professors a les escoles,
qui ha de solucionar
els problemes dels edificis
és el govern de la Generalitat.
Però qui pot decidir
si la llei orgànica de qualitat
s'aplica o no s'aplica
és el govern de l'estat.
Això què vol dir?
Doncs que les decisions
que tenen gran aparell mediàtic,
les decisions que són titulars als diaris,
aquestes les prenen el govern de l'estat.
Però la feina dura,
la feina del dia a dia,
les fa el govern de la Generalitat.
a casa de Catalunya
o a la Junta d'Andalusia
o a cada Andalusia.
Per tant,
és un muntatge molt intel·ligent
per part de l'estat.
Ells se reserven el que és bonic
i donen als governs autonòmics
el que és més dur.
En conseqüència,
els grans canvis a l'estat
són formalment fàcils i ràpids de fer
i els grans canvis a la Generalitat
són molt més a llarg termini.
I això és el que està succeint.
Nosaltres no podem retirar les tropes d'Iraq,
ni portar-les,
ni retirar-les.
Ni podem decidir aplicar o no aplicar
la llei de qualitat
ni perquè, evidentment,
tampoc teníem cap govern a Catalunya
que hagués donat mai cap subvenció
a la Fundació Francisco Franco.
Vull dir,
que ells ho tenien també molt més fàcil
perquè hi havia gestos d'aquests
que podien fer.
L'estat fa gestos
i nosaltres fem feina genèricament
i això és difícil de comparar.
En qualsevol cas,
Consell en Cap,
creu que quatre mesos després
de la formació del Govern de Socialistes,
Esquerra Republicana,
Iniciativa,
es mantenen aquelles expectatives
que s'havien obert
entre amplis sectors socials
del conjunt de Catalunya,
del conjunt del país?
Jo crec que sí.
Almenys és el que m'arriba.
A veure,
segurament hi ha alguns grups de gent
que ens havia agafat amb molta expectativa
que ara diu
no ho heu canviat tot
i ho canviarem tot el que puguem
però no podem canviar-ho tot
en el començament.
I en canvi hi havia grups
que ens miraven en recel
que ara se'ns han apropat.
Jo crec que en aquests anys
encara tenim un cuixi
més fort que el que teníem
quan vam entrar al Govern.
Perquè també una bona part
de la nostra feina
ha estat apropar-nos,
debatre amb gent
que no ens veia bé.
A veure,
és com les lleis,
diuen,
esteu fent poques lleis.
Primera,
no tenim per què fer
moltes lleis.
Segona,
nosaltres fem les lleis
amb debat i amb consens.
Per tant,
en molts aspectes
tenim una quarantena
de lleis treballant
que l'estem debatent
amb entitats,
amb associacions.
Fer la llei
des d'un despatx
pot ser ràpid.
Fer la llei
volent parlar amb la gent,
volem debatre-la,
volem entrar en consens
és més lent.
Ni volem fer moltes lleis
perquè no hi ha
per què haver-hi massa lleis.
I segona,
les que fem
les fem més lents
i això és evident
i ho acceptem
perquè també tenim
una manera diferent
de fer-les.
I amb aquest govern central
sorgit a les eleccions
del 14 de març,
creu que serà més fàcil
pel govern de Catalunya
negociar
el nou estatut
i la reforma
del finançament
que són una mica
els grans objectius
d'aquesta legislatura?
amb el govern del PSOE
a Madrid
parlarem.
I això és un pas endavant
increïble.
És a dir,
amb el govern
del PP a Madrid
no podíem parlar.
En la majoria de casos
ni ens rebien
o si ens rebien
no volíem parlar.
Havíem aparegut
com els seus enemics,
com els seus contraris.
Ara,
amb el govern
del PSOE a Madrid
parlem.
No som els seus enemics,
no som els seus contraris,
som dos institucions
que tenim
una relació
de lleialtat institucional.
Parlem,
debatim,
ens posarem d'acord
amb tot?
No.
Hi haurà moltes coses
en què no estarem d'acord?
Sí.
Però això és un pas endavant.
Hem de dir que això
és la democràcia,
que és parlar,
debatre,
discutir,
posar-se d'acord
en el que hi ha acord
i en desacord
en el que no hi ha acord.
Com a mínim parlem
i per tant
és un pas endavant
molt gran.
Estarem,
pactarem coses?
Sí,
i en altres casos
doncs
haurem de dir
no estem d'acord.
En el model de finançament
jo crec que arribarem
a uns primers punts d'acord.
Tindrem un nou model
de finançament
en aquesta legislatura?
És que no pot ser
d'altra manera.
En la nostra sanitat
si no,
no funciona.
El model de finançament
que tindrem
en aquesta legislatura
és el que nosaltres
voldríem
com
el model
diguem-ne
per sempre?
Segurament que no
perquè les coses
van lentes.
En quins paràmetres
ens movem?
Parlem de temes
ja més locals,
més de territori.
A més,
aprofitant que el Consell
en Cap de la Generalitat
és una persona
molt vinculada
al camp de Tarragona,
li preguntarem
per qüestions
del territori
de la pròpia ciutat.
Però temes
de plena actualitat.
Per exemple,
el motí de Quatre Camins
del passat divendres
de la presó
de Quatre Camins
a la Roca del Vallès
ha posat de manifest
el problema penitenciari
degut a la massificació,
degut, entre d'altres raons,
segurament a la massificació
de les presons catalanes.
El govern de la Generalitat,
senyor Bergalló,
pensa substituir
les actuals instal·lacions
penitenciàries
que tenim aquí a Tarragona?
Forma part
del model
de noves presons,
del projecte
de noves presons
que hi hauria d'haver a Catalunya
els propers anys?
El govern de la Generalitat
està estudiant
un pla, diguem-ne,
de política penitenciària
en el qual
hi ha diversos aspectes
entre els quals
la necessitat
de construir
nous centres penitenciaris,
millorar-ne els actuals
o traslladar-ne alguns.
El de Tarragona,
el centre penitenciària
de Tarragona,
és evident,
un centre que és antic
i que està massificat.
Per tant,
aquestes comarques
necessiten un centre nou
que sigui suficient
perquè els reclusos
que hi visquin
hi visquin
en aquelles condicions
mínimes
que ha de viure un reclus
i perquè els funcionaris
que hi treballen
treballin
en aquelles condicions mínimes
que ha de treballar
un funcionari.
Per tant,
la seva pregunta,
sí,
si ara vostè em preguntés
a on,
com,
quan,
en aquells moments
que jo sàpiga
que el de perdida de justícia
aquesta decisió
no ha pres
i això més que una decisió
ha de ser unes converses
amb el territori
que em sembla
que encara tampoc
no s'han iniciat
perquè
en aquests moments
ja s'està treballant
en altres presons
però el pla aquest
és un pla
que amb un cert futur
immediat
prendrem
i el que sí
que jo ja he parlat
amb el conseller de justícia
és dels diversos llocs
a Catalunya
on s'han de fer
inversions
en temes de centres
i un d'ells
és evidentment
el camp de Tarragona.
Un altre tema
relacionat amb la justícia.
El govern català
modificava fa pocs dies,
ho anunciava públicament,
el projecte
de l'anomenada
Ciutat de la Justícia
de Barcelona
que recordem
havia aprovat
l'anterior govern
de Convergència
i Unió.
Aquí a la ciutat
de Tarragona
salvant totes
les diferències
i vostè coneix
el tema
també es preveu
un projecte
de concentració
d'edificis
judicials
de les instal·lacions
judicials
de la pròpia ciutat
en una zona
més d'expansió
que uniria
la zona de Ponent
amb el centre
de Tarragona.
L'actual govern
també revisarà
aquest projecte
si té alguna
qüestió
que no li acaba
de Convergència?
Sí,
nosaltres estem
revisant tots els projectes
perquè és la nostra feina
i la nostra obligació.
El que vol dir
si el modificarem.
Nosaltres
hem modificat
el de Barcelona
per diversos motius.
Primer,
perquè centralitzava
tots els edificis
judicials
de Barcelona
en una sola zona.
I si estem
per la justícia
de proximitat
Barcelona
és massa gran
com per tenir
tot concentrat
en una sola zona.
I en segon lloc
era una operació
urbanística
molt complicada
que tenia
una densitat
d'edificació
molt,
molt,
molt gran.
Hauria estat
la zona
de l'àrea metropolitana
amb més densitat
d'edificació
i amb una edificació
més reservada
exclusivament
per edificis judicials.
Era
una espècie
de Manhattan
o de City
de Londres
només edificis judicials
amb el perill
que allò
fos
fantasmagòric
i per tant
insegur
els quals
de setmana
a partir
de les 3
de la tarda.
Tarragona
no és ben bé
el mateix.
Tarragona
es pot fer
justícia
a proximitat
tenir tots els jutjats
a la mateixa zona
perquè Tarragona
ho permet
i a més a més
no estem parlant
d'un macro
barri
no més dedicat
al jutge
sinó
estem parlant
d'un edifici
o dos
en una zona urbana.
Per tant
els motius
de canvi
si seran
que no ho sé
perquè ho està
treballant
la part de la justícia
no poden ser
els mateixos
que de Barcelona
evidentment.
Altres temes locals
la Generalitat
i l'Ajuntament
de Tarragona
han començat
a negociar
el traspàs
de la titularitat
de l'edifici
de la xar 3.
Què creu que hi hauria
d'anar a la xar 3
si depèn que és
de vostè?
Bé
jo primer
jo crec que
l'Ajuntament de Tarragona
ha de fer alguna proposta
i hem de clarificar
amb l'Ajuntament
el tema
quan amb l'Ajuntament
de Tarragona
tinguem el tema clarificat
quan l'Ajuntament
hagi fet alguna proposta
ja en parlarem
però hem de ser
molt respectuosos
amb l'autonomia municipal
tenim moltes ganes
d'arribar a acords
amb tot el possible
amb l'Ajuntament de Tarragona
i amb el seu alcalde
i per tant
diguem-ne
primer els escoltarem
a veure quina proposta té
en la xar 3
pot tenir moltes utilitats
al llarg dels últims anys
s'ha parlat d'un munt de coses
de la xar 3
i a totes les trobava
sempre positives
segurament que
cal d'una vegada
decidir-se en una cosa
nosaltres ajudarem
l'Ajuntament
en el que ens demani
i en el que puguem
però la xar 3 també
si continués
amb mans del govern
que no ho sé
també fins i tot
aspirava a unificar
totes les dependències
pròpies
de l'administració
del govern de Catalunya
aquí a Tarragona
en un únic edifici
seria aquesta una solució
una alternativa?
si la xar 3
continués amb mans
del govern de la Generalitat
seria una
de les diverses alternatives
que ens podíem plantejar
per una cosa
que sí que ja hem decidit
que és
centralitzar
la gran majoria
de serveis
oficines
i delegacions
de la Generalitat
en un únic edifici
a Tarragona Ciutat
això ho volem fer
i damunt la taula
tenim diverses alternatives
una de les quals
no la primera
ni l'última
perquè no hem posat
encara un número
seria la de la xar 3
que és en mans
del govern
definitivament
però passi
el que passi
amb la xar 3
nosaltres volem
acabar
amb allò
que és més ineficaç
i car
que és que tenir
baixos
pisos
magatzems
i edificis
de la Generalitat
per tota la ciutat
que és molt car
tenir-ho tan
disseminat
però és que a més a més
el ciutadà no sap ben bé
on ha d'anar
quan ha de parlar
amb la Generalitat
volem tenir
un únic edifici
on quan
el ciutadà
pugui anar a veure
la Generalitat
la trobi allí
i on a més a més
amb els mateixos recursos humans
puguem donar
un millor servei
la millor opció
en tot cas seria
fer un edifici
de nova construcció
creu que vostè?
això
ho podrem dir
aquí no massa temps
a la xar 3
vostè ho recordarà
com a diputat
en la seva època
de diputat al Parlament
a la xar 3
ja havia d'anar
fa temps
s'havia parlat
que ja aniria
a l'escola oficial d'idiomes
aquest és un tema
que recordo
que li vam preguntar
a Josep Bergallot
just quan va prendre possessió
com a conseller d'ensenyament
han passat uns quants mesos
del nou govern
el tema encara continua
ben calent
perquè ara
i ho deia la consellera
Marta Cid
fa pocs dies
sembla que l'opció
de l'ampliació
de l'edifici
dels pares Caputxins
a la Rambla
no agrada al govern
i que potser
recuperarien
allò que ja s'havia parlat
amb l'anterior executiu
d'anar potser
al campus universitari
de Sassalades
vostè creu
que aquesta seria
definitivament
la millor opció
per a l'escola d'idiomes?
jo sent conseller d'ensenyament
en aquesta mateixa emissora
vaig dir que no m'agradava
la solució dels Caputxins
la consellera Marta Cid
ha mantingut
la mateixa concepció
perquè és evident
serveis tècnics d'ensenyament
diuen que la solució
és cara
que no és definitiva
que no és bona
que té molts problemes
jo sempre he pensat
i ara
aquí és a nivell
de reflexió
que si la Universitat de Rubí i Virgili
que és autònoma
però que forma part
del que és la Generalitat
si la Universitat de Rubí i Virgili
té
un estudi d'idiomes
una escola d'idiomes
que si la Generalitat
té una escola oficial d'idiomes
perquè no fer un treball conjunt
Universitat i Departament d'ensenyament
de la Generalitat
i aprofitar
el campus universitari
per fer aquest treball conjunt
això seria una bona solució
el que és cert
és que la solució dels Caputxins
mai seria la definitiva
i per tant
haurem de buscar la definitiva
per donar millor servei
a la ciutat
però per poder ensenyar més idiomes
als que s'ensenyen
i ensenyar-los millor
que en definitiva
és el que volem
no un edifici bo o dolent
sinó poder ensenyar més idiomes
que ara
i ensenyar-los millor
els que s'ensenyen ara
qüestions d'urbanisme
i d'infraestructures
a més aprofitant
que el Consell en Cap
viu a Torredamparri
coneix perfectament el territori
temes que afecten
de molt a prop
aquella zona
per exemple
traçat de la variant
de la Nacional 340
un altre tema etern
d'infraestructures
al camp de Tarragona
el tram que queda ara
entre la Mora
i el centre de la ciutat de Tarragona
hi ha un projecte aprovat
pel Ministeri de Foment
però hi ha una oposició
clara
de diversos partits polítics
a la ciutat de Tarragona
i també de diferents veïns
el govern de la Generalitat
encara que no sigui
l'administració
que ha de fer aquesta obra
quina posició té
amb aquest tema?
a veure
nosaltres esperem ara
que el nou Ministeri de Foment
doncs
torni a revisar
tot el projecte
i el torni
i el torni
a plantejar
però el que és cert
és que
aquesta part del camp de Tarragona
aquesta part del tarragonès
que toca el litoral
està trenxat
d'infraestructures
i no hi caben més
gairebé
no hi caben més
segurament
si de tots fóssim capaços
hi haguéssim estat capaços
en el seu moment
i possiblement
potser encara gostaríem
de convertir
aquest tram
d'autopista gratuïta
que és
l'altor de l'envar a Reus
perquè és ara
que no és una autopista gratuïta
en una autovia
amb més carrils
potser segurament
ens estal·laríem part
del problema
i
aconseguiríem
trenxar-me poc el territori
perquè la mateixa proposta
que va de la Mora
fins al Vendrell
d'aquest nova variant
és una
que ha d'anar
donant tombes
al voltant de l'autopista
ara passa per dalt
ara passa per baix
i per exemple
la zona de Torredembarra
tindrem l'antiga nacional
que vulgueu
que no vulgueu
per molt que hi hagi
projectes urbanístics de reforma
allò és un tall gros
en el territori
l'actual desviament
que s'ha fet
que es crearà obsolet
quan s'hagi fet el nou
l'autopista
i aquesta autovia
que passarà
fins a Torredembarra
per sota
per la part
del Montorn
n'és per amunt
i després d'una vegada
per sota
de l'autopista
amb una certa
bogeria d'infraestructures
que potser vol dir
aprenen a unificar-les
i insisteixo
jo crec que l'experiència
del tros gratuït
de Torredembarra
fins a Reus
és una experiència bona
que s'hauria d'aprofitar
i passa que evidentment
això se'ns escapa
a nivell de competències actuals
com a mínim
li demanaran
o faran arribar
aquesta proposta
al Ministeri
farem arribar
al Ministeri
amb les nostres reflexions
sobre la duresa
del trençament
del territori
en aquesta zona
també en aquella mateixa zona
al costat
de la desembocadura
del riu Gallà
en terme de Tarragona
però al costat
d'Altafulla
vostè sabrà
que hi ha una intenció
per part de l'equip
de govern de l'Ajuntament
d'urbanitzar uns terrenys
per compensar
a la CLH
la companyia logística
d'Hidrocarbús
pel trasllat
de les actuals instal·lacions
que hi ha actualment
al costat
del riu Francolí
els partits
de l'oposició municipal
que formen
el govern
de la Generalitat
són els mateixos partits polítics
si oposen
aquestes intencions
a l'equip de govern
amb aquesta matèria
de protecció
també
del litoral
de la costa
i de la desembocadura
del Gallà
el govern català
pensa fer alguna cosa
o farà alguna cosa
en aquests terrenys?
El govern català
una de les primeres
mesures
que ha de prendre
va ser un pla
de protecció litoral
aquest pla
de protecció litoral
ha permès
per exemple
que en el cas
de l'ajunt
del terreny municipal
de Creixell
s'hagin fet
ja accions
per defensar
la zona del Gorg
de la platja del Gorg
i per tant
d'ampliar
l'espai d'interès natural
dels manteners
de Tordambarra
també a Creixell
i recuperar
aquella part
en aquest mateix sentit
nosaltres
vetllarem
per el manteniment
de la riquesa
d'aquell litoral
que encara
no s'ha vist agredit
quan rebem
com a govern
el projecte urbanístic
que proposi
el govern de Tarragona
com a govern
n'haurem de dir
la nostra
doncs aplicarem
allí
en aquest projecte
el que s'hagi d'aplicar
siguin
tots els plans
especials
de protecció
dels espais naturals
de la platja
de la Mora
i de la desbocada
del Gaiar
sigui aquest pla
del litoral
sigui el mateix pla general
de Tarragona
i en aquell moment
en parlarem
jo no en puc parlar
abans de veure-ho
però sí que
ho veurem
amb tot interès
amb tot interès
quan a més a més
vostè sap
que al voltant d'allí
també hi ha
tot el projecte
de recuperació
de cavall ecològic
del riu Gaiar
de recuperació
de la desembocadura
del Gaiar
i de tot el que té a veure
també amb les platges
del voltant
el fet de l'aportació
de sediments
a través del riu
per tant allò és
un concepte integral
que haurem de treballar
des de territorial
i des de mediment
però quan ens arribi
i vas d'arribar-nos
no ens podem
expressar
sobre un projecte
que no hem vist
una última qüestió
ja aconsellent cap
sobre el tema
de l'actualitat
l'Ajuntament de Tarragona
endegava ahir dilluns
el procés de debat
per la segregació
del nucli
de la Can Onja
tot això ha de passar
també per la Generalitat
el govern català
és partidari
de crear
nous municipis
tenint en compte
que moltes vegades
aquest govern
i l'anterior
també havia parlat
que potser ja n'hi havia
masses municipis
masses ajuntaments
a Catalunya
tots els governs
de la Generalitat
que hi ha hagut fins ara
i tots els partits polítics
de Catalunya
creuen
i creiem
que hi ha masses
municipis a Catalunya
especialment
amb alguna part
d'altoritària
que s'està despoblant-se
molt
segurament
això és un cas
diferent
del que estem parlant
de la Can Onja
la Can Onja
seria
la recuperació
d'una actuació
històrica
d'una imposició
del franquisme
i per tant
diguem-ne
la reparació
d'una imposició
del franquisme
aquest és un context
diferent
nosaltres
només podem dir
ara en aquests moments
que estem també
a l'espera
que s'arribi un acord
entre l'Ajuntament
de la Can Onja
i l'Ajuntament de Tarragona
en tot cas
sí que
podem anunciar
que la llei
aprovada
en el seu moment
en el Parlament
amb els vots
de Convergència
i Unió
bàsicament
és molt restrictiva
en aquest tema
que segurament
caldrà
modificar
alguns aspectes legals
si es borra
aquesta finalitat
però nosaltres
estem esperant
primer
quin acord
arriba
a l'Ajuntament
de Tarragona
i el de la Can Onja
en temes com
què vol dir
per ell segregació
de quin territori
estem parlant
quan arriba un acord
a través del diàleg
entre Tarragona
i la Can Onja
estem disposats
a dialogar
i a debatre
amb els dos ajuntaments
una solució
que sigui
la millor
per tots possible
amb aquest convenciment
que és bo
reparar
allò que el franquisme
va fer d'injust
i d'autoritari
va imposar
que en tot cas
la Can Onja
seria un cas diferent
que els altres
municipis de Catalunya
per aquesta especificitat
però que també estem parlant
d'unes costes
molt complexes
com és
de terme territorial
d'afectació
o no
d'un cert tipus
d'indústria
d'afectació
o no
d'uns barris
que neixen
com
barris de Ciutat
de Tarragona
i tenen aquesta vocació
i en conseqüència
esperarem
que els dos ajuntaments
es posin d'acord
i nosaltres en parlarem
voluntat de diàleg
absoluta
voluntat de debat
absoluta
voluntat
de mantenir
allò que el franquisme
va imposar
cap
ara
a l'expectativa
perquè ja sap vostè
que a vegades
primer es donen
unes informacions
molt expectants
i al final
el paper que acaba arribant
és molt més poca cosa
quan ens arribi
el paper
ja en parlarem
acabem ja senyor
perquè jo des d'un punt de vista
ja molt personal
l'actual consell
en cap
que havia vingut
altres vegades
aquí als estudis
de Tarragona Ràdio
evidentment
per parlar
de qüestions
relacions
per exemple
amb els castells
o
com a historiador
també dels castells
continuarà
per ser el presentador
del concurs
de castells
o les seves obligacions
institucionals
li obligaran
a fer un altre paper
això està
és una qüestió
de debat
encara
però jo sé
que li puc dir
que continuaré
directament
implicat
en l'organització
del concurs
i que una funció
concreta
al voltant
del concurs
tindré
si és
serà
la d'espicro
això és el que encara
no li puc assegurar
però que
estaré en el concurs
fent una feina
dintre el concurs
amb un càrrec concret
dintre el concurs
continuareu
vinculat al món
dels castells
i evidentment
continuarà vivint
a Torre d'en Barra
dormintíssim
no
consell en cap
josep
moltes gràcies
per atendre
aquesta invitació
del matí
de Tarragona
ràdio
i esperem que aquesta
no sigui
l'última vegada
que podem repassar
amb vostè
temes
d'actualitat
que afecten
evidentment
a la responsabilitat
del govern de Catalunya
però que són
d'especial interès
pel territori
del camp de Tarragona
gràcies
i fins la propera
Gràcies a vosaltres
Bon dia