Pràcticament és un quart d'onze del matí.
Estem en directe aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio.
En aquest matí de dilluns hem convidat el nou delegat territorial
del Departament de Sanitat de la Generalitat aquí a Tarragona.
Josep Maria Sabaté, com dèiem, el nou delegat,
substitueix en el càrrec a Joan Carulla des de fa uns dies.
Josep Maria Sabaté fins ara dirigia el Centre Mèdic Quirúrgic de Reus,
conegut també com la Clínica Fàbregas.
i des de fa pocs dies és, com dèiem, el màxim responsable
del govern de la Generalitat al camp de Tarragona
en temes de salut, en temes sanitaris.
Senyor Josep Maria Sabaté, bon dia.
Bon dia.
Bon dia i benvingut al matí de Tarragona Ràdio.
Com ho porta?
Com porta aquesta nova responsabilitat ben diferent, suposo,
a la que tenia fins ara?
Ben diferent perquè això és una perspectiva macro,
és a dir, és una visió des d'una altra perspectiva
del dia a dia de la feina
que hem agafat amb molta il·lusió i espenta,
però, no obstant, només fa gairebé cinc dies
que estic al càrrec.
És a dir, ara estem prenent contacte amb els problemes del dia a dia
i esperant una mica quines seran les primeres pinzellades
que ens marqui el govern per poder treballar i indagar noves coses.
De totes maneres, vostè coneix evidentment el món sanitari
des d'una vessant estrictament professional des de fa molts anys
aquí al camp de Tarragona.
Quina és la seva visió?
Ara entrarem segurament en detalls, en propostes o en objectius
que es pugui marcar com a delegat,
però com a professional del món de la salut aquí,
quina és la seva visió?
En línies generals crec que aquests últims anys
s'ha treballat molt
i genèricament molt bé, diria jo,
s'han fet moltes infraestructures,
s'ha avançat molt en apropar els serveis del ciutadà
i ara el que crec que falta d'alguna forma
és cohesionar totes aquestes diferents infraestructures
que treballin per un mateix objectiu comú,
que és millorar la salut del ciutadà, evidentment,
fer que treballin més cohesionades,
reforçar molt l'assistència primària
i fer que els hospitals tinguin un paper lleugerament diferent,
que no siguin el centre del sistema com estaven.
Això és evident que hauria de ser així
perquè realment faltaven moltíssimes infraestructures
que els governs anteriors han anat posant en marxa
i el que fa falta ara,
que ja estan pràcticament totes acabades,
tot i que encara falte algun detall
i alguna infraestructura,
que funcionin bé i estiguin més a prop del ciutadà.
I per fer això hem de treballar
conjuntament primària i hospitalària la primera atenció
i l'atenció hospitalària hem de treballar conjuntament
perquè el ciutadà tingui una línia, una coherència
i vegi que hi ha una tutela envers la seva salut.
També, per supost, hi ha molta feina
a fer en temes de salut pública,
que ha estat una mica, d'alguna forma,
podríem dir-ne la maquinària de l'administració
que ha anat funcionant, ha anat funcionant bé,
però que li falta una línia d'actuació diferent i diferenciada.
Parlem, doncs, d'algunes qüestions ja més concretes,
el senyor Sabatea ara deia
que reforçar l'atenció primària és un dels molts objectius.
Pel que fa a infraestructures,
pràcticament ja s'ha acabat la reforma de l'atenció primària
engegada pels governs anteriors.
El cas de la ciutat de Tarragona
precisament era una de les últimes ciutats
on s'havia de tancar aquesta reforma
i pràcticament està tancada.
Només queda un centre, no?
Sí, sí, queda el centre llevant,
que les obres pràcticament sé que van a bon ritme
i suposem que durant l'any
també podrà estar el tema tancat.
No sabem si es posaran en marxa l'any que ve
o a finals de l'exercici actual,
però diguéssim que d'aquesta forma
quedaria ja el cercle
de les noves estructures tancats.
Una altra cosa després és veure com s'han de funcionar,
que és el que comentàvem fa uns instants.
Com s'han d'articular,
com han d'estar comunicades entre si,
a quins hi ha d'haver
algun nombre d'especialistes diferent
del que hi ha ara, a més a més aficient,
quin és el nou paper a nivell de l'atenció domiciliària
que s'ha d'emprendre, sobretot pel personal d'infermeria, etcètera.
Diguéssim, a nivell d'infraestructura,
jo diria que tanquem.
Falten coses, segurament falten.
Estem parlant també d'estudiar l'ampliació
de Cambrils i Calafell,
que són projectes que estan ja endegats
amb l'anterior govern
i que creiem que s'han de veure la llum
amb els propers mesos,
si més no els projectes.
Veurem després el moment de prioritzar
les inversions en quin moment es faran,
però que jo diria que en aquests moments
la salut de les comarques de Tarragona
en quant a infraestructures està bé.
Per cert, comentant aquest centre d'atenció primària
de Llevant, de la zona de Llevant de Tarragona,
la gestió correspondrà a la xarxa social i sanitària
de Santa Tecla,
com d'altres infraestructures.
Recordo que això va provocar en un cert moment
una certa polèmica perquè molts usuaris
podien considerar que allò era privatitzar
la gestió sanitària.
Què en penses?
Bueno, no sé, són dues qüestions
totalment diferents.
És a dir, apostar per la gestió d'una infraestructura,
per una xarxa com Santa Tecla,
que no podem dir que sigui del tot privada,
perquè sabem que està al servei públic
i participat per organismes també públics,
és una qüestió.
El tema de la privatització o no és una altra,
són dos esquemes diferents.
El tema de la privatització o no és més de model,
des d'una perspectiva macro,
a nivell de Catalunya i fins i tot a nivell d'Estat,
i el tema de gestionar alguna infraestructura
és un tema que no té res a veure,
en línies generals,
sinó que es tracta de veure qui és capaç,
qui pot solucionar millor el problema
per donar un bon servei al ciutadà,
independentment del que s'entén per privada o pública.
S'ha escrit molt,
i jo crec que en alguns sentits molt malament,
d'aquest tema privat, públic, públic, privat.
Pensem que les xarxes que estan operant aquí a la nostra comarca,
com pot ser Santa Tecla, com pot ser el Pius Hospital,
com pot ser la Segesa, de la qual preving,
de privades no tenen més que les regles del joc,
no així el que és la seva propietat.
Per tant, jo crec que hem de, d'alguna forma,
desacralitzar aquest terme,
deixar que aquesta qüestió es resolgui a nivell global,
i parlar d'infraestructura per infraestructura,
de model per model i de xarxa per xarxa,
i potenciar aquelles que són capaços de donar-nos un bon servei,
amb un bon preu i de qualitat.
Per tancar el bloc de l'entrevista destinat a obres,
per dir-ho d'alguna manera,
ja hem citat aquestes pendents en el tema de l'atenció primària,
en el tema hospitalari,
hi ha unes obres del centre sociosanitari
que va junt a l'Hospital Joan XXIII.
Sí, és un equipament que en aquests moments
està realitzant l'empresa de gestió i prestació de serveis,
que és de titularitat pública,
i que en aquests moments l'Hospital Sociosanitari,
no és una anexa Joan XXIII,
és un hospital sociosanitari,
i com a tal la ubicació és idònea
perquè saps que entre el que és l'assistència primària,
perdó, l'assistència hospitalària i la sociosanitària,
hi ha uns vincles molt importants.
Llavors, el fet d'estar a prop pot ser
que les sinergies actuïn d'una altra forma
i els serveis resultin millor per tothom.
El moment en què un malalt que està ingressat
o un usuari que està ingressat
en una instal·lació sociosanitària s'aguditza,
si està molt a prop d'un altre centre,
fins i tot és possible que no s'hagi més
que desplaçar uns metros
o que requereixi una interconsulta a un especialista.
Té calendari d'obres per aquest hospital sociosanitari?
En principi,
està previst que al voltant de l'estiu
estessin les obres finalitzades,
i quan dic al voltant dic per davant o per darrere.
Llavors, els equipaments d'Itàlia,
m'imagino que això serà ja abans de Nadal,
que ho tindrem a punt.
Aquesta és una de les necessitats segurament més importants,
que té la regió sanitària?
Segurament.
Places d'aquest tipus?
Places d'aquest tipus.
Però bé, hi ha dues qüestions
que hem de diferenciar.
que una és les places amb el que en diríem sociosanitari,
que és, diguéssim, d'alguna forma,
el que molta gent coneix,
que no és el mateix,
no és el mateix que no se'n malinterpreta,
com a geriatria,
diguéssim, d'atenció a l'adimental.
I l'altra qüestió és el que en podríem dir l'allar.
I en aquest sentit,
el nou govern desenvoluparà,
i té previst amb el seu programa,
l'agència que s'anomena de dependència,
amb l'aspecte de sociosanitari,
que treballarà aquesta qüestió de forma diferent.
És a dir, no és el mateix,
no ha de ser el mateix un equipament
de sociosanitari o de residència assistida o tal,
que un allar
per la gent gran
que requereix un cuidador
i que necessita sentir-se
més protegit i més segur.
Són dues qüestions diferents.
No obstant,
ara en molts equipaments estem convivint,
estem convivint aquestes situacions,
la de la dependència i la de la malaltia.
Aleshores, també saps que en algun d'aquests moments,
en alguna d'aquestes qüestions
i en algun també d'aquests equipaments,
coexisteixen dues línies de finançament,
una que ve per benestar social
i l'altra que ve per seguretat català de la salut.
Això crec que fa falta una mica dibuixar-ho millor.
Pensa que això té molt poc temps de vida,
funciona des del programa Vida als Anys,
fa aproximadament uns 7-8 anys que va aquest tema,
és jove.
Llavors, ara el que cal d'alguna forma és
marcar-ho bé abans de dir
escolta, necessitem aquest equipament en sociosanitari,
aquest equipament amb llars,
aquest equipament amb residències tutelades,
que és un altre model que funciona,
o de vivendes tutelades.
Parlem de qüestions potser més globals,
més genèriques,
però de gran interès pels ciutadans,
perquè en les primeres setmanes de funcionament
del nou govern,
el Departament de Sanitat ha anunciat,
com a un dels objectius,
rebaixar el temps de les llistes d'espera
per a determinades intervencions quirúrgiques.
Recordo que ja els últims consells de Sanitat
justament havien treballat en aquesta lini
i s'havia intentat rebaixar
aquest temps de les llistes d'espera.
Pel que fa a la Regió Sanitària de Tarragona,
el que més li afecta a vostè,
quines són les principals preocupacions?
En quines operacions,
en quines llistes d'espera s'hauria d'actuar,
segons vostè especialment?
Sobre les 15 patologies,
que s'havia tractat,
jo crec que és un bon sistema per començar,
caldria afegir si se n'hauria de posar alguna o altra,
però això vindria en funció de tenir la informació a bé.
Jo crec que s'ha de revisar els criteris d'inclusió,
no dic que estiguin malament,
que s'han de revisar,
perquè mira,
amb un exemple,
amb la qüestió de catarata
o la pròtesi de ginoll,
normalment,
i això és exemple,
no es tracti així per justificar que la llista creix,
normalment l'usuari o el pacient
se li intervé dos cops,
llavors què vol dir?
Que quan entra bé nou a la llista d'espera,
aquest senyor no desapareix de la llista d'espera,
perquè ja s'hi queda,
per tant,
cada nou vingut és un mes,
perquè hauríem de fer la llista d'espera
per ulls i no per malalts,
és un exemple.
Què vol dir?
Que els criteris d'inclusió en aquesta llista d'espera,
per veure i analitzar,
i que tinguin una validesa per planificar les intervencions,
s'haurien de revisar,
haurien de saber exactament,
confeccionar-se com a integral,
com a sumatori de tots,
cada un dels centres,
veure realment quines patologies,
a part de les 15 no greus,
que estan actualment en cartera,
faria falta afegir-hi,
i després,
per una altra banda,
de sacralitzar una mica aquest tema
i abordar-lo amb una seriositat correcta
en el moment de parlar dels números.
Realment s'està fent una fenya
a nivell de conselleria o de departament,
per tal de veure realment
quins són els nombres reals,
i que en aquests moments
les últimes notícies que tinc jo
és que són bastant superiors
del que estan en cartera i en línia.
Quan aquesta anàlisi s'hagi acabat de fer,
que s'acabarà en propers dies,
podrem determinar si aquí
em depèn d'alguna mesura,
siguin les línies que es marquin
a nivell de departament,
per actuar sobre això.
A priori, però, ja reconeix que és difícil,
o és complicat com a mínim, no?,
rebaixar d'una manera substancial
aquest temps d'espera.
No, jo crec que no.
Una altra cosa és dir
què és temps d'espera,
com es coordina tot,
és a dir, quan un pacient
entra en aquesta llista,
potser resulta que fa molt temps
ja que s'espera,
perquè moltes vegades
no hi ha una bona comunicació
entre primària i especialista,
i un cop aquest especialista
ha determinat que aquest senyor
o aquesta senyora
ha d'entrar a la llista d'espera,
a vegades el criteri d'inclusió
no es facilita prou bé,
per exemple,
si és una cosa no urgent,
que és la patologia,
potser no li ve bé operar-se,
o potser en aquells moments
el tema no està tancat
i el centre no pot fer
més que aquest nombre d'intervencions,
què vull dir?
Que hi ha un total de qüestions
que han d'acabar d'unificar-se
per tal de saber on som,
i en aquesta línia
està treballant el departament.
Abans de dir,
escolta'm,
doncs mira,
pel l'any que ve,
cal que a la demarcació,
a més a més d'aquesta patologia,
s'hagi de fer aquesta,
aquesta, aquesta,
perquè aquestes,
com parlàvem ara
del tema de les pròtesis de ginoll,
que estan fins i tot gairebé,
en alguns llocs,
estan gairebé dos anys,
que es rebaixen a sis mesos,
de veure com s'ha de fer,
què és el que s'ha de fer.
Primer hem de fer una foto finis
en la situació
abans de construir una pel·lícula al respecte,
perquè hi ha molts elements,
a vegades,
com l'anècdota que t'explicava
de la catarata,
insignificants,
que fan que s'originen en problemes
perquè no estem parlant
de la mateixa interpretació
i la mateixa manera
d'entendre les dades.
Parlant de temps,
no d'espera,
sinó també del temps
que ha de destinar un metge
als seus pacients,
també l'altra gran línia argumental
d'aquestes primeres setmanes
del nou govern
del nou Departament de Sanitat
ha estat d'incrementar
el temps de dedicació
a cada pacient.
Això vol dir,
senyor Sabater,
bàsicament més metges
i vol dir també,
per tant,
més diners, no?
Evidentment.
I ja tindrem diners
per tenir més metges?
En aquests moments, no,
perquè pensi que estem treballant
amb pressupostos prorrogats,
per tant,
en aquests moments,
tenim els mateixos diners
que es tenia l'any passat.
Jo crec que aquesta
és una preocupació
del nou govern.
També ho era,
també ho era,
dels responsables anteriors
em consta,
el que passa
és que s'ha sigut
lo suficientment valent
per agafar un compromís
per solucionar-ho,
no?
I llavors això
ara s'ha de veure
de quina manera
es solucioni.
No és tot
posar
500 persones més
damunt
de les estructures,
no.
tampoc és d'alguna forma
dir que
s'ha de treballar
10 minuts per pacient,
jo crec que és una mica
de tot, eh?
Mira,
pensa que hi ha moltes feines
que a l'atenció primària
podrien passar
en mans d'infermeria,
d'altres
que podria
acostar-se
l'especialista
a l'assistència primària
i a més a més
amb tots els temes
d'atenció continuada
i el fort increment
que tenim
a les nostres comarques
per població flotant
durant l'estiu,
etcètera,
fa que realment
ens manquin
bastants professionals.
No m'atreviria
a donar una xifra
en aquests moments
perquè parlem
de 500
per tota Catalunya,
però jo em sembla
que aquí
un bon pesic
sí que ens en tocaria
per la problemàtica
concreta
que tenim.
Aleshores,
és una prioritat
absoluta
del departament
que el ciutadà
se senti
més tranquil
i més segur,
però això no comporta
només ficar
més professionals,
sinó
redistribuir
les tasques
entre metges,
entre infermeria,
entre especialistes,
que van a l'assistència primària,
veure realment
les comunicacions
que funcionin
en tots els nivells,
des de l'assistència primària
fins a l'hospitalària,
fins al sociosanitari,
funcionin coordinadament
i no sigui només
el pacient
que tombe,
sinó que sigui també
l'especialista
que fa el seguiment,
veure el sistema
d'informació
més potent
que és la història clínica,
on ha d'estar,
si ha d'estar
a l'assistència primària
bàsicament
o si s'ha de seguir
quedant a l'hospital
com bàsicament existeix
amb un percentatge
molt elevat,
no tot,
a l'assistència primària
que tenen una història clínica
molt aclarida.
És a dir,
jo em sembla que és
més una definició
més correcta de model
per arribar a aprendre.
El que s'està explicant,
el que s'ha evit en campanya
i el que s'aplica com a mesures
són mesures concretes
que ajudaran
a estructurar
un model diferent
d'atenció a l'usuari.
I en aquest model d'atenció,
ja ho deia,
pren més protagonisme
segurament
el paper de la infermeria,
no?
Exactament.
En l'atenció primària.
Exactament, sí, sí.
Tot el que és el tema de...
pensi que
ens trobem
pel increment
de salut,
perdó,
increment de vida
de les persones,
increment de l'esperança de vida,
que és una de les qüestions
que més comporta
un increment
de la despesa,
perquè realment
sí que es viu més anys,
però com es viu de bé.
i llavors existeixen
una gran quantitat
de malalties
que es cronifiquen
i que ja no podríem dir
que són deguts,
és a dir,
que és allò sinó
que senzillament
ja des de la diabetis
fins a hipertensió,
etcètera,
i moltes altres
que no voldria nominar
per no deixar-me en cap,
que són gent
que ja de per si
està d'alguna forma
obligada
a anar cada cert temps
a veure el metge.
Moltes vegades
no caldria
que la veigués
un especialista
si revisant
algunes constants
i seguint
una bona història
i haguin
una bona comunicació
amb l'especialista,
cuidado,
potser podríem
fer que hi hagués
una revisió
més acurada
d'aquestes persones
i que ho fes
un personal
que estés més
damunt
de la cura
del pacient
amb tota la seva visió
que n'anomenen ells
holística,
que és una visió
d'enfermeria,
però sense deixar de banda
que l'especialista
d'estar a sobre,
per això et dic
que s'ha de crear
un model
que estructuri tot això
i és difícil,
no és gens fàcil,
això no és qüestió
de fer-ho,
s'ha de pactar molt
amb els professionals,
s'ha de parlar molt
dels sistemes,
s'han de crear
sistemes d'informació
vàlids
que permetin
que això
sigui una realitat
i que cadascú
fei el seu paper,
que el metge diagnostiqui,
que la infermera
curi
i estigui
al tanto
de què passa
amb el pacient.
Fent una redistribució
que no serà fàcil,
probablement
faríem que
l'usuari
estigués molt més
arropat
per un equip
de professionals.
No només pel metge
de capçalera,
aquest concepte
que tenim fins ara.
Que li carreguem
tantes coses
que a mi no m'estranya
que a vegades,
quan parles amb els metges
de capçalera,
com estan,
perquè estan
sobrecarregats
de moltíssimes coses
que hem d'entre tots
redistribuir
i fer-les millor
perquè realment
faigui el seu paper,
que és vital
amb el manteniment
de salut
de la ciutat.
En fi,
temps ja haurà
molt més endavant
de continuar aprofundint
en aquests temes,
en aquestes prioritats,
en aquestes línies de treball
que es marca
el Departament de Sanitat
ha sorgit
del nou govern
i temps,
per tant,
ja haurà
de parlar més àmpliament
d'aquestes qüestions
amb el nou delegat
de Sanitat
a Tarraona.
Avui per acabar,
però, senyor Sabaté,
una qüestió concreta
de l'actualitat
d'aquests dies,
ho dic parlant
dels usuaris
de la ciutat de Tarraona
que van al centre
d'atenció primària
de Tàrraco,
que hi ha a l'Hospital
Joan XXIII,
que està tancat
i ja ho sabem
per les diferents informacions
que s'ha donat.
S'està utilitzant
de moment
de manera provisional
les instal·lacions
de l'antic ambulatori
del carrer Jaume I.
Quan s'acabarà
aquesta situació?
Jo crec que aviat
ens hem de remetre
perquè en aquests moments
això ho està portant
tot el centre corporatiu
de l'ICS
i el doctor Ignasi Pasqual
com a gerent de primària
que ha anat
transmetent
les novetats
que van sorgir.
En aquests moments
s'està a l'espera
d'un veritable diagnòstic
de la situació.
Els edificis
també es posen malalts
i el que sí cal dir
és que les possibles persones
que estan de baixa
que tenen
una possible sospita
que hi hagués
algun problema
estan perfectament controlades
pel Departament de Treball
i de Salut Laboral
que està en aquests moments
a sobre d'això
i que pensem
que tot aquest
desagradable incident
que s'ha fet
jo crec que
molt correctament
en el moment
de decidir
que davant d'un dubte
s'havia de tancar
la instal·lació
i amb les possibles molesties
que això pugui portar
pel ciutadà
i que tot està sortint
dintre del calendari previst
en quant a les obres
desinfeccions
les canalitzacions
i les arregles
de les infraestructures.
La salut dels professionals
està vigilada
en aquests moments
no tenim més novetats
jo us remetria
els informes
que pugui
emetre l'ICS
dels quals
a mi em té
puntualment informat
per supost
però que realment
de l'última informació
de la setmana
anterior
no hi ha cap novetat
expressa
ni explícita
que ens faigui
sospitar res
ni de bo
ni de dolent
només val a dir
en aquests moments
que les 5 persones
que estan de baixa
per una possibles
al·lèrgies
o intoxicacions
en aquests moments
jo diria que es troben bé
i que estan pendents
dels resultats
de les analítiques
que sap que en aquests cas
són llargues
i que són diferents
de les analítiques convencionals.
La resta de persones
se les ha ofert
els altres 30 i escaig
de treballadors
que estaven a part
d'aquests 5 afectats
se les ha ofert
la possibilitat
de fer-se revisions
concretes i tal
ho han anat fent
i en aquests moments
jo crec que el principal
és la salut
dels professionals
que no oblidéssim
que la salut
dels professionals
de la sanitat
és vital
perquè hi hagi
una bona salut
de la població
i per supost
també la de l'edifici.
I les instal·lacions
parten del centre
l'edifici podrà tornar
a obrir en poques setmanes?
Sí, jo crec que sí
estarà sobre el calendari
previst
que en un principi
crec que era
al voltant
de la segona
o tercera setmana
de febrer
que ja es començaria a ocupar
no obstant
si hi ha algun petit retras
perquè també
hi havia hagut
algun retras
en l'entrega
de resultats
com de fet
no hi ha cap novetat
en aquest sentit
es retrasarien dies
és a dir
no serien retrasos
ni de mesos
ni de tal
Molt bé
Doncs així ho deixem
com dèiem
ja tindrem l'oportunitat
d'aprofundir
moltes altres qüestions
del món de la salut
i de la sanitat
amb el nou delegat
aquí al camp de Targon
el senyor Josep Maria Sabaté
Senyor Sabaté
moltes gràcies
i en fi
molta sort
amb aquesta nova responsabilitat
Moltíssimes gràcies
i a la vostra disposició
pel que necessiteu
Fins la propera Dócia
Bon dia