Ara és un quart d'una del migdia i després d'aquesta pausa publicitària
continuem en directe des de l'estant de les festes, no ens han mogut del lloc.
L'únic que hem fet ha estat conversar una miqueta amb Jordi Bertran,
amb Rafael López Montné, amb els que comentarem tot seguit
el contingut d'aquest llibre que presentaran divendres.
Però tenim una assignatura pendent, ho recorden?
El Josep Sunyer s'ha acostat al taulell d'aquí, de l'estant de les festes,
per veure una miqueta què hi ha.
Hem parlat molt de tot el producte, teníem un dubte,
si hi havia roba interior i amb perdó, doncs que tingués algun element de la festa.
Em penso que no, el Josep ha mirat i remirat, o s'ha exhaurit, o és que no existeix.
Atenció als innovadors i als negociants, que encara l'any que ve,
escolti, encara podem fer la primera pel·la, no, Josep?
Doncs sí, Joana, hi ha més d'un que hi està pensant.
Jo ja he vist que et demanaven, però tu també entraràs en el negoci?
No, no, jo he vingut i dic, escolta, passa-me la samarret,
m'han dit, vés a Tarragona Ràdio que em regalen.
i dic, bueno, ja vinc d'allà tu, però ho he preguntat per aquí si n'hi ha i no n'hi ha.
Què hi ha, què hi ha, per aquí què hi ha.
Mira, doncs hi ha una vitrina molt gran on tenim el que serien els elements
de la festa pròpia i Santa Tecla, els articles oficials,
hi ha la samarreta, les samarretes,
bueno, la samarreta en qualsevol cas, totes són iguals,
la negra, diferents talles, però negra amb la vidria, que és la protagonista.
La samarreta, les xapes, els vídeos de la festa,
mocadors de la festa també en la imatge de la bíblia,
de la bíblia.
Hi ha el llibre, els colors de tants de tecla,
hi ha la bíblia, però òbviament una escultura petitona,
hi ha un diable,
i després hi ha més cap a l'estamp, òbviament dit,
a part d'aquesta vitrina,
doncs tenim samarretes, jo diria que pràcticament,
de tots els elements del seguici popular,
no sé si tots, potser n'hi ha algun que no té,
però diria que pràcticament de tots.
veig d'aquí del Vall de Valencià, de Tarragona,
del Vall de Pastorets, de Tarragona,
de l'Àliga, de Tarragona,
la Cucafera Petita, la Moxiganga,
en fi, el Vall de Diables,
barrets també, per exemple,
hi ha un barret del Vall de Diables,
d'aquests així, per anar d'aventura.
Hi ha un vano,
també un vano,
que és de dama cibells,
i que està molt bé, que és molt bonic,
l'estic veient ara mateix, i té unes formes així molt maques.
Però potser hi ha 25 o 30 elements diferents
que...
Moltíssims.
O més, vaja, jo ho dic així una miqueta abulto, no?
Però realment hi ha moltíssimes.
I de les colles castelleres també,
de les colles castelleres,
de les quatre colles,
hi ha elements,
hi ha samarretes, hi ha polos,
gorres,
mira, hi ha una gorra de color lila,
de quina colla és?
La vella jove.
Hi ha gorres,
hi ha samarretes,
hi ha clauers,
hi ha clauers de les colles castelleres.
Jo veig un conegut de la ràdio al teu costat
amb un mocador a la mà.
A veure.
És el Marcelí.
Vols que vagi a parlar amb el Marcelí?
Estim per la festa també.
A veure qui comparteu el Marcelí.
Marcelí, bon dia.
Hola, bon dia.
Nostre amic Marcelí.
Mira, aquest matí bastant bé.
Bastant bé?
Per algun motiu especial o...?
Sí, per la bona companyia
que tinc aquí a l'estat avui.
Veus que bé,
si és que l'havíem de saludar,
perquè és una meravella això.
Marcelí, què t'has comparat?
Què és això?
El mocador de les festes.
És molt maco,
aquí està la víbria,
tota ben organitzada.
Mira el que maco.
El que passa és que l'hi ha desplegat
i ara no el sé tornar a plegar.
Home, doncs ja te'l poses directament
i no cal que el pleguis.
Ja el pots començar a lluir.
Hi ha moltíssimes persones
que estan...
Gràcies, Marcelí,
que estan comprant la samarreta.
Gràcies, Marcelí.
Veien com despleguen
les diferents talles,
els models...
Home, jo ja veig que...
Sobretot quan venen noies joves,
totes volen el model d'aquest top
més curteta,
més ajustadeta.
Això és un clàssic també,
des de fa un parell d'anys
que em penso que va començar.
Més, Jordi?
Jordi Bertran, bon dia.
Bon dia, ens fem grans, eh?
Ja fem més temps
que es fa la versió top
de la samarreta.
Gràcies, Josep.
Fins ara, fins ara.
Vaig fent un tomat, eh?
Deixo-te famejant.
Fes-fes, després en parlem.
Jo he fet quatre, com a mínim.
Quatre anys ja
que es va treure aquesta modalitat.
I tu creus que algú
s'atreviria a fer roba interior
amb els elements de la festa?
Home, jo crec que...
No, no, ho dic en sèrio, eh?
Vull dir, falten encara
moltes peces de roba, eh?
Per completar...
Tant una mica d'imaginació
encara final, no?
Falta això, el xubasquero.
Que passa que sí,
perquè Anna va dir
aquí no plou tant,
però sí que plou, sí,
per Santa Tecla.
Jo la millor samarreta
que he vist,
de totes formes,
l'he vist fora
del circuit comercial.
De Santa Tecla?
Comercial, entre cometes.
Sí, sí.
L'he vist per uns quants membres
del col·lectiu
Butto Colors,
que són aquests
que munten
les múlgues de l'Electrònica.
Ah, sí, aquesta cosa
més vanguardista.
Sí, el dia
de la rotlla remullada
de Sant Magí
portaven una samarreta
fosforito,
bueno, negra,
amb tintes fosforitos
al damunt,
d'un paraigua
aguantant la pluja
de Santa Tecla.
Ah, està bé.
I sí, sí,
és molt bona.
Jo l'he demanada
ja per mi,
però em sembla
que és un desdisseny exclusiu.
Ha de ser una cosa
de petit comitè.
Sí.
Però mira,
el xubesquero
que has dit està bé,
una cosa senzilleta,
senyors que fan coses
de Santa Tecla,
mirin si hi ha elements
encara
per posar aquesta impremta
de la festa major
de Tarragona.
El Josep
esmentava el llibre
Els colors de la festa.
S'ha deixat de dir
un altre llibre,
però no és un problema
del Josep,
ni de bon tros,
que sempre està a la guaita
amb les novetats,
sinó que és un llibre
que encara no s'ha presentat
en societat,
tot i que està a punt
de sortir.
Es presentarà aquest divendres,
és un llibre
que han fet
el Rafael López Montner,
el Jordi Bertran.
És un llibre molt diferent,
però també té
unes certes similituds
amb el dels colors
de la festa.
Es titula
Santa Tecla
Identitats Tarragonines.
D'entrada,
el que més crida l'atenció
és el seu format.
És un llibre
de format petitet,
però és un llibre
que el tenim aquí
una miqueta de...
Com ho diríem,
això?
Com heu portat
aquest llibre
sense estar
doncs encara...
Perquè s'està
acabant.
S'està acabant.
Però tenim aquí
les làmines
que configuren
aquest llibre,
és un llibre molt diferent.
Va ser amb els colors
de Santa Tecla,
que va sortir
aquesta col·laboració
entre vosaltres,
o hi havia
alguna cosa anterior?
No, ja n'havíem fet abans.
Havíeu treballat
anteriorment
coses esporàdiques,
també del Vall de Diables.
Puntualment,
també havíeu col·laborat
en publicacions
per algun mitjà
i és que a mi em sona
que a vosaltres
ja fa temps
que us coneixeu,
que treballeu junts,
que doneu guerra junts...
El primer que vam fer
va ser el del Vall de Diables,
que vam fer amb més gent,
amb més autors de textos.
Fa, quan?
Va ser l'any 93.
No té més importància, però...
Vol dir que el Rafel
va fer fotos més anys
i jo els textos
vaig fer per més anys,
però en aquell llibre
hi havia més gent,
hi havia, per exemple,
el Joan Prat,
hi havia el Pep Martorell,
hi havia...
bé, més gent,
ara no ho recordo qui més,
però hi havia
el Javi González,
més el Jordi Totó,
que era l'altre fotògraf
que també va estar
col·laborant
amb els colors de Santa Tecla,
no?
Sobretot,
jo diria que...
Col·laboració van fent
entre tots els colors.
Va ser el Rafel
i el Jordi, no?
I després també
amb el llibre
de Festes Catalunya
de Lumberg,
que és un treball també
del Jordi Totó Saus,
del Rafel i meu.
Home, pel que es veu,
si enteneu molt,
treballant-hi junts,
un amb els textos,
l'altre amb les fotografies,
no perquè heu repetit
l'experiència moltes vegades,
perquè la cosa no va per lliure,
de dir, ah, ja faig les meves fotos,
després ho ajuntem.
No, d'això, doncs,
fa que us hagueu de trobar
de tant en tant,
que dissenyeu un treball previ.
Com funciona
fer un llibre
de fotografia,
de textos,
al voltant d'un element
que tots dos us estimeu tant,
com és la festa?
On vam treballar més intensament
va ser en el llibre
de les colors de Santa Tecla
i va ser, bueno,
definir el projecte
i després anar revisant
el material que anàvem traient.
Van ser tres anys fotografiant
força intensament les festes
i revisant el material
i anar veient.
El Jordi és el que ens ha fet
introduir en els significats
de la festa
i després el repte era
fotogràficament intentar captar-los.
Clar.
Home, jo sempre penso que
dic una obvietat, ja ho sé, no?
La cosa és trobar l'equilibri,
vull dir que diguis
aquesta que fem la imatge
i després ho justifiquem
amb un text,
busquem un text
i busquem la imatge
que li sigui adient.
No, la cosa no va ser
i és buscar l'equilibri
entre tots els elements.
Que quan està fet dius
això no és res,
però busca-ho, no?
I troba-ho.
Jo crec que es nota molt
la diferència, eh?
En el llibre
de les festes de Catalunya
jo penso que és
un gran exemple.
si algú no te l'explica
la festa
és molt difícil,
et quedes només
amb la superfície,
que pot ser molt interessant, no?
La pura estètica,
plàstica,
que pots veure
quan hi arribes
per primer cop.
Però per anar
una miqueta més enllà
és de conèixer,
és de saber.
Finalment la fotografia
és un llenguatge, no?
Per tant,
és de saber què vols expressar.
Jordi,
per la part que et toca?
No,
jo crec que sí,
que és una mica això, no?
Després també has de trobar
alguns complements,
com per exemple,
doncs,
quan tens el llibre acabat
te'n dones compte
que falta aquell element
del seguici, no?
Llavors és
la trucada inoportuna meva,
no?
El Rafel.
Rafel,
està tot fantàstic,
però ens hem deixat
una foto
d'un cornemosser,
que és el músic més antic, no?
El que toca
el sac de gemecs
de la festa major.
Clar,
això no pot ser, no?
Molt lliure
d'aquestes característiques.
O també pot passar
que
tinguis unes fotos,
que les hagis vist,
revist,
hagis fet uns peus de foto
i quan els tens fets
i has invertit
moltes hores,
diguis
no m'agrada gens,
agafis l'arxiu,
el llancis a la paperera
i tornis a començar
a escriure els peus de foto, no?
Com per exemple
en aquest llibre, no?
En aquest llibre
quan estava acabat,
jo diria pràcticament,
i hi havia els peus acabats també,
doncs,
no ho sé,
per a aquelles coses que passen
a mi se'm va aparèixer
una imatge de...
De Santa Tecla, digui.
No,
se'm va aparèixer
una imatge que no tenia res a veure
amb la festa
però que em va portar
a pensar que el llibre
podia servir per a altres coses, no?
I va ser un tema relacionat
amb la immigració
i vaig pensar que el llibre
podia servir també
per arreglar coses d'aquestes
o per contribuir una mica
en un diàleg, no?
I, bueno,
ens va semblar
que podíem convidar
amb un segon autor
que és el Negrito,
que el Negrito és,
jo diria,
un dels...
Parlem de l'imatge de la festa,
no del Negrito
dins del món literari,
que és aquell personatge
que curre al llibre
i publica un altre,
que ningú me l'interpreti.
Parlem del Negrito
ni del Negrito
de la botella
de Ron Cubano,
tampoc, eh?
Vull dir...
O la Negrita,
en aquest cas,
Ron Negrita.
No,
parlem del Negrito
de la festa major
del gegantó, no?
Parlem d'aquest personatge
que, en el fons,
és en aquest moment
l'immigrant més antic
que tenim a la festa, no?
I, bueno,
a mi em va semblar
que una persona
que d'aquí dos anys
farà 150 anys
que està entre els tarragonins,
això vol dir
que, doncs,
els pares,
els avis,
històricament
han vist
aquesta
figura
i jo crec
que se l'han fet
a la seva, no?
La qual cosa
és un símptoma
d'entrada
d'estimació, no?
Cap a uns elements
diferents, no?
I a mi em semblava
una mica
que podia ajudar.
Per això,
el Negrito
és qui explica
totes les fotos.
Després ve el text,
però el Negrito
explica en paraules
d'un immigrant
del 1856
què és el que es va trobar
a Tarragona
quan va arribar, no?
O què és el que poden veure
els ciutadans avui en dia?
Jo veig una gran diferència
no només pel format
en aquest llibre,
els colors de Santa Tegra
era aquest llibre bonic
per tenir el prestigio.
Vaig a mirar-me la festa
i se t'omple
els ulls de llum.
Aquest llibre
jo el veig
a banda de les fotografies
que ara en parlarem
perquè tenen
no dic un denominador comú
però és aquella
és la humanitat
de la festa.
No tant
el foc,
la llum,
la màgia
que pot tenir
els colors de la festa
aquí li veig
una part d'humanitat
hi ha moltes mirades
hi ha molts ulls
hi ha molt nen
molta gent gran
hi ha molta sabatilla
en el bon sentit
de la paraula
ho dic
que és aquella festa
que fan les persones
no només que fa la tradició
probablement és un dels grans
atractius del llibre
o a mi m'ho sembla
modestament.
Gràcies, gràcies.
Aquestes entrevistes
fan com a ràbia
perquè dius
mira com que
són coneguts del programa
doncs parles bé
és que realment
és molt bonic
i vostès ja ho veuran
com tinc raó
perquè és un llibre magnífic
prologat per l'Oriol Grau
un pròleg
que no és un pròleg
allò de compromís
he fet un cop d'ull ràpid
i és un pròleg
compromès amb la festa
i amb la ciutat.
No el vam encarregar nosaltres
vull dir que també
és una qüestió
que va quedar a criteri
de l'editorial
però qualsevol
sempre també és d'agrair
que hi ha algú
jo crec que és important
Cites de Manuel Delgado
fins i tot de Quintilià
també no pot faltar
gent que està molt experimentada
antropòlegs
i gent molt entesa
en la festa
A mi la cita del Manuel Delgado
si no m'equivoco
és una que diu
que la festa
és aquella eina
que fa que l'individu
se n'adoni
que no s'acaba en ell mateix
algú així ve a dir
jo crec que és bastant important
això
perquè
la festa és el vehicle
que permet i obliga
els individus
a adonar-se
que no s'acaben
en ells mateixos
jo crec que això
en la societat que estem
és bastant important
és a dir
que és una d'aquelles cites
que t'agrada posar
perquè
te la creus
la penses
a més està bé
que la gent també
se n'adoni
fins i tot
jo diria que és un missatge
per la mateixa gent
que fem la festa
i m'incloc
Cada fotografia
quan es fa una fotografia
d'una festa
d'un esdeveniment
d'un tret característic
d'una comunitat
segons
l'objectiu
fer un folletó turístic
doncs ja sabem
aquí quin era l'objectiu
perquè clar
jo abans us deia això
que a mi em sembla
que capta molt
la humanitat
de la festa
perquè hi ha molta fotografia
que està despullada
dels elements fastiós
vull dir que és
la cara
la mirada
buscar una persona
doncs que per la seva posició
en aquell moment
pel gest
té un protagonisme
molt important
és això el que volies
realment
no ho sé
fixa't
és que jo vaig passant
aquí hi ha un element
de festa
molt bé
els focs molt bonics
però jo veig
doncs
de valls parlats
que hi ha
nous elements incorporats
al seguici
el senyor tocant el saxo
el nen amb el barret
de les festes
i la mirada
la sabatilla
vull dir
és que hi ha aquella cosa
tan humana
no?
la part informativa
jo sempre l'entenc
que és important
estàs explicant
una cosa
que s'ha d'entendre
no?
però després
evidentment
sí que hi ha
com tu dius
hi ha un component
personal
no?
de com
entens tu la festa
de totes maneres
els llibres
un cop
i les fotografies
un cop
estan publicades
fan la seva via
i provoquen
a una gent
una sèrie de coses
i amb altres
unes altres
i em penso
que això és
lo fantàstic
que sigui així
és que recordes
quan fèiem
els comentaris
de text
a l'institut
que arribàvem a dir
no?
perquè l'autor
vol dir
i jo sempre pensava
volia dir allò
jo no ho sé
què vull dir
expliques coses
expliques el que veus
i després
quan amaneixes
tot el llibre
sí que intentes
que quedi equilibrant
no?
i perquè el llibre
hi ha uns textos
no?
i és una altra obra
però quan estàs fent fotografies
no sempre estàs pensant
exactament què vols dir
i un que ha fet
ja no és teu
vull dir
ja és del que s'ho mira
no?
i som lliures
d'interpretar el que vulguem
absolutament
i és el més bonic
veure què generen
les teves imatges
no?
tu preus això
que hi ha molta humanitat
aquí?
en el sentit
que hi ha molta gent
molta cara
de persona
a mi no
no em sorprèn
no m'invento res
mira
a mi no em sorprèn
perquè és la manera
de treballar
del rafael
i llavors
suposo que
això es nota molt
però a banda d'això
és que una mica
santa tecla
és això
jo per això
quan vam triar el llibre
m'ha agradat
posar aquest plural
identitats tarragonines
perquè crec que
és una suma
molt calidoscòpica
molt diferent
molt plural
on hi caben
molts elements
diversos
però si precisament
crec que aquesta festa
té
no és l'única
ni als països catalans
ni a Catalunya
que té aquesta virtut
però
aquesta sí que la té
no?
aquesta festa major
crec que es caracteritza
per ser
molt
molt plural
és a dir
tu
en un moment determinat
pots trobar coses
absolutament extremes
com la mateixa foto
que hi ha a la invitació
que hi ha
la portada
és
la dama
de dames i vells
la primera
amb els barrets
de la Moxiganca
és a dir
segurament
l'element
més
burleta
més
rondinaire
com amb alguna
persona de fora de Tarragona
alguna vegada
m'ha dit
i em sembla
que amb algun
peu
ho recullo
l'emblema
una mica
d'aquesta festa
d'aquesta ciutat
una de les més
renegaires
de Catalunya
en quant a
l'ús del llenguatge
i és una característica
de la festa
molt evident
els castells
quan tu estàs
en una pinya
els renecs
que se senten
és una cosa
absolutament
brutal
i excepcional
cosa que
a vegades
pot passar
desapercebuda
però
s'evidencia
per exemple
en demà
i vells
i al costat
d'això
pot haver
un element
molt més serè
molt més assossegat
molt més plàstic
si voleu
com la Moxiganga
que representa
tot un altre missatge
d'una altra època
dins de la festa
jo crec que és això
una mica
la festa
és una mica
la suma
de molta gent
i si té una virtut
s'ha intentat
que es pugui integrar
molta gent
i aquest és un dels avantatges
és a dir
jo crec que no hi calen
les exclusions
i que la festa
ha de continuar
qui faci
el llibre
d'aquí cent anys
doncs
haurà de veure
si
la gent del segle XXI
hem estat capaços
d'integrar
d'una manera
o altra
els nous reptes
que ens porta
a la societat
siguin socials
o siguin econòmics
siguin festius
siguin d'oci
però jo crec
una mica
que això sí
que s'ha de poder veure
jo crec que de moment
la festa
a la persona que ve de fora
sobretot
li genera molt
aquesta imatge
de dir
hosti
aquí cap tot
sempre m'agrada
explicar aquella anècdota
del guionista
de televisió espanyola
que va fer el vídeo
fa uns anys
i que
quan va acabar
l'actuació dels diables
al migdia
a la plaça de la font
i després
d'haver escoltat
a les dames i vets
em va dir
escoltar
això
ho posarem
amb el vídeo
que en una festa
hi hagi
l'ajuntament
presidint
una actuació
que dràsticament
se l'estan carregant
allà baix
i de quina manera
és un exemple
de
bueno
de sa
diria jo
de
a tothom
quantes fotografies
perquè hi ha moltíssimes
sí
hi ha
quasi 150
és una altra
de les coses
que crida l'atenció
que és un llibre
amb un format
més aviat reduït
però que
escolta
té un contingut
però tremendo
és molt maquetó
així com a petitet
això ha estat
cosa de l'editorial
vosaltres ja us agradava
va anar per aquí
des de les primeres converses
que vam tenir
és un llibre
que s'ha anat
madurant
durant molt de temps
fins que hem tingut clar
com ho volíem
perquè és un llibre
que també s'ha de dir
que és el primer
d'una nova col·lecció
dedicada a les festes
la col·lecció
que es diu
Post Festum
i vol intentar
marcar
el camí d'aquesta col·lecció
i per tant
no era
la feina
només
de dissenyar
un llibre
de Santa Tecla
sinó
de dissenyar
una col·lecció
i va ser
moltes converses
durant de temps
d'anar
madurant
les idees
de què havia de ser
de com havia de ser
i el que
volem intentar aconseguir
és que sigui
un llibre agradable
al TAC
que sigui
un llibre
una mica llevo
i es pot portar la mà
molt fàcil
serà un senyor
totxet
totxu però
no tots els de la col·lecció
seran tan contundents
sí perquè jo no sé
si ho hem dit
però caldria dir-ho
que això vol ser
el començament
d'una col·lecció
dedicada a la festa
i molt probablement
no totes les festes
tindran la mateixa extensió
però aquí
era el poder treballar
amb el recull
de 10 anys d'imatges
i el Jordi
de tota la seva vida
involucrat a la festa
són com unes memòries
vostres
aquest llibre
memòries professionals
gairebé
jo crec que és una de les coses
que quan escrius
un text
de Santa Neve
quan el Rafael fa les fotos
sempre hi ha coses
que canvien
a mi m'agrada moltíssim
perquè a mesura
que vas fent treballs
tant dones compte
hi ha coses
que no saps per què
però s'han incorporat
que abans no existien
i que existeixen
de fet en el llibre
una mica seguint
un procés
que també
altres festes han tingut
com la mateixa
Patum de Berga
jo diria que els continguts
amb els colors
els vam abocar
molt
però bueno
que des que vam fer els colors
fins ara
s'han recuperat
nous elements
del seguici
hi ha actes
que
que ja mirava la guia
de festes
que ja havíem col·laborat
també
en un altre nivell
una guia de festes
de fa també
bastants anys
i veia que
hi havia actes
que nosaltres posàvem
com gairebé
off
que avui eren actes
emblemàtics
i jo crec que aquí pot
passa el mateix
hi ha alguns actes
que estan
pràcticament
només estan esmentats
perquè funcionen
en un altre nivell
s'han anat creant
i
al final
acaben tenint
una dinàmica
absolutament
excepcional
vull dir
com a autonomia
pròpia
i com a
com a cosa
que s'incorpora
a la festa
després és allò
que feu vosaltres
sempre a la premsa
els periodistes
que dieu
doncs bueno
el ja tradicional
Café Copa i Puro
llavors
quin any es va inventar
el Café Copa i Puro?
no, no, ja es perten
mirin el llibre
és com allò de la samarreta
i el top que dèiem
quan es va començar
a comercialitzar
aquesta samarreta
d'aquestes característiques
el vol d'una festa
és això
que s'intenti sumar
crec
i que s'intenti encaixar
d'una manera natural
i el moment que
això vol dir que
per vosaltres
comença una nova etapa
des d'aquesta perspectiva
tu com a fotògraf de la festa
tu mateix com a persona
doncs que va imprimint
aquesta
sempre quan s'acaba un llibre
comences a apuntar
les coses que t'has deixat
vull dir que
i després
les coses que la gent
te diu
també
perquè jo per veure
com s'ha completat
aquest llibre
per exemple
és amb observacions
de gent que ens ha fet
dels colors
recordo per exemple
que algú em va dir
Jordi
per què no hi doneu
una visió
de la música
i és veritat
aquí no hi ha un compact
però el que és evident
és que havia d'haver
uns textos específics
sobre la música
tot i que hi ha un compact
de la Generalitat
amb uns textos excepcionals
també
on el Ramon Vilall
i el Josep Crivillé
ja fa molts anys
van escriure
la part musical
un document
doncs important
crec
aquest compact
de Santa Tegla
també
aquí s'han incorporat
unes reflexions
però bueno
si algú no t'ho diu
jo sempre agraeixo molt
que la gent t'ho digui
escota
això és interessant
que feu aquest aspecte
també per exemple
s'han incorporat
reflexions
sobre algunes prohibicions
que potser fins a
ara no ens havíem donat
compte de la importància
real que havíem tingut
en la història de la festa
i s'han hi afegit
algunes observacions curioses
vull dir
bueno
i s'han donat més dades
i en les fotos
quan te les mires
jo crec que el Rafael
sempre li troba
un altre contrast
i sempre troba la foto
que no tenia
quan hi hauràs de buscar
no sé
altres perspectives
per exemple
darrere un micròfon
o alguna cosa així
per canviar
bé
no estaria malament
ho diem perquè
ja
i el Rafael ens ho permetrà
hem donat la seva col·laboració
en la retransmissió
que va fer aquesta casa
que és l'entrada del braç
de Santa Tegla
un dels actes
més importants
i emotius
i que estarem encantats
com cada any
de retransmetre en directe
sempre
amb algun comentarista
i enguany
doncs li vam demanar
al Rafael
que no amb la càmera
sinó amb un micròfon
doncs es donés
la seva perspectiva
i li hem d'agrair moltíssim
doncs que
que hagi dit que sí
que d'acord
que sí que estarà amb nosaltres
és un nou repte
el dia 23
i li agrair molt
i ja voldríem avançar-ho
el Jordi Bertrano
cal dir
que estarà present
gairebé cada dia
per una o una altra
una vegada
a la sortida
de la processó
el regidor de festa
senyor Carles Sala
va tenir diguéssim
un lapsus
d'assistència
amb una
amb una connexió
en directe
i vaig haver d'enfilar-me
amb un balcó
per suplir
veus
veus si és que
per això que ens anirem
retrobant
i molt aquests dies
de la festa major
de la ciutat
per ser
l'acte de divendres
clar
partint de la base
de les característiques
del llibre
d'aquí l'ha prologat
de tot plegat
heu previst
que sigui una miqueta especial
perquè es fa
a la plaça
de dames i vells
no?
absolutament
jo em penso que és
alguna cosa especial
que podria tindre aquest llibre
i és que
no la fem nosaltres
la fa dames i vells
dames i vells
ara saps
doncs escolta
ja en parlarem
de dames i vells
la presentació
està a les seves mans
molt bé
vosaltres ja heu fet
la vostra feina
estarà a ballar
presents
naturalment
es presenta al carrer
i ells que facin
hi haurà mamadeta
molt bé
no faltarà de res
ja hi serem
no ens ho parlem
que et presenti
el ball
més dur
de la festa major
això no m'ha fet ni cua
encara vull dir que
home segur que no
ens deixaran gaire bé
bueno
per allò ja estem acostumats
no?
home
malament aniria
que no posi així
no no
quan comencin a parlar
bé d'algú
és que això no va bé
no va bé
han de continuar
en la seva línia
només faltaria
Jordi Bertran
Rafael López Munt
enhorabona
no pel llibre només
sinó per tota la feina
de tants anys
tant d'interès
que ha estat un plaer
aquesta feina
no ens enganyem
no anem de víctimes
per la vida
ha estat un plaer
però també un esforç
i nosaltres l'agrem
i que hagi vingut avui a la ràdio
gràcies
bon dia
bona festa
adeu-siau