Bon dia.
Benvinguda i gràcies per acceptar la nostra invitació avui que visita la ciutat de Tarragona,
justament l'endemà de la seva compareixença davant del Parlament.
Una compareixença que, entre d'altres, va fer anuncis importants i transcendents,
com ara l'equiparació dels drets de les parelles heterosexuals i homosexuals en matèria d'adopcions.
Avui podem llegir un gran titular en molts diaris,
una mica complint amb la vella reivindicació del col·lectiu d'homosexuals d'aquest país.
Sí, i de fet, per això, el que m'agrada remarcar és que no és el dret de les parelles homosexuals a poder adoptar,
és el dret de l'infant, que és el suprem, és el dret suprem que està per sobre de tots,
a poder tenir uns pares o unes mares.
I el que es tracta és d'eliminar la barrera de discriminació
per tal que les parelles homosexuals no estiguin al mateix nivell que les heterosexuals
per poder ser aquests pares o aquestes mares.
Ja, diguem-ne, focalitzem l'interès en el dret suprem de l'infant, no?
Aquesta possibilitat ja es materialitza en altres comunitats,
com ara la del País Basc, Navarra i l'Aragó, si no estic equivocada,
amb la conseqüent controvèrsia legal també,
perquè són lleis, modificacions legals que estan recorregudes pel govern de l'estat espanyol, no?
Sí, diguem-ne que ara estan recorregudes,
i per tant hi ha una suspensió cautelar.
Però el que no podem fer és renunciar a exercir unes competències
que són plenes segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya en matèria d'adopció.
És a dir, Catalunya, segons l'Estatut,
tenim competències plenes en matèria d'adopció
i aleshores això no ha de ser cap problema
per poder legislar en aquest sentit.
Per tant, creiem que el que fem està dins dels nostres drets com a comunitat, no?
De totes maneres, per als ciutadans,
que moltes vegades ens perdem en totes aquestes instàncies i temes legals,
aquesta proposta, tot i que es realitzi i es legisli,
si té aquests problemes legals,
es pot materialitzar realment?
Les parelles homosexuals, millor dit,
podran realment exercir aquest dret?
O els nens podran ser adoptats per parelles homosexuals, com vostè apuntava?
Sí, amb un matís molt clar.
És a dir, jo i la compareixença vaig ser molt clara,
no m'agrada fer volar coloms ni vendre fum.
Quan parlem d'adopció en el cas de parelles,
de fet, independentment de l'adopció sexual,
estem parlant bàsicament d'adopció nacional.
Per què?
Perquè en l'adopció internacional,
la llei que mana és la llei del país de destí,
la llei del país on es vol adoptar aquests infants.
I resulta que de tots els països
amb els quals hi ha tractes per a l'adopció internacional,
la gran majoria no només és que no donin sortida
que puguin haver-hi parelles homosexuals que adoptin,
això ni parlar-ne,
sinó que, a més a més, parelles de fet, en general,
és a dir, que han d'estar casats moltes vegades.
És a dir, que hem de tenir molt clar
que en el cas de les adopcions internacionals
no depèn del dret català,
sinó que depèn del dret del país.
La Xina, per exemple,
en el cas de les famílies monoparentals,
el que he fet és establir una quota del 8%.
Passat aquest 8%,
no pot haver-hi més famílies monoparentals que adoptin.
Perquè veieu com...
Per tant, això es refereix només a les adopcions nacionals,
que no són poques,
i als acolliments, que no són pocs.
Sí, perquè quan parlem del tema d'adopció,
i en aquest cas de les parelles homosexuals,
també estem parlant de la possibilitat de participar
en aquesta figura, que és la de l'acolliment temporal.
Sí, sí.
També perfectament.
O el professional,
que és el que volem potenciar també.
Breument,
perquè tenim poc temps,
i podríem abordar tants temes amb vostè.
Ara esmentaven les adopcions internacionals,
en aquest sentit,
la Generalitat també vol donar suport,
a aquestes persones que volen tirar per aquesta via,
sobretot des del punt de vista econòmic,
perquè són adopcions molt costoses.
O hi ha la voluntat?
Hi ha la voluntat,
en el sentit que nosaltres volem,
el govern volem potenciar el que són les adopcions nacionals,
i aleshores això vol dir més recursos,
i en el cas de les adopcions internacionals,
més a mig i llarg termini,
sí que no volem per renunciar a fer les gestions
que ara estan fent entitats col·laboradores externes a la Generalitat,
fer-les des de la pròpia Generalitat,
amb personal propi.
I això serà el que permetria un gran estalvi,
perquè ho faríem amb això, amb personal propi,
que podria arribar al fet que s'equiparés
als costos de les adopcions nacionals,
és a dir, zero.
La gent que adopta aquí el país no té cap cosa afegit per ells.
Són les adopcions internacionals.
No hi renunciem,
però en aquesta línia de prioritats que ens hem marcat
i que estem dient molt clarament,
diguem-ne que és una feina a mig i llarg termini.
Continuem parlant de les famílies,
i en plural perquè la nostra societat
ara té molts models de famílies,
tots tenen els mateixos drets,
i en aquesta línia...
Ho haurien de tenir-los.
Ho haurien de tenir-los, com a mínim.
En aquesta línia, per exemple,
també vostè va anunciar ahir davant del Parlament
aquestes ajudes a les famílies anomenades monoparentals,
ajudes econòmiques també per als fills menors
de 3 anys, de 6 anys,
equiparar amb famílies nombroses.
Expliqui'ns una miqueta com queda tot l'organigrama
d'ajudes a les famílies que tenen nens petits.
L'ordre que sortirà ben aviat,
el que fa són dues coses.
Primer, incrementar aquests ajuts segons l'IPC català.
Fins ara es donaven ajuts a 0,3 que eren 525 euros,
ara passarà a 550,
i ajuts 0,6 a famílies nombroses,
que eren de 600 euros passant a 625.
I la segona novetat, diguem-ne,
és que tal com preveu la llei de suport a les famílies,
que s'han de protegir especialment,
no ho diu així, però per entendre'ns,
les famílies nombroses, les monoparentals,
doncs tirarem endavant aquest mandat de la llei,
que és a dir, les famílies monoparentals
les equipararem en aquests ajuts 0,6
que reben les famílies nombroses.
És a dir, ara les famílies monoparentals
es podien acollir en tot cas els ajuts 0,3,
però el que farem és que també, diguem-ne,
protegir aquests infants fins als 6 anys,
protegir, donar-los aquest plus, diguem-ne,
és a dir, 3 anys més de la vida d'aquests infants
amb un ajut mensual.
Les directrius de la conselleria
en quant a suport a les famílies
no només passen per aquest tema d'ajuts econòmics,
aquesta conciliació que tots parlem de vida laboral,
vida familiar, que és imprescindible, no?,
per poder realment atendre els fills
en unes condicions òptimes.
Per on s'ha de tirar?
Perquè, clar, no és només una qüestió
de recursos econòmics, en bona part sí,
però moltes vegades també és una inversió
en pedagogia social, no?, moltes vegades.
A veure, tota decisió política
dur una decisió econòmica al darrere, més o menys,
però sí que és cert i és important
una voluntat política, clar, de cap on es vol avançar.
I nosaltres sempre hem dit,
i ahir també ho vaig dir a la compareixença,
que les polítiques socials
són polítiques de família, també.
Una bona política social, un bon estat del benestar,
també és una política de família,
perquè si tu incrementes l'atenció domiciliària
per gent gran o per gent amb discapacitats
o gent gran dependent,
si tu incrementes les places de centre de dia,
de residències,
si des d'educació, ensenyament,
fas una bona xarxa d'escoles bressol de 0 a 3 anys,
estàs fent polítiques per a les famílies, també,
i de conciliació de vida familiar i laboral.
Però a banda d'això,
és a dir, no ens hem de quedar només amb les prestacions,
aquest seria l'error, el suport a les famílies.
Hem de donar serveis, també,
i ajudar a que les empreses vagin, diguem-ne,
avançant cap a una visió que és necessari conciliar la vida personal i laboral.
I amb això hi tenim molta feina a fer amb el Departament de Treball,
i ja redactarem un pla de conciliació seriós
que comenci per la pròpia Generalitat,
amb els horaris, la gestió dels temps,
els horaris de les oficines de benestar,
els horaris de les delegacions territorials,
l'atenció al públic,
perquè flexibilitzar els horaris dels serveis,
també és conciliar vida familiar i laboral,
i tot un seguit de gestions
que es faran amb els diversos departaments de la Generalitat.
Però amb aquesta idea
que la vida laboral
és una part més de la nostra vida,
com a persones,
però que en tenim d'altres,
de parts de la nostra vida,
que són molt gratificants,
com és estar amb la família,
amb els amics,
fer el que nosaltres considerem que ens va bé
per oci, per lleure, etcètera,
i que, per tant, entre tots hem de col·laborar
per poder assolir aquest grau de satisfacció
que ens dona poder tenir aquesta bona conciliació.
Ens referim, quan parlem de família,
fonamentalment sempre als fills, a les filles,
als nens, no hem d'oblidar la gent gran.
Quan parlem amb entitats que treballen directament
amb persones grans o persones discapacitades,
sempre reclamen la necessitat
de la creació de centres de dia,
fonamentalment,
perquè hi ha moltes famílies
que tenen la voluntat
que aquestes persones convisquin
a casa seva amb ells,
però, clar,
també tenen una jornada laboral que complir.
Sempre que parlem amb col·lectius
d'aquestes característiques,
sempre reclamen el mateix.
Centres de dia.
La qüestió dels centres de dia
és controvertida,
perquè hi ha moltes places lliures
de centres de dia,
més d'un 40% de places
que no estan ocupades.
En general, a tot Catalunya.
A tot Catalunya.
La qüestió, aleshores, és
on estan aquestes places.
I, òbviament,
que hi ha àmbits territorials
que estan desassistits.
I el Camp de Tarragona
és precisament un d'aquests.
És a dir,
que hi hagi moltes places lliures
no vol dir que estiguin ben distribuïdes
en el territori.
Aquesta és la qüestió.
I és en el Camp de Tarragona,
precisament, repeteixo,
on hi ha aquesta mancança.
Aleshores,
la nostra voluntat és,
per una banda,
fer difusió dels serveis
que ofereixen els centres de dia
a tot Catalunya,
perquè les famílies puguin veure
que és un recurs molt útil,
molt pràctic i interessant
per a aquestes persones grans
que tenen encara autonomia,
però que allà hi poden fer tallers,
poden ser atesos
amb determinats serveis,
bogaderia, menjar, etc.
i, per altra banda,
millorar aquesta territorialització,
per tal que les persones
que estan en zones deficitàries,
com és el Camp de Tarragona,
puguin tenir accés a aquestes places,
a places noves.
Places noves,
és el que li han avançat.
A places noves.
Perquè són persones
que no se les pot desubicar
de la seva residència habitual.
Parlem de centres de dia
i no de residències assistides.
Doncs ja que en parlem del Camp de Tarragona,
de fet,
vostè avui a Tarragona
té una agenda molt plena.
Exactament per què no ens explica?
Què ve a fer avui a Tarragona?
Amb qui s'ha de reunir?
On ha d'anar?
A quins centres ha de visitar?
Doncs bé,
ara, primer de tot,
un cop surti de la ràdio,
aniré a la delegació territorial
del Departament de Benestar i Família,
amb el delegat,
el senyor Jordi Tous,
a conèixer el personal,
trobar-m'hi,
saludar-los
i fer una reunió de treball
amb ells.
I una mica d'intercanvi
i d'impressions.
Un cop sortim d'aquí,
anem al Centre d'Acollida
per a Infants Maradeu de la Mercè,
que és un centre propi
del Departament,
de la Direcció General
d'Atenció a la Infància
i l'Adolescència.
Després anirem cap a Reus,
ja cap al migdia,
visitarem l'equipament cívic
Sant Josep Obrer,
allà ens trobarem
amb l'atinent d'alcalde,
la senyora Amparpont,
i en aquest centre cívic
o equipament cívic
hi ha formació d'adults també
i una oficina de benestar i família.
Després de dinar,
el que farem serà
anar a la residència d'Avis de Reus
i després cap a Montblanc.
I a Montblanc,
visitarem la residència assistida
per gent gran
a la llar Conca de Barberà
i després ja s'acabarà la visita,
diguem-ne,
com a consellera.
És a dir,
Tarragona-Reus-Montblanc.
És una primera presa
de contacte física,
podríem dir,
amb la realitat del territori,
que primer s'ha de conèixer
sobre la taula,
però després s'ha d'anar
a concretar aspectes.
I en aquest sentit,
una de les línies d'actuació
de la conselleria
passa també per
per descentralitzar
les oficines
de serveis socials,
donar més autonomia
al municipi
en quant a administració
més propera
al ciutadà.
Des d'aquí,
a la zona del Camp de Tarragona
es vol,
ja doncs,
no sé si és la manera
correcta de dir-ho,
fer com una mena
de programa experimental,
no?,
en aquest sentit.
Sí,
a veure,
com vostè deia,
el principi de subsidiariedat
per nosaltres
és un principi
claríssim
de bona gestió,
és a dir,
tot el que una administració
més propera
a la ciutadania
pugui fer
que no ho faci
la immediatament superior,
diguem-ne.
I en aquest sentit,
volem donar,
volem apoderar
els serveis territorials
del departament
perquè tinguin
moltes més funcions
que les que tenen ara
per facilitar
que la ciutadania
no s'hagi de desplaçar,
com fèiem molts casos,
a Barcelona,
perquè no hi havia
les funcions
completes.
i en aquest sentit,
volem fer un pla pilot
aquí a la delegació
de Tarragona
perquè les oficines
de benestar
i família
que depenen
del departament
a la demarcació
de Tarragona
depenguin directament
de la delegació
territorial
i que aleshores
puguin ser
petites delegacions
territorials
a la pràctica,
no només d'acció cívica,
que és el que érem
fins ara,
sinó de totes
i cadascuna
de les funcions
i serveis
i prestacions
que es fan
des del departament.
de benestar
i família.
Això com es traduiria
en la pràctica
quotidiana
del ciutadà
que en un moment
determinat
ha de prendre contacte
amb benestar
i família?
Doncs es traduiria
que aquesta finestreta
única
ho seria més
complet encara
i amb línia
directa
i amb tutela
directa
del que és
la delegació
territorial.
és un dels aspectes
que hem de tractar.
Però que en tot cas
això seria
aquest pas intermedi
perquè a 4 o 6 anys
bona part
d'aquestes funcions
les fessin
ja directament
els ajuntaments.
ens hem de tornar a remetre
disortadament
en aquest cas
a l'actualitat
del dia
i dic disortadament
perquè segurament
qualsevol dia
de la setmana
podríem parlar
del mateix
les persones
que són víctimes
de la violència
domèstica
dones
majoritàriament
en molts casos
també nens
i nenes
com dèiem
no cal que explicitem
el que podem trobar
avui a les planes
dels diaris
és prou dramàtic
el tema
del maltractament
de les dones
jo no sé
quants manifestos
quantes declaracions
quantes entitats
diàriament
estan dient
que prou
que aquesta situació
és insostenible
d'una banda
aquesta
però d'altra banda
també es reclama
des de fa temps
que les cases
de dones maltractades
les cases d'acollida
hi ha una mancança
important
en aquest terreny
des de la conselleria
de benestar i familiar
quina és la política
adreçada específicament
a aquest tema
que es planteja
el tema de les cases
d'acollida
i pisos pont
doncs que sí
que hi falten
hi falten places
i n'hem de fer més
de pisos pont
i de cases d'acollida
però hem de tenir en compte
una cosa
que aquestes són
actuacions d'urgència
és a dir
portar
que la dona
maltractada
pugui estar
en un pis pont
o en una casa
d'acollida
són d'urgència
però
que el que no pot fer això
és
donar una substitució
a un dret
que hi té la dona
que és poder-se quedar
a casa seva
és a dir
el que és greu
és que a sobre
que ets agredida
l'agressor
es quedi a casa
i tu te n'hagis
d'anar
de casa teva
això és el que és greu
d'acord
és allò
de dir
ser cornut
i pagar el veure
doncs això
i que per tant
el que hem de fer
és també
actuar
d'una manera
més global
amb el que són
les mesures judicials
d'allunyament
i de
agombolament
d'aquesta dona
maltractada
perquè si no
estem produint
l'efecte contrari
al que es volia
una dona és maltractada
i a més a més
és doblement maltractada
perquè se la treu
de casa seva
no dic que no calguin
pisos pont
ni cases d'acollida
però en tot cas
tot això
ha d'estar dins
d'una qüestió
molt més ampla
que és les mesures judicials
d'allunyament
de la persona agressora
i la protecció
d'aquesta dona
això passa per tot
un itinerari
tot un itinerari
que la persona agredida
doncs ha d'anar fent
tota una sèrie
de passes
ja conegudes
de tothom
es preveu un canvi
en aquests itineraris
que ha d'emprendre
la persona agredida
és a dir
de passar
d'un departament
a l'altre
clar
és que són
depèn de moltes
de molts departaments
no aquest tema
sí però en tot cas
aquest
hi ha d'haver
una coordinació màxima
és a dir
amb els Mossos
d'Esquadra
després Fiscalia
l'atenció psicològica
i de suport
que se li pugui donar
amb aquesta dona
i en aquest sentit
hi ha un pla
contra la violència
de gènere
que ja ve
de la legislatura anterior
però que no estava dotat
econòmicament
de manera suficient
ni tenia prou recursos
de manera que
a la pràctica
no es va poder fer
una bona implantació
d'aquest pla
i l'important
és que ara es doti
i que sigui
veritablement
un pla interdepartamental
per millorar
aquesta coordinació
no n'hi ha prou
en fer plans
i posar-los
sobre el paper
aquests plans
s'han de dur a terme
senyora consellera
tenim molts temes
damunt la taula
i sabem que la seva agenda
realment
està molt apretada
pràcticament
hem de posar
el punt i final
a aquesta entrevista
en la que insisteixo
hi ha molts temes
que ens queden
encara per comentar
tema d'immigració
que no fa gaire
en funció
de les circumstàncies
polítiques
dels últims temps
la secretaria
d'immigració
s'ha escrit
justament
a la conselleria
de benestar
i família
si hi era una conselleria
prou àmplia
ara estem afegint
el fenomen
de la immigració
que té determinats
problemes
bé
primer de tot
dir
que tal com estava
estructurat
durant la legislatura
passada
el govern de la Generalitat
a benestar i família
hi havia un òrgan tècnic
d'immigració
que no estava
estava en una coordinació
molt feble
amb la secretaria
de la immigració
que depenia
de la conselleria
en cap
és a dir
que ja hi havia
alguna cosa
que no es treballava
prou
de manera unida
aleshores
ara el que s'ha fet
és
aquest òrgan d'immigració
s'ha escrit directament
a la secretaria
per la immigració
vull dir
per treballar plegats
i a efectes pràctics
la persona
que duia aquest òrgan
és la número 2
de la secretaria
per la immigració
segona qüestió
el fet que estigui
benestar i família
en cap moment
ha de significar
que
diguem-ne
la política d'immigració
és política d'assistència social
en absolut
podem fer molta feina
interdepartamental
des del departament
de benestar
però això no vol dir
que aquesta feina
es limiti
a la qüestió social
en absolut
perquè no m'agrada
que es vegi
aquesta visió
que immigració
pobres immigrants
necessiten assistència social
no anem per aquí
en general
hi ha la tendència
de la ciutadania
de veure
la conselleria
de benestar social
i família
com una conselleria
assistencial
exclusivament
a partir d'ara
no serà així
tots aquests temes
i molts més
que insisteix
això ens hem deixat
seran d'anar
incorporant
a la política
a mesura que vagi
avançant també
la nova llei
de benestar
i família
la llei de serveis socials
em referia
ens hem marcat dos anys
per tenir-la a punt
i aprovada
cap a la tardor
i es parla
que hi haurà un esborrany
ja s'han començat
a reunir
de fet
el consell assessor
la comissió
d'experts
es constituirà
res
d'aquí una setmaneta
màxim
10 dies
ja per acabar
senyora
consellera
tot això
que està
molts diners
sí
molts diners
i d'on hem de treure
tants diners
doncs
de diverses bandes
primer de tot
ser molt rigorosa
en l'aplicació
del pressupost
això què vol dir
menys despesa
sumtuària
menys despesa
de representació
menys despesa
de propaganda
menys despesa
de publicitat
menys càrrecs
d'assessors
que no saps ben bé
què fan
tot això ja ho hem fet
ens hem estalviat
ja d'entrada
un 20%
amb la reducció
dels càrrecs
hem reduït
el personal assessor
a la meitat
i estem reduint
tot el que són
despeses
de representació
i sumtuàries
això és una cosa
després gestionar
millor aquests diners
perquè sí
hi ha els ajuntaments
que fan una cosa
tu fas la mateixa
o pràcticament la mateixa
dels dels consells comarcals
i a més a més
la diputació
i a més a més
la Generalitat
doncs poder cada quatre
només en fem un
i així també recollim diners
ho estic dient així molt
per sobre
però sí
i per acabar
prioritats en el pressupost
l'any passat
el pressupost del Departament
de Menestat i Família
era el 3,7%
de tot el pressupost
de la Generalitat
quan el Parlament de Catalunya
l'any 99
ja va dir que havia de ser
almenys el 4%
doncs òbviament
que nosaltres
farem el 4%
i molt més
que el 4%
perquè una de les prioritats
del govern
d'aquest país
són les polítiques socials
i per tant
s'has donat
més pes econòmic
i per acabar
lluitar
per un finançament
més just
en el marc
d'aquest finançament
nou finançament
autonòmic
que volem aconseguir
però diguem-ne
que per passos
aquesta seria la qüestió
doncs acabem parlant
de diners
i recuperant
la notícia
d'actualitat
amb la que haurien
la conversa
em penso que
disposa
de dades
de les persones
que es veuran
afavorides
o beneficiades
monoparentals
per aquests ajuts
econòmics
a la demarcació
de Tarragona
sí que és el que
interessa els nostres oients
unes 5.800 famílies
aquesta és la xifra concreta
monoparental
sí sí
aquesta és la previsió
molt bé senyora
Anna Simó
consellera de Benestar
i Família
de la Generalitat
li agraïm molt
de debò
que hagi vingut avui
al matí
de Tarragona Ràdio
i ja no l'entretenim més
perquè penso que estem fora de temps
molt bon dia
gràcies
a vosaltres