Quatre minuts serà un quart de dues.
És una proposta a la que ja estem acostumats, afortunadament,
i és que quan arriben aquestes dates, com altres períodes en vacacionals,
el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona fa diferents propostes.
Subratllaven la paraula familiar perquè del que es tracta justament
és que no només s'acostin col·lectius tancats a aquest espai,
sinó aprofitar aquests dies de vacances, poquets,
però ben concentrats justament per participar d'activitats.
Saludem la directora del Museu Nacional Arqueològic, Pilar Sada.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvinguda. Jo subratllo aquest terme familiar perquè, de fet,
és l'aposta que feu en aquests períodes més curts de vacances.
Sí, de fet, a veure, nosaltres tenim un programa ja per famílies
que el tenim programat per tot l'any.
Vam començar-lo al mes d'octubre, vam fer unes activitats al mes d'octubre,
vam fer activitats al mes de novembre a la Vila Romana de Sant Celles,
a Constantí, que també és un equipament que depèn del museu.
Durant el Nadal aturem aquest programa perquè fem un altre tipus d'activitat,
sobretot pensant en els nens i nenes que estan de vacances i que poden venir individualment,
ja no ni amb la seva família ni amb l'escola, que són maneres habituals d'anar al museu,
sinó individualment, amb els amics, amb grupets petitons o amb els germans.
I és en aquestes setmanes de vacances que fem aquest altre tipus d'aposta.
I després reprenem una altra vegada, a partir de les vacances, el programa dedicat a famílies.
En aquest cas, aquest any, com que tenim l'exposició de Tàrraco i l'aigua,
ens va semblar que era bo, durant aquests dies, oferir un tipus d'activitat,
pensant en aquest col·lectiu, nens i nenes que estan normalment a casa,
perquè les festes de Nadal són, més que altres dates, festes bastant familiars,
la gent ens acostuma a quedar a la zona on vivim, per compartir amb els amics,
amb la família, aquestes dates.
I una mica aprofitar aquests dies, que normalment pares i mares continuem treballant
i tenim altres activitats, però que els nens i nenes estan a casa,
que poguessin també venir al museu amb una activitat que li hem dit per Nadal,
mullet amb la història.
Normalment quan diem mullet, volem dir compromete't.
I una mica, com que era un tema de l'aigua...
Aquesta exposició de Tàrraco i l'aigua, a banda d'altres coses més formals i serioses,
el que us ha donat és un joc fantàstic per fer tota la promoció de l'activitat del museu.
Sí, molt. I a més a més, jo crec que tractar un tema que està absolutament d'actualitat.
La setmana passada crec que va ser que es va tancar a les Terres de l'Ebre,
el congrés que hi va haver sobre la problemàtica de l'aigua.
Jo crec que és un tema...
Ara hem vist que aquesta setmana passada a Saragòs salien,
donat a l'expo del 2008,
precisament centrada en els temes de l'aigua.
I jo crec que el tema de l'aigua és un tema absolutament d'actualitat,
sobre el seu ús, sobre la seva disponibilitat,
sobre la seva sostenibilitat.
Jo penso que aquesta reflexió, pensada, amb visió històrica,
de què passava a Tàrraco amb el tema de l'aigua,
jo crec que pot tenir molt d'interès, i de fet ho estem veient,
que té molt d'interès, no només per als ciutadans de Tarragona,
que crec que és molt important que sigui d'interès per a la gent que vivim a Tarragona,
sinó a més a més que està interessant a un notable grup de públic molt divers.
L'aigua, que aquí últimament només ens dona disgustos,
disgustos, les coses com si...
Però al llarg de la història, tots ho sabem,
ha estat un dels elements claus per al desenvolupament de la societat
i de les diferents cultures que determinaven des d'on creixien i es desenvolupaven
fins a mil altres coses més.
A través de l'aigua s'enfrontaven pobles, guerres, l'economia...
És a dir, que tot això de l'aigua es pot veure reflectit en aquesta exposició,
que està tenint molts visitants, no?
Sí, ara en aquests moments estem...
Es va anar a la passanta tecla.
Es va anar a la passanta tecla, han passat més de 18.000 persones ja
i pensem que amb el temps que queda arribarem en el percentatge més o menys
que tenim a cada exposició temporal, que són uns 30 i escaig mil visitants,
que jo penso que és una xifra que està molt bé, no?
I que això també ens permet, a part d'això, fer activitats,
fer cicles de conferències o fer propostes com aquesta del Nadal
en la qual veure l'aigua des d'un punt de vista diferent, no?
I en aquest memollar-nos amb la història o per la història, com dieu, en el museu,
què és el que proposeu?
El que proposem és això, que es faci una reflexió sobre l'aigua,
però intentant, a part de veure l'exposició i veure els continguts que té l'exposició,
fer tota una sèrie d'activitats que ens permetin relacionar l'aigua,
l'antiguitat, amb la problemàtica i la visió que tenim de l'aigua ara.
És a dir, no només quedant-se amb conèixer coses sobre el passat,
sinó aplicar, fins i tot més que aplicar, reflexionar sobre problemàtiques que es donaven en el passat
amb problemàtiques que tenim actualment, veure les similituds i les diferències
i veure una mica els problemes que no tenim res solts,
que també la història ens ho ensenya, tot això.
I una mica és a través d'activitats i de propostes molt actives,
de treball molt participatiu, que pensem que val la pena,
des de la construcció d'elements que servien per transportar l'aigua,
a reflexions sobre l'ús, des de l'ús industrial, l'ús domèstic,
l'ús del gaudi de l'aigua, lúdic, fins a altres possibilitats
que ens pot mostrar el tema de l'aigua.
És això de la història que té, que a vegades ens fa pensar que són molt poca cosa
i que no canvien algunes coses, no hem algú il·lucionat tant,
com perquè canviïn algunes.
Per desgràcia, afortunadament sí.
Diem que la història s'ha de conèixer per no repetir-la,
a vegades la repetim malauradament i altres vegades ens ajuda,
jo penso sobretot per tenir criteri.
Jo penso que això és el bo que poden tenir aquestes activitats.
En aquest cas, nens i nenes que fem l'oferta entre 6 i 12 anys,
que puguin tenir l'oportunitat de compartir amb grups
tota una sèrie de reflexions
i segurament que això s'hi serveixi
per tenir més criteri a l'hora d'afrontar la seva vida quotidiana.
Aquesta exposició de caràcter temporal de Tarracó i l'aigua
que podem visitar fins a finals del mes de març aproximadament,
a més a més l'heu complementat, m'imagino que en col·laboració
amb la Societat d'Espaleologia d'aquí de Tarragona,
amb visites a la cova urbana.
Sí, aquesta exposició, quan ho vam inaugurar ja ho vam dir,
ha sigut el fruit d'una reflexió de fa molt de temps,
que al museu hi anàvem tenint i que teníem molt d'interès en fer-la,
però també la participació d'altres arqueòlegs, historiadors,
grups com la Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona,
amb els quals vam parlar en el moment que vam plantejar ja fer l'exposició,
per la seva col·laboració van estar absolutament oberts
a deixar-se qualsevol tipus d'informació, material gràfic,
tot el que ells tenien de la recerca que estàvem fent sobre la cova urbana
i a més a més els vam plantejar el poder fer activitats.
Ells fan normalment visites guiades a la cova
i llavors els va semblar que era molt interessant fer aquesta oferta des de l'exposició
i tenim aquesta oferta per als dissabtes que puguin la gent que vulgui
i que tingui un esperit una mica aventurer,
doncs apropar-se fins a la cova per conèixer-la,
amb unes visites que estan absolutament pautades,
que tenen tots els requisits, evidentment,
i que a més a més tenen tot el coneixement,
perquè són les persones que tenen el coneixement molt acurat
sobre aquest fenomen càrstic fantàstic i meravellós,
redescobert a finals del segle XX,
quan ja es coneixia del segle XIX,
però que ho vam redescobrir tots plegats a finals del segle XX.
Ha tingut molta demanda d'aquestes visites a la cova urbana a través del museu.
Sí, tenen demanda, ens demanen,
sobretot el que hem vist és que possiblement gent d'aquí de Tarragona,
que ja ho coneixia,
però gent de fora que el fer també,
clar, l'exposició ens ha permès fer una...
Que es publicita a través del museu, això de la cova urbana.
I publicitar-ho a través de molts mitjans de comunicació,
d'altres entitats com la nostra, museus, centres patrimonials
que estan en contacte amb nosaltres
i que tenen molt d'interès per aquestes activitats.
I veiem, doncs, per les trucades que hem tingut,
demanant informació, que molta gent s'ha interessat.
I el que això s'hagi traduït en moltes visites o no,
de tota la gent que ha trucat,
això, clar, depèn també una mica de l'organització que tingui cadascú,
però que realment hi ha hagut molta demanda d'informació
sobre aquestes activitats.
I penso que això és bo per donar a conèixer
això, fenòmens i part de la nostra història,
de la nostra ciutat, no?
Per tant, entenem que fins al 27 de març...
Fins al 27 de març, l'exposició es pot veure,
totes les activitats...
Totes les activitats que tenim previstes...
De l'Aqua a l'Aigua, un munt d'aigua,
referent a la Vila Romana dels Munts.
Que allà té molt a dir amb el tema dels banys i de l'aigua.
A més, a més, està fantàstic,
perquè estem ara, vam iniciar mitjans d'octubre,
vam reprendre la campanya de recerca arqueològica
que s'havia aturat a l'any 97, va ser l'última campanya,
i a partir de mitjans d'octubre
hem tornat a reprendre la recerca arqueològica.
Està en un moment interessantíssim,
que properament m'imagino que tindreu més informació,
però que realment el tema de l'aigua,
precisament a la Vila dels Munts,
és un tema interessantíssim a totes les visions,
des del punt de vista de l'emmagatzematge d'aigua,
en tot el tema de les cisternes, dels dipòsits...
El tema domèstic, a més, ho expliquen també quan fas la visita.
Tot el tema domèstic i el tema lúdic,
perquè hem de pensar en les dues zones termals fantàstiques,
més les termals de la platja,
que són realment tres recintes termals interessantíssims,
d'una vida importantíssima,
que cada vegada que fem recerca encara pensem
que és més important encara del que pensem i del que sabem.
Doncs com que tots tenim aquesta cosa de dir,
calla, si això estarà mig any,
doncs mig any, mig any,
però el març ja s'acaba, val la pena aprofitar,
perquè després del març,
jo no sé si podem parlar ja de l'aposta que fareu
per la primavera en quant exposició temporal al museu.
Sí, bé, la propera exposició temporal,
canviem de temàtica,
és una exposició que fem amb intercanvi
amb el Museu Sant Raimond de Toulouse,
un museu amb el qual hem treballat molt sovint,
que fem un intercanvi d'exposicions,
nosaltres ofertem una exposició al Museu Sant Raimond
i ells ens oferten aquesta,
a partir de les seves col·leccions
i que en aquest cas és un periple mediterrani,
és art del Mitjà Orient
a través de les seves col·leccions
de diferents èpoques,
és una mica el Mediterrani
com a enclau de moltes cultures
i realment una exposició interessantíssima
a partir de dues coses,
de les seves col·leccions que són meravelloses,
però també del que ens expliquen
de l'amalgama de cultures
que s'han anat produint al Mediterrani
i de quina manera totes aquestes cultures
han servit, jo diria,
de base de les cultures
que som ara actualment en el Mediterrani.
És una exposició molt interessant
que pensem que pot tenir...
Quin tipus de peces així?
Tipus de peces molt diversos.
Hi ha des de terracotes meravelloses,
xipriotes, monedes d'èpoques molt diverses,
peces de marbre d'una qualitat extraordinària,
relleus, bisantins,
vull dir que hi ha una diversitat
de materials molt interessants
per parlar d'una evolució de cultures
i sobretot d'enclaus d'aquestes cultures,
de localització d'aquestes cultures,
molt interessant.
Seria tot el que seria la zona del mitjà orient.
Jo diria que és una exposició
que pot tenir molt d'èxit
per aquestes dues qüestions,
perquè les peces en si són realment de molt valor,
però a més a més perquè el que ens explica
pot tenir molt d'interès per una societat com la nostra,
que són producte i fruit,
que hem vist passar tota una sèrie de cultures,
i que en aquest cas som fruit de tota aquesta superposició de cultures.
és una exposició molt interessant que tindrem a partir de la primavera.
No és la primera vegada que col·laboreu
o que col·labora el museu.
Què teniu, aquesta col·laboració amb el Museu Francesc?
No, de fet, el Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona
té tota una sèrie de museus
o d'institucions de tipus patrimonial
amb els que col·labora normalment
amb altres projectes, tant projectes nostres
com projectes dels altres museus
que ens demanen també
i ens sol·liciten la nostra col·laboració,
però que aquest any ha quedat encara,
jo diria, més clarificada,
perquè hem constituït dintre del programa europeu
de la Comunitat Econòmica Europea
Projecte Cultura 2000
que hem constituït una xarxa de museus
que es diu Roman i Europe,
museus romans en Europa,
que són deu museus,
entre altres hi ha el Museu Sant Ramon de Toulouse,
el Museu d'Arles,
el Museu Nacional de Roma de Mèrida,
el Museu Arqueològic de Córdoba,
el de Conímbriga,
el de Bàth, a Anglaterra,
el Museu Romà Germànic de Colònia,
el Museu dels Fòrums Imperials de Roma,
que hem constituït una xarxa de deu museus
precisament per encara evidenciar més
aquest lligam
i amb la voluntat precisament
de difondre la cultura romana
a cada un dels nostres països
d'una manera més potent
i amb relació entre tots nosaltres.
Nosaltres aprofitarem aquestes festes
per mullar-nos amb la història.
Finalment, Pilar,
el nou any ens portarà un nou museu, també?
Jo espero que sí,
estem en molt bon camí,
jo diria.
Jo estic molt esperançada
perquè aquest any ha sigut un any
de lluita, jo diria,
pels projectes que tants anys
han estat aturats
i jo en aquests moments
veig a les administracions responsables
sobre el tema,
molt decidides,
en tirar endavant,
un deute històric, jo diria,
amb la ciutat de Tarragona,
que és un nou museu arqueològic
i també, doncs,
una revisió a fons
del que seria
la necròpolis pericristiana
que porta ja
massa anys, jo diria,
tancada,
no en la seva totalitat,
però amb una part importantíssima.
I, en canvi,
veig a les administracions competents
amb molta decisió
a iniciar aquest 2005
amb uns projectes
i amb un calendari concret
que penso que és el que ens faltava
i que, evidentment,
tenim totes esperances
en què això sigui així.
La primera pedra no,
però el calendari
es podria concretar
en el 2005.
Jo estic convençuda
que es concretarà
en el 2005
i espero que també
la primera pedra.
Molt bé,
Pilar Sada,
directora del Museu Nacional
Arqueològic de Tarragona,
com sempre,
moltíssimes gràcies
per acceptar la nostra invitació.
Boníssimes festes
i ens retrobem
probablement ja
l'any que ve, eh?
Sí, igualment a tots.
Jo desitjo molt bones festes
i, sobretot,
que el 2005
hi ha millor encara
que el 2004
esperem tots, no?
Adeu-siau,
molt bon dia.
Gràcies.