D'aquí a dos minuts serà un quart d'onze del madí.
Seguim en directe a Medià de Tarragona Ràdio
i ara per parlar a partir d'ara
amb el president de la Confederació Empresarial
de la Provincia de Tarragona, en Sebastià Cabré.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
En Sebastià Cabré volem fer balança de diferents qüestions
d'aquest any 2004 que estem a punt de deixar.
Un any que ha sigut notícia per moltes raons.
Entre d'altres, per exemple, s'ha parlat de l'expo de 2015
i també recentment de l'expo de Saragossa de cara al 2008.
un anunci que vostè crec que va poder escoltar en directe
des del lloc on es va designar
i que era, en certa manera, una decepció per Tarragona.
Sí, evidentment.
Nosaltres hauríem estat treballant per preparar una candidatura
per impulsar en aquesta ciutat cap a l'Exposició Universal del 2015
i que Saragossa hagi estat nomenada organitzadora
de l'exposició del 2008.
Evidentment ens tanca les portes per aquest any,
però jo crec que era un projecte de dinamització d'aquest territori
com en poden haver molts més.
Jo crec que allà s'estancava la porta d'aquest projecte
però s'obria una forma diferent de treballar,
una taula creada a tal efecte per un grup promotor
que estàvem impulsant aquesta dinamització d'aquest territori
i jo crec que a partir d'ara sorgeixen noves oportunitats.
En quina direcció, justament, aquestes noves oportunitats,
que poden treballar a partir d'ara?
Jo penso que ens hem d'assentar,
hem de replantejar la nostra proposta
i va una mica també amb la línia que tenia preparada Saragossa
si no hagués estat nomenada ciutat organitzadora
i és atindre alternatives.
Es necessita fer un projecte estratègic d'aquest territori
i aquest projecte estratègic té de contemplar diferents vessants,
objectes o projectes a curt termini, a mig termini
i un gran projecte a llarg termini.
El nostre objectiu del 2015 era situar a Tarragona
en un marc mundial de reconeixement.
Jo penso que l'objectiu ha de ser el mateix
i a partir d'ara tenim que fer aquesta feina
per començar a fixar-nos en aquests objectius
a curt, mig i llarg termini.
Estem parlant, en qualsevol cas,
de cara a un termini o un horitzó llunyà 2025 com a mínim.
Sí, però miri, jo quan feia les meves reflexions
el primer dia, quan estàvem a París
i havíem perdut aquesta oportunitat,
deia que nosaltres,
quan ens vam fixar a l'exposició universal,
un dels nostres plantejaments
era recuperar una capitalitat
que havíem tingut en l'època romana
i quan parlem d'una ciutat de 2.000 anys d'història,
jo penso que 8 anys no són importants.
Segurament 8 anys són molt importants per vostè,
per mi i per moltes de les persones
que ens assentem en aquesta taula,
però quan del que es tracta és de Tarragona
hem de tindre en compte que a llarg termini
són 25 anys.
Per posar un exemple,
Bilbao fa, des del 85,
que treballa en un projecte que es diu
Bilbao Metrópoli 30,
on han construït el Guggenheim,
on també tenien una exposició universal
plantejada pel 2008 i és un projecte a 40 anys.
Jo penso que la redefinició d'un pla estratègic
té de ser un pla estratègic com a mínim a 25 anys
i per això és pel que hem de treballar.
Justament en aquesta línia de promoció de la ciutat,
d'activar al màxim la ciutat de Tarragona,
quins creu que són els potencials que tenim
i que encara cal explotar més?
Quines són les línies on cal actuar especialment?
Per exemple, ha sigut un any aquest 2004
on hem vist com un dels grans actius que tenim
són les línies de vols a baix cost
que han arribat fins aquí,
que són el nostre davet a la Port del Camp,
a la Port de Reus.
Creu que cal vertebrar diferents sectors,
com ara això seria una de les línies d'actuació,
el sector econòmic potenciar encara més la ciutat
i tot el camp de Tarragona?
Tarragona té bastants actius.
Dos dels més importants són la situació estratègica,
tant en la península com en l'art del Mediterrani,
com en el pont que s'està intentant fer
entre Àsia, Europa i Amèrica.
Nosaltres estem en un dels vèrtics d'aquesta situació
en estratègia de territori, geogràficament parlant.
Un altre dels grans actius és la climatologia que té aquest territori.
Molta gent està disposada a vindre a treballar aquí
pels 340 dies dels 365 de sol.
Això pensem que és l'atractiu més important.
I després preparar aquest territori amb talent.
Pensem que la revolució que té de vindre per demà
és la revolució de la matèria gris, del talent.
Ens falta acabar de preparar aquest territori.
Jo diria que són els dos grans objectes que tenim.
A preparar-lo, acabar-lo de dotar d'infraestructures,
infraestructures tan necessàries,
i acabar-lo de dotar d'aquesta universitat
que ens qualifiqui les persones que viuen en aquest territori
com a persones preparades per afrontar qualsevol projecte
de qualsevol empresa.
Jo crec que són els dos grans reptes que ara mateix tenim.
Quina valoració, quina és l'opinió que s'hi mereix
des de la Confederació Empresial de la Príncia de Tarragona
el fet que l'aeroport de Reus, concretament,
sigui de titularitat pública?
Et faig una pregunta que és molt àmplia.
I la meva resposta serà molt concreta.
No volem que sigui de titularitat pública.
Pensem que l'únic que té de ser de titularitat pública
és a l'espai aèri, a l'espai de control aèri,
on s'ha de regular, per normativa europea,
més que ja per normativa espanyola,
com tenen que aterrar i despegar els avions.
Però jo fa pocs dies, en un programa d'una televisió local,
llançava un projecte que ens té de tindre també
objectivats en la gent d'aquí.
És privatitzar aquest aeroport,
que les empreses d'aquí puguin dotar-lo de la capacitat
per atreure vols amb molta més periodicitat
dels que estan tenint.
Jo deia, escolta, miri, per què tenim que estar subjectes
a les decisions que es tenen que prendre des de Madrid
amb una política estratègica que fa referència a tot l'estat espanyol
i que l'aeroport de Reus ni siquiera entra
en les mínimes contemplacions de qualsevol tipus de prioritat.
És a dir, ni la segona pista, ni terminals noves, no res.
Llavors pensem que hi ha empreses en aquest territori,
empreses catalanes, que podrien estar disposades
a concessionar-lo, com s'estan posant en marxa
dos aeroports en aquest país, que són el de Ciutat Real
i el de Castelló, a privatitzar-lo completament
i a partir d'aquí fer-lo rentable per nosaltres mateixos.
Vostè parla de fer-lo rentable, precisament,
als vols de Baixcós, jo no sé fins a quin punt són sostenibles.
Aquesta setmana, la setmana anterior,
coneixíem l'arribada de vols de Der Berlín,
precisament, que van haver de reduir la seva periodicitat
precisament per una qüestió de cost.
Com s'ha de sostenir això?
És a dir, com s'ha de subvencionar,
com s'ha de garantir aquesta continuïtat?
Les companyies de vols de Baixcós
estan buscant aeroports secundaris
per poder fer els seus moviments logístics.
L'aeroport de Reus és una base
que pot ser molt interessant per ell,
sempre i quan contempli les necessitats
i les variables que ells volen.
És a dir, la terminal ben situada a prop de l'avió,
tota una sèrie de requisits.
N'hi ha moltes més de companyies de Baixcós
que no són Air Berlín,
però, de totes formes,
totes aquestes companyies,
el que els tens que donar són avantatges.
No avantatges econòmiques,
no subvencionar els vols.
Això ja està prohibit
per qualsevol de les normatives de la Unió Europea.
Avui en dia,
les empreses tenen que ser competitives
per elles mateixes
i no perquè siguin subvencionades.
Penso que estem en la porta que s'obre
en el nou mercat de l'aviació.
Per tant,
els vols de Baixcós seran un futur,
ara mateix són la perspectiva
que se'ns obre cap al futur.
Penso que seran les companyies
que dintre de 10 anys
tindrem com a companyia regular.
Molta gent comença ja a preveure
que hasta trajectes de 200 quilòmetres
a 300 quilòmetres
es puguin fer amb avions.
Avions petits,
no cal que siguin jets,
no cal que siguin Boeing o Airbus grans
de 70 o 80 passatgers.
Avions petits que puguin fer
els trajectes entre aquestes ciutats.
Jo crec que l'aeroport d'Arreus
pot tindre una dimensió d'aeroport
per mobilitat nacional,
per mobilitat estrangera
de curts trajectes
i seguim pensant
que això en una combinació
amb la càrrega
pot donar-li viabilitat
a aquest aeroport.
Quina hauria de ser la tasca
del Consorci de la CAM
en aquest sentit?
Si entrem especialment
en l'aeroport de...
Entrem en un altre dels factors
una mica crispans
que hem tingut aquests dies
aquí a Tarragona,
el futur del Consorci de la CAM.
A mi em preocupa
la perspectiva del Consorci,
la forma de treballar.
Avui llegíem en un mitjà
local
que fa un any i mig
que s'intenten modificar
uns estatuts
en aquest Consorci del CAM.
Segurament no va estar dissenyat
de la millor de les maneres
per ser efectiu.
I té molta feina a fer.
La de l'aeroport
n'és una.
La mobilitat entre ciutats
n'és una altra.
La del mercat del treball
n'és una altra.
La de la seguretat
d'aquest camp
n'és una altra.
Jo penso que
totes aquelles tasques
que són d'àrea metropolitana,
que són de sinergies
d'ajuntaments
o de posar treball en comú
d'ajuntaments
són els objectius
del Consorci del CAM.
L'aeroport
és un dels seus objectius.
Però jo penso
que això
tenen que ser
diferents agències
creades
des d'aquest Consorci del CAM.
Però es té
que redefinir
el Consorci
d'una forma espectacular.
Penso que
per ara
com el tenim
no ens és vàlid.
En aquest sentit,
quina opinió
li mereixen
les declaracions
des de l'UGT
quan deien
que el Consorci
podria morir
d'inactivitat?
Jo penso
que té
part de raó.
El que passa
és que no el tenim
que fer morir
el Consorci.
Ens va costar
molt crear-lo
i tots estàvem
d'acord
que necessitàvem
aquesta figura
supramunicipal
per treballar
comúment
els ajuntaments
i altres agents
d'aquest territori.
Sentenciar-lo
a mort
segurament
no és la frase
més afortunada
de l'amic
Mario Rigao
i tot i que
jo penso
com ell
que es tenen
que fer
profuns canvis
estructurals
i segurament
es pot començar
per l'aprovació
d'un reglament
que ens
marqui
les regles
del joc
del Consorci.
Ara per ara
la gent no hi creu
perquè ho veu
un mecanisme
engurrós
perquè es pensa
que al final
són decisions
de dues o tres persones
les que mouen
el Consorci.
La gent no hi està
involucrada,
no s'hi sent participativa
i per tant
pensa que el Consorci
té de canviar.
Jo no diria,
no seria tan tràgic
com
enterrem-lo,
jo el que diria
és
reflexionem-ne
sobre ell
i fem-li
alternatives
o busquem
els objectius
pel qual
el vam crear.
Estem a punt
de tancar
aquest 2004,
queden pocs dies
per passar full.
Econòmicament parlant,
podríem dir
que ha estat
un any bo.
Ha estat
un any bo.
Penso que
ja en portem
jo diria
que
vuit
d'anys bons,
els segles
econòmics
ja no són
tan curts.
Aquest territori
que fonamentalment
es basa
en el turisme,
en la química
i el turisme
pensat
com a
tres o quatre sectors
com un element
transversal.
Ha sigut un any
per la construcció
molt bo.
Té tantes llicències
la construcció
de Tarragona
com la construcció
de Barcelona
i aquest motor
ens ha impulsat
que totes les altres
activitats econòmiques
vagin bé.
Penso que
el futur
pels
dos pròxims anys
ens tenen
les mateixes
expectatives.
Perquè això
sigui possible
l'únic que
se'ns té de posar
són comoditats
a damunt.
No vull dir
que se'ns allogerin
els impostos
sinó que se'ns deixi
treballar
els empresaris.
Quan
nosaltres
arrisquem
els nostres
capitals
els arrisquem
perquè
pensem que
hem d'obtenir
rentabilitats.
Si nosaltres
obtenim rentabilitats
hi haurà més treball.
Si hi ha més treball
el territori
seguirà
anant bé.
Jo penso que
si se'ns degui
treballar
el futur
dels pròxims...
Jo no vull fixar
mig plaç
perquè això
avui en dia
ningú té la bola màgica
però els pròxims
dos o tres anys
és bo.
Políticament parlant
ha estat
fa pocs dies
el primer aniversari
del govern
tripartit de la Generalitat
des del sector
econòmic
com s'ha vist
aquest canvi
de govern
a Catalunya
s'han vist
no sé
més facilitats
en certa manera
o no?
Ha estat
diferent?
Jo fa
dos mesos
després
de les eleccions
o pràcticament
quan s'estava
negociant
si seria
un govern
de coalició
de convergència
o seria
un govern
de coalició
d'esquerres
a tots ens preocupava
que hi hagués
la transició
del govern
de convergència
cap a un govern
d'esquerres
com finalment
va ser.
Després
aquesta preocupació
es va convertir
en expectació
a veure què faria
aquest nou govern
d'esquerres
a veure
en què es basaria
el canvi.
Jo penso
que
si els deixem
treballar
aconseguirem
seguir tenint
un govern
jo l'he dit abans
amb la meva
anterior resposta
un govern
no té de ser
intervencionista
no té de provocar
canvis forçats
en l'economia
el govern socialista
o el govern tripartit
això
no ho està fent
i des d'aquest punt
de vista
crec que
ho fan bé.
Les altres
mesures socials
de progrés social
encara estan per veure
realment
aquest any
jo penso
que ha estat
un any
de transició
ha estat 23 anys
pràcticament
amb el mateix
tipus de govern
i ara
entra una nova etapa
se'ls ha de donar
un temps
penso que
després de 23 anys
100 dies
no són suficients
el primer any
de transició
hem vist que no ha passat
res
i que els canvis
han estat
tranquils
i pensem
que si això
segueix sent així
el govern
ha de anar bé
nosaltres els empresaris
de totes formes
no tenim
hem d'opinar
i hem de opinar
sobre el govern
si el govern
no interposa
mesures
que a nosaltres
ens preocupin
quan en el seu dia
van anunciar
el pla director
del sistema
costaner
o la llei
del paisatgisme
o mesures
que provocaven
que inversions
fetes
en el món
empresarial
haguessin
que tirar-se
enrere
nosaltres
ja vam dir
la nostra
si tal com vam fer
es van acomodar
o vam poder negociar
aquestes mesures
qualsevol de les mesures
que es vulguin imposar
es negoci
pensem que aniríem bé
de tota manera
vostè diu ara
que puguin fer la feina
que deixin fer
en qualsevol cas
hi ha qüestions
que suposo
que preocupen
en el sector empresarial
com ara podria ser
el fet que l'autopista
AP7
pugui ser gratuïta
i per un cas
molt hipotètic
o que s'habilités
un altre carril
per poder facilitar
les connexions
agilitzant
en qualsevol cas
el transport
per vies
per carteres
això
ho governi
i té molt a dir
en qualsevol cas
és una de les preocupacions
que hem trobat
en aquesta última etapa
de l'any
ara que estem parlant
de la negociació
dels pressupostos
de l'any que ve
s'ha tret del debat
el tercer carril
de l'AP7
ens és tan necessari
aquest tercer carril
ens és tan necessari
que en els mesos
d'activitat turística
en aquesta zona
no hi hagi
les cues
de 45 quilòmetres
que no entenem
aquesta decisió
de prorrogar
la posta en marxa
d'aquest tercer carril
fins l'any que ve
i que en seguim parlant
penso que és hora
que no en parlem més
és hora
que passem a l'acció
tan important
és aquest tercer carril
de l'AP7
com
de la
Nacional
de la Nacional 240
cap a
Valls
cap a Montblanc
cap a
la Vall de l'Ebre
i
totes les circunvalacions
que té de fer
l'A7 actual
l'antiga Nacional
340
penso que aquestes infraestructures
són la nostra principal
carència d'aquest territori
i amb això
tenim que treballar
i els pressupostos
això
no ho hem plasmat
segurament
la carència
en infraestructures
és el que és més preocupant
d'aquesta gestió
del govern actual
Quina seria la carta
del Reis
des de la Confederació
de la Provincia de Tarragona
què és el que vostè
demanaria
el Reis
de cara a aquest proper
any 2005
La carta
del Reis
nosaltres
la fem constantment
durant tots els mesos
de l'any
i posem
les infraestructures
com a primer
paràgraf
de la carta
en tota carta
van totes les carreteres
les estacions
del camp
l'estat de l'aeroport
el port
penso que aquest és el punt
més important
d'aquesta carta
però n'hi ha dos
que també són molt importants
i un que cada dia
va increixent
que podríem dir
que és el de la seguretat ciutadana
ens preocupa
que aquest desplegament
replegament
dels cossos de seguretat
i dels Mossos d'Esquadra
es faci
d'una forma
tan lenta
que hagi incentivat
els nivells
d'inseguretat
que hi havia
en aquest territori
on vivíem
molt tranquils
i que això era
raó
que altra gent
de fora
vinguessin
a contemplar
aquest territori
com forma
d'inversió
o de vindre-hi
a viure
és un punt
que està molt calent
i que també
ens agradaria
tindre aquesta possibilitat
de demanar-ho
als reis
perquè ens ho portessin
de cara
l'any que ve
i jo diria
que la tercera
gran carència
és
el desacord
entre els polítics
municipals
el desacord
entre les ciutats
estem en un territori
que és un territori
de 400.000 persones
no podem dir
que som
4 ciutats
de dos
de 150
o 100 i pico
mil habitants
i altres dos
de menys
tamany
jo penso
que tenim
que dir
que aquest territori
és un àrea metropolitana
i tots tenim
que treballar-hi
ens preocupen
aspectes com
les cocapitalitats
que els alcaldes
de Tarragona
i Reus
no s'entenguin
i si s'entenen
sigui
a nivell privat
i no
a nivell públic
que els ciutadans
això no ho entenem
el que hi hagi
que quan
aquestes dues ciutats
que tendeixen
a ser
una més a prop
de l'altra
hi hagi un moment
que hi hagi algú
que les vulgui
separar
i separar
d'aquesta forma
tan artificial
això és el que
no entenem
quan jo l'idea
de dinamització
d'aquest territori
de cara al futur
i que ens coneguin
mundialment
tenim que tindre
un tamany crític
i aquest tamany crític
és aquell de les ciutats
mitjanes europees
de les ciutats mitjanes mundials
d'apropar-nos
als 500.000 habitants
això ens fa
tindre possibilitats
de moltes coses
el que siguéssim
reines de taifes
com es deien
els rens
de l'edat mitjana
o que cadascú
vulgui tindre
el seu coto
de caça
particular
això no ho entenem
nosaltres
entendríem
que el Consorci del Camp
liderés aquesta àrea metropolitana
o si no he dit
Consorci del Camp
amb un altre nom
però que algú
liderés aquesta àrea metropolitana
i sota un gran projecte
sota un gran pla estratègic
que ens marqués
el creixement
dels pròxims 25 anys
jo diria
que aquest és el tercer punt
però el més important
d'aquesta carta
si ens ho volem situar
en el món
si volem tindre
empreses aquí
que vinguin a situar-se
que volem treballar
riquesa
en aquest territori
el tenim que tindre
molt ben preparat
les carreteres primer
la seguretat ciutadana
després
i l'acord entre els polítics
com a tercer punt
Vostè parla d'acord
entre polítics
avui per exemple
avui mateix
tenim uns titulars
a tots els rotatius
que parlen
de la crisi dels Pallaresos
que s'estessa
tota la comarca
estem parlant
de qüestió
de colors polítics
de diferències
de sabinences
entre diferents partits
diferents persones
que representen
diferents partits
creu que s'hauria de posar
per sobre
aquest acord
precisament
per sobre
de les colors polítics
jo penso que
els colors polítics
avui en dia
ho estan definint
gairebé tot
en el que són
els àmbits de govern
els àmbits municipalistes
els àmbits autonòmics
els àmbits de govern
estatal
penso que els pobles
o els municipis
això és una opinió
molt personal
ja li dic que això
potser no parlo tant
en nom de la confederació
empresarial
i més en nom
de Sebastià Cabré
penso que
els pobles
són les persones
els pobles
és aquell govern
que està a prop
de les persones
i quan voten
no voten
a partits polítics
sinó que voten
a alcaldes
persones
amb mi que coneixo
pel carrer
si les persones
volen que siguin
aquestes
les que tenen
que portar
el poble
i estem parlant
de pobles petits
els payaresos
no és un poble
crani
per tant
en el carrer
el sentiment
deu ser
el que hi ha
aquests dies
en el diari
té a ser
per alguna error
i això
hauria d'estar
per damunt
dels partits polítics
els partits polítics
des de Barcelona
si l'ho deia abans
amb l'aeroport
des de Madrid
no se'ns pot condicionar
l'aeroport de Reus
des de Barcelona
o des de Tarragona
no podem condicionar
la vida d'un poble petit
com és els payaresos
penso que
aquests discursos polítics
que només els fan
a més
persones de fora
de l'àmbit municipal
del mateix poble
que el fan
persones de Tarragona
persones de Barcelona
l'altre dia
sentia
que
el secretari
d'organització
de Convergència
li demanava
al secretari
d'organització
del PP
a Catalunya
que intervingués
en aquesta crisi
d'aquest poble
que m'assembla
que no arriba
als mil habitants
jo penso que
alguns
tenim que fer mirar
en aquest àmbit polític
no?
el govern
de les persones
que són els ajuntaments
dels pobles
voten
amb aquestes persones
i entenc
que
si el poble
no està crispat
perquè el tenim
que crispar
des de fora
per anar que abans
serà aquest 2005
un any millor
que deixem en darrere
el 2004
econòmicament parlant?
jo penso que sí
penso que
abans
l'estat espanyol
estava
en una illa
de creixement
amb respecte
a Europa
nosaltres compartim
trajecte
amb Europa
i ara que Alemanya
i França
anuncien també
creixements positius
del seu PIB
acompanyaran Espanya
amb aquest creixement
i per tant
si Espanya creix
Catalunya creixerà
i si Catalunya creix
Tarragona també creixerà
penso que és a la inversa
nosaltres creixem
per això creix Catalunya
i per això creix Espanya
però
si fa una cosa
o fa l'altra
en definitiva
l'any que ve
està anunciat
com un any
de creixement
i per tant
de perspectives econòmiques
molt positives
confiem
confiem que així sigui
en qualsevol cas
li desitja
que tinguin
una bona entrada
d'any
i li agraïm
molt que hagi pogut
estar avui
aquí amb nosaltres
a Matí de Tarragona
moltes gràcies
moltes gràcies a vostès