Exactament 3.45 de 12 de matí, seguim endavant la matí a Tarragona Ràdio, en directe amb tots vostès.
Intentarem després reemprendre aquesta conversa amb l'actor Jordi Daulé,
que no s'està possible per qüestions tècniques dels mòbils que tenen aquestes coses,
i més encara quan el programa és en directe, no hi pots fer res aquí, no?
El que fem ara però és establir una connexió a l'exterior perquè avui parlem d'una altra qüestió.
L'Institut Català de la Dona organitza a Tarragona un seminari sobre l'abordatge de la violència contra les dones,
la violència domèstica. L'imparteix una persona que és una experta a escala mundial d'aquesta qüestió,
és un dels més importants especialistes en l'estudi i el tractament de la violència domèstica.
Es tracta de Jorge Corci. Seguint aquest seminari, si és que ja ha començat, que ara ho descobrirem,
hi ha la nostra companya, els nostres companys Joan Maria Bertran i Anna Plaza.
Anna, molt bon dia. Hola, bon dia. Ha començat?
Ha començat a les 9 del matí i ara estan fent allò que se'n diu el Coffee Break,
allò que se'n diu la pausa per esmorzar, ara ben aviat.
Si no han tornat a entrar, tornaran a entrar dintre d'un moment
per reemprendre aquestes sessions a aquest seminari
que, com comentaves, imparteix Jorge Corci,
que és assessor de les Nacions Unides en relació amb la violència contra les dones.
Volíem parlar amb ell. Hi ha un petit problema, però, que està afònic.
Està molt afònic i llavors, en lloc de parlar amb ell,
parlarem amb l'adjunta a la presidència de l'Institut Català de la Dona,
que és la Mercè Fernández. Bon dia.
Bon dia.
Petits problemes, no? Però, bueno, igualment ens explicaràs una mica
en què consisteix aquest seminari que impartiu avui a la ciutat de Tarragona
dins la delegació de govern de la Generalitat
i en el qual havíeu convidat a una persona pionera i molt especialista
en el tema de la violència contra les dones.
Mira, aquest seminari respon a una de les estratègies fonamentals
del nou programa per l'abordatge integral de les violències contra les dones,
que és el programa que tirarà endavant la Generalitat de Catalunya
contra les violències,
i respon a un dels seus criteris estratègics fonamentals,
que és millorar la qualitat en la resposta
per part dels professionals que atenen les dones.
Això què vol dir?
Vol dir que des de l'Institut Català de la Dona
i des del govern de la Generalitat volem que les dones
que s'acostin als recursos públics i també als privats,
perquè també pensem que els grups de dones són recursos
en els quals la població femenina s'hi adreça
per trobar respostes en els problemes en els quals es troba,
tinguin cada vegada més elements
per tal de poder fer una atenció el més adient possible.
I també així evitar el que s'anomena victimització secundària,
que vol dir que les dones van moltes vegades de recurs en recurs
sense trobar les respostes que donen solucions
als problemes que plantegen.
Aquest seminari que sou un partit avui aquí a Tarragona
des de l'Institut Català de la Dona,
va adreçat sobretot a professionals i també a associacions i entitats
que treballen directament amb el món de les dones.
Exactament.
Exactament, per el que et deia abans,
que cal que tots els agents socials i totes les administracions
siguin capaces de donar una resposta dient a les dones
que es troben en situacions de violència.
Quanta gent hi està participant?
Mira, en aquest moment no recordo exactament,
però em sembla que serien unes 40 o 50 persones.
Comentaves també que aquest seminari d'avui
forma part d'un pla de formació més ampli
que esteu treballant des de l'Institut Català de la Dona.
Comenta'ns una miqueta en què consisteix aquest pla de formació
i quines són també les altres accions
que esteu emprenent a l'hora de lluitar
contra aquest fenomen social que és la violència de gènere.
El pla de formació que estem acabant de dibuixar
contempla tot un seguit d'accions formatives
a tots els territoris de Catalunya.
I això és molt important perquè fins ara
totes les accions, bàsicament, s'havien centrat
i els recursos estan concentrats en l'àrea de Barcelona
o el que seria la comarca del barcelonès.
I ens trobem zones de Catalunya,
com pot ser Terres de l'Ebre,
com pot ser determinades zones de Lleida,
en el qual no hi ha ni recursos ni professionals
que hagin rebut una formació
que faciliti una bona atenció
a les dones que estan patint violència.
Sense desestimar, de totes maneres,
que la pràctica quotidiana de les persones
que es troben al davant d'una taula
en la qual atenen a les dones
que estaven en situació de violència,
degut a la seva experiència,
doncs la veritat és que tenen també molts elements
per fer una bona atenció.
Però cal que la seva atenció es basi
en uns paràmetres consensuats
i que responguin al model d'intervenció
que planteja el nou programa.
I quin és aquest model d'intervenció?
Què és el que s'hauria de fer des de l'administració
per poder frenar un fenomen social,
com és la violència de gènere,
que arrenca moltes vegades de la mateixa unitat familiar,
per la qual cosa, com que passa dintre de casa,
sembla que sigui una cosa molt difícil d'intervenir-hi.
Mira, una miqueta,
remetent-me al que planteja el professor Jorge Corci,
diríem que es poden donar dos models d'intervenció
respecte al tema que ens estem ara parlant,
el tema de la violència.
Un seria el model assistencialista,
que és el model que es basa fonamentalment en recursos,
és a dir, és model apagar focs,
per dir-ho d'alguna manera.
És el crear recursos per atendre les dones
que estan en situacions de violència
i aquí s'acaba la intervenció.
Nosaltres, des del Govern de la Generalitat,
el que estem promovent és el model anomenat transformador.
Aquest model implica, sense deixar de banda,
perquè també és molt important,
la creació de recursos per donar atenció a les dones
que es troben en les diferents situacions de violència,
incidir sobre les estructures socials
que legitimen i fonamenten aquesta violència.
És a dir, tot un treball de prevenció i sensibilització
que faci que a la llarga hi hagi un canvi cultural
que faci impensable la violència contra les dones.
D'altra banda, sabem que aquesta estratègia
no aconsegueix resultat en dos dies,
sinó que moltes vegades estem parlant de 10 o de 20 anys,
però és l'únic que realment pot modificar la realitat,
l'únic o el més important factor
que pot modificar la realitat.
Sí, perquè la violència contra les dones
és un fenomen social i també cultural,
suposo fins a cert punt,
encara d'aquest predomini de l'home, del mascle,
dintre de la unitat familiar
o fins i tot dintre de la societat.
És resultat de les seculars discriminacions
que han anat patint les dones al llarg dels segles,
però jo diria que aniria més enllà.
En un moment en què des de fa 20 o 30 anys
hi ha hagut canvis importants a la nostra societat,
sobretot per part de les dones.
Les dones han canviat molt més que els homes.
I jo penso que podem dir que actualment,
concretament en la nostra societat,
les vides femenines estan deixant de ser un destí
per passar-se a empreses a mans de les pròpies interessades.
I llavors què passa?
Que la violència contra les dones
la conceptualitzem també com una resistència,
com una resistència amb una pràctica brutal,
que és la violència,
que vol parar el procés d'autonomia
i de llibertat de les dones.
El professor Jordi Corci em sembla que també tenia
previst abordar en aquest seminari que està parlant
del diferent tipus de violència
que es pot exercir contra les dones,
perquè potser ara, per el fet de l'actualitat,
que són notícies que van apareixent dia darrere dia,
pensem més aviat dels maltractaments en l'àmbit familiar,
però també podríem parlar de les situacions
de discriminació que pateixen en el món laboral
o també, per exemple, de les dones
que encara estan sota els controls de màfies que les exploten.
Mira, de fet, com tu estàs dient,
la violència domèstica és només un aspecte
de la violència contra les dones.
De fet, el programa per l'abordatge integral
de les violències,
el nou programa de la Generalitat de Catalunya,
ja es diu així en plural, de les violències,
perquè conceptualitza la violència
des de totes les formes que aquesta es pot donar,
sobretot a les formes que es pot donar la violència
pel fet de ser dones.
Aquesta, per tant, la violència domèstica
en seria una d'elles,
però, d'altra banda, també tindríem les agressions sexuals,
l'assetjament sexual i moral en el lloc de treball,
tindríem la violència exercida per les màfies explotadores,
amb el tema de la prostitució forçada,
tindríem les pràctiques convencionals i tradicionals
que afecten i atenten contra la salut de les nenes i les dones,
com la mutilació genital femenina, etc.
Tot això és el ventall de manifestacions
de la violència contra les dones
i pensem que cadascuna necessita actuacions específiques,
però que totes tenen una cosa en comú,
que és que totes elles estan profundament arrelades
a les estructures socials.
I si no s'incideix sobre aquestes,
la violència no desapareixerà.
Mercè Fernández,
adjunta a la presidència de l'Institut Català de la Dona,
moltes gràcies per haver-teix als micros de Tarragona Ràdio.
Deixem que segueixis participant en aquest seminari
que s'està fent avui aquí a la ciutat de Tarragona
i molta sort en tots aquests projectes de formació
i de lluita contra la violència de gènere que esteu endegant.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies a Anna Plaza i també a Joan Maria Bertran
des de la Unitat Mòbil a propòsit d'aquest seminari
que s'està fent sobre l'abordatge de la violència contra les dones.