Un quart d'onze del matí, matí de dijous,
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Volem parlar durant uns minuts de l'arribada
del nou arquivisbe de Tarragona,
el doctor Jaume Pujol Balcells,
que es farà diumenge a la tarda a la catedral de Tarragona
i amb una sortida extraordinària del seguici popular de Tarragona
i la recepció per part de les autoritats.
Uns aspectes d'aquest cerimonial que ja comentàvem
a principis d'aquesta setmana i en aquest mateix programa.
En només tres dies, però, de l'arribada del nou arquivisbe de Tarragona,
avui ens volem fer ressò de l'actitud que han mantingut
en les últimes setmanes i encara mantenen
alguns col·lectius de cristians de la zona de Tarragona
que han volgut públicament mostrar el qüestionament
sobre el procés i la forma en què s'ha fet el nomenament
del nou arquivisbe de Tarragona.
D'una banda, ens acompanya el senyor Santiago Camós,
que és president de Justícia Pau a Tarragona
i que és una de les deu persones que treballen a l'església de Tarragona
i que fa uns dies van fer un escrit
que van enviar també a la congregació de bisbes
i al secretari d'Estat del Vaticà.
Senyor Santiago Camós, bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya la senyora Salomé Balcells,
que és membre del grup Cristians Inquiets,
una sèrie de col·lectius cristians del camp de Tarragona
que es van formar a principis d'estiu,
un cop també conegut el nomenament del doctor Jaume Pujol
com a nou arquivisbe de Tarragona.
Senyora Balcells, també, bon dia.
Hola, bon dia.
Comencem per vostè, senyor Camós.
Vostè és una de les deu persones,
ja, entre d'altres, doncs, Carme Bourboners, Joaquim Vives,
Maria Teresa Rodríguez,
és a dir, persones que treballen amb diferents entitats
i que treballen, doncs, molt vinculades amb l'Església de Tarragona,
que van signar un escrit fa pocs dies.
Què diuen en aquest escrit a títol personal
i que han enviat a la Secretaria de l'Estat del Vaticà?
El vam anar signant durant el mes d'agost.
El que passa és que no vam tenir ocasió
de tenir totes les firmes aplegades
i poder enviar fins al 31 d'agost.
Ens hauria agradat fer-ho abans,
però durant les vacances és difícil contactar amb la gent.
Era un escrit que era la idea que vam tenir,
veure que coincidíem diverses persones sobre el tema,
sobre el tema del...
Pensaven que havia sigut una decepció, un disgust
per la forma que s'havia fet el nomenament
i, sobretot, tenia en compte que no s'havia fet
de cara a Tarragona,
específicament a les necessitats de Tarragona,
sinó que havia format part d'un paquet
per resoldre el problema de Barcelona.
Doncs, totes aquestes persones van pensar
que havíem de fer arribar al Vaticà, d'alguna forma,
la nostra decepció,
juntament amb...
Deixant ben clar que acceptàvem el nou bisbe
que l'esperàvem, la rebaríem amb efecte i amb esperança,
però que no hi estàvem d'acord
amb la forma que s'havia fet el nomenament.
Llavors, van fer un escrit,
que ens va semblar...
Ho van notificar el bisban, naturalment,
perquè no ens agrada fer res d'amagat.
Ells no van dir res,
però van prendre nota de que ho fèiem.
És a dir, ells no tenen cap participació,
això m'agrada fer-ho resultar,
no tenen cap participació en aquest escrit,
és exclusivament cosa dels likes,
d'aquestes 10 persones likes que han fet això.
i, d'altra banda, el bisbat sempre ens ha deixat fer,
ens ha deixat molta llibertat als likes,
com ha de ser, penso jo,
i, si més no, concretament,
a Justici Pó tenim aquesta experiència
de llibertat de moviments.
Van fer, doncs, aquest escrit,
el vam enviar el 31 d'agost,
amb urgència i amb acusament de rebut,
perquè vam dir,
esperarem uns dies abans de fer-ho públic,
perquè volem que se n'enterin ells
abans que...
no per la premsa, sinó per nosaltres.
Passat una setmana i mitja després,
ja ho hem fet públic.
En realitat, ens hauria agradat
poder fer-ho públic abans,
més lluny de la data de la presa de possessió
del ser que visua,
precisament perquè no tenim res
contra la seva persona,
tot el contrari,
i de vegades la gent pot barrejar
i pensar que el rebuig a la forma d'anomenament
podria ser o interpretar-se
com una forma de rebuig a la persona,
però és més lluny de la nostra intenció.
El pas que no hem pogut dir abans el que passava.
Aquest escrit, com dèiem,
va signat per deu persones,
entre les quals hi ha, com dèiem,
Carme Borbonés,
que és la directora de Càritas,
Maria Teresa Rodríguez,
que és la delegada de Mans Unides a Tarragona,
Josep Ignasi Boada,
que és el president de l'agrupació
d'associacions a la Setmana Santa Tarragonina,
Salvador Puig,
que és responsable del comitè Euscar Romero,
en fi, diferents entitats.
Vostès representen diferents entitats,
però això ho signen a títol personal.
A títol personal.
Això vol dir que les entitats...
No tenen cap responsabilitat en aquesta carta.
És a dir, van pensar que eren simplement
deu persones que treballem sempre dins de l'església
i que, a més a més, com ho diu la carta,
sempre han treballat seguint les directrius
i sense contradir mai les directrius
dels diferents bisbes que hem tingut.
És a dir, no som un grup de persones
contestatàries per sistema
i que creen problemes,
sinó simplement gent que treballem dins de l'església
amb tota normalitat.
I van pensar,
posem el nom de les entitats,
no per fer responsables les entitats,
sinó per indicar que treballem
dintre d'entitats de l'església.
És a dir, no som cristians de base, com tothom,
però tenim aquesta especial responsabilitat,
que això és el que penso
que dona una mica de valor a aquesta carta.
I a més, de sensibilitats molt diverses,
perquè ja veieu que són entitats molt diferents,
però totes van confluir
amb aquesta mateixa idea
de lamentar que el nomenament
s'hagués fet d'aquesta manera
i no d'una altra.
Quina és la clau
perquè vostès rebutgin la manera
que s'ha fet el nomenament de Jaume Pujol
com a nou arquivisbe de Tarragona?
Jo assenyalaria dos punts.
Un, la falta de consulta prèvia,
que si s'ha fet alguna consulta
ha sigut del tot insuficient,
perquè sabem realment
que moltes persones i entitats
que legalment havien de ser,
reglamentàriament,
havien de ser consultades,
no ho van ser.
I això considerem que és greu.
I d'altra banda,
el fet que no ha sigut
les necessitats de l'Església de Tarragona,
sinó, com deia abans,
un efecte rebot
d'intentar solucionar
el problema de Barcelona.
És a dir, hi ha hagut un paquet,
s'han mogut diverses diòcis,
les noves sufraganes de Barcelona,
de Barcelona,
Eivissa,
i ens ha tocat també,
dintre de tota aquesta qüestió,
ha tocat també Tarragona.
I nosaltres pensem
que realment la successió
dels bisbes d'aquí de Tarragona
ha de ser una cosa molt meditada
i molt adaptada a les característiques,
a la necessitat
i a la importància
de la nostra diòcesi,
que per alguna cosa
és metropolitana,
abans, fins ara,
era l'única metropolitana,
aquest és un altre punt,
ara hi ha dues metropolitanes
a Catalunya,
tot això afecta
necessàriament
a tota l'estructura
de l'Església catalana,
que estava ara
movent-se
per veure si constituïa
algun tipus de reconeixement
de la realitat
de l'Església catalana,
i en fi,
són coses que mereixien
un tractament més detingut,
més consultat,
més parlat,
i això és el que no s'ha produït.
Quan es va anunciar
el nomenament
del doctor Jaume Pujol Balcells
com a nou arquivisbe de Tarragona,
el mes passat de juny,
ja en aquest programa
vam reunir
amb algunes persones,
entre elles
el senyor Santiago Camós,
on s'expressava
justament aquest disgust
o aquesta preocupació
per les maneres
en què s'havia fet
el nomenament.
Això era el mes de juny.
Justament en aquella època
és quan es crea,
neix aquests col·lectius,
o aquest grup
anomenat
Cristians Inquiets
que avui
amb la qual avui
tenim una
de les seves representants,
un dels seus membres
que és la Siona Balcells.
Soc membre,
no represento
tot el grup
perquè al grup
no som reunit
i sempre
quan un grup
s'està constituint
hi pot haver discrepàncies
i pot haver
les seves posicions.
Però
en aquest moment
ja que se me va demanar
i penso que
és una ocasió
per fer pública
també
el que se n'ha anat
succeint aquest estiu,
doncs vaig dir que sí.
però com que no hi ha hagut
una reunió
jo no represento
sinó que vull deixar clar
que sóc Solomé Balcells
amb la meva opinió
i la meva experiència.
Cristians Inquiets
en qualsevol ocasió
de Balcells
neix a finals del mes de juny.
Sí,
neix al llançar
la primera carta
que es va pensar
aquell primer document
que ja
els mitjans de comunicació
ja se n'han fet ressò
que era
un nomenament discutible.
Pareix aquest document
neix també
de la preocupació
de diferents persones
que estem treballant
dintre l'església
el sapiguer la notícia
i
d'una forma
preocupant
i d'això
doncs ens vam anar
trobant
i davant d'això
què fem
que ja hem de dir
alguna cosa
com estem
i vam constatar
que a l'església
de Tarragona
estem molt dispersos
els diferents grups
cadascú
estem a la nostra parròquia
cadascú
estem a la nostra organització
jo per exemple
també estic
justicipal
de la selva
però
no hi ha
una plataforma
ni una cosa
que coordini
en un moment donat
els likes
i ens va semblar
molt important
que davant de successos
com aquest
o d'altres
que puguin
vindre entre l'església
almenys
tindre
una coordinació
d'allò
en aquest sentiment
comú
que un ho viu
des d'Alarbeca
o des del Forja
o des de Vilaplana
o des de Llencig
o de Reus
o de Tarragona
doncs
que puguem
compartir
i ajudar-nos
i a partir d'això
doncs
ens vam anar
cohesionant
i fins a que va
doncs
consolidar
el desig
i la voluntat
ja de crear
aquesta plataforma
i aquest nom
va néixer
com si
es pot dir
espontani
que hi diem
preocupats
no
vull dir
no volíem
que fos negatiu
sinó que vam dir
somrient
estem inquiets
per tot això
i per què
estan inquiets
doncs
on reu la clau
de la seva inquietud
inquiets
en què
voldríem
una església
doncs
que això
que fos
hagués consultat
hi va haver un concili
l'any 95
aquí a Tarragona
la tarragonense
no
on es propognava
com si és
la unitat
dels bisbats
de Catalunya
i on
es pensava
que podria haver
una coordinació
i una coordinació
més amplia
amb una autonomia
de les diòcesis
catalanes
i llavors
organitzar-se
de forma
d'una pastoral
de conjunt
això no tan sols
no s'ha fet
que sinó
que llavors
s'ha dividit
la metropolitana
de Tarragona
creant la metropolitana
de Barcelona
i llavors
dispersant
no
llavors creiem
que és molt important
de cara a l'església
amb una església
que en aquests moments
doncs
s'està cada vegada
més secularitzant
tot
que
no regafi
una mica
i miri
els temps nous
que venen
i s'adapti
en aquest temps
i ens trobem
davant
d'unes actituds
que no creiem
que vagin
amb la línia
del segle XXI
sinó
que sembla
que facin
una regressió
preconciliar
dels anys 60
llavors
això sí que és
preocupant
i aquesta inquietud
va per aquí
Aquesta opinió
que vostès
expressen
tant el senyor
Santiago Camós
com la senyora
Salomé Balcells
creuen
que és una opinió
molt extesa
entre
en fi
la comunitat
i les persones
que viuen més
al voltant de l'església
a Tarragona
Almenys
anant-nos a dintre
del món
que hem connectat
ha tingut ressò
en aquest moment
jo no diria
que tots estem
amb la mateixa
línia
ni amb la mateixa
actitud
penso que ens
falta molt de diàleg
inclús dintre
d'aquests grupets
que hem fet
l'adhesió
a aquest document
però
penso que sí
que és una actitud
bastant
o sigui
n'hi ha que
estan vivint
experiències
doncs
desenganyats
no
de les actituds
prepotents
que de vegades
veiem
amb els nostres
pastors
no
i això
és el que no
volíem
vostè
que és difícil
de quantificar
perquè realment
dintre dels creients
que tenim una mica
d'inquietud
i tal
jo diria que
són minoria
encara hi ha molt
de cristianisme
sociològic
diríem
una mica
despreocupat
de les grans
qüestions
aquestes
gens inquiet
diríem
ara
dintre
d'això
nosaltres mateixos
tenim molts matisos
dintre del grup
hi ha molts matisos
no volem ser
els representants
de res
sinó simplement
una veu més
d'uns creients
que pensem
d'una forma determinada
i que és perfectament
compatible
amb altres veus
moltes altres veus
que també tenen
tot el dret
a expressar-se
i el que sí ens agradaria
és que hi hagués
sempre diàleg
dintre de l'església
entre tots aquests grups
jo per això
ja que ve el nou
arquebisbe
jo li demanaria
que sigui
segur que ho serà
un bisbe obert
obert al diàleg
un bisbe de tots
em sembla que
la primera entrevista
que vam tenir
el mes de juny
parlàvem d'això
una església oberta
plural
un bisbe que estigui
obert al diàleg
amb tots els grups
que sigui bisbe
de tots
sense excloure ningú
i amb això
penso que haurien fet
un gran pas
estan inquiets
justament perquè no sigui així
és a dir
quan ho expressen públicament
és perquè temen
hi ha el perill
que no sigui
però jo tinc la gran esperança
que efectivament
el doctor Pujol
que ve és una persona
intel·ligent
una persona espiritual
jo penso que comprendrà
aquesta necessitat
del diàleg
i de ser bisbe
de tots
estic segur
jo el confio
vostès com a cristians
inquiet
han fet
diferents documents
què han fet
exactament
aquestes últimes setmanes
hem fet
en concret
tres documents
el primer va ser
aquest anomenament
discutible
on posàvem
diferents raons
de la forma
que s'havia portat
aquest document
i que no s'havia
tingut en compte
el que abans
havia dit
també el Santiago
sobre
almenys
i dintre
inclús
del dret canònic
n'antos
em semblava
que hi havia coses
que no s'havien saltat
després
també teníem en compte
que el concili
va demanar
que els pastors
estessin
com si éssim
una mica
molt a prop
del poble
llavors
el fet
que vingui
un senyor
vostè diu
tenen por
això
no tenim res
en compte
la persona
però
el fet
que vingui
una persona
que sempre ha estat
fora d'aquí
de l'Arcabismat
de Tarragona
realment
sí que és preocupant
perquè haurà de
començar a aprendre
tot el que
les inquietuds
i les necessitats
que aquí hi ha
per molt intel·ligent
que siguis
de vegades
no és tan sols
això
sinó la vivència
personal
que t'ha portat
a fer allò
o sigui
està bé
que una persona
tingui
títols
diguéssim
però també
l'experiència
personal
és important
en aquest sentit
és preocupant
i que el primer document
anava una mica
per aquí
el segon document
entre en antros
entre
en una de les reunions
que van dir
hombre
per què no fem un escrit
on manifestem
el bisbe
que voldríem
i es va demanar
que
doncs bueno
que qui s'hi sentís
inspirat
que anés
n'han redactat
i ens van aparèixer
com a tres documents
on ens va semblar
molt interessant
la reflexió
que havien fet
i llavors
vam agafar
vam rellegir
vam estudiar
aquell document
si hi va haver
alguna cosa
a retocar
i va sortir
a la llum
aquest segon document
no ens cansarem
de somiar
on s'està dient
el perfil
de la persona
ideal
no
i
va tindre
molta acceptació
va tindre
molta acollida
hem tingut
doncs allò
respostes
de gent
endavant
això és el que jo
també voldríem
gent d'aquí
de la diòcesi
gent de fora
que ens ha arribat
en aquest sentit
doncs estan molt ben acollits
aquest segon document
llavors
ara aquests dies
ha sortit
un altre document
que
és
com una carta
oberta
dirigida
al doctor
Pujol
llavors
han estat
aquests tres
i tenim
preparat
però no està
perquè l'hem volgut
ampliar
i vam considerar
que era un document
més
de reflexió
també pel grup
que s'estava
constituint
que és un document
que es treballa
molt a fons
tots els punts
importants
que fan referència
tant al laic
com l'acció del laic
com la postura
diguéssim
de les parròquies
i així
de la concili
de la tarragonense
i aquí
igual hi ha
50 o 60
citacions
a les que
aquest document
apareixerà
doncs
després
quan l'hagim ampliat
perquè estem passant
perquè hi ha gent
que no té el document
i vam dir
hombre
no podem d'allò
si no tenim el text
no?
Per tant
estem fent un treball
així una mica
d'artesanal
no?
Perquè la gent
quan llegeixi
la cita
sàpiga
de quin punt
ve
del concili
de la tarragonense
que per a nosaltres
em sembla
que és bàsic
poder posar en pràctica
aquest document
no?
El concili
de la tarragonense
va ser un gran pas
va ser aquella reunió
doncs
de l'AIS
i dels bisbes
de Catalunya
i realment
s'ha fet molt poc
no?
Aquestes inquietuds
i aquesta decepció
que expressen
en aquests documents
i que avui
estem explicant
a través dels micròfons
l'expressaran públicament
d'alguna manera
diumenge vinent
amb l'arribada
del nou arcabisbe?
Jo personalment
no
el diumenge
que ve
jo diria
que el protagonisme
correspon
exclusivament
al nou arcabisbe
i nosaltres
no
vaja
jo personalment
i justicipal
això és el que
respongo
no ens interferirem
amb aquesta entrada
nosaltres
hem manifestat
ja el que havíem pensat
ens adherim
a moltes afirmacions
quasi totes
les que s'han fet
dintre del grup
de cristians inquiets
estem molt d'acord
i pensem més ara
en el futur
en el futur
per veure com va
veure com
com
fa
com és l'acció
perdó
del nou arcabisbe
i sobretot
jo penso que és molt important
que ens mantinguem units
i que siguem
una veu qualificada
dintre de l'església
compatible
amb moltes altres veus
però que mantinguem
aquesta unió
de cara al futur
més que el present
jo el present
el veig només
com a recepció
amistosa
i afectuosa
del nou bisbe
i esperar a veure
què passa
vostès
des de cristians inquiets
manifestaran d'alguna manera
aquesta inquietud
justament públicament
diumenge vinent o no?
de moment
ja dic
responc per mi
això
hi ha hagut
preocupació
hi ha hagut interès
i diferents aportacions
de si es tenia de fer
manifestació pública
externa
i tot això
no es va arribar
a un acord
com a grup
i llavors
una mica
això
està lliure
que cadascú
faci el que
en concret
no ha sortit
una
una proclama
per dir
s'ha de fer això
aleshores
jo personalment
la meva opinió
és que la nostra
manifestació
és molt important
tot el treball
que s'ha fet
és molt important
que aquest grup
que ha nascut així
molt espontàniament
i d'una forma
en un temps
molt difícil
com és l'agost
i tot això
que vagi prenent cos
i cohesió
perquè hi ha gent
de moltes diferències edats
hi ha gent
de diferents parròquies
som molt diversos
llavors alimentar això
em penso que és
l'un punt important
i de cara
a la manifestació pública
sí que considerem
que nantos
hem fet una recollida
d'assignatures
que doncs
quan vam començar
jo personalment
pensava
si ens recollim 500
en aquest moment
estem a les 1.400
a vora 1.500
llavors això
junt amb aquests documents
sí que demanarem
al senyor
escabisbe
que tinguem
poder-li anar a presentar
i llavors sí que serà
una manifestació
de tota la gent
que s'hi pugui adherir
per poder-li anar
a parlar
i a presentar
la nostra inquietud
i la nostra preocupació
i a veure
si pot haver-hi
un pont de diàleg
i que no sigui
com siguéssim
un d'allò
aquesta és la postura
que almenys
tenim prevista
ara ja dic
és la meva opinió
i doncs
la millor d'interessar-la
amb una altra
la millor pensaria
doncs que
en aquest moment
queda clara
en qualsevol cas
les seves postures
Salomé Valcells
Santiago Camós
moltes gràcies
per venir doncs
aquest matí en directe
a la sintonia de Tarragona Ràdio
i explicar-nos
justament
aquesta posició
davant de l'arribada
del nou arquivisbe
recordem el doctor
Jaume Pujol
que arribarà
diumenge a la tarda
a la ciutat de Tarragona
gràcies a tots dos
i fins la propera
moltes gràcies
bon dia
bon dia
Gràcies