Marisa, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Jo deia això de dir, han editat un CD,
se n'editen molts de CD's, eh?,
del nivell institucional.
Sí, nosaltres creiem que és una novetat
perquè les activitats pedagògiques
que ho ofert el museu,
en principi, sempre han estat
amb un suport de paper,
amb quadernillos o llibretes,
i en guany vam apostar per aquesta,
ja que estan les noves tecnologies,
doncs oferim un CD als mestres,
que ells puguin consultar,
que pugui ser interactiu,
i hi ha un apartat,
que poden imprimir si volen,
que són les activitats per als alumnes.
Aleshores, és una pauta, una guia,
després ells si volen triar
aquestes activitats o no,
ja va en funció del que ells vulguin fer,
però creiem que és una novetat al museu
presentar una obra d'art contemporani,
que és l'obra de l'Antoni Alcácer,
i a través d'aquesta obra
tractarem el gravat,
el CD es diu el gravat,
i a través d'aquest tema, el gravat,
intentarem donar una visió de l'artista,
de l'Antoni Alcácer, de l'obra,
de l'aspecte conceptual,
de l'aspecte formal,
i oferir una sèrie d'activitats
per la canalla,
que, bé, atreçades des de,
ja com es diu tu,
de crios que encara no parlen,
gairebé han vingut l'any passat
amb venir crios que portaven bolquers,
i tenim nens des de dos anys
fins a escoles d'adults.
Clar, és el que diem,
sempre que fa un nen de dos anys
a un museu,
que moltes vegades els pares diuen
no, mira, jo turisme cultural no en faig
perquè a un nen no el pots posar
en un museu que s'avorrirà.
Això és perquè no han passat
per aquestes activitats.
Sí, a vegades, no,
cada vegada més...
Home, hi ha de tot, eh?
Hi ha nens que els costa molt
estar temps i concentrar-se.
que van les famílies,
acompanyades dels crios.
A vegades, quan anaves al museu,
veies els nens,
per una banda, amb l'escola,
que anava amb el professor,
tutorat, amb el monitor del museu,
i els pares, alguna vegada,
quan anaven de viatge
o a la seva ciutat,
anaven sols als museus.
Però ara cada vegada
hi ha més ofertes per les famílies,
i nosaltres ara al museu
estem treballant en aquest aspecte també,
i a veure si properament
podem presentar l'activitat
i volem fer una activitat conjunta
per les famílies.
Per tant, el dissabte o el diumenge,
un dissabte al matí,
que vaig a comprar
o dones un ton per la part alta,
vulguis entrar al museu d'Armudet
i gaudir de les obres,
que tinguis una oferta,
una activitat,
que tu puguis fer aquesta visita
al recorregut amb la teva família,
i doncs poden ser famílies monoparentals,
o avis i nets,
o pares i fills,
vull dir que de qualsevol tipus de relació.
Home, és el que deies,
l'any passat em vau fer una experiència
de dues generacions absolutament allunyades,
avis i nens de P3 o P4.
Sí, eren molt petits,
eren P4,
nosaltres ofertem activitats,
jo sempre ho dic als mestres,
el museu està per ofertar
i perquè el museu sigui un espai
de relació normal,
com pot ser una plaça
o el mercat,
o correus.
Vull dir que el museu de C,
hem de procurar
que el museu sigui un espai normal
de relació.
Les ofertes que fem a les escoles
és perquè vinguin,
evidentment,
i que puguin gaudir de les obres,
però és molt important
les ofertes que fan des de les escoles.
El museu ha d'estar obert
a les ofertes.
Aquesta oferta
no va ser creada per al museu,
és una oferta
que va venir de l'escola.
L'escola va venir,
la mestra de Mare Nostrum,
m'ho he de dir,
perquè va estar molt interessada
i volia relacionar
els nens de la seva classe,
els seus alumnes de P4,
amb gent gran.
Aleshores vam anar
a la residència de gent gran,
de les Mercedes,
a Tarragona,
de la Mercè,
i vam agafar un grup de nens
i aquests nens li van oferir
una flor de paper
feta per ells
per donar-los la benvinguda
i cada nen espontàniament
va triar una persona gran,
li va donar la mà
i van anar a fer el recorregut
pel carrer
des de la residència de les Mercedes,
que està al passeig de Sant Antoni,
fins al museu,
al carrer Santana,
i al carrer Santana
van fer les activitats
i van parlar d'una pintura,
d'una escultura,
de com eren ells
quan anaven a l'escola,
quina mena de roba portaven,
què menjaven,
com eren els seus llibres,
com són els d'ara
i va ser una activitat espontània,
bonica,
una manera de gaudir,
d'una altra manera diferent,
un espai comú,
que és un museu.
És això de allunyar-se,
de fer exclusivament
la visita a l'activitat didàctica
i crear aquest espai de relació?
Sí, jo crec que sí,
jo crec que és el més important.
Jo sé que em demanen,
clar,
ens demanen activitats adreçades
a matèries concretes,
evidentment les oferim,
i estan adaptades
als diferents nivells,
en infantil,
de primària,
de secundaria i de batxillerat.
Però, no obstant,
hi ha una altra relació,
que és anar per la vida,
que és l'espai
i relacionar-se amb les persones
i poder gaudir.
Estem contents
perquè totes les activitats
que fem adreçades
de tipus acadèmic a les escoles,
després ens venen compensades
amb totes les visites
que venen les famílies
perquè els nens volen explicar
allò que han vist al museu.
i això és molt important.
I més quan estem parlant,
no oblidem d'un museu d'art modern,
que potser podem trobar
escultures figuratives
que pots entendre o no,
però que també
s'enfrontem davant d'obres
d'art extracte
i que els nens,
amb tota espontanitat
i llibertat,
obren els ulls,
miren,
gaudeixen
i parlen.
I opinen.
I parlen,
sí,
que és important.
I no sempre opinen
de forma positiva
ni diuen allò
que s'espera que diguin,
diuen el que pensen realment.
Crec que és molt interessant
també totes les opinions,
les positives,
diguem-ne entre cometes,
i les negatives.
No crec que hi hagi
opinions negatives
per a mi dins d'una obra.
Cadascú pot veure
una obra d'una manera diferent,
l'altra persona,
i fem debat.
Aleshores,
és molt bonic
crear aquest debat,
sobretot si ve enllà nens
amb altre criteri,
de secundària de batxillerat,
que aleshores
es ve una obra d'extracte
i un això ho sé fer jo,
això són quatre gargots,
aleshores hi ha un que ho defensa,
un altre que ho ataca,
i aquí és el moment
que creem el petit debat,
a vegades acompanyats
pel mateix artista,
perquè el museu
té la possibilitat
que el convida,
i aleshores fem els debats
a les sales
amb l'artista
i els alumnes,
i són experiències
molt interessants.
Serveixen per tot,
perquè aquell bagatge
que te queda, a la motxilla,
aquella que dic jo
del recorregut teu,
que és la teva vida,
a vegades queda allà amagat
i jo dic,
alguna vegada sortirà
aquesta visita,
aquest coneixement,
aquesta cosa,
aquesta olor,
aquesta experiència,
aquesta mirada,
i crec que és l'important,
doncs educar,
educar a través de l'art.
Clar, tot aquest tipus
de situacions que es generen,
n'ha comentat dues la Marissa Fanca,
quan arriba aquesta època de l'any,
doncs el calendari
de visites
i activitats pedagògiques
al museu
estigui pràcticament cobert,
perquè teniu una demanda
impressionant,
afortunadament.
Sí, jo estic molt contenta.
L'estima que estic sola al servei
i des del monitoratge
a les visites,
a contactar amb les escoles,
a preparar els continguts
dels dossiers,
ho faig jo sola
i a vegades penso
en aquesta possibilitat
que anem fent grans,
ara parlàvem amb la Jolanda,
que ja tenim una edat,
i que a vegades,
doncs a veure si
podrem enfrontar-nos
amb aquesta alegria
i amb aquestes ganes,
sempre, no?
Però sí,
ara mateix estàvem mirant la gent
d'encara no hem començat
les visites,
comencem després
del dissabte,
el dia 16,
aquest dissabte,
presentem als professors
del museu,
de Tarragona,
totes aquestes activitats,
a través d'un petit esmorzar
que fem al museu,
des d'aquí convido
a la gent que vulgui venir,
doncs que ho sap,
que té les portes obertes
del Museu d'Armudert,
i a partir d'aquí
fem les visites.
Ara mateix,
sense haver començat
encara les visites,
ja tenim a la vora
de 2.000 alumnes
que volen venir al museu.
Per tant,
doncs és molta activitat,
molta feina,
i esperem,
esperem que puguem,
doncs,
bé,
complir les expectatives
que esperen del museu.
Les obertes pedagògiques,
sempre en funció
del tipus de grup,
de les edats,
doncs,
m'imagino que no és el mateix
explicar l'obra
de Julio Antonio,
que és allò,
la joia de la cura,
que podria dir,
del museu,
o dir,
mira,
dedicarem tot el que és
a l'art més contemporani
a determinades sales
dels premis,
per exemple.
Sí,
dels premis de la Bienal,
sí.
Enfoqueu les activitats diferent,
feu visites generals al museu,
com administreu tot el fons del museu
a l'hora de fer les visites?
És complicat,
perquè jo sempre demano
la col·laboració que la tinc,
això de dissenpra,
del professor,
del docent,
aleshores no és només
demanar hora i dia.
Què t'interessa
que es posa més alumnes?
Jo dic,
mira,
això és un museu,
diguem-ne,
una mica a la carta.
Aleshores tenim aquestes activitats,
podem treballar el retrat,
el col·laboració,
l'escultura,
el recorregut per l'escultura
pública a la ciutat,
però diguem-ne,
quin tipus d'alumnes tens,
quin nivell vols
i aleshores,
a partir de l'oferta
que jo els dono,
els muntem una mica
les visites a la carta.
Aleshores,
a vegades diuen,
no,
és que a vegades
venen adreçats
per altres escoles.
És que ha vingut Mare Nostro,
ha vingut Sant Pau,
ha vingut Pràctiques
i ens han dit
que la visita ha anat molt bé.
estem contents
perquè això
ha arribat fora
del que és la ciutat de Tarragona
i venen escoles
d'arrere de la demarcació.
Estem rebent escoles
d'Altafulla,
de Torredembarra,
de Vilaseca,
fins i tot de Barcelona
han vingut escoles
i, clar,
nosaltres pensem
una escola que et ve de fora
al visitar el Museu d'Art Modern
de Tarragona,
que és un museu petit,
un museu de col·leccions
de fons d'art locals
i que et vulguin agafar
l'oferta del museu,
potser anem pel bon camí.
És el que penso.
És evident.
Per tot això,
s'ha de recolzar
amb tota una sèrie
de materials didàctics,
el més recent,
aquest que ens comentaves,
basat en l'obra
d'Antoni Alcácer.
Sí, sí,
l'obra d'Antoni Alcácer.
Per què l'obra d'Antoni Alcácer?
Bé,
no podries dir per què no.
Sí, per què no, també no.
Però nosaltres
sempre intentem agafar una obra,
l'excusa és agafar una obra,
el motiu és agafar una obra
del museu
i a través d'aquesta obra
estudiem a l'artista
i en aquest cas
l'Antoni Alcácer,
que és molt amic nostre
i ha estat professor
també de l'Escola d'Art,
és professor
de l'Escola d'Art de Tarragona.
Ell va guanyar,
va ser el guanyador
de l'última Bienal d'Art,
aleshores treballa una temàtica,
és gravador,
encara que aquesta obra
és una tècnica mixta,
que hi ha pintura,
fotografia, etcètera,
però ens interessava també
tractar el tema del gravat
com a temàtica
i l'hem enfocat
a través de l'obra d'ell,
de la mirada
de l'Antoni Alcácer
i aleshores
el contingut del CD,
primer hi ha una visió general
de què és el gravat,
l'excusa del gravat,
després hi ha una visió crítica
i conceptual i formal
de l'obra de l'Antoni Alcácer
i després oferim la possibilitat
de fer diferents activitats
i el que és una novetat
i molt bonic
d'aquest CD,
d'aquest nou treball,
és que hem contactat
amb l'Antonio,
que ara està per un any
d'excedència
visquent a Brussel·les
i hem contactat amb ell
i ell m'ha oferit
la possibilitat
que els alumnes
facin un quadern d'artista.
Aleshores,
a través de diferents idees
que ens proposa l'artista,
a través de la seva obra,
que els alumnes
puguin,
dels diferents nivells,
des de P2,
com hem dit abans,
fins als universitaris,
puguin fer diferents maneres,
visions de veure la seva obra
i puguin crear
el quadern d'artista.
Aleshores,
pensem que és didàctic,
bonic,
de fer
i també que aprenen
i que s'ho passen bé,
que és el principal
que nosaltres volem.
És el que deies,
anar un pas més enllà.
Als nens els agrada molt tot,
de seguida que els expliqueu
diferents evolucions.
Teniu després aquest visitant
final de l'ESO,
primer de batxillerat,
que aquests també els heu enganxat?
Mira per on,
i que sembla que són els que costen més.
Potser hem de pensar una mica
quin llenguatge hem per als adolescents d'ara.
Jo sé quan ells venen al museu,
si un professor li diu
a un nen de 15, 16, 17, 14 anys
i aniràs al Museu d'Art Modern de Tarragona
a estudiar l'escultura de Julià Antonio,
que és un escultor
que era l'autor dels espollats de la Rambla.
El nen aquest ve totalment negatiu al museu.
Aleshores parlem de quina música t'agrada,
parlem de la música, parlem de...
Com li vens a aquest jove de 14 anys?
Doncs primer m'hi presento,
jo dic soc la Marisa
i no esclavaré cap rotllo.
Però no fas la moderna,
perquè això també pot crear un...
No, no, no, la moderna tampoc.
Això està...
La moderna tampoc perquè crec que no és el camí.
Aleshores m'hi presento i dic soc la Marisa,
dic l'ada que tinc, tinc 45 anys,
estic aquí treballant al museu
i avui us acompanyaré.
No soc cap guia de museus,
no esclavaré cap rotllo,
no us donaré cap data cronològica,
no vull que apunteu res
i clar, amb aquestes pautes que jo entro,
ells ja se queden una mica...
Com a mínim has creat una certa expectació.
Sí, que si no farem tot això, què farà?
Aleshores diu, avui és el dia que podrem mirar
i també tocar l'escultura.
perquè si treballa en l'escultura en aquest cas, no?
Aleshores donem unes pautes
i el que vull és la seva opinió.
Dic, m'agradaria saber l'opinió vostra.
Si altres esteu pensant quin rotllo de tia,
aquest museu és una merda,
així les dic, eh?
No m'agrada gens, vull que m'ho digueu,
en veu alta.
I aleshores ho discutim.
Perquè no m'interessa el no,
m'interessa el per què no.
Aquest m'interessa el per què.
El per què sí, el per què no,
per què ho fan d'aquesta manera,
si a mi jo no l'interessa més treballar,
parlarem de la tècnica,
treballarem del concepte,
i d'aquesta manera intentem,
enganxem els alumnes d'aquesta manera,
fer-nos col·laborar i partícips
de l'obra de l'artista, del museu,
i que ells parlin.
Jo moltes vegades em quedo callada
i ells pensen, com és que s'ha quedat callada ara?
Fem un silenci d'uns segons,
com ara, així?
I aleshores diuen, és que no diem res.
No, és que estic esperant que vosaltres digueu alguna cosa.
El que esteu mirant, el primer,
quina és la primera paraula que us ve al cap
al mirar aquesta obra?
Doncs diuen de tot.
M'agrada, no m'agrada, quin rotllo que ha fet.
o si aquesta o que ara us pogués parlar,
que us diria, si mirem una figura,
què estaria pensant de Valtros?
Què penso Valtros d'ella?
I aleshores, d'aquesta manera,
intentem entablar una conversa,
se'ns passa l'hora o les dues hores que estan ràpidament,
i tornen.
L'any següent, els professors em tornen a trucar
perquè volen tornar a venir al museu
a fer les activitats.
I la primera sorpresa, sovint ets tu mateixa, no?
Sí.
A vegades sí.
Que dius, si jo tinc clar que he d'anar per aquí,
però moltes vegades et veus sorpresa
per la reacció que has trobat.
Sí.
I cada any, encara que porto molts anys fent aquesta feina,
cada any me sorprenen els comentaris
i la manera de pensar dels nens,
les observacions que fan.
És que és molt curiós, no?
Inclús de nens petitets, de dos o tres anys, no?
Que quan venen un quadre i ho veuen tan gran,
a lo millor se l'han ensenyat al CD a l'escola,
on li hem passat primer la informació al mestre.
Fem la prèvia ja sempre,
això ho he de dir, fem la prèvia amb els mestres,
contactem amb ells,
els envio el material que demanen
i quan un nen ve al museu
i ve que aquella obra és tan gran
o tan petita o tan diferent
i aquelles cara d'admiració,
aquells ulls que miren l'obra
i que fan un o, no?, exclamant,
a mi m'he sorprès sempre, sempre.
M'he superen, sempre.