I a la recta final del programa ens acompanyem de bona música
perquè justament parlem de música,
de com es fa per poder fer música com aquesta que escoltem.
Ui, això deu portar molts anys de trajectòria, però Teresa Valls, molt bon dia.
Bon dia.
Això, per fer alguna cosa així, escolta, m'han anat a moltes classes, eh?
Aquesta senyora en sap molt.
La reta flanqui.
Però, bueno, sense saber-ne tant, també se'n poden fer coses.
Teresa Valls és presidenta i professora de can, presidenta de l'estudi de música,
que ara parlarem d'oferta que oferiu, aquest nou curs,
especialitzada, crec, no ho sé, però per més petits, més menuts, i la gent gran, potser?
Bé, nosaltres comencem... Sí, de tot.
Nosaltres comencem a un any, hi ha un programa Bressol entre un i tres anys,
que són nens, doncs això, pràcticament bebès, sí caminen, i s'ha d'entendre't.
Si no caminen, no...
No, no, per què?
Però ja poden començar a final de l'oïda, no?
Sí, però, bueno, en un any, a final de l'oïda...
Això és cert que els nens petits són receptius?
Molt, molt. És a dir, hi ha tota una sèrie de coses que, si no és en aquesta edat, ja no les treballes.
Ja t'ha passat.
Ja t'ha passat el temps, eh?
Aleshores, és una cosa molt sensorial.
Són unes classes que es fan dues mitjans hores a la setmana,
i venen acompanyats d'un adult.
O sigui, el pare, la mare, el cangur, l'àvia, sempre d'un adult.
I a mig curs comencen a venir menys aquest adult i cada vegada, fins que al final, venen sols a la classe.
I veritatament s'ho passen pipa i aconsegueixen resultats, bueno, espectaculars.
Aquest és el programa Bressol.
Aquest és el programa Bressol.
Després, a partir dels quatre anys, hi ha el que en diem l'àrea de sensibilització.
I permeten que torni enrere.
I estan atents a classe nens de tres anys?
Sí, i tant.
Però, a dir, com ho aconsegueu?
Home, ja era especialitzada, que no és el meu cas, però...
Però, clar, és gent que tenen molta atenció durant molt poc temps.
Llavors, aquell poc temps, ho xuclen tot.
Llavors, hi ha unes sessions ja molt pensades.
No és que estigui improvisant allà, cantem cançonetes perquè sí i ballem perquè sí,
sinó que tot té una estructura i va a parar en un lloc.
És unes sessions que es repeteixen, de manera que aquest nen va veient i va impregnant-se de tot allò,
els hi fan amb ells i després ells cadascú té...
Hi ha un exercici que és que cadascú té un ninot, un nino seu, a la classe.
Llavors, l'adult els hi fa amb ells i després ells ho fan al nino.
És molt divertit de veure-ho.
I es fan coses...
Però com pot ser que sigui? Estan petits.
No sé si se n'enteren de tot.
I ja ho veieu, amb aquesta edat, si seran uns grans músics de grans o...
És difícil, però, per exemple, tot l'assunto del ritme és una cosa que es veu de seguida
si un nen té problemes o no en té, o té facilitat per allò.
Evidentment, cantar amb aquesta edat és més complicat perquè just parlen.
Llavors, mica en mica, que penso que això és un programa de tres anys.
A tres anys, evidentment, ja canten.
I a dos també, però, esclar, dir que afinen a aquesta edat és molt agosarat.
I dels quatre als set anys sí que...
Dels quatre als set anys, jo crec que ja...
Seria el següent programa, l'àrea de sensibilitació.
Sí.
Aquesta àrea, doncs bé, comencen ja amb les notes i comencen a familiaritzar-se amb instruments.
Fins que al final d'aquesta àrea ja escolleixen un instrument.
i, bueno, poden triar tota l'oferta que tenim, que és violí, violoncel, flau de travessera, clarinet, saxo...
Sensibilitació, què vol dir?
Ser sensibles.
Perquè això em sembla que els grans també haurien de prendre, de vegades.
Ser sensibles...
No és allò que s'oblida?
No és allò que s'oblida?
Bueno.
No, però la qüestió és que ser sensibles a tot allò...
El programa de Brasol és ser molt receptiu i aquest és ser molt sensible a allò que t'estan donant
i que tu has d'escoltar i has de reproduir moltes vegades.
I, evidentment, aquí ja canten i toquen instruments de percussió.
Bueno, d'aquests petits també, eh?
Es perd la sensibilitat?
No, però és una cosa que s'ha de treballar.
És a dir...
Si no, s'estanca, i si s'estanca vas enrere.
Què ho fa, per exemple, que algú escolti una peça de Tchaikovsky o de Verdi?
No sé si entenint cap perquè era Lluís de peça de...
Lluís, no sé si entenint cap de peça de Tchaikovsky o de Verdi.
Què ho fa que algú escolti una peça de Tchaikovsky o de Verdi i s'emocioni, per tant,
tregui aflorint sentiments i, en canvi, algú altre no digui absolutament res.
Bueno, evidentment, tots aquests dos compositors, com has dit, ja tenen unes melodies tremendes, no?
I, per tant, aquestes melodies ens afecten.
Però, a part, és també entendre allò que està tocant, no?
Si tu entens allò, evidentment, ets molt més receptiu i entens molt més com està fet.
La música es podria traduir en paraules?
Per exemple, aquesta música que l'escoltem, escoltem-ho.
És a dir, quan escoltes això, pots arribar a imaginar-te el que pensava l'autor quan estava composant?
Bueno, aquest cas que has posat tu està clar perquè és un ballet.
Per tant, tothom ha vist ballar això i veus què pensava l'autor.
Però, a vegades, hi ha músiques que no són descriptives i que a tu, bueno, t'inspiren una cosa o una altra.
I aquí allà seríem amb un altre art, que seria la pintura o la literatura.
I això ja hi ha pintors que, evidentment, pinten amb música.
Per exemple, aquest estiu hem fet un curs amb nens a partir de tres anys amb música i pintura.
I pintaven escoltant música i a partir d'un conte i, bueno, és una cosa molt divertida.
I, clar, cada nen ha pintat coses diferents.
Mira, mira, mira.
Home, aquesta música és grandiosa, no?
Que puc, sí, que puc saldregar.
Una cançó que ens portaria cap a horitzons, que ens costaria tornar a treballar a la realitat.
Sí, ens fa volar.
Tornem a l'estudi de Tarragona Ràdio, continuem parlant del taller de música.
parlaves de que hi ha cançons que a vegades fan ressorgir els sentiments, la emotivitat, la sensibilització, del que parlàvem abans, d'aquest període de sensibilització de 4-7 anys.
Ja arribaríem, com deies, després a l'apartat de 8 anys, on feu que escollin un instrument.
Sí, hi ha gairebé els 7 anys, eh?
O sigui, abans de començar el nivell elemental, quasi tots els nens ja han triat un instrument.
I, aleshores, a partir de primer de la mental, que en diem, hi ha tot el grau elemental, que són 4 cursos, 4 anys,
que llavors el que fan és ja treballar l'instrument, primer individualment, i després, de seguida que poden, doncs fan música de cambra,
participen en el conjunt instrumental, diferents tipus de formacions que hi ha dintre de l'escola,
i això fa que hi hagi un conjunt instrumental i que aprenguin a tocar quan els hi toca, esperar l'altre,
ara tinc 3 compassos que no toco, després hi torno, no sé què.
Tot aquest període és un període de formació clàssica?
Sí, a veure, el nivell elemental sí. Després, a partir d'aquí, hi ha nens que es deriven a la música moderna
i d'altres que continuen fent música clàssica.
Aleshores, tenim dues branques, una més, diguem-ne, un llenguatge més modern,
tot i que, tal com està ara el pla d'estudi, és tot bastant barrejat.
Com està el pla d'estudi? És complicat d'explicar o no?
Sí, bé, a mitges, ara em sembla que el podem explicar.
El pla d'estudi...
No, perquè vosaltres, deixem-ho dir, sou, em sembla que l'únic, o dels pocs centres,
reconeguts i autoritzats, això és important, autoritzats pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Sí, això vol dir que complim uns horaris, unes titulacions, uns espais...
Com a serietat.
Sí, esclar. Costa molt tenir això, no fa riure.
Estem molt orgullosos de ser-ho. Som a Tarragona, Ciutat L'últim, l'única escola privada.
Després hi ha el Conservatori i l'Escola Municipal, que també ho són.
Nosaltres estem utilitzats al grau elemental i al primer cicle del grau mitjà.
Tot i que, evidentment, tenim altres cicles i altres coses, però aquests són els que tenim reconeguts per la Generalitat.
Bé, això que et deia, hi ha un grup de nens que se suposa que m'interessa més fer música moderna i els altres no.
Els que fan música moderna, de seguida...
Els que fan un altre tipus d'instruments, guitarra elèctrica, bateria, baix, elèctrica, etcètera...
Aquests, de seguida, fan... En comptes de dir-la de música de cambra, que en diem clàssic, en diuen combos.
I abans, a partir d'aquí, es formen diferents agrupacions i treballen...
Això ve de Cuba, aquest concepte, el combo...
Doncs mira, no t'ho sé dir.
No t'ho sé dir.
Per algun país l'èctrica, segur, no?
Segurament, segurament.
Perquè aquesta gent treballa en rock, pop, jazz, depèn del nivell que tenen.
Segurament comencen tots en pop i rock i després ja el jazz és més complicat, però avui hi ha qui ho fa també.
Per què és més complicat el jazz?
Perquè és un llenguatge molt més delicat, molt més treballat, els acords són bastant més complicats
i l'harmonia de tot aquest tipus de música, la improvisació...
L'improvisació sobretot, no?
Però l'improvisió, clar, vol dir que has de saber harmònicament què estàs fent.
No pots improvisar així perquè sí i fer un disbarat allà al mig.
Tothom que serveix per tocar un instrument serveix per cantar o no?
Bé, cantar...
Tothom podem cantar.
Bé o malament, no?
Sí, perquè és l'únic instrument que tothom tenim.
No l'hem d'anar a comprar enlloc.
Però a veure, segur que ara et ve en ment, i els soñans també,
algú d'aquells que diu, és que jo a cantar mai, mai, però mai de la vida.
Per això t'ho diuen.
I a més no m'atreviria mai a cantar, em fa vergonya.
Bé, això és una altra història, la vergonya és una altra història.
Però és un instrument que tenim col·locat aquí dintre i que no l'hem d'anar a comprar.
Només l'hem de conduir, no fer-lo mal bé, i ja està.
Perquè quan naixem el tenim molt bé, estem impecables.
És després, a mesura que ens hem fet grans, que si no el cuidem, doncs es va espatllant.
Llavors es tracta de cuidar-lo i de fer-lo funcionar, i ja està.
Per tant, en principi, tothom pot cantar amb més o menys temps.
Hi ha gent que té més facilitat que d'altres,
hi ha gent que té més facilitat per el ritme o per la melodia,
però per això es treballa.
Teniu gaire gent gran a l'altrella de música,
perquè veig que també feu cursos per gent major de 60 anys.
Sí, una cosa és la gent jove, a partir de 7 o 18 anys que comencen de zero,
que n'hi ha moltíssims, que pel que sigui tota aquesta etapa inicial no s'ha fet,
i després comencen de més grans, i aquests poden començar al seu nivell i ja està.
I l'altra cosa és aquesta gent gran, clar, que en diem gent gran, majors de 60 anys,
no sé si s'ha de dir així, però bé.
Jo, perdona, conec persones de 60 anys...
Molt joves.
Molt, molt, molt, de dir-ho de veritat.
Molt joves, eh?
Sí, i de fet en tenim de 60, de 70 i molts.
És a més, m'he amorrit més amb gent de vegades de 18 anys que a vegades de 60 anys.
Però veig, a vegades hi ha gent que et venen,
que venen a fer una cosa que de joves o de petits no han pogut fer,
que sempre ho han pogut fer, i que ara tenen temps per fer-ho.
I també hi ha el que ho ha fet de petit o de jove,
després ho ha hagut de deixar per la raó que sigui,
i ara s'hi torna a enganxar.
Llavors aquests tenen una classe de llenguatge musical, d'audició,
i la majoria fan un instrument, i aquí no.
Llavors, clar, disfruten molt la música perquè s'ho passen pipa allà.
Fan inclús excursions musicals a veure l'òpera del no sé què,
o el concert del no sé quantos.
Bé, s'ho passen molt bé.
És car estudiar música?
Això és una altra espèmia.
No, perquè t'ho imagina que un s'escolti i s'estirà plantejant venir
o portar el seu nen o fill, filla, a partir d'un any, d'un any fins a 60, imagineu-ho.
Sí.
A veure, els estudis de música no són una cosa barata,
perquè tens un professor per tu sol.
I això, doncs, de tot arreu del món és car.
Les coses que es fan en grup sempre tenen un altre preu.
A més, una escola privada, que en aquest moment no estem subvencionats per ningú,
doncs, evidentment, té un preu.
Que ara no tot s'ho sé dir, perquè cada cosa en té un altre, cada cosa és diferent.
A mi, a referir-vos, és molt car, per exemple, si és prohibitiu, per dir-ho d'alguna manera.
No, prohibitiu tampoc, prohibitiu tampoc.
Però no, les coses públiques, doncs les puguem entre tots,
les coses privades les paga el qui les fa.
Doncs, com que són privats, les paga el qui les fa.
De tota manera, a veure, jo crec que millor si tenen interès,
el que poden fer és anar al passatge a coves, número 3,
i preguntar.
Llavors, van a que s'informen.
Sí, sí.
Matins de 10 a 1 i tardes de 5 a 9, ja està obert, no?
Sí, sí, sí, des del dia que hi som, ja.
I que vagin, que s'informin, i llavors s'atendreu, jo s'hi fareu.
Explica'm això que els professors que ensenyen a l'estudi de música
són persones que fan de la música tota una filosofia de vida.
Home, l'ensenyament de la música és una filosofia.
És una filosofia, perquè si no,
hi ha moltes vegades que llenceries la tovallola que diuen, no?
Per què?
Home, perquè no tot funciona com tu vols,
i tu tens un programa de curs,
i moltes vegades aquest programa l'has d'adaptar,
bé, moltes no, gairebé totes,
a la persona que tens a davant,
tenint en compte moltíssimes coses,
perquè, clar, està el professor d'instrument,
només a suposar, i l'alumne.
I saps perfectament aquell dia aquell alumne que li està passant,
perquè s'ha barallat amb els seus amics del col·le,
perquè ha suspès un examen,
perquè està molt content, perquè, jo què sé,
ve d'una festa de no sé què.
Saps perfectament què passa i què deixa de passar.
Això crea una relació professor-alumne molt especial,
que no sé si en una altra disciplina passa,
perquè, evidentment, tu toques o cantes
tal com estàs anímicament aquell dia,
a part de saber-ne o no saber-ne, no?
I això, doncs, bé, llavors tu has d'adaptar el programa
a aquella persona sabent que demà té un examen de matemàtiques
que no el pots apretar,
perquè, clar, evidentment,
primer són les matemàtiques,
i, per dir-te alguna cosa,
o jo què sé,
o que té un examen de matemàtiques,
però, ostres, que se'l salta de la torera
i que està estudiant només a tocar-ne tal,
i dius, escolta, però és que les matemàtiques
també les has de fer, eh?,
perquè si no, saps?
Clar, aleshores has d'anar sempre fent aquesta cosa
d'entre dues aigües, no?
I, bueno, sí que és una filosofia, això sí.
I en la música,
ara, bé, la pregunta difícil,
sempre al final.
En la música hi ha alguna part,
és a dir, quan estàs interpretant amb un instrument,
hi ha alguna, com tu diria això,
una part que no depèn de tu?
A veure si m'entens.
Una part que no...
M'entens per on vaig o no?
És a dir, hi ha alguna part que no depengui
únicament de tu,
sinó que depengui d'estar
amb certa harmonia, amb no sé què?
Home, evidentment, per tocar un instrument,
si l'espai o l'estat anímic,
que és bo,
evidentment el resultat,
en sàpigues o no en sàpigues tècnicament,
vull dir, del nivell que tinguis és igual,
doncs el resultat és molt diferent.
Si tu estàs tocant
i l'espai que tens
no t'acaba de convèncer,
o estàs incòmode,
o el que sigui,
doncs et toques temps,
vull dir, allò sona...
Has d'estar en harmonia
amb l'instrument
i amb tu mateix
i amb l'entorn.
Sí, clar, clar.
I això és controlar l'assunto,
controlar, això és difícil,
controlar-ho tot.
Si hi ha una peça que no encaixa
no acabarem de fer-ho, això.
No, si tu aquest,
el terrat, no el tens clar,
és molt difícil tocar bé
i cantar bé, clar.
Llavors, clar,
primera cosa estàs d'aclarir tu
i després tenir...
Bé, a mi no estudiar moltes hores,
perquè això és de xinos,
que diuen,
respecte amb altres xinos.
No, no ho sé.
Però vull dir que
que és una cosa molt lenta,
de moltes hores,
és tota una filigrana
i han d'encaixar
moltíssimes coses.
El teu cap ha d'estar ordenat,
has d'haver estudiat,
has d'estar en un espai
agradable
i bé,
llavors segur que tot funciona.
Has de procurar no veure el públic
quan estàs cantant
perquè si el veus malament...
No, no, depèn.
Hi ha gent que...
Depèn del que et transmetin, no?
Clar, generalment no.
Generalment és bonic
veure el públic.
Clar, depèn de les persones, eh?
Teresa,
gràcies per acompanyar-nos
a Maté de Tarragona Ràdio.
L'Estudio de Música
al Passatge Cobos número 3
aquí a Tarragona.
Diem un telèfon
perquè a vegades
aquí no pot acostar-s'hi.
977 23 17 20.
977 23 17 20
amb aquests nous cursos
a partir d'un any
i fins que es vulgui, no?
Sí, sí.
Gràcies, fins aviat.
A tu.
Gràcies.