Bé, bon dia. Jo volia saber, antes que tot,
com veieu la situació del periodisme a Tarragona?
Si creieu que és una professió saturada o...
Què ens podeu dir, aixina?
Una prèvia.
És que ser a l'altre costat és difícil, eh?
Jo normalment estic al costat fent preguntes i ara estar aquí és...
Fa molt difícil, eh?
Que dius, he tingut un convidat, escolta, li ha costat de parlar, posa-t'hi tu.
Ara entenc els convidats quan arriben a l'estudi i estan nerviosos,
allò que em preguntaràs, que em deixaràs de preguntar.
Normalment no se'ls ha de dir que els hi preguntes,
perquè el factor sorpresa importa,
però jo ara estava tentat de demanar què m'heu de preguntar
per començar a preparar mentalment.
Però escolta, si ets bona persona sempre els hi dius allò de...
Com si estudiessis parlant amb mi, si és molt col·loquiat, molt distès, eh?
Es fas aquesta teràpia prèvia, que també l'heu fet vosaltres, no?
Bé, com està el tema del periodisme a Tarragona?
El periodisme al camp de Tarragona, i amplio l'àmbit territorial
perquè així hi ha més llocs de treball per ocupar,
jo crec que no està ni millor ni pitjor que el periodisme nacional,
per entendre's, que el periodisme que es pugui fer a Barcelona,
o a Madrid fins i tot.
El que passa és que té les característiques del mitjà local,
que per tant ve molt marcat per la dimensió
de cadascun dels mitjans de comunicació,
per la dimensió de les redaccions respectives.
Això és evident, abans fèiem la broma,
que aquest exercici que escoltàvem abans
a les redaccions de mitjans locals és molt difícil de fer,
perquè solen ser redaccions curtes de personal
i llargues de feina a fer.
Amb la cosa hi ha poc temps per ser,
per, diguéssim, deixar anar la vena creativa
que probablement tots tenim a dins.
Es pot fer, però depèn molt de la voluntat de cadascú.
Les estructures dels mitjans,
i aquí hem de ser realistes,
podríem cridar moltes excel·lències,
que n'hi ha, ara ho comentarem,
però les característiques dels mitjans fan que
determinats aspectes de l'activitat professional
probablement haguem de considerar que estan una mica limitades.
Insisteixo, depèn molt de la voluntat de cadascú.
Es fan molt bons treballs periodístics,
en ràdio, en ràdio local, en televisió local, en premsa local,
però depèn molt de la voluntat de cadascú.
És a dir, de fer més hores de les que toquen per contracte
i de voluntat de tirar-ho endavant.
Els periodistes catalans,
o sigui, els que estem cursant la carrera de periodisme,
sortim preparats per afrontar la realitat?
Ja t'ho diré d'aquí a dos anys
quan surti la primera promoció d'aquesta facultat.
A veure, probablement,
i és una opinió molt personal,
però probablement podríem dir el mateix dels estudis de comunicació i periodisme
que es fan en general a tot Catalunya
que de molts altres estudis.
És a dir, la distància, el divorci que hi ha
entre el que s'ensenya a la universitat
i el món real, el món del treball,
és bastant important.
La distància és bastant important.
Probablement, és absolutament necessari
que la universitat doni una base teòrica,
és evident que és molt necessari,
doni la base teòrica necessària
per després afrontar l'ofici amb condicions.
Però arribes a treballar als llocs i als processos de producció
la realitat dels mitjans, allò que us deia abans.
Aquí us poden ensenyar a ser molt creatius,
a deixar anar la vostra creativitat,
però quan arribar als mitjans, probablement,
us tocarà allò, començar pel començament,
per entendre'ns.
És tornar a fer primer, per entendre'ns,
tornar a fer, a escriure notícies,
a escriure notícies breus,
que és el, bueno, per algun lloc s'ha de començar.
Per tant, hi ha una certa distància
entre el que s'estudia i després el món real.
I després, un altre aspecte que jo també em sembla que és,
perquè a vegades parles amb empresaris
o gent que està en altres sectors professionals
i més o menys diuen el mateix,
que és que, en general,
els estudis universitaris han tendit a especialitzar-se tant
que probablement falta, ara exagero una mica,
una base de cultura general que després és molt útil
i especialment és molt útil quan toca entrar a treballar
en temes de comunicació.
És probable, insisteixo, que sigui un diagnòstic molt personal.
Abans, vostè ha dit al camp de Tarragona
que els mitjans de comunicació són uns mitjans de caire local,
però jo pregunto a els professionals que treballen
en aquests mitjans locals, també són de caire local?
M'explico.
Hi ha, o corre una mica la mala fama,
que hi ha un petit com un oligopoli
de periodistes a les ràdios estatals,
parlant del senyor Lluís de l'Olmo,
de totes aquestes veus que són conegudíssimes
i que tenen un lloc ja posat en el món de la ràdio
i que d'allí no es farà baixar ningú, no?
En el món local existeix aquest petit oligopoli, també?
O s'hauria de donar més èmfasi a les classes com nosaltres,
per exemple, els periodistes joves que comencem,
hauríem de començar pels mitjans locals
abans de començar-nos a entrar en mitjans més estatals
o en coses més grans,
i se'ns hauria de donar potser una miqueta més de facilitats
per entrar o per accedir
i potser no restringir tant aquest petit oligopoli
que no vull ser pejoratiu amb aquesta paraula,
però potser s'hauria de donar més facilitats a la gent jove
perquè pogués començar a entrar en aquesta mena de món laboral, no?
La primera cosa a dir és que en els mitjans locals
la mitjana d'edat és molt baixa.
Hi ha gent molt jove treballant en els mitjans locals en general.
Hi ha gent molt jove que agafa responsabilitats professionals,
més enllà de ser redactors de serveis informatius
o de programes que agafen responsabilitats en una edat molt jove.
Són la gran escola de periodisme d'aquest país, sens dubte.
Cosa que no vol dir que els periodistes
que per opció de vida haguem pres el determini
de treballar en mitjans locals,
no siguem capaços per entendre'ns en un moment donat
de fer programes, de fer periodisme a Barcelona o a Madrid.
I de fet aquí hi ha exemples.
I com t'ho diria,
l'actitud personal del professional
és exactament la mateixa.
Anar a entrevistar l'alcalde de Tarragona
que anar a entrevistar el president de la Generalitat.
és exactament el mateix.
El que varia és el contingut de les respostes,
per entendre'ns.
Però el plantejament professional previ i posterior
a anar a fer aquesta entrevista,
a recollir una determinada informació,
a l'Ajuntament de Tarragona o al Palau de la Generalitat,
és exactament el mateix.
D'acord?
Jo, si em permeteu, el Marc ha dit una cosa.
Després amb l'Oriol Grau en parlarem.
Has comentat de com a pas previ abans de.
És a dir, com si fer comunicació local,
fer periodisme local,
fos un pas intermig per intentar ser molt famós,
arribar a un nivell important.
No, no, però és el que ha dit el senyor Domènech,
que és fan d'escola,
fan d'escola per a futurs professionals.
I és una opció professional,
no només una opció de vida.
Sí, sí.
És a dir,
jo crec que els mitjans locals
són una bona escola
per qui tingui com a objectiu marcat
treballar en un àmbit territorial superior,
però són un excel·lent lloc de treball,
allò per entendre'ns,
de per vida.
Si un pren l'opció,
com el cas d'aquí,
el cas nostre, Iolanda,
si un pren l'opció
de dedicar-se
als mitjans de comunicació local i comarcal
i fer continguts locals i comarcals,
disfruta moltíssim,
però moltíssim.
Moltíssim.
vull dir que és una opció.
Que des dels oligopolis aquests,
no hem de perdre de vista
que darrere del Lluís de l'Olmó,
del Gabilondo, etcètera, etcètera,
hi ha grans,
amb dimensió,
amb número i amb qualitat,
hi ha grans equips
que són els que penquen darrere
fent aquests programes.
I aquests equips sol haver-hi,
normalment,
sol haver-hi gent jove,
perquè jo recordo haver llegit
una entrevista amb un d'aquests
que citava,
que deia que ell volia gent jove
perquè, si no,
ell cada any és un any més gran
i cada any, diguéssim,
té el risc de perdre el fil
de les coses noves que, diguéssim,
les aporta,
noves maneres de comunicar,
noves inquietuds culturals, etcètera, etcètera,
que cada generació de gent jove
va introduint a la societat.
Després,
o t'envoltes de gent jove
o arriba un moment que perds el contacte
amb la realitat.
per tant,
si aquests grans comunicadors
que formen aquest oligopoli
que tu dius
no van renovant equips,
no van fent entrar i sortir gent,
no van bé.
Per tant,
d'opcions de treball
n'hi ha
al costat d'aquestes grans estrelles.
Ara,
canvien una mica de tema,
ahir vaig assistir
a la conferència
de comunicació
del director de TV3
sobre
Francesc Escribano
i va explicar
les conseqüències
de la digitalització
de la televisió
i
de la nova era digital.
Com creieu que pot afectar
l'era digital
a les televisions locals
i a més a més
com creieu que evolucionarà
la feina
de la professió periodística
amb l'aparició
d'aquest nou mitjà?
Estem davant
d'un procés
des del punt de vista
que a mi m'afecti personalment.
Jo treballo
en una televisió local.
Aquest procés
que hi explicava
l'Escribano
és un procés
que si no es fes bé
si no es fes bé
condemna
a la desaparició
a les televisions locals.
A veure,
en el cas del camp de Tarragona
l'aplicació
tal com està previst ara
perquè en principi
es pot canviar
però tal com està previst ara
el pla tècnic
que farà
que les televisions
analògiques
actuals
deixin d'emetre
en analògic
i passin a emetre
en digital
el pla tècnic
insisteixo
que farà
que al camp de Tarragona
es puguin sintonitzar
fins a 8 televisions
locals diferents.
8.
La gran pregunta és
hi cabem?
8 televisions locals
al camp de Tarragona?
evidentment des del punt de vista
allò del pluralisme
de la llibertat d'informació
etcètera
evidentment
no 8, 25
altra cosa és
tot mitjà de comunicació
no hem d'oblidar
que és un projecte empresarial
per tant
el finançament
d'aquest projecte empresarial
és
en base a la publicitat
en el cas dels mitjans públics
en base a finançament públic
i ens hem de preguntar
si hi ha prou mercat
prou diners
en definitiva
per mantenir
8 televisions locals
per tant
evidentment
ens canviarà
el panorama
absolutament
fins al punt
que totes les televisions
i les antenes
que avui hi ha
a les cases
les televisions no
però les antenes
que avui hi ha a les cases
s'hauran de modificar
hi haurà negoci
pels instal·ladors d'antenes
i negoci
negoci
negoci
i a més a més
ens haurem de comprar
si volem mantenir
els actuals televisions
els que tenim
ens haurem de comprar
tots codificadors
de com
l'estil d'aquests
que hi ha del Canal Plus
per poder sintonitzar
les televisions
que ara ja estem rebent
en analògic
per rebre-les
en digital
perquè els actuals aparells
no admeten rebre
directament
sense aquest codificador
no admeten rebre
televisió digital
que ja s'està matent
però
en fi
i a més a més
internament
les televisions locals
ens haurem d'adaptar
tecnològicament
haurem de fer inversió
en tecnologia
per poder emetre
també
en digital
vull dir que
se'ns espera
un panorama
bastant distret
i parlant una miqueta
que la comunicació
té molta relació
amb els negocis
creieu que a Tarragona
hi ha més periodistes
treballant
al servei d'empreses
que no pas
als mitjans
de comunicació
no tenim
o no tinc
les estadístiques
al cap
el que és cert
és que el sector
que el subsector
que ha crescut més
en comunicació
aquí a les comarques
de Tarragona
és el sector
de gabinets
d'empreses
de comunicació
que
són contractades
per empreses
per portals
i temes
de comunicació
que sovint
es barreja
comunicació
marketing
hi ha una mica
barreja
de tot plegat
publicitat
però és evident
és una evidència
que els últims
no sé
10 o 15 anys
el gran creixement
ha vingut per aquí
el panorama
dels mitjans
està bastant estable
des de fa temps
l'última aparició
que hi ha hagut
ha estat justament
la de les televisions
locals
el de més
premsa
i ràdio
relativament
tot i que
han aparegut
cadenes de ràdio
noves
i tot això
però
està relativament
bastant estable
una pregunta
pel senyor Ricard
Laoz
quines particularitats
té una empresa
de comunicació
pública
per exemple
una emissora municipal
respecte a una empresa
privada
doncs
algunes bàsiques
per exemple
el finançament
és evident
que una emissora
unes emissores
de ràdio privades
només es financien
a través
de la publicitat
dels recursos
de la publicitat
i una emissora
municipal
és una emissora
pública
i per tant
també té
finançament
directe
d'una institució
pública
com és
aquest cas
l'Ajuntament
i en el cas
de Tarragona Ràdio
de l'Ajuntament
de Tarragona
això pel que fa al
finançament
però pel que fa als continguts
també
segurament té altres
particularitats
perquè nosaltres
ens manifestem
clarament
com un servei públic
en el sentit
que com a emissora
de ràdio
com a mitjà
de comunicació
fem
una programació
que no busca
la rendibilitat
econòmica
sinó que busca
bàsicament
la rendibilitat
social
que sigui
d'interès
en aquest cas
pel conjunt
de ciutadans
de Tarragona
encara que això
suposi
una inversió
de diners
que després
no es recupera
a través
de la publicitat
ni fins i tot
a través
de l'audiència
és a dir
podem fer
programes
minoritaris
per a audiències
minoritàries
podem fer
programes
de continguts
molt específics
podem fer
programes
d'un contingut
d'un àmbit
territorial
molt petit
com pot ser
el de la ciutat
que interessi
a una minoria
de persones
però que creiem
que ho hem de fer
com a servei públic
i després
evidentment
hem de fer
tot el que
considerem
que sigui d'interès
més general
però sobretot
pensant
en l'opinió
i en la perspectiva
que puguin tenir
en aquest cas
els ciutadans
de Tarragona
que són
els que
d'alguna manera
contribueixen
també
amb els seus impostos
a pagar
aquest servei públic
però considerem
que nosaltres
fem
una feina
i una programació
en aquest cas
de ràdio
que no la fan
les altres
emissores
de ràdio
que són privades
i que actuen
en un àmbit
territorial
molt més general
un exemple
per exemple
és fer
el programa
avui
durant 4 hores
aquí als estudis
de comunicació
de la Universitat
Rovira i Virgili
a Tarragona
ciutat
en aquests moments
seríem
l'única emissora
que podríem fer
durant 4 hores
continuades
i a aquesta hora
del matí
un programa
d'aquestes característiques
això és
en part
servei públic
d'una emissora
municipal
tornant al tema
que ha comentat
la Marta
la meva companya
Francesc
la digitalització
has dit que
podria provocar
que les televisions locals
tanquessin
llavors
estem parlant
de televisions locals
que en principi
és on els periodistes
novells
comencem
pot ser que la digitalització
representi
un altre
hàndicap
als periodistes
que comencem
matiso
per què
dic que
si no es fa bé
podria comportar
la desaparició
de les televisions locals
el pla tècnic
de la digitalització
que
va aprovar
el govern anterior
del Partit Popular
el dia 12 de març
l'endemà
dels atemptats
i l'últim
Consell de Ministres
abans de la celebració
de les eleccions
dic perquè
la data és significativa
perquè s'haguessin
pogut esperar
i no es van voler esperar
per tant
hi havia
una evident
intencionalitat política
bé
aquest pla tècnic
el que
el que deia
parlo una mica de memòria
però
el que deia era
les televisions locals
hem d'emetre
en digital
a partir
del 2006
d'acord
que vol dir
emetre en digital
vol dir
deixar d'emetre
en analògic
d'acord
o sigui
la migració
del sistema analògic
al sistema digital
el govern anterior
va decidir
que fos abanderat
per les televisions locals
evidentment
és condemnar-nos
a mort
perquè si
TV3
Antena 3
Telecinco
no migren
i no apaguen
l'emissió analògica
ens condemnen
a les locals
que som els febles
del sistema
evidentment
ens condemnen
a les locals
a
doncs
a
emetre
per nosaltres mateixos
vull dir
per gravar programes
i mirar-nos-los
després
és perquè
el parc
de televisions
digitals
en el mercat
de consum
evidentment
no
està
com per
garantir
unes audiències
mínimes
per poder
treure
rendibilitat
de tota mena
tan social
com
econòmica
un projecte
de televisió
local
hi ha hagut
canvi de govern
a Madrid
hi ha hagut
canvi de govern
a Barcelona
i tot això
s'està
revisant
i aquesta vegada
sí
almenys
en aquesta
revisió
estan
consultant
els interlocutors
de les
televisions
locals
i per tant
cal suposar
en principi
que
s'assubitzarà
una mica
aquest
procés
de trànsit
entre
l'emissió
analògica
i la digital
jo estic
tranquil
en aquest sentit
jo em sembla
que
s'imposarà
el seny
que
en tot aquest procés
s'ordenarà
el sector
de les
televisions locals
que està
desmadrat
hi ha un cert caos
és cert
i que
entre les decisions
que s'hagin de prendre
a l'hora d'adjudicar
les freqüències
i la mateixa dinàmica
del mercat
acabaran
subsistint
les televisions
que tinguin
plantejaments
professionals
empresarials
i seriosos
al darrere
que evidentment
algunes hauran de tancar
és probable
que sí
Dèiem que teníem
quatre hores
però també
el rellotge passa
per les emissores
locals
hi ha més convidats
per la vau
de comunicació local
en aquest sentit
dissabtes llibran
els premis
de comunicació
que impulsa
aquesta empresa
les persones
les persones que han fet
de jurat
han hagut de llegir
escoltar
i mirar
molts treballs
en bona part
de periodistes
i comunicadors
novells
en total
81 treballs
i de periodistes
de publicitaris
en formació
no recordo
si eren
8 o 10
que el jurat
va haver d'examinar
i el proper dissabte
efectivament
com deies
a les 8 del vespre
al Saló de Plenaris
de l'Ajuntament
farem el lliurament
dels quarts premis
Ciutat de Tarragona
de Comunicació
una de les categories
és la de publicitaris
en formació
amb la que tenim
una voluntat especial
a col·laborar
amb la Universitat
Rubí i Brasilia
amb aquests estudis
per fomentar
la participació
de la gent
que esteu estudiant
un grup
ha guanyat
demà farem públic
el veredicte
d'aquesta categoria
i de les altres
que són
premsa escrita
ràdio
televisió
fotoperiodisme
internet
i videolits
aquestes 6
i com deien
publicitaris
en formació
i en fi
tindrem a més
al Saló de Plens
de l'Ajuntament
de Tarragona
gent
més coneguda
molt popular
com el Toni Soler
el Queco Novell
i el Manel Lucas
que són
els promotors
del programa
de ràdio
minoria absoluta
a la qual
li donem
una distinció especial
aquest any
en aquests premis
i també
tindrem distincions
especials
per dues persones
de Tarragona
per la seva trajectòria
professional
persones ja grans
però que han treballat
durant tota la seva vida
per la ciutat
des d'ambits
tan diferents
però també relacionats
amb la comunicació
com són
la il·lustració
el dibuix
i la fotografia
que són el Bernabé
Bernabé
i el Ramon Segur Palau
ells també rebran
unes distincions
en fi
tot això
amb el Frederic Porta
un altre periodista
segurament poc conegut
va néixer a Tarragona
i ha estat el cap de premsa
del fòrum
és encara el cap de premsa
del fòrum de les cultures
Barcelona 2004
és a dir
l'esdeveniment
que hi ha hagut
aquest any més important
al nostre país
doncs ell ha estat
el cap de premsa
i vindrà també dissabte
a fer-nos una xerrada
i serà una de les activitats
que farem aquests dies
continuarem parlant
del Comunica04
Francesc Domènec
gràcies
a tu
bona sort
ens veiem
a tu i Holanda
no cal que ens diguem res
no res
fins ara mateix
fins ara