del Guarà català, una raça de rucs autòctona
que vostès saben que s'ha posat molt de moda
en els últims mesos com un signe,
però més enllà de ser un símbol del que és Catalunya,
és una raça de rucs que no sé si passa per bon o mal moment,
perquè, de fet, Toni Valentí ha pres la iniciativa
de fer una acció per Catalunya
que es va iniciar a Ull de Cona el passat dissabte
i avui justament ha arribat a Tarragona.
I on és la nostra companya Josep Sunyer?
Joan Maria Bertran, naturalment, al costat del Toni Valentí
i aquest Guarà a la plaça de la Font.
Hola, Josep, bon dia de nou.
Bon dia, bon dia, Jolanda.
Déu-n'hi-do, quin dia avui.
I quin dia magnífic.
Un dia fantàstic.
I quin moviment, eh?
Però sí, molt de moviment, eh?
Amunt i avall, amunt i avall.
Un moviment, avui que no pareu.
Després d'aquí anem a capellar l'altra vegada.
Hauríeu de posar gasolina, eh?
Esteu fent un gasto avui de mòbil.
O agafar un Guarà, a dir...
També.
Escolta, poca broma, eh?
Fer les unitats mòbils així més properetes
en el centre de la ciutat amb un Guarà
no estaria malament.
Mira, es diu...
Diuen que és un animaló molt resistent
i molt treballador, eh?
I que sempre està alegre.
Si més no és el que ens deia el Jordi Bertran l'altre dia.
Aquest se l'haurà una mica cansat.
Se l'haurà una mica cansat.
Pobret, és que aquest des d'Ull de Cona, no?
Sí, des d'Ull de Cona.
Ara parlarem amb en Toni Valentí.
Molt bé.
L'Avanera, perquè em sembla que és un Guarà...
Com és aquest roquet?
És maco, no?
És molt bonic.
Jo l'estava tocant, fa una estona, l'estava tocant
i mira, i ara matant seré el coll i el tocaré.
L'estic tocant ara mateix.
Hola, Avanera.
L'estic tocant i no es mou, no diu res.
Es diu Avanera, que bonic.
Avanera.
Quin nom més bonic per un cop.
És així de color fosc, entre marró i negre
i porta a sobre un parell de sorrons molt grans
on després el Toni preguntarem què és el que hi porta aquí, no?
Perquè, esclar, fer tot aquest trajecte,
doncs imaginem-se, gran part del trajecte a peu
i, o de fet, tot el trajecte a peu,
perquè ell va al costat de l'Avanera, no hi puja.
L'Avanera l'únic que fa és transportar la càrrega.
No és clar, és molt passat, s'ha trobat de tot,
dies de pluixa, en fi, dies de vent
i tot això, doncs, hi ha el menjar.
Josep, segur que ha despertat, doncs,
tot i que no són hores,
però també coincideix que és l'hora
que moltes persones surten a esmorzar,
fora de la feina.
Jo imagino que ha cridat l'atenció, no?,
la presència de l'Avanera aquí a la plaça.
Doncs la veritat és que sí,
perquè la gent es va acostant.
ja hi ha els mitjans de comunicació
que estan convocats aquí,
la gent es va acostant,
i a part dels mitjans la gent es va acostant,
i, clar, volen tocar-la, volen veure-la de prop.
Té una singularitat,
i és que només arribar,
que saps que està rebuda
per el tenen alcalde de Medi Ambient, Agustí Mallor,
i llavors el primer que ha fet l'Agustí Mallor
ha estat posar-hi una bandera de la ciutat
i a sobre una adhesió, una enganxina,
on es pot llegir Tarragona capital.
Per on li ha posat això?
A sobre, a sobre mateix.
És com si ho transportés, eh?
A sobre.
I a veure si podem parlar amb l'Antoni,
no sé si ens el deixaran una estona l'Antoni,
que en aquest moment està parlant
per un altre company d'un mitjà de comunicació,
intentarem fer una mica de temps,
a veure si ens l'alliberen,
i podem parlar amb ell,
i ens explicarà com ha anat aquest trajecte,
perquè això hem de recordar
que només és una de les parts
d'un trajecte que és més llarg.
Em sembla que és la sisena etapa
la que està fent en aquests moments,
que l'ha portat fins aquí, fins a Tarragona,
i hi ha previsió que en pugui fer altres més.
A veure si podem parlar un momentet amb ell,
amb l'Antoni.
No, no, no.
Deu estar ocupat en aquest moment, no?
Està molt ocupat.
A veure, a veure,
si ens el deixem parlar un moment aquí.
Perdó.
Em permeteu fer una pregunta?
Un segon, a l'Antoni.
Antoni, bon dia.
Hola, bon dia.
Digue'm.
Com ha anat fins aquí?
Perfecte.
Fins ara no he tingut cap incident,
ni cap cosa greu que explicar,
vull dir, quatre tonteries de camí,
però res.
Sisena etapa,
véns d'Ull de Cona, no, crec?
Sí, jo vaig començar a Ull de Cona
el dia 27 d'aquest mes,
i bueno, ja estic aquí,
vaig arribar a Tarragona ahir vespre.
Què portes aquí, el sorró, aquí dins,
perquè l'hem de portar tot aquí, no?
Bueno, pensa que tinc un cotxe d'assistència,
porto el meu pare amb una autocaravana
que m'espera cada dia a final d'etapa
per dormir jo i per dormir a l'Havanera,
i llavors porto el menjar d'ella del dia
i una tenda de campanya
per si algun dia no acabo alguna etapa i això.
Que menja l'Havanera.
Doncs no la porto excessivament carregada,
perquè no és aquest el motiu, no?
Em pregunten des dels nostres estudis
que què menja l'Havanera.
L'Havanera menja cibada
i menja unes bales a dinavena,
unes bales comprimides que hi han de menjar
pels cavalls, comprimides,
que ocupen molt poc lloc.
Com podríem definir el Guarà català,
aquesta raça autòctona de Catalunya?
Bueno, que no ho sapiguem,
això depèn del nivell del que sàpiga la gent.
Quants n'hi ha a Catalunya actualment de Guarà?
En aquests moments de Guarà
registrats en el llibre de la raça
hi ha entre 100 i alguna cosa.
Però n'hi haurien d'haver ni més de 1.000
perquè estigués fora de perill d'extinció la raça,
per tant encara no arribem a la meitat
del que hauríem de tenir.
Quants anys té l'Havanera?
Ara mateix té 5 anys.
5 anys i està aprenyadeta ja,
una altra vegada.
Ja ha tingut un ruquet
i ara en tindrà un altre, si Déu vol.
Jo me'n recordo abans,
en Toni,
que jo soc d'un poble
i a cada casa pràcticament
hi havia un ruc abans.
Sí, clar,
perquè abans eren els que movien
l'economia de Catalunya
i ara com que no els necessitem
resulta que els deixem perdre.
Així som de llestos, no?
Doncs, bueno,
gràcies a Déu,
si li sabem trobar les utilitats
amb l'esport i amb el lleure,
els rucs encara tenen molt a fer,
si Déu vol,
perquè com a acompanyants
per la muntanya,
per portapès a les rutes,
a les excursions a cavall i a peu,
continua siguent el rei a la muntanya.
On anireu ara tu i l'Havanera
a partir d'aquí de Tarragona,
cap on aneu?
I on finalitza l'etapa?
A partir d'aquí,
d'allò,
la propera etapa
és fins a la Riera de Gaià,
que és a la Voreta,
que és una etapa curta
que me l'havia guardat
perquè no sabia el temps
que estaria aquí a Tarragona.
Llavors,
d'allà cap al Vinyana
i del Vinyana
cap a la Vila Nova i la Geltrú
fins a Barcelona,
Barcelona tinc tot un dia sencer
i d'allà de Barcelona
pel GR6
cap a Montserrat
per acabar el monestir de Montserrat,
si Déu vol i tot,
va bé el dia 12 de desembre.
I amb l'objectiu de sensibilitzar la gent
no és que crissi aquesta raça,
aquest ruc autòcton català
o guarà català,
molt nostre,
no?,
i que l'hauríem de preservar.
Sí,
evidentment aquest és l'objectiu principal.
Primer,
fer donar compte
del perill d'extinció
en què encara es troba la raça
i,
per una altra banda,
i molt important,
que la gent tinguin l'oportunitat
doncs de veure'l realment com és
i no que només el vegin amb enganxines o tal,
no?,
perquè jo veig,
quan em vaig pel carrer,
tothom es queda parat,
oi,
quina burra més grossa,
cony,
si és la qualitat principal
d'un ruc català
que sigui gros,
no?,
vol dir que la gent ho descobreixen
que és gros,
no?,
una cosa,
a veure,
no t'ho preguis malament,
però hi acabes parlant una mica
amb l'Havanera o no?
Te n'enfudràs,
però més d'una vegada sí,
i normalment,
quan es fa el toçut
que no vol passar per algun lloc,
reconsidero,
miro bé el mapa
i quasi sempre té raó l'Havanera.
Aviam,
de fet,
que el Toni parli amb l'Havanera
no és estrany,
l'estrany fora que li contestés
l'Havanera al Toni,
això sí que seria realment
un fet singular.
En tot cas,
en Josep,
li podries comentar al Toni
si així com ha fet el regidor
de l'Ajuntament de Tarragona,
Agustí Mallol,
que li ha col·locat aquesta bandera
i aquesta cosa reivindicativa
de la capitalitat,
altres municipis han estat,
li han fet algun obsequi,
al Roquet,
hi ha col·locat algun fet així singular,
també?
Em comenten que
de la mateixa manera
que aquí t'han posat
aquesta bandera de la ciutat
per reivindicar la capitalitat
de Tarragona,
si en altres ciutats,
pobles per als que has passat
també t'han fet algun obsequi,
regal, atenció?
Sí, sí, sí,
gràcies a Déu.
Mira,
l'altre dia me deixo
passar per Cambrils,
em van fer una arribada
que gairebé
em van fer caure les llàgrimes
en una de les escoles
de Cambrils,
que em van posar,
doncs,
curar 400 i escaig de nens
tots assentadets al pati
esperant que jo arribés
amb una sardana
a tota pastilla
per la megafonia
i jo em vaig donar una volta
a tots els nens
que poguessin tocar la bandera
i de veritat
que quasi, quasi
em cauen les llàgrimes
només a veure
l'alegria dels nens.
I la bandera també,
mira,
guaita-me-tola.
Bueno,
són una mica ploraners els burros,
sempre els hi cauen
les llàgrimes
una mica llaganyoses,
però jo ja me'n preocupo
de portar-los sempre net.
Molt bé,
Antoni,
moltes gràcies
per atendre's,
que vagi un bon viatge,
que vagi bé,
sobretot,
per tu i per ella,
també per la bandera.
Moltes gràcies a vosaltres.
He de preguntar alguna cosa
però no em respondrà,
no?
No,
normalment només parla amb mi
quan anem pel camí.
Això era la Mula Francis
del cinema,
això era la Mula Francis,
Josep.
La bandera no,
la bandera em penso que no parla.
No parla,
no parla,
no, no, no, no.
Mira que desperta't Andrés
això dels animalons
i els roquets
i tot plegat,
eh?
L'hauries de veure,
Jordana,
o sigui,
ara m'agradaria
esticar-hi d'aquí dalt
Molt bé,
Josep,
doncs em penso que tens
un camí no tan llarg
com el del Toni i l'Avanera
perquè total,
d'aquí de la plaça de la Font
al Palau de Congressos
estàs en un no-re.
Doncs anem cap allà,
anem cap allà.
Doncs mira,
et dono aproximadament,
et dono 45, 50 minuts,
entens prou?
Que serà una gincana, això?
Més o menys,
hi ha premi al final.
D'acord?
Fins ara.
Fins ara, adéu-siau.
Nosaltres ara farem
una petita pausa,
molt petita,
i d'immediat saludem
el Francesc Lledó.