logo

Arxiu/ARXIU 2004/ENTREVISTES 2004/


Transcribed podcasts: 1247
Time transcribed: 13d 21h 6m 0s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

que han estat crítiques.
Els hospitals, els centres sanitaris de la capital de Madrid
estan des d'ahir pràcticament col·lapsats
i amb necessitats de sang.
De seguida connectarem amb el director del banc de sang
de l'Hospital Joan XXIII per veure si és necessari
que encara els ciutadans, de manera solidària,
participin en donacions durant les pròximes hores.
Mentre esperem aquesta comunicació amb l'Hospital Joan XXIII,
anem fins a un altre punt de la ciutat,
de nou amb la unitat mòbil.
És hora d'esmorzar.
Milers de persones a aquesta hora fan una petita parada
en el seu horari laboral
i suposo que molta gent comenta encara
les repercussions de l'atemptat d'ahir.
Ho comprem ara mateix de nou amb la unitat mòbil.
Marta, bon dia de nou.
Bon dia, Ricard.
Ens trobem en aquests moments a la confluència
entre la Rambla Nova i el carrer Canyilles.
Com sabeu, un lloc on hi ha molts treballadors
entre l'Agència Tributària, la CEPTA,
també tenim l'Institut Nacional de la Seguretat Social.
És a dir, estem en un lloc estratègic
a l'hora de trobar la gent que s'agafa aquest petit descans al matí.
Com bé deies, el que volem avui és suspensar
quin és l'ambient de treball que s'ha viscut
durant tot el matí,
quines han estat les reaccions en els companys de feina
tot just aquest matí.
Hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Mira, estem preguntant des de Tarragona Ràdio
quin és l'ambient de treball que heu trobat aquest matí a la feina
després dels intentats a Madrid?
Quines han sigut les primeres reaccions amb els vostres companys de feina?
Home, jo trobo que estem tots molt indignats.
Primer, perquè hi ha aquí unes diferències d'informacions,
uns diuen unes coses, altres diuen altres,
i clar, això és una confusió que la gent no ens mereixem.
i no ens mereixem.
I estem tots molt indignats i molt apenats, molt apenats.
I suposo que heu seguit les informacions.
Aquest matí molta gent portava la ràdio a la feina
escoltant darrere les notícies.
Sí, sí, sí, jo sí que l'he sentit i l'he vist, sí, sí.
I tu has estat pendent de les notícies d'aquest matí?
Sí, sí, sí, tant, des de les 8 del matí.
La veritat és que és tristesa i el que ha dit ella,
indignació i, dius mío, això no es pot permetre.
Vingui d'on vingui aquest terrorisme, això s'ha d'acabar.
En paraules o el que sigui, s'ha d'acabar.
Això no pot ser.
Suposo que ahir us devia agafar la feina,
tot el boom de la notícia, podríem dir així,
tot el tractament de primera jornada.
Molta gent comentava ahir a la nit, en especials informatius,
que l'envient a les feines ahir es podia copsar un silenci bastant aclaparador.
Era el vostre cas? La gent comentava?
O més aviat es va quedar tothom com a esturat?
És que, de fet, per exemple, jo treballo en una botiga
i ahir a la tarda gairebé no va venir ningú.
Vull dir, vam estar tota la tarda d'ahir sols a la botiga,
vull dir, perquè la gent estava per una altra cosa,
clar, la gent està preocupada i la gent té un temor.
És que és normal, vull dir, no vam tindre gairebé públic.
Moltes gràcies a totes dues.
Entrarem en aquests moments en una cafeteria que fa cantonada,
on molta de la gent estàvem tot just a la porta de la cafeteria.
ara hi entrarem i preguntarem a la gent que està fent aquesta petita pausa
de la seva jornada laboral.
Hola, molt bon dia.
Estem en directe per Tarragona Ràdio.
Suposo que vostè ha fet una parada per esmorzar de la seva feina
i era per preguntar-li quin és l'ambient que s'està vivint en aquests moments
en el seu lloc de treball.
La veritat és que la gent està molt impactada.
Ahir pràcticament només es parlava d'això i francament impactats.
Suposo que l'ambient i el volum de feina va baixar considerablement,
que la gent no estava massa per res.
Home, a veure, vas fent la feina, no?
Però és que...
Sí, la veritat és que no hi ha paraules per descriure.
Teníem tothom, quasi tots els despatxos, la ràdio posada
i seguint-lo moment a moment, bueno, esgarritats.
I aquest matí, suposo que també heu anat seguint les informacions?
Perdó?
Aquest matí heu seguint les informacions?
Sí, sí, la continuem posada a les ràdios i tot el dia.
Molt bé, doncs moltes gràcies.
Adéu-sau.
Doncs, com veieu, des dels llocs de treball es va seguint puntualment
la informació a través de petites ràdios
que la gent ha instal·lat en els diversos despatxos.
Hola, molt bon dia.
Perdoni, estem preguntant quines són les reaccions a l'atemptat de Madrid.
Suposo que vostè, doncs, igual està en un descans de la feina,
també suposo que ha copsat l'ambient en el seu lloc de treball.
Em sembla que, bueno, que s'han passat una mica.
Jo no sé si són uns o els altres,
perquè ara s'està rumoreixant que si és un, que si és l'altre,
sigui qui sigui, és una veritat, perquè el poble no té culpa.
Vull dir que penso que s'han passat una mica.
Tindrien que ser més forts que abans, ara.
I vostè, doncs, ha seguint les informacions aquest matí, també?
Sí, sí, o sigui, que de moment estic connectat a la tele o a la ràdio,
sobretot a Catalunya Ràdio, que ho fan d'una altra manera més imparcial
i és molt maco i molt interessant.
Molt bé, moltes gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Continuem preguntant si et sembla, Ricara,
a altra gent que està per aquí fent el cafè, fent aquesta pausa.
Hola, molt bon dia.
Estem en directe per Tarragona Ràdio.
Suposo que han parat un moment del seu lloc de treball
per fer el cafè reglamentari d'aquesta hora del matí.
i la pregunta és quin és l'ambient que s'està vivint en el seu lloc de treball
com a conseqüència de l'atemptat a Madrid.
Bé, és un ambient trist, entre altres coses,
perquè tenim una companya que té tota la família a Madrid.
Vaja.
No, no li ha tocat rebre cap dels familiars,
però, doncs, si això ja és prou greu,
doncs, en el nostre cas,
aquesta companya, doncs, està molt més trista
del que podríem estar els d'aquí que ho hem vist només per la tele.
Suposo que ahir, també, si teniu aquesta companya,
vau viure de manera molt directa aquestes primeres hores d'incertesa.
Home, sí, ho vam anar seguint.
Anavem sortint de l'oficina, doncs, per seguir els esdeveniments
i les trucades per telèfon als seus familiars, etcètera.
Sí, sí, s'ha viscut, doncs, d'una manera molt trista, no?,
perquè la situació és realment greu i trista.
Ens comentaven que hi ha alguns llocs de treball
on tenien la ràdio posada tot el dia en els diferents despatxos.
És el cas.
Sí, sí, és el cas.
Vam anar seguint per ràdio, per televisió, els esdeveniments.
I aquest matí suposo que també,
o aquest matí la cosa s'ha va ibagat una mica?
Sí, bueno, aquest matí sembla, doncs, que...
Clar, la situació ja està relaxada,
la gent aquí, ja estem resignats,
i, bueno, sembla que, doncs, la qüestió de l'autoria,
doncs, encara hi ha dubtes sobre quina ha sigut l'autoria.
En qualsevol cas no té cap justificació.
sigui qui hagi sigut, no té cap justificació,
però el que sí que és cert és que, doncs,
els polítics haurien de fer un plantejament sèrio
a partir d'ara que aquestes coses no repeteixen.
Sigui qui hagi sigut.
Els polítics hi tenen molt a dir.
Moltes gràcies. Adéu-siau, bon dia.
Doncs, com podeu comprovar,
la gent, doncs, que ha fet aquesta pausa per fer el cafè,
doncs, que han sortit a la feina momentàniament,
doncs, per prendre-se'l,
seguien molt atentament totes les informacions,
tant ahir al matí com allà durant aquest matí,
i sobretot el que seguien aquest matí
era precisament aquesta autoria de l'atemptat.
No se sap ben bé qui reivindica realment aquest atemptat,
de si és Al-Qaeda o és ETA.
En tot cas, nosaltres continuem preguntant
a altra gent que està fent el cafè.
De fet, la cafeteria està de gom a gom.
Hola, molt bon dia.
Estem en directe per Tarragona Ràdio.
Us volíem preguntar quina ha estat la reacció
a l'atemptat de Madrid, suposo que heu parat de la feina,
quin ha estat l'ambient laboral ahir i avui
relacionat amb aquest tema.
Hombre, yo creo que esto hay que atajarlo ya de una manera
y una vez por todas.
Lo que no se puede estar, muchas manifestaciones,
pero en realidad que no sé, se que se olvida, ¿no?
Cuando pasa el tiempo ya se olvida y punto.
¿Ves de qué piensa?
Hombre, yo creo que n'hi ha com una mica de desinformació,
una mica de poti-poti, que no se sap si han sigut uns
i si han sigut els altres.
El fet és que hi ha hagut una matança, no?
Aquest és el veritable problema.
Però que s'ha de buscar un remei i un culpable,
qui sigui per un culpable.
Suposo, doncs, que heu seguit les informacions molt atentament.
esteu connectats permanentment a ràdios i televisions
o desconegues una mica el dia d'avui?
No, pues a la ràdio o a la televisión, sí,
pero medio de comunicación.
¿Habéis estado atentos desde el sitio de trabajo, también?
También.
¿Y tú?
Sí, jo per televisión.
L'únic que jo anava intercanviant TV3 i la Nacional
i veies com una cosa rara, no?
No ho sé.
No ho tens clar, no?
Què passa, no?
No ho sé, perquè,
amb una banda deien que havien sigut uns,
els altres un altre,
aquí n'hi ha un poti-poti.
I amb això de les eleccions ja se sap que
s'intenta tapar tot,
però aquí el que hem de buscar
era qui ha sigut realment
que ha fet una matança,
perquè aquí n'hi ha 3.000 persones
o el que sigui,
3.000 famílies que estan fotudes.
Moltes gràcies a tots dos.
Molt bon dia.
Marta.
Doncs aquesta era una petita mostra, Ricard.
Déu-n'hi-do.
Hi ha molta gent, no?
Sí, força.
Déu-n'hi-do.
A aquesta hora del matí,
com bé sabeu,
és aquesta pausa pel cafè
de moltes de les oficines
que tenim al nostre amuntat.
Molta gent que s'acosta
comenta amb els companys
a la barra del bar
tot el que ha passat
i, com veieu,
no només al bar,
sinó que tenen totes les ràdios
i televisions engegades
en els llocs de feina
seguint atentament
les darreres informacions
sobre l'atemptat d'ahir a Madrid.
Molt bé, doncs ens retrobem
d'aquí uns minuts en directe
des d'un altre punt de la ciutat
a través de la unitat mòbil.
Parlava Marta Montagut
amb treballadors...