Ara passen quatre minuts i mig d'un quart de dotze del migdia.
Deixem el municipi de l'Espluga i apostem per una altra proposta
per aquest cap de setmana.
Aquesta més a prop de la ciutat de Tarragona,
sense moure's de la comarca,
podem retrobar-nos amb un fragment de la història
de la cultura popular de casa nostra.
Un any més, el Vall de Sant Crist s'ha restrenat a la localitat de Salomó.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic Joan Boronat,
que és l'alcalde de la localitat.
Senyor Boronat, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Si diem un any més, de quants anys estem parlant
que es va recuperar al Vall de Sant Crist?
Bé, el que sí que podem dir és que Salomó ha mantingut sempre viu el seu bany.
En tot cas, a partir del 1972,
hi ha una nova estructura dissenyada per l'Institut de Teatre de Barcelona
i entra dintre l'església.
I llavors es fa interrompudament durant els quatre primers diuenches de maig.
Però amb molt de goig, podem dir que anteriorment el 1965 es havia fet,
el 1954, el 1941, 40, 39, 25, 11, 1, etc. fins al segle XVIII.
Des d'aquell últim impuls que es va fer, com vostè esmentava,
des de l'Institut del Teatre,
ha mantingut la seva estructura, la seva forma íntegra
o s'ha anat incorporant alguna modificació?
No, el que es va fer és potser agilitzar-ho bastant,
ja que el Vall de Sant Crist, en aquestes anteriors versions abans d'entrar a l'església,
tenia una donada aproximadament de dues hores i mitja sobre les dues hores i mitja
i ara s'acaba amb una hora i tres quarts.
Mantenint l'essència principal, que evidentment és intocable,
es va adaptar a l'escenografia per fer-ho dintre l'església
i es va agilitzar bastant, incluint-hi tres comunistes
que narren uns fets fora temps amb la finalitat d'alleugerir la representació.
Del que no hi ha dubte és que en els últims anys,
malgrat aquesta antiguitat en representacions,
és quan el Vall de Sant Crist de Salomó ha agafat un ressò importantíssim
que fa que tots els diumenges no es pugui entrar gairebé al poble, com aquell que diu.
Sí, afortunadament els últims anys i potser també ha acabat d'ajudar,
per una banda el ressò que fan vostès als mitjans de comunicació
i per altra que l'any 1999 la Generalitat de Catalunya
vagi a declarar festes d'adicional d'interès nacional.
Hi ha unes 22 festes arreu de Catalunya d'aquesta catalogació
i per consegut pels salomonencs és una cosa que ens omple d'orgull i satisficció,
a la vegada que també és un repte i un compromís.
Si algú no l'avís, és més que recomanable és una reproducció d'uns fets, d'una llegenda.
Ves a saber, com diu, que explica tota la peripècia d'aquest marcader de Salomó.
Josep Nin, li faria res, senyor Boronat, explicar-nos o recordar els nostres oients breument
en què consisteix aquesta història?
És a partir del 1552 que es troba documentada en visites pastorals la devoció a l'imatge del Cris.
Més endavant es troba en 1670, es troba que el rei Carles II otorga el títol de cavaller a un Joan de Nin,
un descendent del Joan de Nin.
Després també trobem fundada i instituïda en 1691 la confereria el Sant Cris de Salomó
i és el 1709-1715 que Salomó fa la seva capella al Sant Cris.
Després, el 1752 trobem el primer goig i el text d'aquest bany no el trobem fins al 1843.
I aquest bany, doncs, narre el comarcader de la vila de Salomó va decidir fer un viatge a les terres del G
per tal de comprar un carregament de velat.
Allí, i degut a que en tota la zona, doncs, hi havia molta secada.
Allí va trobar una imatge d'un Cris que restava profanada i abandonada.
Es va fer un pacte de l'imatge a comprar-li, si hi venen i el preu fos assenyalat.
El que pesava, es pagava envergent l'imatge.
I davant la sorpresa, aquesta imatge és només pesar 30 monedes.
El Mohamed, en principi, en crèdul, doncs, es nega a donar aquesta imatge.
Llavors, el mercader apel·la la justícia al rei, es fa la pesada davant del rei i, novament, pesa sols 30 monedes.
Per tant, doncs, la trobada i la portada a la població de Salomó d'aquesta imatge és en grans tets el que relata aquest ball de Sant Cris.
I ho relaten, doncs, tot un seguit d'actors, d'actrius, de personatges. Fins a quants, aproximadament?
Sí, un centenar llarg de personatges són els que donen vida any a l'any a aquest ball de Sant Cris.
Quina és la durada aproximada de l'espectacle? Abans ens deia que s'havia anat retallant al llarg del temps, per raons òbvies.
Hora i tres quarts.
El que és molt interessant és, si li sembla, parlar des del punt de vista més pràctic,
perquè aquell que no hi hagi vist una representació del ball de Sant Cris, la veritat és que val la pena.
És un espectacle realment extraordinari dins del que és la tradició de la cultura popular.
Dic que hem de ser pràctics perquè hi ha moltes persones que hi van,
per tant, fora interessant fer una reserva prèvia.
Com articulen tot aquest tema de les entrades, de les arribades, tot plegat?
Parli-nos d'aquest aspecte.
És recomanable, doncs, si algú té...
En fi, vol venir, cosa que ens en agrarem molt,
però que faci la reserva al telèfon 977-62-90-58.
Repeteixo, 977-62-90-58.
Atès que la representació es fa dintre l'església i l'afonament és molt limitat,
només hi caben unes 270-280 persones.
Recomanem, doncs, que prenguin aquesta precaució.
I posats a fer recomanacions, vostè, que és alcalde de Salomó,
quasi convidar-nos a que ens hi quedem, no?
Perquè allà també podem quedar-nos a dinar, tot plegat, no?
Si teniu un cotxe d'un dimenge d'aquests de maig,
venir a Salomó, lo lògic és que acabeu,
almenys fins al migdia, gaudir d'aquesta oferta gastronòmica
amb els 5 restaurants, tots 5 suficientment acreditats.
I han passat tot el dia, Salomó.
I han passat tot el dia.
Molt bé, senyor Joan Boronat, alcalde de Salomó.
Gràcies per atendre la nostra trucada
i recordar-nos que al llarg de tot aquest mes de maig,
un any més, es representarà el Vall del Sant Gris.
Moltes gràcies i bon dia.
Gràcies a vostès.
Adeu-siau.
Vinga, adeu, bon dia.