I aquí seguim, després d'aquesta petita pausa al matí de Tarragona Ràdio,
tot conversant amb Francesc Bustos, de la botiga El Negrito i la Negrita.
Francesc, bon dia.
Bon dia, bon dia a tothom.
Ara fa un moment parlàvem amb la Roser, amb el Joan,
arrel d'aquestes exposicions que inauguraran divendres,
de tots aquests elements que des del punt de vista artístic,
però també des de tot aquest merchandising,
en el millor sentit de la paraula que genera la festa de Santa Tecla,
doncs que va increixent, que cada any s'incorporen més elements.
El Joan ens parlava d'aquesta sèrie de castells de plom,
que en principi diu que ja veurà si comercialitza o no, s'ho ha de pensar.
La Roser sí que ho té claríssim, que això de les tacletes i dels elements de la festa,
d'aquests dibuixos, d'aquests nens, aquesta nina s'ha de comercialitzar
per continuar donant empenta i alegria a la festa.
I és que el Francesc l'han convidat perquè jo crec que hauríem de fer una miqueta d'inventari,
què et sembla?
De tot el que tenim relacionat amb la festa.
I a vegades, després de 18 anys de fer producte, sempre falla, no?,
però vull dir, sí, que podríem fer inventari.
Nosaltres vam ser els primers que vam fer unes figures relacionades directament
amb el nom de la botiga, que eren el Negrit o la Negrita, molt maques.
I després vam fer la primera samarreta així, diguéssim, turística de Tarragona.
Vull dir, i a partir d'aquí hem anat fent des de fa 13 anys que fem mocadors
per participar en la festa, per ser de la festa.
Després fem samarretes més o menys cada any amb diferents temes.
El dels nanos...
Sobretot tenim totes aquestes de nanos i d'aquestes de les...
ens anem d'animals, diguéssim, d'alguna manera, de la festa.
Sí, del bestiari.
Al bestiari tenim unes samarretes per canalla, no?, allò d'un o dos anys
que els pares s'adaleixen, no?, de veure aquelles samarretes de color vermell,
de color groc, colors vius pels nens, perquè a vegades les samarretes
de les festes oficials, per dir d'alguna manera, són més aviat serioses
i per gent gran, no?, vull dir que aquestes altres estan fetes
expressament per la canalla d'un o dos anys, vull dir, allò que encaixi...
Que els pares s'hagin dissatisfets, no?, que en definitiva també els...
A banda de les oficials, que també les teniu.
Ah, exacte, que estan molt bé, sí, sí, això també col·laborem.
Abans de continuar amb tot el que tenim ara, és que m'ha fet gràcia
quan has recordat això que vau ser dels primers establiments,
per no dir el primer que vau fer aquests elements del negrito i la negrita,
que jo recordo que van impactar moltíssim, que arribava l'aniversari d'algú
i regalaves un negrito i la negrita i quedaves molt bé, eh?
Home, és que en aquell moment ho vam fer...
No hi havia d'això, aleshores.
No hi havia, i llavors vam fer un escultor molt bo que hi havia a Olot
i a partir d'allí vam fer moltes reproduccions, vull dir que va tindre molt d'èxit la peça
i després vam col·laborar amb un artista que hi havia aquí a Tarragona
que va fer tots els caps grossos, aquells petitets tan macos
Ah, sí?
que ara ha desaparegut perquè, bueno, s'ha desaparegut, se n'ha anat a viure a Andorra
i llavors ja van treure còpies, ja va d'allò, però els inicials, els primers,
que eren molt ben fets i molt ben pintats, els vam vendre a nosaltres, els va fer ell, però els vam vendre a nosaltres.
Home, començament era sobretot gent de Tarragona, que comprava aquests elements,
però després ja, afortunadament, i abans ho comentàvem, el souvenir de Tarragona
comencen a ser aquests elements més macos, no?
Ha millorat, ha millorat molt, home, és que abans aquí es venia, doncs, l'Andalusa, la Castanyola...
El Torero...
El Torero...
Les banderilles...
I ara això, home, si vas per Salou ja et trobes algú que està ple.
Home, i els barrets mexicans?
També, també.
Què dius dels barrets mexicans com a souvenir de Tarragona o de Salou?
Home, hi ha alguna botiga típica de Tarragona que també és bonic que se mantingui,
perquè, home, vull dir, també forma part de la nostra història, eh?
Forma part de la nostra història, però, bueno,
els d'altres hem de mirar que les modernes també tenen dret a tindre algun souvenir.
Si van anar a Nueva York o a Londres, aquests llocs punteros, no?
A París o a Barcelona, que també ho és,
doncs, vull dir, també interessa que tinguin algun souvenir modern.
Si mirem cap aquest estiu, que encara no l'hem deixat enrere, però, vaja, el gruix turístic,
què és el que es ven més al turista, Francesc?
Per curiositat, de la ment tarragoní, eh?
Allò de la samarreta turística, què dius?
Sí, el turista jo classificaria en diversos temes, no?
El turista ve del seu país i quasi sempre tenen de tot i, per desgràcia, tenen bastant el que tenim nosaltres, no?
I llavors, vull dir, hi ha el turista nacional que va fer turisme a l'estranger a casa d'algú i va el portar un present, no?
Aquest turista sí que és el que compra souvenir de Tarragona i aquest porta samarretes, per exemple, és el que més.
També hi ha qui compra vanos, per exemple, si el regal és per una senyora.
I després també hi ha una col·lecció de ceràmica molt maca i de vidre, que hi ha uns elements de Tarragona,
que són els dibuixos, per exemple, de perfil de Tarragona, que hi ha unes tasses, els mucs aquells famosos, vull dir...
Hi ha una sèrie de peces que, si s'ha d'anar amb alguna casa, vull dir, la gent pensa, bueno, la samarreta pel noi,
el vano per la mare, la tassa o el plat o el no sé què, o sigui que hi ha un conjunt de peces que es venen.
És a dir, normalment, el turista, si no és un turista d'un nivell, com diríem, d'un nivell bo, no econòmic, sinó...
Sí, i cultural.
Exacte, de cultura, doncs llavors aquesta persona, vull dir, vulguis o no vulguis, ja té un criteri per comprar, no?
Els altres no compren gaire.
Tota la vida les grans ciutats sempre han tingut aquests elements de souvenir bo, de qualitat, i no parlem de diners, no parlem de quantia econòmica.
No, no, no, perquè hi ha peces boníssimes, vull dir, que no hi ha problema, vull dir, que hi ha peces boníssimes i barates.
Aquestes mateixes que et dic de ceràmiques són barates, però la presència està molt ben presentat, està molt ben encaixat, vull dir, una peça maca.
Ens hem deixat un element d'aquells tipus torero, flamenca, que és l'art de vara d'arabastre.
Sí, home, aquesta peça...
Aquest és un clàssic, també.
Aquesta peça és que encara de vara...
Encara no, clar, amb la cosa del patrimoni, això ha ressorgit, però abans es feien cosetes d'arabastre,
i tant, i la torre de Cipions, vull dir, no, no, bé, eh.
Em agrada el més arregladet que hi havia, aleshores, també, si sortien del Montereu.
Sí, home, he dit el que acab era bastant digne, perquè si t'hi fixes, vull dir l'alabastre,
perquè aquí el tenim una mica despreciat, però si tu vas a Itàlia, per exemple, a Florencia,
i tots aquests llocs, l'alabastre el cuida moltíssim, i si te'n vas, per exemple, a Sòria i aquests llocs que l'alabastre el tracten diferentament que nosaltres,
fan làmpares de disseny, fan... és maquíssim, l'alabastre és una peça... i bueno, la prova la tenim a l'altar major de la catedral, vull dir, és tot d'alabastre, vull dir, que vulguis o no vulguis.
Reivindicarem l'alabastre, segur que els que esteu ficats en aquest món us inventareu algun element d'alabastre...
Sí, t'hi ha de quedar a serral, a veure què et busca.
I el posareu en llançament.
Francesc, aquesta setmana ja tothom, poc o molt, s'està preparant per la festa, ja tenim el fons d'armari més o menys preparadet,
com que se sua la festa, doncs escolta, hem de tenir vàries samarretes, eh.
Fem servir la d'altres anys, per això veus de vegades, mira, porta-la de l'any passat, escolti, és que me l'hauré de canviar, no?
No puc tenir tants exemplars de la d'enguany.
Ara, per ara, la gent que va buscar la samarreta, el mocador...
Sí, i el barret, ara veiem haver algun barret, que clar, és l'últim element que potser fa falta,
però no, la samarreta, jo crec que vull dir, aquest any ha sigut un èxit,
i a partir del mes de... o sigui, a partir de Sant Magí,
quan jo diria que a la vigília no quedaven samarretes, almenys a la nostra botiga.
Tan bon punt, es presenta, després ja comença a estar...
Sí, hi ha un impàs aquest que la gent se posa nerviosa, que no veu samarretes,
i diu, i no tenen, i no en queden, i no sé què, i la meva talla, sí, sí, ha sigut algú...
Que en teniu, encara?
Que va.
Ja no, aquí a l'estant encara queden, que veiem com van venent a les persones,
però hi ha establiments que ja no en tenen, de samarreta.
A la botiga fa dies que no en tinc, bueno, dies, jo crec que van quedar dos o tres després de Sant Magí,
i en teníem, no sé, un 250, un disbarat.
La samarreta de les festes, amb aquesta víbria estupenda que tenim en guany,
amb el fonsa negre, que afavoreix molt el negre, ja saps tu, que últimament ens ha quedat molt bé.
Sí, sí, els que tenim una mica de problemes físics, estilitza.
Diuen que prima, però calla, això és com la tele, que diuen que engreixa, eh?
Cadascú té el que té.
Alternatives per anar canviant, eh?
A la samarreta oficial de les festes, que ens aconselles?
Per les senyores, pels senyors, pels joves més grans, que ens afavoreixin.
Aquests que comentàvem abans de la canalla, que són maquíssims, de colors així, vius,
grocs, vermells, blaus, tots aquests que tenim els gegants, les bestiari, tot això,
després, per grans també tenim d'aquestes, hi ha en color més seriós, de color verd, de color blau,
però dels mateixos elements, hi ha tots els gegants, després hi ha el bestiari,
hi ha diferents elements per poder participar a la festa amb alguna cosa que sembli un traje.
Déu-n'hi-do.
Aquest va amb traje de festa.
De fet, tenim una per cada dia de la setmana, si volem, eh?
I de mocadors i de tot.
Podeu anar canviant.
I els mocadors també són molt macos aquest any,
que ens han fet uns artistes de Pamplona especialistes en...
amb el tema, vull dir, que hi ha tots els gegants,
vull dir, color vermell, que sempre l'hem fet vermell nosaltres,
vull dir, color llamatiu, vull dir, maco.
Cada any heu d'encarregar més peces, més quantitat de peces?
Sí, tenim una sorpresa preparada,
que tenia que sortir ara per a setembre, però ens ha fallat el productor,
i sortirà, si podem, el Nadal.
Una peça pels modernos.
Pels modernos, o sigui, que esperem que surti...
Pels modernos, muy modernos.
Muy modernos, i pels que vulguin sentir-se modernos.
I dius per Nadal?
Crec que sortirà per Nadal.
Doncs estarem en contacte, ja hauràs de venir a la ràdio i explicar-nos-ho.
Sí, sí, ara ens has deixat allò, eh?
Ja es portaré una mostra quan estigui,
perquè no es pot dir mai això que molts artistes que són productius,
però a vegades no produeixen prou,
doncs sortirà, espero que surti, eh?
Vull dir, una cosa diferent,
i crec que, vull dir, encaixarà bastant.
Doncs esperarem la novetat.
Ara ens quedem amb tot el que tenim,
tot aquest aparell que hem repassat amb el Francesc Bustos de la botiga,
el Negrito i la Negrita,
que li agraïm molt que hagi vingut, gràcies, Francesc.
Molt bé, a vosaltres, ja ho sabeu,
disposats a obrir i atendre's a la botiga.
Encantats, bona festa.
Igualment.
Adéu-siau.
Adéu-siau.