Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!



Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!


Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
ald freedom!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
These!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
l'estafeta
als més joves
perquè la tasca que està feta
a Vilaseca, si els joves, no tindrà
continuïtat i jo crec que sí, que tenim
un reliu bo.
Vostè, en alguna entrevista,
veig ara mateix una entrevista a La Vanguardia,
que li va fer Begoña Florian
quan encara era La Vanguardia. Vostè
diu que alguns no creuen en la qualitat musical
que hi ha a Vilaseca.
És cert, perquè
és un poble
relativament petit,
14.000 habitants,
i no sembla
que puguem
entendre el que tenim,
però això és la tasca
d'un treball continuat
fa més de
30 anys,
perquè ha començat
amb el Corsà de l'Esteve,
i si anem molt lluny, encara més lluny,
a Montpellier, en el segle XIX,
hem vençut
vençut en un concurs, en un cor de Vilaseca.
Un cor de Vilaseca, eh?
Sí, amb Montpellier.
Llavors,
el treball conseqüent,
el treball
mantingut
amb
amb una política
coherent de part de les autoritats municipals,
ha fet que estem orgullosos
de lo que tenim a Vilaseca
i de la qualitat que tenim.
I jo crec que el fet
que estem al segle XXI
i que Vilaseca,
el seu conservatori,
té
música antiga,
salsa,
música
tradicional,
catalana,
i la música clàssica,
hem fet
interessant
per
comprendre
el que s'ha fet a Vilaseca
i se farà.
Fixi's que jo
li volia preguntar,
perquè a veure,
vostè,
tant vostè,
ja siguin solitari
o acompanyat pel seu germà Cecilio,
han donat la volta a mig món,
han actuat
en els millors conservatoris,
en els millors auditoris del món,
i anava a preguntar
per què
s'han quedat a Vilaseca,
però clar,
ja m'ho està respondent,
ja m'està
mostrant
aquesta
devoció
que té pel poble,
on, per cert,
el seu basavi,
com vostè,
és d'allà,
és de Vilaseca.
És una mica estrany,
perquè
jo penso que
és un,
potser la educació
que hem tingut,
por què no,
els ideals que tenim,
el fet de
construir
una cosa nova,
de transmetre
la experiencia
sense cortàpissas,
i el fet
de tindre les manes llures
per tocar,
per fer concert,
i tornar a la terra
i continuar a treballar.
Això ho ha fet
que,
encara que
Vilaseca
no sigui Barcelona,
jo sempre,
clar,
no,
no ho desmereixo
de Barcelona,
ni més,
Barcelona és Barcelona,
però
aquest fet
creatiu
que
ens ha permès
de treballar aquí,
per mi
és més important
que moltes coses.
Un músic
està en constant evolució,
no?
permanentment evolucionant,
hi ha alguna peça
que encara no hagi tocat?
Poques,
però que li representi
un repte,
vull dir,
alguna que digui,
aquesta,
aquesta la vull tocar
algun dia.
Exacte,
me queda una,
que la estic treballant,
que és el
Motto Perpetuo
de Paganini,
però jo crec que
l'any,
el proper any,
la faré.
Però són peces,
una mica,
la revanxa
del temps
d'estudiant,
que
han hagut
altres peces
que ja han sigut
tocades
i
l'he passat el compte,
aquesta encara no,
però penso que,
però no.
què recorda
d'aquells temps
d'estudiant
tant a París
com a Moscou?
Hi ha algun fet,
no sé,
que l'hagi marcat
i que recordi,
perquè també,
clar,
ha estat
aprenent amb els millors
professors del món,
tant a l'època de París
com a l'època de Moscou.
Què recorda
d'aquells temps?
Alguna cosa
que l'hagi marcat
especialment?
A Moscou
m'ha marcat
el germà
que hi havia
entre els estudiants
de violí,
la comunicació
que hi havia.
Jo he après,
no pot ser més
que amb l'oistrac,
però
he après molt,
molt amb ells
i el suport
que te donaven
quan tenies
la moral
de caiguda.
Quan
jo me recordo
que era petit,
ella tenia 17 anys,
i un dia
he volgut
prendre una cigarrota
i mai havia fumat
i mai he fumat
i hi havia un amic
búlgar
que tenia 26 anys
i m'he dit
què fas?
Això no has de fer-lo.
I no he fumat
i aquesta
fraternitat
m'ha marcat
penso jo
i m'ha marcat
encara
els anys
que he estat
fora de Cuba
i per això
és que
treballo
quan me demanaven
si jo
m'agradava
ensenyar
jo deia
jo no sé
si m'agrada
ensenyar
però
he d'ensenyar
perquè jo no vull
que
els alumnes
els estudiants
de violí
passin
pel que he passat
viure
tants anys
fora de la seva terra
per aprendre
millor
treballar
i després
clar que
s'han d'anar fora
però
no tants anys.
M'han té contacte
vostè va sovint a Cuba
suposo que tan sovint
com pot
perquè la seva agenda
és molt complexa
té moltes actuacions
té moltes responsabilitats
tant al Conservatori
de Vilaseca
com també
les seves pròpies actuacions
i va tant com pot
suposo
com veu la realitat
del seu país
d'aquí estant?
La realitat
en aquest moment
musicalment
el país
s'ha refet
després de la gran crisi
de la caiguda
del mur
de Berlín
i en el punt de vista
artístic
del punt de vista
polític
que és un altre tema
o és molt complex
però
en principi
en l'art
es manté
la qualitat
que s'ha adquès
en aquests
46-47 anys
jo
encara que
tinc l'agenda
molt cargada
però
com per mi
és una prioritat
Vilaseca
també
les alumnes
de Cuba
tenen
una prioritat
per
alli baix
d'una manera regular
dos o tres vegades
a l'any
Abelio Tiles
un home
que a mi m'han dit
que vostè té fama
de ser molt treballador
de fet
vostè té fama
de ser molt treballador
m'han dit
que don una mitjana
de quatre hores al dia
és veritat
ara pot ser una mica
més
de mitjana
quatre hores i mig
de vegades menys
però
si se treballa
en tants fronts
s'ha de trobar el temps
si no
és un afeccionat
ara ve la pregunta difícil
eh
què li aporta personalment
la dedicació a la música
a vostè
la realització
la realització
la realització
personal
el poder
donar
curs
als meus sentiments
sense que la gent
se donen compte
i jo m'ho pot
m'ho permet
de dir tot
el que sí
i jo sé
el que estic dient
però a les altres
no m'ho agrada
però a mi
m'ho realitzat
i m'ho fa
m'ho fa
descargar
el que tinc dintre
sense que les altres
s'apiquen
i jo
i estic content
de ser músic
molt content
i agraeixo
als meus pares
que
hayan fet això
s'han sacrificat
per donar-nos
de parlar
que tinc un germà
un bon músic també
s'han sacrificat
per nosaltres
i han fet
tot el possible
perquè nosaltres
nos realitzem
com a artistes
gràcies
Evelio Tieles
ha estat una tèntica
ple de conversar
avui amb vostè
demà aquest concert
a dos quarts de deu
del vespre
a la sala
de pare
d'Antoni Soler
del Conservatori de Música
d'Evilacet
en aquest homenatge
que vostè ho ha fet
totes aquestes persones
amb les que ha compartit
espai, temps
i sentiments
al llarg d'aquests
darrers vint anys
i li agraeixo molt
aquesta entrevista
moltes gràcies
fins molt aviat
gràcies
que vagi bé
Música
Música
Música