Senyora, hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Pràcticament, com dèiem, ha passat ja un mes de les primeres classes
que van tenir els alumnes de la universitat.
Tot bé? Algun problema? Han notat alguna incidència destacable?
No, no, tot ha començat amb normalitat.
Els primers cursos, el primer curs va començar el 15 de setembre,
els segons havien començat majoritàriament el 20.
Estem canviant el calendari i això no es pot fer de cop,
perquè hi ha examens de setembre previstos,
hi havia examens de setembre previstos,
però l'anticipació era difícil
i s'ha fet bàsicament amb els alumnes de primer
que no tenien convocatòries pendents.
L'any que ve intentarem avançar-ho més,
perquè el nostre objectiu, que ja ho farem en guany,
és que el primer quadrimestre s'acabi pel Nadal.
Així, durant les vacances, hi ha un període
que permet als estudiants estudiar,
ho ha allargat una mica més,
i no es trenca el ritme com es feia abans,
que es feia unes classes, vacances de Nadal,
dues setmanes de classe i després començaven els exàmens.
Això era una pèrdua de temps,
les dues setmanes no funcionaven bé.
avançant una mica el calendari,
com hem fet en guany,
una mica més encara,
doncs el curs funcionarà millor.
És a dir, que els exàmens
es farien just després de les vacances de Nadal
i després ja començaria el segon quadrimestre.
Ja començaria el segon quadrimestre,
en el qual tot se sincronitza millor
i entenem que funciona més bé el ritme escolar.
I això ho volen aplicar ja al curs en 2005-2006?
Això ho farem en guany,
aquest any s'acaben les classes abans de Nadal
i després de Nadal es fan els exàmens.
Per això hem començat el 15 de setembre, el 20,
abans començàvem després de la festa major,
ara hem començat abans de la festa major.
És un problema perquè la festa major aquí dura molts dies,
però no es podia fer d'altra forma.
El nou curs també suposa l'estrena d'alguns edificis,
d'algunes infraestructures importants,
el campus assalades,
tenim el nou edifici de química i enologia,
el funcionament també aquests primers dies...
Home, ha estat complex
perquè són molts metres quadrats
que s'han posat en funcionament,
aproximadament, no t'ho dic de memòria,
uns 15.000 metres quadrats,
i això és bastanta superfície.
Les obres s'han hagut d'acabar durant tot l'estiu,
han estat treballant juliol i agost
sense parar cada dia,
i nits també les empreses subcontractades,
contractades per fer això,
i al final s'ha pogut començar el curs,
que era l'objectiu,
tot no està en condicions òptimes,
però progressivament ho anirem fent.
Era la manera...
No es podia fer el trasllat fora de l'estiu,
traslladar tots els laboratòris
de les facultats experimentals és complicat.
Hi ha hagut empreses de mudances
que han estat traslladant,
i encara estan traslladant ara durant tot l'estiu,
tres mesos ha traslladat,
i això ha volgut dir parar els treballs
d'investigació dels laboratoris,
de la gent que està fent recerca,
els alumnes de doctorat, els professors,
i hem pagat el menys temps possible,
però així tot hem estat un mes,
un mes i mig de parada d'activitat.
Això es pot fer a l'estiu,
coincint, la gent se pot programar les vacances,
però no es pot fer durant la resta de l'any.
Jo començàvem ara,
doncs havíem d'esperar un altre curs,
un altre curs, un altre any.
Vam prendre la decisió de fer-ho,
ha sortit tot bé, gràcies a Déu,
i mira, ja ho hem pogut aconseguir,
que és un dels objectius que teníem sobre la taula.
Amb aquest traslladat,
el campus de Sassalades continua augmentant,
per dir-ho d'alguna manera,
continua creixent.
Què queda encara per fer a Sassalades?
Home, ara estem acabant l'urbanització,
que encara hi ha màquines per dintre.
De la part científica i tecnològica,
les plantes pilots s'estan construint,
és un difícil que s'està fent de l'estructura,
les plantes pilots són uns espais de les escoles d'enginyers
que tenen màquines més grans del normal
i, per tant, que necessiten unes instal·lacions específiques.
Això ho fem al costat de l'escola d'art.
Tardarà uns mesos encara en acabar-se aquest projecte
i l'urbanització està en fase de construcció.
Nou, falta fer un auditori,
un auditori gran,
perquè quan la Facultat de Ciències, Educació i Psicologia
es traslladi, quedi allí un espai en condicions
i una connexió dels eularis,
això és una cosa més tècnica, petita, diguem.
Per tant, el campus està bàsicament fet.
Ara hi ha uns 5.000 estudiants allí,
molts professors i personal de missió i serveis,
és una concentració important de funcionament universitari.
I això que quedava per fer està ja previst, pressupostat?
No, no, ara estem pendents del proper pla d'inversions
de la Generalitat, són les coses que estem als serrells,
on ha d'entrar el finançament de la Facultat de Lletres,
aquestes coses pendents i per nosaltres hauria d'entrar
al trasllat de la Facultat d'Educació i Psicologia
també al campus centre.
La Facultat d'Educació i Psicologia
ara està al campus de Sassalades, està bé,
però amb un edifici que es va fer als anys 50
i per tant amb moltes mancances s'ha de fer nou
i l'hem de fer al costat de jurídiques i lletres,
que és on té sentit per nosaltres fer aquest edifici.
5.000 estudiants de Sassalades vol dir el 40 o més del 40%?
Sí, aproximadament el 40% d'estudiants.
Una altra part important dels estudiants
està en el campus centre, menys encara,
hi haurà més amb el trasllat de la Facultat de Lletres?
Quan estic a Lletres i l'altra,
Lletres i Infermeria i Educació i Psicologia,
amb tots els estudiants de Terragona
estaran a dos campus,
es quedaran els darrers, que són un 30% aproximadament,
són 30, 30 i 40, més o menys.
Parlem, doncs, del campus centre.
Com està el tema de Lletres?
Sembla que tira endavant.
A veure, hi ha dues parts que han fet els acords corresponents.
Fins ara han pres l'acord a la universitat,
que és el fàcil, diguem, perquè ens ho paguen,
no ho podíem acordar amb una certa facilitat.
Fa poc va prendre l'acord al Consell d'Executiu de la Generalitat,
que no estava pres.
Com que és una plurianualitat,
requereix un acord al Consell d'Executiu,
hi havia un conveni firmat,
però sense l'acord de la plurianualitat no era suficient.
no sé quin dia va ser, però va ser a finals de setembre,
em sembla que es va prendre l'acord per part del govern.
I ara estem pendents que l'Ajuntament ratifiqui el conveni.
Espero que ho facin els propers dies.
L'acord polític ja és des de fa molt de temps.
Nosaltres tenim ja fet el projecte de l'estructura de l'edifici,
i per tant, quan es signi aquest conveni,
traurem a concurs el projecte.
I quan podria ser, doncs, una realitat?
La nostra intenció és que el curs 2006-2007 comenci el nou edifici.
Jo crec que tot està, si tot va normal,
es pot començar sense cap problema.
És un any i mig per fer les obres,
i per tant, per fer el trasllat i tot plegat.
Després del trasllat de lletres,
al campus centre aniria a infermeria?
No, a infermeria es fa simultàniament amb lletres.
Al final hem fet el projecte conjunt,
perquè l'infermeria és relativament petit i cap bé,
i es traslladaria conjuntament amb la facultat de lletres
a l'estiu del 2006.
Quedaria, per tant, Ciències de l'Educació i Psicologia?
Quedaria Ciències de l'Educació i Psicologia a Tarragona
per traslladar,
i jo crec que arreu s'ha de fer la nova facultat de Medicina,
s'ha de treure del casc antic
i posar-la al costat de l'Econòmica.
Hi haurà diners, doctor Arola, per tot això?
Ho dir perquè en els seus últims discursos
ha donat a entendre un to molt més optimista
pel que fa a les aportacions
de l'administració del govern de la Generalitat.
De despesa corrent, sí, les coses van millor.
Aquest any ens han pujat un 15% del pressupost,
però, per tant, bastant per sobre de l'IPC i estem contents.
I suposo que aquest increment
continuaran els propers anys progressivament.
Per tant, ens podrem posar a to.
Que estàvem, com m'he dit algunes vegades,
aquí molt per sota del que és la mitjana.
Érem la universitat que rebíem menys diners per estudiar
i, per tant, calia un esforç per part del govern de la Generalitat
que aquest govern ho s'ha pogut fer.
Nosaltres estem molt contents de com estan funcionant les coses
a nivell econòmic.
El tema d'inversions va a part, és un pressupost específic.
No hem començat a negociar amb el govern el nou pla d'inversions.
De fet, no s'ha de fer fins al 2005,
perquè l'actual acaba el 2005.
El conseller Solà va dir que ho volia anticipar
i, en lloc d'acabar el 2005, acabar ara
i, per tant, començaria un nou pla d'inversions.
Si ho aconsegueix tirar endavant,
només serà una bona cosa per nosaltres,
perquè podrem, tot això que ara estem dient,
veure un horitzó més proper.
Hem parlat del campus centre i del campus assalades,
aquí a Tarraona,
que seran on aniran algunes de les facultats en el futur.
Això vol dir que alguns espais que ara ocupen aquestes facultats,
aquests estudis, van quedar en buit.
És el cas de Química,
una part de l'edifici, en fi,
tan conegut de la plaça Imperial Tàrrec
o d'on s'està buit,
que m'imagino que ho poden aprofitar ara temporalment els de Lletres.
Poc, perquè no podem mantenir dos edificis alhora.
Químiques ha canviat de lloc i enologia també,
i la neteja, la llum, el manteniment s'ha de fer igual.
Per tant, quan deixem un edifici buit,
a la plaça Imperial Tàrrec,
la intenció és, en plantes senceres,
tancar-les i no utilitzar-les.
Algun espai sí que oferen servir els de Lletres
per les necessitats que tenen perentòries
d'utilitzar algun espai adicional,
però no la majoria.
És a dir, les aules i els laboratoris de Química
estan tancats ja?
Bàsicament sí.
Ara estan mig desastres,
plens de runa,
però sí, estan per tancar.
I enologia, què faran?
Perquè allà hi havia la intenció
de portar serveis administratius, no?
Enologia hi portarem els serveis administratius.
Serà un edifici d'atenció als estudiants
i als professors de la universitat,
o sigui, a la comunitat universitària,
on hi aniran a fer totes les gestions
que necessitin.
Els estudiants,
quan s'hagin de fer un Erasmus
o quan hagin de negociar una beca
o la preinscripció,
o aquestes coses que han d'anar a fer
al rectorat o per les facultats,
i per tant disperses,
les concentrarem totes a les esclarisses,
igual que les gestions de professors
per recerca,
per tot el que necessiten els professors
de contacte amb la universitat.
Em sembla que és una manera
d'optimitzar els recursos,
d'aprofitar un edifici que és interessant
i que tenim bastant arreglat,
i per tant que el cos de transformació
és relativament senzill.
La nostra intenció era això,
no fer-ho a les esclarisses,
sinó fer-ho al Jaume I,
però com que vam fer l'acord amb l'Ajuntament
de renunciar a l'espai aquell
a canvi d'un volum edificable
o superior als campos, centres i assalades,
i a més a més,
perquè allò no tenia altra sortida que aquesta,
l'opció de fer-ho a les esclarisses
és una opció també vàlida,
és una manera d'aprofitar una inversió feta,
d'utilitzar un espai
que és molt cèntric
i per tant que té fàcil accés
per part dels membres
de la comunitat universitària
dels dos campos,
tant al campos centre
com al campos assalades,
home, no està al costat,
però amb autobús o amb cotxe
s'hi arriba amb facilitat,
per tant per anar a fer gestions
està bé.
Aquests serveis d'ons
aquí al Carrer Ramon i Cajal
quan seran una realitat?
En pocs dies?
En poques setmanes?
No, no, no,
no perquè això se requereix transformar-ho,
el que era analogia
estava pensat per analogia,
encara s'està acabant de desmuntar,
hi ha màquines
i algunes coses tècniques
que encara no s'han traslladat,
a poc a poc s'està anant,
l'urgència ha fet,
ara s'està fent les altres coses secundàries
i en quan estigui buit
nosaltres estem fent el projecte
de recondicionament de els espais,
començarà i jo diria
que durant el curs,
durant aquest any 2005,
abans de l'estiu,
si tot va normal.
Ara recordava que aquest edifici
de serveis,
de gestions,
adreçats als estudiants,
en principi,
la universitat el volia fer
davant del rectorat,
allà on s'està fent el pàrquing,
un pàrquing que,
segons les informacions
de l'Ajuntament,
ara entra ja definitivament
en una nova etapa
perquè s'acaben
les excavacions
i es tracta ja
de començar
a muntar
el pàrquing.
Això sembla.
En fi,
s'acabaria...
Això sembla,
sí,
un llarg suplici,
un suplici que ha durat
dos anys i mig
aproximadament,
això va començar,
si no estic equivocat,
a l'agost del 2002,
les obres,
estem a l'octubre del 2004,
portem bastants mesos
de tortura,
ara ja no fan tan soroll,
l'última setmana
ha baixat la...
Ja veurem,
sembla que sí,
que estan posant ciment
i, per tant,
sembla que la cosa
està ja en una altra fase.
Per acabar amb el tema
d'infraestructures,
una que no és competència
directament de la universitat
però que d'alguna manera
li afecta,
a mig camí entre el campus
centre i el campus
de Sassalades
sembla que definitivament
es construirà
l'escola oficial d'idiomes
entre l'Avinguda Catalunya
i l'Avinguda d'Andorra.
Això, com a mínim,
és l'acord al que han arribat
al principi d'acord
el govern de la Generalitat
i l'Ajuntament de Tarraona
i tot això després,
en fi,
d'un llarguíssim camí
recorregut
en el qual la universitat
també hi havia estat implicat.
De fet,
el rector gairebé sempre
li havíem de preguntar
en les entrevistes
a Tarraona Ràdio
pel tema de l'escola d'idiomes.
Hi havia d'anar a Sassalades,
s'havia de quedar a la Rambla,
en fi,
va haver-hi un llarg debat,
va haver-hi altres opcions,
finalment hi ha arribat aquesta,
sembla que és la definitiva.
A vostè què li sembla?
Home, tant de bo,
benvinguda.
Nosaltres vam oferir
en el seu moment
que es fes a Sassalades,
el Departament d'Ensenyament
va entendre,
va considerar que no era adequat,
ells tenen els seus criteris,
nosaltres no tenim res a dir,
no ens han contestat encara,
però bé,
està bé,
no passa res.
Hem trobat una solució,
és molt important
que hi hagi una escola
d'idiomes nova a Tarragona
i que la facin
el més aviat possible
i la facin en vulguin,
però que la facin
el més aviat possible
i que funcioni.
És imprescindible
tenir un bon servei
de formació lingüística
dels ciutadans
obert al públic
i amb bones instal·lacions.
Ara està en unes condicions precàries
i es fa la feina
que poden fer
els bons professionals
que hi treballen,
però no en bones condicions
d'espai.
Jo crec que és molt urgent
que se es resolgui,
que es faci l'edifici aviat
i que es pugui inaugurar
i tirar endavant.
La ubicació que hem trobat,
si és aquesta,
a mi em sembla bé
és un bon lloc.
Està prou a prop
dels dos campus
per part de la universitat,
prou cèntric,
cap problema.
No era més coherent
de totes maneres
que hagués estat
en un campus universitari?
Jo trobo que sí,
però ho he dit
abastament
els responsables d'ensenyament
i els responsables polítics.
El que passa
és que nosaltres
no tenim competències
en això
i per tant
no podem prendre decisions.
És una llàstima
que no es faci
el campus
perquè la concentració
de serveis educatius
ajuda moltíssim
a funcionar
continuadament
les coses.
Als campus
hi ha menjadors,
hi ha biblioteques,
hi ha instal·lacions.
És clar,
que a l'escola d'idiomes
hi vas un moment
i marxes,
però si estàs en un campus
tot és més fàcil.
Ara,
està relativament a prop,
no passa res.
En fi,
veurem què passa
amb l'escola oficial d'idiomes.
Tant de bo
sigui una realitat.
Girem pàgina.
La Universitat,
la Rubí i Brasilia,
ha anat creixent,
és evident,
en nombre d'alumnes
i també
amb possibilitats
d'ensenyaments
en els últims cursos,
en els últims anys.
N'hi haurà més?
És a dir,
la universitat,
l'equip de govern
que encapçala el rector
està estudiant
la possibilitat
que hi hagi
una oferta
més àmplia,
més especialitzada
de cara als propers cursos?
Per nosaltres,
sí,
tant de bo es pogués fer.
El que passa és que,
no sé,
en aquest moment
hi ha dubtes
en quant a si
l'any que ve,
el curs que ve,
es podrà posar en marxa
algun nou ensenyament.
L'universitat espanyol
està transformant-se
en aquest moment,
s'està adaptant
a la incorporació
a l'espai europeu
de formació superior
i això vol dir
transformar
dues coses principalment.
Una,
la manera de fer docència,
transformar els crèdits actuals
al que se'n diu ECTS,
els crèdits
de transferència europeus,
equivalents,
que és una estratègia
pedagògica nova
que nosaltres estem fent
en plans pilots
a la nostra universitat,
a les altres universitats catalanes,
que està molt abocat
als professors
i al personal de la universitat
per això,
si és possible,
és una realitat
que depèn de nosaltres
i que ja està en marxa.
L'altre és estructural,
s'ha de passar
del sistema actual
de diplomats llicenciats
tercer cicle
a un sistema
de bachelor master,
és a dir,
el sistema anglosaxó,
és el sistema reconegut
a la Unió Europea,
aprovat a les convencions
successives,
l'estat espanyol
finalment ha firmat
la convenció de Lisboa,
que és la que regula
aquestes qüestions
i per tant,
ara ja es va
decididament
cap a aquesta nova estratègia.
Això,
el canvi d'estructura
implica reals decrets,
un,
per l'estructura
del bachelor,
del grau,
que se'n diu aquí,
que l'esborrany
del qual tenim
des de
primers dies d'agost,
em sembla que és,
i l'altre,
el postgrau,
que és els màsters
i el doctorat,
l'esborrany
va arribar la setmana passada,
comencen,
aquesta setmana a Madrid,
hi ha,
bueno,
reunions conjuntes
del Consell Universitat
és la crua
i separades
de tot plegat
per analitzar
aquests decrets,
que espero que siguin
una realitat aviat.
Si ho són,
tal com estan escrits ara,
el decret de Graus
diu que no es pot
fer cap nou ensenyament
amb el sistema antic,
s'han de fer amb el sistema nou,
i el sistema nou
no estarà a punt
per fer nous ensenyaments
al curs vinent.
A no ser que s'introdeixi
una transitòria
que digui que pel curs vinent
es pot fer alguna cosa,
doncs no hi haurà programació
de nous ensenyaments
a Catalunya,
a cap universitat,
o a Espanya, vaja.
En canvi,
el decret de postgrau
en el format actual
permet que es comenci
el sistema de màsters
immediatament.
Per tant,
podríem,
si tot està com ara,
podríem,
i a nosaltres ens interessa,
començar els màsters
en sistema Bologna,
sistema europeu,
ja al curs vinent,
tot i que aquest any
ja n'estem fent tres
en plan pilot.
El d'enginyeria química,
que l'han fet
al segon cicle,
que el fem com a un màster pilot,
el de prehistòria,
que en aquest cas
és un dels pocs programes
d'Erasmus Mundus
que s'ha autoritzat
a la Unió Europea
com a programa
de captació d'estudiants
de fora de la Unió Europea.
Això és un fit important
perquè s'han aconseguit
pocs a tot Espanya
i a tot Europa.
Són 31 a Europa
i a Espanya
jo crec que són 5 o 6.
Per tant,
està bé que aquest sigui
un dels triats.
I el tercer
és un d'estudis mediterranis
que està funcionant
també força satisfactòriament.
Aquests ja són plans pilots
que els estem treballant.
Ara,
si es pot començar
amb màsters,
doncs en farem,
suposo que bastants
en el curs vinent.
ens agradaria
i tenim aprovat
pel Consell de Govern
una priorització
de nous ensenyaments
posar-los en marxa
per acabar d'estructurar
la universitat
de forma adequada.
El que tenim
sobre la taula
en primera prioritat
és biotecnologia.
Biotecnologia
ens obre les portes
als estudiants
que tenen aficions
cap a les ciències biològiques,
que aquí no tenim res
i per tant
han de marxar tots
cap a Barcelona
i perdem
una quantitat important
d'estudiants
en aquesta línia.
Fa molts anys
que ho estem reclamant,
però nosaltres
ara és el moment
que tenim la infraestructura
resolda.
La facultat de Química
ho ha d'acollir
està nova
i per tant
ho permet
sense cap problema,
professorat a punt
i està la cosa
només en dedico
ho podem fer.
La segona prioritat
és l'arquitectura
i l'arquitectura tècnica,
això està plantejat
també com a prioritari
per la universitat,
veurem si ho podem tirar endavant.
La tercera prioritat
és resoldre el tema
de la petició
de la Diputació
quant a la integració
de la facultat
a l'escola d'art
amb una posada en marxa
dels estudis de Velles Art
simultàniament.
són projectes
de moment.
Sí,
i a més de Caraputxar
el curs 2006-2007...
Segur,
no tots es faran
l'any que ve,
potser l'any que ve
no es fa res,
potser es fa
biotecnologia,
tant de bo.
Tot això
és difícil,
però són projectes
que estan sobre la taula.
Això ens permetria
amb aquestes tres coses,
biotecnologia,
arquitectura
i belles arts,
tenir entrada
pràcticament
en tots els àmbits
del coneixement
que ens interessa
o que podem entrar.
Nosaltres no entrarem
en el món
d'enginyeria naval
perquè està molt llunyà
i a més a més
no cal que n'hi hagi gaires,
però en els que hi ha
molta demanda
i ens interessa entrar
i ens falten
per acabar
d'estructurar bé
l'universitat,
té sentit que ho fem,
tecnològica
que l'he comentat,
arquitectura,
arquitectura tècnica,
home,
hi haurà una oferta
privada aviat
i per tant
no té sentit
que només hi hagi
oferta privada,
si hi ha oferta privada
també hi ha d'haver
oferta pública
necessàriament.
Trobo que seria
greu
que els estudiants
de les comarques
tarragonines
només poguessin
estudiar
en una escola
privada
o anar-se'n a Barcelona.
No ha passat mai
fins ara,
seria molt contradictori
contra la natura
que això passés així,
i per tant
nosaltres ens interessa
ho podem fer
o estem treballant
per fer-ho.
I en el cas
dels estudis d'art
doncs
s'hauria d'arribar
en un acord
amb la Diputació.
Han fet una comissió mixta
on han firmat
un conveni
amb la Diputació
i han fet una comissió
de treball
que s'ha de reunir
i començar a treballar
un dia aquests dies
per tal d'estudiar
la possibilitat
d'integrar
les escoles d'art
de Tarragona i Raus
principalment
i potser també
la de Tortosa
la Rovira i Virgili
en tant que
centres escrits
per formular
una estructura
en part universitari
d'aquestes escoles
d'art
i alhora
nosaltres
ens serveix
força
com a referent
per fer
velles arts
a Tarragona
i per plantejar
segurament
al voltant
del que és
l'embrió actual
de l'escola d'art
de Raus
el que seran
els estudis d'arquitectura.
Una última qüestió
rector Ola
ja que parlàvem ara
de la Diputació
de les relacions
a la Universitat
amb la Diputació
com està el projecte
de la Sabinosa
del que vam començar
a parlar ara fa un any?
Està entregat
a la Diputació
el 31 de juliol
no recordo exactament
el dia
li vaig portar
al president
de la Diputació
el projecte
que havíem redactat
a la Universitat
en col·laboració
amb la Càmera de Comerç
l'estan estudiant
espero que
ells són els propietaris
del projecte
per tant són ells
que n'han de donar
comptes
dels resultats
i del que
proposem allí
és un molt bon
jo crec que és
un molt bon projecte
no està
a vegades ho pots dir
fins i tot
encara ho hagis fet tu
perquè és un projecte
que ens ha sortit bé
que està ben plantejat
estem parlant
de fer una mena
de part
en un lògic
de la indústria cultural
al voltant de la Mediterrània
és una idea
força innovadora
però alhora
força en el context
dels plantejaments
que s'estan fent avui
per tal
que l'estructura
econòmica i social
del nostre país
sigui sostenible
en el futur
plantejar-nos
la cultura
des del punt de vista
de generació
de nova activitat
econòmica
és una possibilitat real
i fer-ho al voltant
de la cultura
del Mediterrani
doncs és una possibilitat
que Tarragona
i té molt a dir
això està ben argumentat
ben plantejat
és una postura realista
materialitzable
que tindria força sentit
passa que la Diputació
ha de valorar
si convé o no convé
i després
s'hauran d'aconseguir
els recursos
perquè això vol diners
i haurem de fer
que l'Estat
i la Generalitat
subvencionin
aquest projecte
jo crec que
per Tarragona
seria
no per Tarragona
Ciutat
sinó per Tarragona
en el sentit ampli
però també
per Tarragona Ciutat
o especialment
seria una molt bona cosa
que es pugui resoldre
aquest projecte
en aquesta direcció
a veure si avancen
les converses
i les negociacions
entre la Universitat
i la Diputació
de Tarragona
Rector Lluzarola
ho deixem aquí
gràcies per acompanyar-nos
aquest matí
durant uns minuts
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
i en fi
que vagi molt bé
el curs
que queda
que és molt
espero que sí
gràcies
gràcies i bon dia