D'aquí un minut serà un quart d'11 del matí.
El Govern de la Generalitat aprovava definitivament la setmana passada
la revisió del pla secte del Pla de Seguretat Exterior de les Químiques de Tarragona.
Aquest és un dels temes, una de les qüestions que avui li volem plantejar a Javier Sabaté,
el delegat del Govern de la Generalitat al camp de Tarragona,
en una conversa on volem repassar altres qüestions, altres temes d'actualitat
i on volem fer balanç també dels primers sis mesos de gestió
del Govern de la Generalitat.
Senyor Javier Sabaté, bon dia.
Hola, bon dia.
Està a punt de complir-se el primer mitjany del Govern de la Generalitat,
del Govern tripartit presidit per Pasqual Maragall.
Des de la seva perspectiva, com a delegat del Govern,
quina valoració en fa d'aquests sis mesos de la gestió que s'ha fet?
Han estat sis mesos, han estat un mitjany políticament a més molt...
Han estat molt intensos, no?
Molt mogut, sí, perquè a més hem tingut dues conteses electorals,
la de les eleccions generals i la de les europees que es van celebrar ahir,
per una banda, i per l'altra, com tot govern nou,
que es troba en una administració que ha estat governada durant 24 anys
per un mateix partit, doncs costa arrencar, no?
En fi, a més, doncs hem hagut de començar a preparar cada un dels departaments
la planificació nova d'aquest govern, un govern que a més es va trobar
amb uns pressupostos prorrogats que encara no estan aprovats els del 2004.
S'ha presentat el projecte i en el transcurs d'aquest mes de juny,
començaments de juliol, tindrà la seva aprovació definitiva i un govern,
per acabar, que s'ha trobat amb unes arques de la Generalitat,
amb unes certes dificultats.
Tothom sap que la meva norma és no criticar el govern anterior.
Ja ho vam fer en el seu moment, quan érem a l'oposició,
i per tant pretenem parlar més de futur que no pas del passat,
però és veritat que aquests primers mesos jo crec que els ciutadans han entès
que per començar a caminar necessitàvem un cert marge.
I en fi, en aquestes estem, jo diria per posar un símil amb la conducció d'un vehicle
que ara ens ha començat a entrar a la tercera, que no acabava d'entrar,
que necessitava que hi hagués una certa revisió del vehicle,
que el canvi de marxes se l'engracés, que les coses funcionessin millor,
que es sincronitzés millor, però ara ja no podem estar dient
que estem començant, és veritat, ja han passat gairebé sis mesos del govern,
d'aquesta delegació només cinc, just els fa avui crec, o els va fer ahir,
però en fi, ja és un temps suficient com perquè puguem començar a parlar
que hem estat fent coses, hem començat a preparar, hem començat a planificar
i les planificacions ja s'acaben de fer.
Estic pensant, per exemple, en el cas de benestar social,
en el mes de juny acabarà la planificació per a tot Catalunya
del que han de ser els equipaments, les accions, etcètera,
totes aquelles coses concretes que els ciutadans han de començar a veure,
en el terreny de l'ensenyament també,
tot el referit al tema de les matriculacions,
el de començar a planificar un territori que en el cas del camp de Tarragona
doncs és complex, que té una forta alça pel que fa a la demografia
i que ens comporta diferents problemes, avantatges també,
i és bo que anem creixent demogràficament,
però al mateix temps hem d'adaptar tots els serveis educatius sanitaris,
de proveïment d'aigües, de depuració, etcètera, etcètera.
En fi, molta feina, però crec que hem començat a posar fil a l'agulla
de manera que els ciutadans aprecien que les coses comencen a funcionar millor.
I la delegació del govern al camp de Tarragona en aquests cinc mesos,
vostè com ha delegat en un govern tripartit, amb tres forces polítiques?
Bé, doncs també ha suposat un cert entrenament, no?
No hi havia tradició al govern de la Generalitat
i jo diria que tampoc en els partits que donem suport a aquest govern.
d'una feina de coordinació de tres forces polítiques
que tenen afinitats, moltes afinitats.
Això va significar la redacció d'un document
que marca el que són les línies d'aquesta legislatura,
però que és obvi que cadascú procedim de tradicions polítiques diverses,
així que hem hagut d'adaptar-nos tots una mica
a aquest treball conjunt, que jo crec que té bons resultats.
Els nomenaments dels diferents responsables
s'ha acabat tot just fa una setmana,
encara el d'economia prendrà possessió formalment,
encara que ja ha començat a treballar aquest divendres
amb la presència del secretari general.
I, en fi, doncs, ara ja estem.
Una de les coses principals que vaig anunciar quan vaig arribar
va ser el de la reorganització administrativa de la Generalitat,
a poder ser en un sol edifici o que en un gran edifici
hi poguéssim cabre la majoria dels departaments.
Això és lent, però estem treballant-hi.
No tenen encara...
No tenim ubicació.
No tenen local encara.
No, no el tenim perquè, en fi, a la ciutat de Tarragona
la dispersió de l'administració ha estat tal
i és tal que per comptar-ho tot, per reorganitzar-ho tot,
per veure quants metres quadrats en definitiva necessitem,
per veure de quins pisos, de quins baixos,
que són múltiples i variats, a la ciutat hem de prescindir,
veure com tot això casa amb un projecte econòmic que sigui viable
i, finalment, procurar que hi hagi un edifici representatiu
i funcional de la Generalitat a Tarragona,
que tothom el reconegui,
perquè també una administració i un govern
com el de la Generalitat de Catalunya
es reconeix també per la seva presència física a la nostra ciutat.
Doncs tot això és necessari,
però, sobretot, perquè al final acabi beneficiant
a l'usuari de l'administració,
que és el que fins ara ha de donar molts tombs,
veu com les despeses que comporta una administració tan dispersa
són massa quantioses.
En definitiva, com tot això ha de casar en un sol projecte
que sigui més beneficiós per a tothom.
Així que estem treballant-hi
i les converses amb l'Ajuntament també s'han iniciat
amb múltiples qüestions i des de molts departaments
i al final ha d'acabar casant tot, no?
Des d'ensenyament tenim pendent l'Escola Oficial d'Idiomes encara,
des de justícia tenim pendents els nous edificis judicials
i la presó, tenim pendents de cultura,
els temes referits a tot el patrimoni arqueològic
i el que voldríem que fos el nou gran museu arqueològic.
Després, des de Benestar,
també tenim algunes coses que s'han de solucionar
a Camp Clar, per exemple,
on les últimes setmanes hi ha hagut unes certes queixes
que els immobles que disposaven, per exemple,
l'associació de jubilats no eren els més adequats,
etcètera, etcètera.
Tot això és molt complicat i estava molt enredat
i començar-ho a posar en ordre,
doncs, en fi, encara no ho tenim, no?
I després, com tothom sap, a la ciutat de Tarragona
tenim pendent un gran equipament,
que és el de la Chartres,
que també hem començat a negociar amb l'Ajuntament
i jo espero que durant les properes setmanes
les coses es vagin solucionant.
Anem a pams, doncs.
Comencem per això últim, què dèiem?
La Chartres, què fem?
Perquè ara, quan comentava el tema de la unificació
de totes les dependències de la Generalitat en un edifici,
recordava que fa anys va ser una alternativa.
S'ha plantejat que pugui anar a la Chartres,
la seu de la Generalitat a Tarragona?
Aquesta és una de les possibilitats.
Però, en fi, nosaltres respectem els acords
que l'anterior govern, de forma verbal,
perquè mai van estar escrits,
mantenia amb l'alcalde de la ciutat
i, per tant, també les mateixes condicions,
que era que les càrregues que tenia
i que té encara, per desgràcia,
les càrregues financeres,
aquest equipament, aquest immoble,
doncs les assumeixi l'Ajuntament
o bé que a canvi trobem alguna altra solució.
Són unes càrregues molt quantioses,
de l'ordre dels 50-60 milions
de les antigues pessetes anuals,
que no poden permetre que continuï de la mateixa manera
amb un edifici que està desocupat
i gairebé tot l'any en desús
i que aquestes càrregues són fins a l'any 2022.
Així que, solucionar aquest problema
és prioritari, és urgent.
Jo espero que l'Ajuntament
s'avingui també a trobar una solució
que pot ser perquè finalment
sigui gestionat per la ciutat
i que quedi propietat de la ciutat
i que trobem altres compensacions
que no siguin aquestes càrregues
que en aquests moments estan gravant aquest equipament.
En fi, ens vam donar de termini
fins al 30 d'abril a l'Ajuntament,
però, en fi, ja ha passat un mes i mig,
així que ho hem de resoldre de seguida.
Jo espero que la presència del secretari general
d'Economia aquest divendres,
quan vingui a donar possessió del càrrec oficialment,
el nou director d'Economia i Finances,
doncs signifiqui també un pas endavant.
Perquè la prioritat seria que s'ho quedés a l'Ajuntament,
però si l'Ajuntament no vol fer ús de la xar 3,
aleshores potser la Generalitat sí que l'utilitzaria.
Exacte. Llavors, aquesta seria una possibilitat real
que adequéssim a aquell edifici tan gran
per dependències de l'administració de la Generalitat
i que suposaria una revitalització també de la zona.
Els veïns, el comerç, etcètera,
crec que també en sortirien beneficiats,
tant només com si l'Ajuntament al final
arribem a un acord i ho destina a un equipament cultural i social.
En fi, de tota manera,
hi ha la dificultat pròpia de l'ubicació,
l'accés, l'aparcament...
Per tant, des de la Generalitat
preferiríem també que s'ho quedés a l'Ajuntament,
perquè aquesta és la planificació que ha decidit el propi consistori
i per tant que, en tot cas, l'edifici de la Generalitat,
de l'administració de la Generalitat,
aquell que fos reconegut com l'edifici de l'administració
del govern de Catalunya,
anés a un altre indret.
Ara, els tarragonins, quan se'ls pregunta
on és la Generalitat, doncs no ho saben.
Alguns em diuen on és la delegació.
Quan els dic que és el carrer Sant Francesc,
em diuen ah, sí, allà al costat d'ensenyament.
És a dir, la delegació d'ensenyament
és la més reconeguda,
però unificant tota l'administració,
estic segur que hi guanyarem molt,
sobretot estalviant despeses econòmiques,
despeses de personal, etcètera,
i en sortirem tots més beneficiats.
Més qüestions concretes,
també relacionades amb edificis o amb futurs edificis,
el que haurien de ser futurs edificis,
ja ho ha anomenat vostè, l'Escola Oficial d'Idiomes.
Quan traurem l'aigua clara d'aquest tema, senyor Sabater?
Doncs espero que també abans que arribi l'agost,
jo espero que puguem marxar de vacances
amb tots aquests problemes,
com a mínim sabent cadascú què és el que ha de fer.
I que quan tornem al setembre,
en fi, els que se'n vagin al mes d'agost,
perquè jo segurament no hi aniré de vacances,
en guanyo, hi aniré molts pocs dies,
com acostumo a fer cada any.
Però quan tornem al mes de setembre,
les coses ja rutllin més,
i sobretot,
és molt important aquesta data,
perquè entre setembre i octubre
és quan es preparen els pressupostos de l'any que ve,
de la Generalitat i de l'Estat, també.
Així que,
els pressupostos del 2005,
les coses ja haurien de quedar bastant clares.
Però on va l'Escola d'Idiomes?
On creu vostè com a delegat del govern a Tarragona?
Tothom sap que aquí ara hi ha un parell,
finalment,
un parell d'indrets
que s'han d'acabar de determinar.
Un és
els terrenys anexos
al costat de l'Escola César August,
molt a prop d'on ens trobem ara,
xerrant,
i l'altre,
la zona educacional
Sant Peres Asselades,
que és on,
des de la universitat,
sembla que el rector
ho veuria també amb més bons ulls.
El que passa és que
una escola d'idiomes
no és estrictament una escola universitària,
sinó que presta servei,
també,
a un ampli ventall de la població.
En aquests moments,
segons les meves notícies,
el 50%
són estudiants universitaris,
però l'altre 50%
són persones
que sense
estudiar a la universitat
desitgen
tenir coneixements
i aprofundir
en diferents idiomes estrangers,
i això va des d'estudiants
de secundària
fins a
gent que està estudiant turisme
o altres que simplement
el que volen és aprendre idiomes,
així que conjuminar
tant l'interès universitari
com l'interès pròpiament ciutadà
o dels coneixements d'idiomes
són els que al final
haurem d'acabar decidint,
també en diàleg
amb l'Ajuntament
i a la universitat
des de la Conselleria d'Ensenyament.
Més qüestions
també relacionades
amb edificis,
amb projectes futurs.
L'altre dia
venia el conseller de Justícia,
Josep Maria Vallès,
parlava de la ciutat judicial
i semblava que hi havia
un replantejament
perquè gairebé
tothom donava per fet
que tots els edificis judicials
s'ajuntarien,
s'agruparien
al que ja s'havia anomenat
com a ciutat judicial,
seguint una mica
l'exemple de Barcelona,
però en petit,
però ara el conseller
va donar a entendre
que encara no és escarta
la primera possibilitat
que s'havia plantejat
fa anys
l'anterior govern
de posar
un edifici de justícia
al costat
de la plaça
de la Generalitat
en la zona
anomenada
com a Casa dels Mestres.
Quina creu
vostè que és la millor opció?
Doncs nosaltres
des del govern
de la Generalitat
el que volem
és escoltar
l'Ajuntament
que sembla
que
té
bastant
decidit
que vagi
com vostè deia
al costat del riu
per entendre'ns,
no?
i la primitiva opció
de l'anterior govern
que era
també
el costat
de la Casa dels Mestres
al plaça
de la Generalitat
i nosaltres
volem acabar
d'escoltar
també els diferents
col·lectius
i usuaris
de la justícia
perquè
també se'ns ha fet
arribar
veus
des de
diferents col·lectius
diferents col·legis
professionals
que sembla
que
estarien més d'acord
en la primitiva opció
de l'anterior govern
per una banda
i després òbviament
també hi ha
la qüestió econòmica
aquí
no ens enganyem
estem gestionant
diners públics
no ens podem
permetre
el luxe
de
fer dispendis
que vagin
més enllà
del que són
les possibilitats
econòmiques
reals
de l'agenda
de la Generalitat
i per tant
aquest també
al final
serà un factor
decisiu
veure si
amb aquesta
primitiva opció
la qual cosa
voldria dir
conservar
d'alguna manera
les actuals
dependències
dels jutjats
i per tant
compaginar
les dues ubicacions
que estan molt properes
simplement
s'ha de creuar
el carrer
doncs veure si
això és més econòmic
que no pas
fer un edifici
de nova planta
i la qual cosa
voldria dir
vendre l'actual solar
que hi ha
a la plaça
de la Generalitat
i fer un aprofitament
urbanístic
de les actuals
dependències
judicials
així que
estem estudiant-ho tot
veurem el que sigui
més barat
i per tant
més barat
no per la Generalitat
sinó pels ciutadans
que són al final
els que paguen
i la presó
on la posarem?
doncs
pel que fa
a les presons
estem actuant
amb molta discreció
perquè ningú la vol
no
perquè
bueno
diguem que
hi ha gent
que no la vol
hi ha ajuntaments
en canvi
que
amb una política
intel·ligent
doncs
i solidària
per l'altra banda
diuen
escolti
a mi no em fa res
que vingui
al meu municipi
perquè
a més a més
del fet
que
en algun lloc
ha d'anar
i per tant
jo m'ofereixo
doncs
això comporta
beneficis econòmics
també
no?
siguem realistes
i al Camp de Tarragona
hem tingut
ja
i tenim
la tradició
de ser solidaris
amb
instal·lacions
que de vegades
no
no compten
amb
el suport
de
de molta gent
no?
aquí en el Camp de Tarragona
tenim una planta
de residus
urbans
tenim una planta
de residus
industrials
i en el cas
de
i en fi
tenim també
instal·lacions energètiques
tenim moltes coses
que
a priori
doncs
podria semblar
que
que no ho vol ningú
aquí
en fi
hi ha converses
amb diferents ajuntaments
amb l'Ajuntament de Tarragona
també
l'alcalde
ha parlat
en algunes ocasions
de Masenri
que pot ser
que sigui
una opció
però també
n'hi ha altres
que està portant
discretament
la Conselleria
a converses
amb altres
ajuntaments
de la zona
i en fi
jo crec que
que al final
també
abans d'acabar l'any
tindrem
un
una planificació
pel que fa
a l'establiment penitenciari
que no és dels més urgents
de Catalunya
però que sí que
com
tota planificació
d'una instal·lació
tan complexa
com aquesta
requereix temps
així que
podríem dir
que la de Tarragona
se situaria
en l'horitzó
entre el 2006
i el 2010
o 2012
la seva necessitat
de remodelació
en fi
l'esponjament
d'aquest establiment
pel que fa referència
a eliminar
lliteres
de tres
i
cel·les
de quatre persones
sí que és urgent
però en la mesura
que es vagin ampliant
o
construint
noves
presons
aquesta pot quedar
també
més reduïda
així que
en fi
tenim també
feina pel que fa
a departaments
de justícia
una altra cosa concreta
que afecta la ciutat
de Tarrona
ja l'esmentava abans
el casal civic de Can Clal
que utilitzen
els jubilats
que van tancar vostès
per qüestions
higièniques
tornarà a obrir
el casal?
doncs
el que
hem de fer
és
buscar
un equipament social
en el barri
que sigui digne
que no tingui problemes
de salut pública
no?
és difícil
tornar a obrir
un
uns
uns baixos
que no han estat
mai
llar de jubilats
simplement era
un equipament
molt petit
que estava
sent utilitzat
per una
associació
de la gent gran
i
el que cal
és ara
planificar
un nou equipament
que sigui suficient
no només
pels jubilats
sinó també
per tots aquells
col·lectius del barri
que els necessiten
i
en aquest sentit
una de les
mesures
que
aquest govern
ha adoptat
i com tothom sap
ha estat
un
gran pla
per una
quarantena
de barris
de tot
Catalunya
i en fi
jo crec que
la col·laboració
amb l'Ajuntament
perquè sigui
el barri
de Camp Clar
o bé
sigui el barri
de Sant Salvador
i
pel que sento
aquelles actuacions
que tenia
ja previstes
l'Ajuntament
destinades
a Camp Clar
doncs
d'alguna manera
posem
en marxa
l'arranjament
d'aquests dos
barris
que no
requereixen
només
equipament
social
sinó
moltes altres
mesures
sobretot
de prevenció
de seguretat
ciutadana
etcètera
i jo estic molt
esperançat
que la ciutat
de Tarragona
durant aquests
dos
tres propers anys
tant
el barri
de Sant Salvador
com
el barri
de Camp Clar
amb aquestes
actuacions
previstes
signifiquin
la seva
dignificació
definitiva
és a dir
buscarien
un nou local
a Camp Clar
per substituir
l'actual
exactament
aprofitant
una mica
el projecte
d'ajudar
als barris
més degradats
a Catalunya
això mateix
una última qüestió
recuperant
el que deia
al principi
de l'entrevista
no podem oblidar
que la setmana
passada
el govern
aprovava
definitivament
la revisió
del pla secta
coincidint
amb un accident
en una de les
activacions
del pla secta
n'hi ha hagut
un parell
en un mes
dues fuites
una Repsol
una altra
clariant
com estan
les investigacions
d'aquests dos casos
senyor Sabater
doncs
cada vegada
que hi ha
un accident
com els que vostè
descriu
el que
vam dir
des del primer moment
és que seríem
rigorosos
en la investigació
número un
número dos
no ho
arxivaríem
en el tràmit
de diligències
prèvies
sinó que
passaríem
al segon tràmit
que és
el de l'expedient
sancionador
pel que fa
a la fuita
de Botadier
del dia
9
de maig
si no recordo
malament
diumenge
sí
correcte
doncs
està en el tràmit
d'expedient
sancionador
precisament
estem
a l'espera
d'un informe
extern
que en aquest cas
s'ha encomanat
per part de la direcció
general
a l'Institut Químic
de Sarrià
i un cop
obtingut
aquest
i després
d'una atenta
lectura
sobre les seves
conclusions
farem la proposta
o no
de sanció
pel que nosaltres
considerem
que va ser
un accident
seriós
en si mateix
però que
tal com vaig dir
en el comunicat
d'aquell dia
no va suposar
cap risc extern
vam activar
el pla secta
en la seva fase
d'alerta 1
i per tant
no va requerir
que passéssim
a posteriors fases
però això
no vol dir
malgrat que ens quedéssim
amb l'alerta 1
que no considerem
un accident
que requereix
l'atenció
i l'apertura
d'aquest expedient
sancionador
que vam
posar en marxa
i pel que fa
al de l'empresa
Clarian
amb la fuita
d'òxid de propiler
bé
fuita
pel que fa
als canals normals
per on havia
de circular
el producte
perquè
va ser contingut
en la cubeta
que contenia
la bomba
que es va espatllar
però malgrat això
també considerem
que
en fi
una fuita
d'unes quantes tones
d'òxid de propiler
doncs
tampoc
és admissible
i per tant
estem en el tràmit
aquí sí
de diligències prèvies
i haurem de decidir
durant els propers dies
si passa
expedient
sancionador o no
Hi haurà més madura
en general
senyor Sabater
amb les químiques?
El que hi haurà
és
ja ho vaig dir
en el seu moment
més rigor
per una banda
en la investigació
dels casos
que es produeixin
que motivin
l'activació
del pla secta
i per l'altre
una nova
planificació
global
i jo espero
que hi ha definitiva
de tots els temes
referits
al medi ambient
pel que fa
a la seva
afectació
quotidiana
en el nostre
territori
i en aquest sentit
sí que
ja vaig anunciar
que ho faríem
i ho estem fent
i que no seria una cosa
ràpida
hi ha una actuació
seriosa
de diàleg
en la seva
planificació
entre la pròpia
indústria
química
i la direcció
general
de
medi ambient
una planificació
que ho abasti
tot
no
no
nosaltres ens hem trobat
amb
molts esforços
i moltes iniciatives
que estaven molt disperses
no
amb el centre d'atenció
molt posat
amb les olors
per exemple
que per sort
poquet a poquet
amb la col·laboració
dels mitjans de comunicació
que en aquest sentit
jo crec que
estan ajudant molt
estem situant
el tema de les olors
en el lloc
que li correspon
que és un lloc secundari
perquè
el 90%
dels episodis
d'olors
no comporten
riscos
per la salut
de les persones
en canvi
el que ens preocupa
i el que sí que volem situar
en el centre d'atenció
és la repercussió diària
en l'aire
en l'aigua
en el subsol
etcètera
aquesta és la que de veritat
ens preocupa
i jo aspiro
que
també
a la tardor
puguem
signar
un gran acord
entre
la Generalitat
els ajuntaments
i la indústria
química
per una banda
he de dir
amb això
també
que les repercussions
en el medi ambient
no són únicament
de la indústria
ho dic perquè
s'atança
l'estiu
i
des de fa dos anys
la Unió Europea
ens obliga
a tots
a mesurar
per exemple
el problema
de l'usó
troposfèric
això de l'usó
és una cosa
molt curiosa
en falta
les capes altes
de l'atmosfera
i
per les repercussions
negatives
que estem
generant
entre tots plegats
a tota la humanitat
a tot el globus terràqui
i en canvi
quan arriba l'estiu
a les zones
on hi ha molta insolació
com el nostre país
amb
els gasos
anomenats precursors
de l'usó
com
el CO2
i altres
que en generem força
sobretot a través del trànsit
i no
tant a través de la indústria
el que fem
és generar un excés
d'usó
a les capes baixes
de l'atmosfera
el que se'n diu
excés d'usó
troposfèric
bé
doncs
això no
és culpa
de la indústria
o és en menor mesura
és culpa sobretot
del trànsit
així que
jo
quan estava a l'oposició
venia denunciant
que aquestes coses
es produïen
en els dies
de més insolació
de juliol
i de l'agost
ja puc anunciar
que el tornarem a tenir
no és un problema greu
però és un problema
tenir en compte
per tant també això
en el cas de les repercussions
del medi ambient
ho tindrem en compte
i mirarem
d'anar-ho solucionant
paulatinament
i amb el pla secta revisat
hi haurà simulacres?
i amb el pla secta revisat
doncs
el primer que hem de fer
és un esforç
de difusió
i d'informació
per una banda
i per l'altra
començar a preparar
els simulacres
tenim en compte
que
la revisió del pla secta
implica
que hi hagi
molta més cura
de les situacions
de risc
que el pla secta
no és un pla de seguretat
malgrat que
el nom pugui ser
equivoc
és un pla d'emergències
nosaltres el que volem
és
primer
fer polítiques preventives
que facin
menors
les emergències
però quan aquestes es produeixin
que estiguem preparats
de fet
aquesta zona nostra
ja està de preparada
es demostra cada vegada
que hi ha un incident
o un accident
perquè
en molt poques ocasions
aquest arriba
a ser
preocupant
per la salut
o per la seguretat
de les persones
en fi
l'últim que vam tenir
en aquest sentit
l'hem de situar
en el mes de desembre
el 6 de desembre
quan va haver
aquell problema
amb l'empresa Bayer
els altres
incidents
que s'han produït
o accidents
s'han contingut
i s'han solucionat
en el sigui
de les pròpies empreses
però bé
comencem a treballar
i el dia 26 dissabte
comencem a fer
una comprovació
que tindrà repercussió pública
de les sirenes
que estan instal·lades
en els municipis
de la part nord
del polígon nord
de la indústria química
per tant
si no me'n deixo cap
per a fort
la pobla de Mafomet
Vilallonga
els Garidells
i el Morell
i en fi
la comprovació
d'aquestes sirenes
que fem cada setmana
a través d'ultrasons
i que per tant
només se n'assabenten
de moment
els gossos i els coloms
doncs a partir d'ara
perquè no són perceptibles
a l'orella humana
a la uïda humana
per ser més precisos
doncs a partir d'ara
el dia 26 sí
comprovarem
a veure si se sent
a tot arreu
si se sent
a tots els racons
dels municipis
situarem observadors
i farem també
un exercici
també novedós
a tot el país
que és el de les trucades
massives als veïns
prèviament
el dia abans
o dos dies abans
per avisar-los
que es produirà
aquesta comprovació
de sirenes
per tant
la informació serà
a través de fulletons
però també
a través d'aquest sistema
massiu
de trucades
que comprovarem
a veure si es fan
com preveiem
que es poden fer
que són 30
si no recordo malament
30 trucades simultànies
als veïns
en fi
el que en definitiva
volem
és que
sense crear
alarma
els ciutadans
estiguin acostumats
a aquestes situacions
de risc
que són reals
però també
al mateix temps
tinguin la seguretat
que estem tots preparats
l'administració
per una banda
de la Generalitat
i Municipal
però també ells mateixos
Estarem pendents
la propera cita
aquest proper simulagra
com dèiem
el dia 26 de juny
Senyor Xavier Sabaté
delegat del Govern
de la Generalitat
al Camp de Tarragona
moltes gràcies
i fins la propera
Bon dia
Bon dia