Les 10 del matí, 12 minuts.
Com dèiem fa moment en el sumari del programa,
aquest matí volem repassar a la sintonia de Tarragona Ràdio
alguns dels aspectes, alguns dels temes
i de les qüestions d'actualitat urbanística
de la ciutat de Tarragona.
Ho volem fer amb la companyia del màxim responsable polític
d'aquesta àrea, el tinent d'alcalde de l'àrea d'urbanisme
de l'Ajuntament de la Ciutat, el senyor Àngel Fernández.
Senyor Fernández, bon dia.
Hola, bon dia.
Recordo que l'última entrevista en aquest programa
farà poc més d'un mes, justament a finals de l'any passat,
repassant algunes de les qüestions d'actualitat
i planificant una mica urbanísticament la ciutat en aquest 2004,
parlàvem de la Biogusta,
parlàvem com un dels grans projectes d'aquest 2004.
La remodelació, ara sí, ja definitiva,
d'aquest tram de la Biogusta a partir de l'hotel Estari
i fins a la platja de la Rebassada.
Ha passat el mes de gener, han passat les primeres setmanes de l'any.
Podem ja confirmar l'inici més o menys immediat
d'aquest projecte de reforma de la Biogusta,
que, en fi, no seria només de la pròpia via,
sinó seria la reordenació de tota aquella zona
d'allà avant de la ciutat de Tarragona?
Sí, efectivament, jo diria que el tir d'inici
de tota la recuperació i la reordenació d'aquell sector,
d'aquell territori de Tarragona,
s'obre precisament, pràcticament,
en el decurs dels propers 8 o 10 dies,
en què, pràcticament, s'obriran les pliques
de la licitació del primer bloc d'obres importants
que hi van en aquell tram.
I, per tant, doncs, des d'aquest punt de vista,
la unitat d'actuació 27,
que és la que està delimitada entre la via del tren,
la pròpia via Augusta, l'hotel Estari,
i el torrent de Terrascavades o de la Budallera,
serà adjudicat, com dic, en qüestió de 8 o 10 dies.
Per tant, doncs, a partir d'aquest moment,
ja no finalitzaran, ja no deixarem de fer obres
en aquell territori fins que finalitzem
totes les que estan previstes.
Una vegada, doncs, adjudicades aquestes obres d'urbanització,
que dona peu a un nucli urbà en aquell entorn
on s'ubicaran aproximadament 130 o 135 vivendes
de caràcter aïllat.
A continuació, ja adjudicarem el que seran
les obres de la pròpia remodelació de la via Augusta
en tot el seu traçat des de pràcticament a l'hotel Estari
o des d'on vam acabar la primera intervenció ja fa uns anys
fins a l'entrada de la rebessada.
I tanmateix, continuarem en el que serà també
l'adequació urbana,
la construcció d'un altre polígon residencial
entre el que és actualment la finalització
d'aquest que he esmentat abans,
a l'alçada de Terrescavades,
del torrent de Terrescavades,
fins a l'entrada de la budellera.
Per tant, doncs, venen pràcticament dos anys
o dos anys i mig d'obres continuades en aquest territori
i que donarà d'alguna forma
o finalitzarà una actuació
que ja fa molts anys que ha estat planificada
per l'Ajuntament,
però que degut als diversos instruments urbanístics
que hem tingut d'emprar en aquell sector,
jurídicament ha estat un tema molt complex,
però des d'aquest punt de vista
hem pogut anar solventant totes aquestes qüestions
i per tant, he de dir que a partir d'aquest moment
ja començarem a treballar,
ja no deixarem de treballar fins que finalitzem
tot aquest ventall d'obres
que no tan sols
han de certament
adequar i acondicionar i ordenar un sector,
sinó que també certament el que fa és
certament el que fa és
dignificar també un dels accessos a la ciutat.
El primer que faran serà reordenar amb els vials,
és a dir, que hi ha entre la via Augusta i la via del tren
i després reordenar, pavimentar, per dir-ho d'alguna manera,
remodelar la pròpia via Augusta.
Aquest serà el procés?
Sí, el procés ara és la construcció
d'un sector, d'un polígon residencial
amb els seus carrers, amb les seves clavegueres,
amb els seus serveis,
amb la seva lluminària,
amb la seva ordenació de parcel·les, etc.
Com a instrument urbanístic
és el primer que ha d'iniciar-se
i a continuació, ja sense parar aquesta obra,
ja entrem en el primer tram aquest de la via Augusta
que afecta amb aquest polígon residencial
i continuarem fins baix.
Per tant, doncs,
crec que és una bona notícia
pel conjunt de Tarragona,
però sobretot pels veïns
i pel sector hoteler
i pel sector comercial
que es velluga en aquell entorn.
Molt bé, doncs, deixem aquesta qüestió,
confirmant l'iminent inici d'aquestes obres,
i parlem d'altres temes,
d'altres polígons
i d'altres característiques,
de polígons industrials.
També, durant l'any passat,
el tinent d'alcalde d'Urbanisme,
Angel Fernandez,
ja deia que un dels objectius
de l'Ajuntament
era oferir sol industrial,
posar damunt de la taula
sol industrial.
I hi ha diferents actuacions,
diferents polígons,
on l'Ajuntament justament
promou aquest tipus de sol.
com estan aquestes unitats d'acció
o aquests polígons
que van en diferents zones de la ciutat?
Una, per exemple,
molt a prop del Carrefour
i altra en la zona de Ponent,
també de Tarragona.
Sí, hi ha una amplia oferta
que durant les properes setmanes,
els instruments urbanístics
ja han estat aprovats definitivament,
i per tant,
en el decurs de les properes setmanes,
aquestes obres seran adjudicades.
hi ha una, jo diria,
una doble oferta.
D'una banda,
hi ha el que és
l'ampliació
de l'actual polígono industrial
Riu-Clar,
que, com vostè sap,
és un polígon públic,
de sol públic,
que pertany
a l'Institut Català del Sol,
i que, per tant,
doncs,
aquesta és una oferta
de sol públic,
que va adreçat
amb un negoci,
amb una activitat concreta,
i que, lògicament,
fuig de qualsevol
possibilitat
d'adquirir més terreny
que el que
la pròpia norma
del propi
Institut Català del Sol
afavoreix.
És a dir,
que en aquest context,
doncs,
em sembla que
aproximadament
35 hectàrees
seran urbanitzades
en els propers mesos
en el que és
el polígon industrial
de Riu-Clar.
Paral·lelament,
hi ha dos actuacions
més importants.
Una és
la que
s'ha referit
abans vostè,
és a dir,
el pla parcial nou
que està certament
ubicat,
perquè ens entenguem,
darrere del Carrefour,
i que limita
pel nord
l'actual
circunvalació.
És un polígon industrial
que està certament
molt ben ubicat,
quan parlem
de polígons industrials
d'aquestes característiques,
parlem d'indústria
escaparat,
parlem de petita
indústria
de manufacturació,
parlem
d'activitats
que no estan
ni molt menys
relacionades
amb
el que és
la
gran indústria.
Aquest és un polígon
que
és important,
insisteixo,
per la seva
estratègica situació
respecte
als excessos
de la ciutat
i que
aproximadament
urbanitzarem
o s'ho podrà
construir
aproximadament
un milió
de metres
cúbics
d'edificabilitat.
I després,
efectivament,
també,
properament,
aquest és el que
certament està
molt més avançat,
i hi ha un altre
polígon
que el denominem
el Pla Parcial
número 13
que està ubicat
aquí,
a l'Avinguda
de Roma,
la carretera
de València,
justament,
pràcticament
davant del barri
de Torreforta,
que també té
unes característiques
similars
a la del Pla Parcial
nou,
el que està
darrere de Carrefour,
i que també ve
una mica
a cobrir
la demanda
que existeix
precisament
en una zona
que és l'Avinguda
de Roma,
que,
com a eix
important
i desafectat
del que és
l'actual 340,
existeix
una gran demanda
per ubicació
d'indústria.
Aquesta és
una activitat
molt sol·licitada
per la ciutat,
i, per tant,
crec que amb aquests
tres polígons
que de forma immediata
es realitzaran,
cobrirem
sobredament
la demanda
per uns quants anys.
Són 100 hectàrees
en total
que es posen
de sol industrial
de cara
als propers mesos.
Parlant d'indústria,
per cert,
i en una referència
a l'actualitat
més immediata
i a propòsit
de la conferència
que pronunciava
ahir l'alcalde
de Tarraona
sobre l'estat
de la ciutat
en un acte
organitzat
pel Col·legi
de Periodistes,
parlant d'indústria,
l'alcalde ahir
es referia
a la CLH,
als antics dipòsits
o el que coneixem
com els dipòsits
de l'antiga Campsa
com un dels reptes
de futur,
tenint en compte
que més estan
al costat del riu
Francolí,
una zona d'esbarjo
de la ciutat
que els terrenins
han recuperat
en les últimes setmanes
i que a més a més
estan gaudint
d'una manera
podríem dir
que força espectacular.
Aquest és un repte
de futur,
deia l'alcalde,
recuperar
i traslladar
aquests dipòsits.
El tema
m'imagino
que és complex,
seran negociacions difícils,
però en fi,
com encara l'Ajuntament,
com afronta l'Ajuntament
aquest tema?
Nosaltres
estem mantenint converses
amb els responsables
del CLH
i podem
pràcticament garantir
que en el que és
la figura
de la revisió
del pla general,
aquest instrument
urbanístic
que portem
dos anys
treballant-lo,
ja hi figurarà
el que serà
la nova ubicació
dels dipòsits
del CLH
i per tant
la seva retirada
de l'actual situació
o ubicació
que té actualment.
Crec que la pressió
urbanística,
la pressió social,
la forma
en què
Tarragona
es va fent gran
fa que
CLH
hagi entès
que
aquests dipòsits
actualment
en la seva actual
ubicació
no és
la més adequada
per compatibilitzar
aquesta activitat
en el que és
la proximitat
de les vivendes
i la proximitat
de l'activitat social.
Per tant,
és un tema
molt complex
efectivament
perquè
un trasllat
d'aquesta magnitud
suposa
un cost
importantíssim
però estem
dintre
d'un
període
de negociació
i de converses
molt positiu.
Ha estat
molt receptiva
la direcció
en aquest tema
i per tant
podem
efectivament
podem
pràcticament
garantir
que en el que serà
la revisió
del pla general
ja hi figurarà
aquella zona
com una zona
a recuperar
per la ciutat
i que posteriorment
i tal com va indicar
ahir l'alcalde
doncs ha de servir
també
per la connexió
del polígon
francolí
del vial
del francolí
connectar-lo
en el que és
actualment
el passeig
de la independència
i per tant
la construcció
del que seria
el quart pont
sobre el francolí
El tema
de la cel·liac
les negociacions
imagino
senyor Fernández
que han d'incloure
una ubicació
alternativa
pels dipòsits
Sí
aquesta és
l'única
qüestió
que en aquests moments
estem derimint
en aquests moments
no podem parlar
d'una sola ubicació
perquè s'està treballant
dos o tres possibles
ubicacions
lògicament
no podem donar-la
a conèixer
perquè això
entorpiria
les possibles
les possibles
adquisicions
dels terrenys
però sí que podem
pràcticament
anticipar
que cel·liac
en el decurs
dels propers anys
desapareixerà
de forma definitiva
Aquells terrenys
que ara ocupen
els dipòsits
tindrien un ús
un ús divers
és a dir
inclourien equipaments
zona verdes
i habitatges
Nosaltres allà
només hi pensem
que pot anar
zona verda
i en tot cas
algun tipus
d'equipament
no creiem
que sigui
el lloc
més adequat
per instal·lar
vivendes
en un futur
I el tema
del quart pont
que ja comentava
que seria importantíssim
i també
el qual es referia
ahir l'alcalde
en la conferència
sobre l'estat
de la ciutat
és molt aviat
per afrontar
ja les negociacions
tenint en compte
que encara
no fa ni sis mesos
que es va obrir
el trànsit
al tercer pont
més amunt
del francolí
o l'equip de govern
ja pensa
en aquest quart pont?
Sí
nosaltres pensem
en aquest quart pont
perquè és fonamental
pel que és
la mobilitat
i el trànsit
que actualment
existeix
en aquell sector
avui en dia
la sortida
i l'entrada
a través
del que seria
el segon pont
el que
d'alguna forma
recull
tot el trànsit
de Ramon i Cajal
és un pont
que està absolutament
saturat
que les cues
i les retencions
en aquell sector
són importantíssimes
tenint en compte
la confluència
de carreteres
i de trànsit
que tenim
en aquell indret
i per tant
des d'aquest punt
de vista
per nosaltres
és fonamental
la construcció
d'aquest quart pont
per oxigenar
tota aquella zona
i donar-li
una altra
possibilitat
de mobilitat
ja que en aquests moments
queda única
i exclusivament
basada
i pràcticament
centralitzada
en aquell punt
Ho haurà de fer
la Generalitat
imagino
senyor Fernández
o en col·laboració
amb l'Ajuntament
Aquest és un pont
que lògicament
no afecta
amb una carretera
concreta
de l'Estat
tampoc
amb una carretera
concreta
de la Generalitat
i en aquest cas
nosaltres
el que haurem de fer
és participar
en la financiació
i en la construcció
d'aquest pont
però que lògicament
haurà de participar
la Generalitat
de Catalunya
de la mateixa forma
que la Generalitat
ha fet front
al cost total
del que ha estat
la construcció
del tercer pont
Ahir al vespre
l'alcalde
en aquesta conferència
que ara comentàvem
feia una mena de passeig
en fi
per la riba
per la llera
del francolí
que com dèiem
s'ha obert
al públic
fa poques setmanes
a principis d'any
parlava del quart pont
parlava dels antics dipòsits
de la CLH
parlava de la tabacalera
i de la seva recuperació futura
com a Museu Nacional Arqueològic
de Tarragona
i pujant, pujant pel riu
deia que arribàvem
a la zona de Joan XXIII
a la zona d'expansió
de Joan XXIII
com està
aquests dos
o aquest pla parcial
que hi ha al voltant
de Joan XXIII
i que ha d'incloure
en fi
doncs
les casarnes
de la Guàrdia Civil
i de la Guàrdia Urbana
Futures
i també el futur
centre comercial
del Corte Inglés
Sí
ahir ho explicava molt bé
l'alcalde
és un eix
important
l'eix del francolí
del riu francolí
que fa que en els propers anys
canviarà de fisonomia
de forma importantíssima
és a dir
tenim
ja una actuació
feta
de forma important
que ha estat
la recuperació
de la llera del riu
des d'aquest punt de vista
crec que
ha estat un encert
i per tant
doncs
és un tema
que la ciutat
ho està valorant
de forma molt positiva
efectivament
som de l'opinió
que la ubicació
del Museu Nacional
d'Arqueologia
ha d'anar precisament
en aquell
en l'entorn
no en l'entorn
sinó en el que és
actualment
la tabacalera
salvant lògicament
la situació laboral
per la qual
estan passant
avui en dia
els treballadors
d'aquesta empresa
a partir d'aquí
s'obre
un ventall
a dreta i esquerra
per exemple
riu amunt
a esquerra
ens trobem
a l'esquerra
ens trobem
el que serà
la futura ciutat judicial
continuem
amunt
i efectivament
ens trobem
ja en el que és
la pròpia
urbanització
del Pla Parcial 2
o l'entorn
de Joan XXIII
que
com hem dit
diverses vegades
té
jo diria
diverses connotacions
importantíssimes
de creació
d'una nova
centralitat
de la ciutat
d'una banda
d'una banda
efectivament
la ubicació
d'un centre comercial
en aquest cas
el Corte Inglés
que
com tothom sap
ja ha adquirit
els terrenys
i per tant
ja està treballant
amb un macre projecte
per instal·lar
en aquell indret
d'una altra banda
efectivament
la ubicació
en aquell entorn
de les noves instal·lacions
les noves casernes
tant de la Guàrdia Urbana
com de la Guàrdia Civil
que compatibilitzaran
i compartiran
fins i tot serveis
perquè són dos edificis
adjacents
i per tant
conviuran
i podran
d'alguna forma
gaudir-se
de serveis comuns
també
en aquell entorn
té una
una gran importància
el que serà
la mobilitat
de trànsit
i per tant
doncs
la descentralització
d'aquesta mobilitat
de trànsit
d'una banda
ja
la construcció
de l'actual
tercer pont
i d'una altra
aquest pla parcial
dona sortida
i dona entrada
tant
per la banda
del tercer pont
per tant
doncs
el que seria
l'accés
cap a
en aquell
indret
no tan sols
d'aquestes instal·lacions
que he dit
sinó també
la del
pròpia hospital
de Joan XXIII
tot el flux
que ens arriba
de la banda
de la carretera
de Reus
de la carretera
Constantí
o fins i tot
de la carretera
València
i la seva sortida
també
i entrada
també
pel que seria
l'Avinguda d'Andorra
o la carretera Lleira
és a dir
aquest pla
el que fa també
és obrir la ciutat
obrir aquell polígon
obrir aquell sector
cap a
el que és
l'actual carretera
de Valls
o carretera Lleira
o l'actual 240
per tant
doncs
aquesta actuació
urbanística
que
s'iniciarà
pel que fa
el que és
l'urbanització
d'aquest sector
el mes d'abril
justament
el mes d'abril
començarem les obres
doncs
efectivament
compleix una mica
l'eix
a l'eix
del francolí
que explicava
ja en la conferència
el nostre alcalde
i que
certament
té una importància
té una importància
vital
en el desenvolupament
d'aquella zona
i tanmateix
en el que és
doncs
la
la descentralització
i una mica
la descontaminació
del trànsit
que actualment
ha de discórrer
per dintre de la ciutat
i que per tant
doncs
haurà de
ja
tenint
aquestes alternatives
doncs
pràcticament
sortirà del centre
ja que ens trobem
en aquesta zona
de la ciutat
a pròxima
a joan 23
senyor Fernández
hi ha un accés directe
ara mateix
és el centre
de la ciutat
des de la plaça
Imperial Tarraco
perquè ens entenguem
que és la continuació
de la Rambla
l'any passat
es va inaugurar
el tram
de la Rambla
de president
Companys
queda un tram petit
fins a la plaça
de la Generalitat
però l'alcalde
també ha anunciat
i l'equip de govern
ha anunciat
en els últims mesos
la voluntat
d'estendre
de fer arribar la Rambla
fins a la plaça
de les Corts Catalanes
que és la gran rotonda
que hi ha
just al costat
de l'Hospital
Joan XXIII
com està aquest projecte
de perllongació
de la Rambla?
en aquests moments
el projecte
pràcticament
està acabat
i puc anticipar
que és un projecte
que se n'anirà
aproximadament
a 450 milions
de pessetes
les antigues pessetes
costarà
aquesta actuació
entre el que és
la plaça Generalitat
i la plaça
de
de les Corts Catalanes
de les Corts Catalanes
per tant
precisament
ahir
sobre el terreny
va estar amb els enginyers
per acabar
de definir
quatre aspectes
importants
i
durant aquest any
aquesta obra
serà adjudicada
i per tant
en el decurs
del 2005
estarà
absolutament
finalitzada
jo crec
que
en aquests moments
ni els més optimistes
haguessin
pogut pensar
fa aproximadament
set o vuit anys
que la Rambla
Nova de Tarragona
que és el punt
el centre neuralgic
jo diria
que
la via urbana
de la qual
tots els tarragonins
estem més orgullosos
doncs que en el decurs
d'aquests vuit anys
hagin pogut
arribar
aquesta Rambla
des d'on
t'acabava
es diria
el final
de Vallellano
fins pràcticament
al riu
Francolí
crec que
ningú
s'ho podia
arribar a pensar
crec que
en aquest aspecte
s'ha fet
una
jo diria
que una bona labor
vam dir
amb els nostres
compromisos
amb els votants
que aquesta era una obra
que era necessària
per la ciutat
i crec que
en aquests moments
ja podem
pràcticament
dir que
el compromís
ja ha estat assumit
i que només
ens falta
aquest mínim
termini
de temps
perquè ja
sigui una realitat
unes obres
que consideren
a més
com dèiem
amb el 150
aniversari
de la Rambla
que se celebra
aquest 2004
i que té
una excel·lent longitud
no crec que hi hagi
cap Rambla
ni a Catalunya
ni possiblement
arreu de l'estat espanyol
que tingui
una longitud
com la que
tindrà
pràcticament
quina tindrà?
ja ho hem comptat
em sembla que se'n va
a 2.000 metres
i a 2 quilòmetres
i tindre una Rambla
de 2 quilòmetres
com un eix
que uneix
pràcticament
el mar
amb el que és
el cor
de la ciutat
crec que és
una obra
d'urbanització
important
en fi
la veritat
és que des de l'àrea
d'urbanisme
s'executen
moltes altres obres
tenim per exemple
el pla de piscines
que es va comentar
fa uns dies
la projecció
per exemple
la planificació
primera
per aquest 2004
s'anunciava
que hi hauria
3 piscines noves
a Bona Vista
a la zona
al voltant de Torreforta
i a la zona
també al voltant
del Serrallo
tot això
s'ha de fer
aquest any
senyor Fernández?
sí
són piscines
que s'estan
acabant
els seus projectes
i que
són les 3 piscines
que nosaltres portàvem
dintre del nostre programa
electoral
i efectivament
a les ja executades
de Sant Salvador
i Sant Peri i Sant Pau
afegim la de Bona Vista
que estarà situada
concretament
a la zona
del col·legi públic
i que tindrà
les mateixes característiques
que la de Sant Peri i Sant Pau
serà una
una piscina
coberta
també
al costat
del poliesportiu
existent
a Torreforta
Riu Clà
i Comar
es fa també
una nova
piscina
amb coberta
mòbil
també
i
justament
en el Serrallo
es construirà
davant també
del poliesportiu
una nova
una tercera piscina
i per tant
són les tres piscines
que en el decurs
d'aquest
propers dos anys
estaran finalitzades
i que
suposen
pràcticament
una inversió
de més de
4.500.000 euros
Un altre projecte
que no ha de fer
evidentment l'Ajuntament
però que sí que ha
donat tots els permisos
perquè es pugui fer
és el de la construcció
d'aquest casino
a les instal·lacions
de l'Hotel Imperial Tàrraco
Li plantejo avui
aquesta qüestió
senyor Fernández
perquè el grup municipal
d'Esquerra
demanava ahir
que la Generalitat
faci un estudi
sobre les repercussions
que tindria
entre els ciutadans
de Tarragona
l'obertura
d'aquest casino
justament
en un lloc cèntric
de la ciutat
com és l'Hotel Imperial Tàrraco
diu que pot tenir
repercussions negatives
pel que fa
en fi
doncs a la gent més jove
pel que fa
al tema de ludopaties
i qüestions similars
que en pensa
d'aquesta iniciativa
d'Esquerra Republicana
Home jo penso
que Esquerra Republicana
hauria pogut també
demanar aquest estudi
quan va permetre
que el casino
de Sant Pere de Ribes
se n'anés
precisament
a Barcelona
amb una centralitat
amb un lloc
de Barcelona
que certament
té més influència
o pot tindre més influència
sobre la gent
que no pas
l'Hotel Imperial Tàrraco
per tant
doncs
des d'aquest punt de vista
coherència una mica
al grup d'Esquerra Republicana
i que apliqui
allà on està governant
el que certament demana
on no governa
per tant
des d'aquest punt de vista
crec que hem de ser seriosos
i rigorosos
amb els nostres planejaments
i les nostres planificacions
nosaltres creiem
creiem que l'Hotel Imperial Tàrraco
reuneix les condicions
idònies
per ubicar
una instal·lació
d'aquest tipus
i que certament
la gent que vulgui anar
en un casino
és igual que estigui
en l'Hotel Imperial Tàrraco
que estigui
desplaçat
a 500 metres
perquè el que vulgui anar
hi anirà igualment
tingui 18 o tingui 25 anys
o en tingui 50 anys
per tant
nosaltres el que veiem
és que el casino
suposa
jo diria
que una activitat econòmica
important per la ciutat
que suposa també
un element de captació
del turisme
que ens envolta
a Tarragona
i que per tant
doncs
creiem
que és un tema
important
per la ciutat
i nosaltres
continuarem
defensant
aquesta ubicació
i des d'aquest punt de vista
jo crec que
és un tema
recorrent
el del casino
aquest és un tema
ja debatut
és un tema
que ja s'ha decidit
i que per tant
jo crec que
no val la pena
donar-li més voltes
perquè la decisió
està presa
acabem ja l'entrevista
em reservo els últims minuts
senyor Fernández
per parlar del gran projecte
urbanístic de la ciutat
no d'aquest any 2004
sinó dels propers anys
segurament d'aquesta dècada
és el tema
de la façana marítima
ja n'hem manat
parlant
en els darrers mesos
de l'evolució del projecte
un cop es va presentar
la proposta
de l'arquitecte
Ricardo Bofill
s'ha anunciat
reiteradament
que aquestes properes setmanes
podria haver-hi
finalment
el conveni
la signatura del conveni
amb el Ministeri
de Foment
i amb la Generalitat
és a dir
amb el Govern Central
amb Renfe
i amb la Generalitat
per tirar endavant
el consorci
que faria possible
aquest projecte
tot això
però a més a més
amb un canvi
significatiu
en una de les potes
que ha de tirar endavant
aquest projecte
que és el Port de Tarraona
un canvi en la presidència
avui és notícia
justament
ja ho hem explicat
reiteradament
el nomenament
de Josep Anton Burgessé
com a nou president
de l'autoritat portuària
és evident que fins ara
la sintonia
amb l'actual
amb el fins ara
president Lluís Badia
era clara
en fi
com veu aquest nomenament
i si creu que això
pot afectar d'alguna manera
el projecte
de la reforma
de la façana marítima
senyor Fernández
jo penso que no
primer perquè
la figura
del president
de l'autoritat portuària
és una figura
que està absolutament
vinculada
al Ministeri de Foment
és a dir
les instal·lacions
l'activitat
que es desenvolupa
en el que és
el Port de Tarragona
està fiscalitzada
tutelada
pel govern de l'Estat
és a dir
pel Ministeri de Foment
des d'aquest punt de vista
doncs
crec que
el nostre interlocutor
lògicament
és el Ministeri de Foment
i a partir d'aquí
doncs
mantindrem
la mateixa
voldrem mantindre
el mateix consens
i la mateixa sintonia
que hem mantingut
amb el
amb el senyor
amb el senyor
Badia
jo no crec que
l'amic
Burgacer
doncs
hi posi pals a la roda
amb un projecte
en el qual
s'ha expressat
tota la ciutat
i està
absolutament
absolutament
d'acord
i precisament
doncs
des d'aquest punt de vista
m'agradaria
doncs afegir
que al marge
que jo
hi formo part
d'aquest Consell
d'Administració
doncs
voldria afegir
voldria recordar
en el senyor
Burgacer
que precisament
doncs
li desitjo
tota classe d'èxits
al front de l'autoritat portuària
doncs li vull recordar
que si avui
és president
de l'autoritat portuària
el senyor Burgacer
és gràcies
en els pactes
que en l'any 96
van signar
Convergència i Unió
i el Partit Popular
és a dir
que avui
és president del Port
gràcies
a aquell pacte
que de forma
tan visceral
el partit
dels socialistes
de Catalunya
va estar atacant
per tant
doncs
des d'aquest punt
de vista
doncs
estem satisfets
que gràcies
a aquell pacte
doncs hi hagi
una persona
de Tarragona
precisament
doncs
al front
del Port
i a partir
d'aquest moment
jo no crec
que vagi
més enllà
de les pròpies
diferències
que puguin existir
en alguns aspectes
urbanístics
però insisteixo
la titularitat
del Port
és del Ministeri
de Foment
l'assignatura
del conveni
es farà
amb el ministre
de Foment
i per tant
doncs
allò que s'assigni
a Madrid
serà
lògicament
haurà de ser
recollit
per
el Port
que en definitiva
no deixa de ser
un ENS
una entitat
que depèn
d'aquest
Ministeri
per tant
doncs
no crec
que hi hagi
més problemes
que els que
lògicament
ens trobarem
per realitzar
una obra
que certament
és d'una importància
i que té
una magnificència
jo diria
que extrema
i que el que no podem
a partir d'aquest moment
en què estan
tan avançades
les negociacions
amb el Ministeri
de Foment
i que estem
pendents
de l'assignatura
d'aquest conveni
i per tant
de la constitució
de la societat pública
que tira endavant
aquest projecte
que hi hagi
com a conseqüència
d'una nova presidència
en el port
problemes
jo crec
que això
no existirà
en qualsevol cas
la signatura
d'aquest conveni
per quan
senyor Fernández
perquè
tenint en compte
que tenim eleccions
a la cantonada
no sé si és un bon moment
per fer-ho
l'última reunió
que es va mantindre
a Madrid
es va garantir
que aquest conveni
estaria signat
abans de les eleccions
generals
abans del dia 14
per tant
estem esperant
que en el decurs
dels propers dies
ja s'inscridi
perquè els esborranixen
d'aquest compromís
ja han estat
tramesos
en el Ministeri
i per tant
estem esperant
que en qualsevol moment
s'inscridi
per l'assignatura
és qüestió de dies
doncs parlen
de la façana marítima
acabem aquest recorregut
urbanístic
per la ciutat
que començàvem
fa mitja hora
parlant de la via Augusta
i també del projecte
de remodelació
d'aquell entorn
entre la via Augusta
l'hotel Estari
el torrent de Terrescavades
i la via del tren
senyor Àngel Fernández
tinent d'alcalde d'Urbanisme
de l'Ajuntament de Tarrona
moltes gràcies
i fins la propera
gràcies a vosaltres
bon dia