logo

Arxiu/ARXIU 2004/ENTREVISTES 2004/


Transcribed podcasts: 1247
Time transcribed: 13d 21h 6m 0s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El títol de Sol a Sol també porta implícit un aprofitament de l'energia del Sol
des que surt fins que marxa, anem a aprofitar el Sol al 100%, sempre que puguem.
Hi ha dos tipus d'aprofitament de l'energia solar,
que és l'energia solar fotovoltaica i l'energia solar tèrmica.
La primera, la fotovoltaica, serveix per produir electricitat
i en canvi la segona, l'energia solar tèrmica, serveix per escalfar aigua.
I aquesta campanya es centra més aviat en l'energia solar tèrmica,
afavorir la implantació d'aquest tipus de tecnologia
en un territori d'augment petit, geogràficament petit,
que és el Baix Gaià, alguns pobles del Baix Gaià i també la Secuita.
I bé, en un futur, si va bé, aquest projecte s'ampliarà.
Clar, l'energia solar tèrmica, perquè plantejar-se una campanya d'aquestes característiques,
evidentment, si parléssim també d'energia fotovoltaica,
ja hauríem de parlar d'altres dimensions, no?
Sí, són...
Molt més grans en tots els sentits.
Sí, són dues aplicacions completament diferents,
que només tenen en comú la font d'energia, que és el sol,
i també una mica l'aspecte de les plaques,
tot i que els entesos i la gent que ho estudiem
sabem distingir molt bé quina placa és fotovoltaica, quina és...
Però la tecnologia que s'ha d'emprear, els recursos, les inversions,
són molt més grans en una que no pas en una altra.
Exacte. L'energia fotovoltaica té el problema afegit que actualment
no és econòmicament tan assequible com l'energia solar,
tot i que la fotovoltaica també gaudeix de subvencions i ajudes,
i se suposa que en un futur tindrà una expansió notable.
Subvencions i ajudes és la paraula màgica,
quan es planteja un projecte d'aquestes característiques.
Si no, és i fer una mica de fada madrina, podríem dir, Jordi,
les entitats, les fundacions, quan apareixen col·lectius,
en aquest cas el GPEC, amb el suport d'altres entitats que ja comentarem,
i diu, d'acord, doncs apostem per aquesta iniciativa.
Explica'ns què fa una entitat bancària, en aquest cas,
participant d'aquest projecte, en el finançament.
Bé, doncs a la Caixa de Trassa, a través de la seva obra social,
vam estar buscant per totes les zones on estem implantats,
i aquí a Tarragona, en aquest cas concret,
es van posar en contacte amb el GPEC,
i aquest ens va presentar el projecte aquest de solosol,
ens va semblar un projecte molt interessant,
i aleshores vam decidir financiar el que seria un projecte pilot,
com molt bé ha explicat el Jordi Llop,
inicialment només pel tema de l'energia solar tèrmica,
perquè és més senzill, i així es fotregar més a tothom,
i bé, i de moment estem en aquest projecte pilot,
i més endavant, doncs en funció de com vagi els resultats,
doncs ja es veurà si s'incrementa,
o si continua aquest projecte,
es desenvolupa per més poblacions més grans, etcètera.
Vull dir, estem una mica en aquesta línia.
La nostra aportació és aquesta,
és una aportació econòmica per poder tirar endavant el projecte,
i després, doncs també, nosaltres estem disposats,
bueno, la nostra segona via d'actuació
vindria a ser, doncs, tot el tema del finançament,
en principi, canalitzant-ho cap als diferents convenis
que hi ha establerts d'ICOIDAI
i d'altres institucions,
com, per exemple, l'ICAES,
si no recordo malament, Jordi, que és també...
ICAEM, perdó, que també fa algun tipus de finançament,
i en última instància, doncs, si no fos possible
a través d'aquests convenis, doncs, bueno,
la caixa de la s'espantajaria de poder fer
algun tipus de finançament
a títol d'entitat, diguéssim, no?,
perquè en aquests moments els convenis que hi ha
no estan vigents, estem pendents que es facin
les reves renovacions, i, bueno,
i una mica és quan tot això es vagi provant
i vagi ajutint, doncs, complementar una mica
la informació que ha pogut donar el JPEC,
doncs, pel que fa del finançament.
Però això està en marxa, ja, com aquí el que diu.
Sí, sí, això està en marxa.
Les tasques de divulgació
han començat a nivell, doncs,
de Caixa Terrassa, que són els que financien
en gran part el projecte,
però anirem d'aquí a un parell de setmanes màxim,
començarem a fer les primeres xerrades
pels ajuntaments, pels municipis que s'han interessat
en el projecte i que també han ajudat econòmicament.
I quins són aquests municipis?
Aquests municipis són
Vespella de Gaillà,
La Riera de Gaillà,
Salomó,
Altafulla i
La Secuita.
Alguns d'aquests municipis
tenen una població notable,
numèricament,
d'altres, diguem-ne, que són més petits
en quant a població,
no en quant a territori,
però hi ha alguns d'aquests municipis
que, curiosament,
tenen una població més petita
per un territori més gran,
però en quant a població hi ha algunes que déu-n'hi-do.
Aleshores, com començarem les tasques de divulgació
a cadascun d'aquests municipis?
Perquè aquest projecte està adreçat a qualsevol persona.
Estem parlant de particulars,
estem parlant de petites empreses,
de què estem parlant?
De possibles candidats a afegir-se a aquest projecte?
Podríem distingir tres tipus de nivells
de públic interessat.
En primer lloc,
és a dir, farem xerrades per públic en general,
en tots els municipis,
i després n'hi ha alguns que s'han interessat també,
específicament perquè els donem assessorament
i fem reunions a nivell de tècnics municipals.
Aquestes reunions es farien també
amb l'assessorament de tècnics de PERCA,
que és l'Associació de Professionals
de les Energies Renovables de Catalunya,
que també participa.
I també hi hauria un altre tipus de xerrada
que seria amb grans consumidors d'aigua calenta,
que serien hotels, càmpings, restaurants,
també processos productius, industrials,
que serien grans consumidors.
En principi, la campanya està més aviat enfocada
cap a la promoció de l'energia solar tèrmica
a nivell d'ús domèstic.
Comunitats de veïns...
Comunitats de veïns, exacte.
A nivell més particular.
Clar, tots hem sentit parlar de l'energia solar.
Jo m'imagino que vosaltres que teniu experiència,
quan arribeu a fer una xerrada d'aquestes,
el primer que les persones que us escolten
segur que diuen, home, doncs està molt bé,
perquè s'aprofita un recurs que és pràcticament infinit,
mentre no es digui el contrari.
Però el primer que és dir,
ui, i ara he de canviar totes les tuberies de casa meva,
i ara he de canviar tota la instal·lació,
i això em costarà molts diners,
deu ser el primer interrogant que us plantegen, no?
Doncs sí, efectivament.
En principi, la gent,
hi ha en aquestes publicades que diuen
que el públic general està interessat en aquest tipus d'energia,
però tots coincideixen en afirmar
que existeix poca informació al respecte,
i per tant, doncs, malgrat que hi hagi un interès generalitzat,
la manca d'informació és un fre molt important
de cara a la implantació d'aquestes energies.
Per altra banda, doncs,
és veritat que és més difícil
implantar aquestes tecnologies
en instal·lacions ja existents,
és a dir, seria molt més fàcil construir una casa nova,
i en comptes de posar-hi una instal·lació convencional,
doncs ja des de zero començant amb l'energia solar.
Però, de tota manera,
hi ha molts casos de canvi d'energia,
el passem de la convencional a la solar,
és més complicat, però és factible
i tampoc és tan car.
I no implica una despesa extraordinària
tenint en compte l'estalvi posterior que hi ha, no?
Jo he sentit a parlar que,
no només en qüestió tèrmica,
sinó fotovoltaica,
que si fas números, allò que fem a les cases,
al final te n'adones que amortitzes
amb un cert temps aquesta inversió inicial
que hagis pogut fer.
Sí, efectivament, l'amortització també sempre funciona...
Bé, la factura de cada mes.
Sí, el temps d'amortització de la inversió inicial
és a funció directa del consum d'aigua calenta
que tu estiguis tenint.
Per petits consumidors,
l'estalvi generat per l'energia solar
és més petit que pels grans consumidors.
És a dir, en principi,
les instal·lacions solars se dissenyen
per cobrir entre un 60 i un 80%
de les necessitats energètiques,
és a dir, del 60 al 80%
de la factura,
del consum de la factura de gas
o de combustible s'estalviaria
i això, al cap del temps,
provoca que en un període de 5,
entre 5 i 10 anys,
per exemple, per revitatges,
s'amortitzi la instal·lació.
I a partir de llavors,
l'energia solar és gratuïta.
Aquest deu ser un dels arguments
que plantejareu a cadascuna de les reunions,
per difondre la campanya.
N'hi ha més arguments a favor
que els usuaris es decanten
per aquest tipus d'energia tèrmica,
en aquest cas?
Els arguments de base
es fonamenten
en el discurs
o en la filosofia
de desenvolupament sostenible
que tant de moda està últimament
i també podríem dir
que una altra raó de pes
és el protocol de Kyoto,
que ve a molts països
de la comunitat internacional
que s'han compromès
a una reducció
de les emissions de CO2
a l'atmosfera.
El CO2 provoca
l'efecte hivernacle
i per tant el canvi climàtic,
l'escalfament global de la Terra
i l'energia solar
permet prevenir aquestes emissions.
És a dir,
que és una font d'energia neta,
renovable
i que ajuda a garantir
un desenvolupament sostenible.