Tinet és una xarxa que va néixer ara, aquests dies fa nou anys,
on per iniciativa d'una sèrie de persones que estaven al voltant de la universitat,
entre ells la Manel Sant Romà, van decidir crear una cosa que ara entenem
que és una xarxa ciutadana però que llavors no era tan fàcil,
l'estem parlant de fa nou anys, no?
Llavors van crear una xarxa en la qual anàvem els tarragonins,
parlo de tarragonins en el seu sentit ampli, de la demarcació,
i ens apuntàvem allí per poder entrar a internet.
Entrar a internet llavors era bàsicament correu electrònic
perquè no hi havia la quantitat de planes, webs que hi ha en aquests moments, no?
I la quantitat de serveis que hi ha.
Llavors, doncs, Tinet fa nou anys era l'inici d'una xarxa ciutadana
que anem a dir, estem en discussió de si la primera europea o no,
hi ha a Bolònia, a Itàlia, que dies abans, dies després,
sembla que també es van constituir, però en qualsevol cas
una de les pioneres de l'Estat i una de les pioneres d'Europa
i allò s'ha anat fent gran, vull dir, aquells que 300 o 400
que ens vam ajuntar, doncs en el primer any ens hem convertit en 16.000,
em sembla que estem ara, i que les necessitats dels tinataires d'ara
bàsicament són diferents, ja no l'accés,
perquè l'accés ja l'obtenim de moltíssimes maneres,
ja no cal anar amb un proveïdor d'internet que era tinet,
sinó ara ja te'n pots anar amb moltíssims proveïdors d'internet que hi ha,
i a més a més, doncs conforme anem tenint més necessitats,
volem anar amb una ampla banda més gran i ja ens hem d'anar a Telefònica
o amb aquelles organitzacions que et donen ADC o equivalents.
Per tant, tinet, una xarxa ciutadana molt característica, pionera,
i que fa 4 o 5 anys es va plantejar per créixer,
a veure com podia fer un salt qualitatiu i quantitatiu,
i llavors van decidir fusionar la xarxa tinet, que és aquesta,
més una altra xarxa que es diu Altenet, que és de la Diputació de Tarragona,
on no està formada per ciutadans, sinó que està formada per administracions locals de la demarcació.
Aquests junts, aquests dos xarxes junts, es van constituir,
la Diputació de Tarragona va donar suport, va crear un organisme autònom,
que es diu OACI, que vol dir Organisme Autònom per la Societat de la Informació,
que en aquell moment dirigia, millor dit, el Manel Sant Romà,
i per tant, en aquests moments, OACI és un organisme autònom
que té com a finalitat promoure l'ús de la societat de la informació
en qualsevol tipus d'agents, ciutadans, empreses, universitat, administracions locals, qui sigui.
Una xarxa ciutadana, una idea que val la pena mantenir en la seva essència,
tot i que la tecnologia ha canviat, les aplicacions s'han canviat,
però aquest esperit continua, tinet?
Continua i continuen les llistes de discussió,
que és una de les eines de participació amb més èxit que va tenir tinet
i que continua tenint, és el que dic, continuen encara funcionant.
La xarxa ciutadana, bàsicament, funciona en què?
En què hi ha una participació de ciutadans?
L'única manera de fer-ho era amb llistes de discussió.
Era una mena de correu electrònic que es repartia entre uns quants que ja estaven suscrits.
Ara, actualment, estem treballant en fòrums, estem treballant en xats, a internet.
No crec que triguem gaire, perquè ho tenim previst de fer-ho també
per tinet, de cara a dotar d'aquestes noves tendències,
i no tan noves també, perquè ja fa temps que funcionen,
però que ens costa una mica desenvolupar, per dir-ho d'alguna manera.
No són tan grans com podia ser telefònica,
però hi posem les nostres ganes i el nostre temps per fer-ho.
Ja penso, aquell tinet aire de fa gairebé 10 anys,
el que es pot incorporar ara ha canviat moltíssim.
Ho ha canviat.
Per tant, les necessitats han canviat,
les exigències, podem dir-ho així,
o demandes del tinet aire cap a la seva xarxa també han canviat,
i el que vosaltres podeu oferir a aquella gent que s'acosta
també ha canviat.
Sí, i és una de les claus d'aquesta petita trobada que tindrem.
Hi ha un apartat que és una taula rodona,
on tindrem uns quants tinetaires de sempre,
que ja ens estan reclamant aquestes noves coses que necessiten.
I la veritat és que el que volem és parlar una mica
de cap a on ha de tirar aquesta xarxa ciutadana
i que siguin els mateixos ciutadans que hi vagin participant.
I que és el que demanen.
Que demanen.
Ui, m'imagino que moltes coses demanaran.
Hi ha coses que no...
O posats a demanar, escolta.
Hi ha coses que és molt difícil de donar,
que podria ser tot el tema de telecomunicacions.
Perquè això és una despesa molt gran
i implica una gran inversió,
i que d'aquí a un any tota la inversió que has fet
l'has de tenir amortitzada.
I nosaltres en aquests moments donem accés gratuït
i fer un cobrament sobre un servei que es pugui donar,
no arribaríem a rentabilitzar aquella inversió que es fa.
No qual cosa, per aquí no hi hauríem d'anar.
No qual cosa, el que volem és que aquesta xarxa ciutadana
cada vegada sigui més potent, més profunda, no?
I que s'hi participi i que hi visqui, que tingui vida pròpia, no?
I és el que ens interessa,
és que aquesta xarxa ciutadana funcioni completament sola i es treballi.
Em passa que avui dia tot aquest món de les noves tecnologies,
internet, és un món tan ple, tan apaït,
que dius una xarxa ciutadana com aquesta, doncs quin és el seu lloc,
quin paper, i m'imagino també que ha d'afiançar el seu lloc, no?
Home, ho està fent, ho està fent.
Pensa una cosa, el correu electrònic que està donant,
el servei que està donant, funciona molt bé.
A més a més, està el tema del webmail.
Un dels avantatges que tenim és que no tenim publicitat,
cosa que altres proveïdors d'internet posen publicitat directament
amb els correus electrònics via web, amb els webmails.
Però, a més a més, també hi ha un gran espai, un munt d'usuaris
que tenen allotjats les seves pàgines web
i que tampoc tenen aquests anuncis, aquesta publicitat,
que ja està per posar-ho d'altres serveis.
En quant no vols publicitat, has de pagar aquest servei.
A Tinet l'ofereix de vegades, per dir-ho d'alguna manera.
És a dir, ho tens i a partir d'aquí continues tenint.
Aquests són els valors que fan que s'apropin internet a la gent,
al ciutadà, a la persona, a Pepet i a Josepet, d'alguna manera.
Aquella, una mica, el paper que poden fer els mitjans de comunicació local,
no estem deixant de parlar d'un mitjà de comunicació,
com és una xarxa, és aquella proximitat, no?
I aquesta proximitat, a més a més,
ha anat amb el telèfon d'atenció al client,
qualsevol dubte que hi ha,
Déu-n'hi-do.
Sempre es pot trucar i sempre n'hi ha...
Escolta, que no trobo el meu número d'identificació,
que me'l podeu mirar, coses d'aquestes, no?
Que dius, calla, que trucaria,
que és com anar a la botiga de la cantonada, no?
És aquest gran valor també que té.
El mateix ordinador que ha tingut una penjada
i s'ha quedat sense funcionar,
llavors no troben un altre cop el que és
la configuració del sistema per accedir a internet, no?
Doncs amb una trucada es fa i tornem a funcionar.
M'hi crida molt l'atenció aquest aspecte de la jornada,
de trobar-vos persones que de ben segur
a través de TINET heu estat en comunicació anys
i que no us heu vist mai les cares.
Segur que hi ha gent.
Alguns dels, diem-ne, clàssics,
aquestes ho sí que ens han vist alguna vegada, no?
Però fora d'aquests clàssics, diem-ne,
dels fundadors, que n'hi ha uns quants, eh?
L'altre dia em parlava un company,
un director d'una important empresa de selecció
i de formació de Barcelona,
que la seva mare de 80 anys,
no sé si ens estarà escoltant ara,
doncs està enganxada a internet.
80 anys, eh?
Després el senyor Balló, eh?
El senyor Balló també és una persona ja gran,
sembla que també té al voltant dels 80 anys,
també és una persona que està posada a internet.
És a dir, aquestes persones que ja fa,
que són d'alguna manera dels que van iniciar,
els primers tinetaires,
tenien un petit contingut tecnològic.
És a dir, eren professors, eren estudiants,
que estaven al voltant de l'ordinador.
Avui no, avui el que ve allí d'ordinador ni idea.
entrarà, i bàsicament són gent joves,
que s'estan incorporant al món d'internet,
que el que volen és el xat,
el que volen són els webs que a ells els interessa,
i tenen necessitats diferents
que la persona de 40, 50 anys,
que estan utilitzant-lo per unes altres característiques.
Però tota aquesta,
afortunadament,
les necessitats d'internet són àmplies.
No són els mateixos d'un nano de 16 anys o 17,
que un de 30, que un de 70, que un de 80.
I ja, avui, ja tenim possibilitats de trobar internet,
gairebé tot.
Fa 4 o 5 anys hi va haver un concurs als Estats Units,
que fan concurs de tots aquella gent,
doncs dient que donaven no sé quants dòlars,
milers dòlars,
amb aquella persona que demanés una cosa
i que no estés ja a internet.
Estem parlant de fa 5 anys.
I no va guanyar ningú.
No van trobar res.
És a dir, no sé,
vull una cosa sobre ocellets,
que a veure què menja un ocellet
de les muntanyes rocoses.
Bom, hi havia alguna cosa, no?
Per tant, imagineu-vos de 400 anys cap aquí el que hi ha.
Jo l'utilitzo moltíssim,
perquè l'estic utilitzant molt
tot el tema de buscar informació
per temes concrets d'estudis, no?
Doncs és que ho trobo tot.
Pràcticament,
anar a una biblioteca,
fora les biblioteques de les facultats
que hi ha per a Tarragona,
no m'ha calgut anar allò,
que ho estic trobant tot a internet.
Clar, internet ho té tot,
però ens manca a la societat
que és la que ha d'utilitzar
pràcticament,
i altres potencialment,
la xarxa,
una certa formació
a l'hora de posar-nos
davant d'internet, no?
Sí, i si em permet una altra cosa,
que també,
el tema de fer una altra cosa més important.
Fa falta,
algú l'altre dia m'ho deia,
una persona,
que necessitaria algú
que els orientés
d'allò que està bé
i allò que no està bé,
en un sentit ampli.
Un cert codi moral.
Sí.
O ètic, millor dit.
Sí, perquè ara sembla
que si està a internet
sigui veritat,
i no és veritat això.
Igual que fa anys
la premsa
ho diu el diari, no?
Ho ha dit la tele.
Ho ha dit la tele.
Veritat absoluta.
I ara ja no està en això, eh?
Ja aprenem,
de l'una ja veiem
que hi ha diferents versions
de les coses.
Amb internet encara
hi ha gent
que ho ha trobat a internet
i falta una mica d'això.
S'ha de fomentar
un ser esperit crític?
Sí, però s'ha d'orientar.
Perquè no necessàriament
una altra persona
que també tenia
un problema de salut
i tal
i buscava un tema
amb unes enfermedades, no?
I clar, trobava coses contradictòries.
Quina és la lliuntat
que ha de fer cas al metge.
Això està clar, no?
Però si un busca més informació
pot trobar
dins del mateix camp
aspectes contradictoris
i llavors es troba
una miqueta desfassat.
Hi ha una agència
que és l'Agència Catalana
per la Qualitat d'Internet
que és ICWA
que aquelles webs
que el que posen
diem-ni és cert
per dir-ho d'alguna manera
no ho estic resumint-ho molt
doncs els hi dona el segell.
Si aneu a la plana de Tinet
veureu que allà dalt de tot
hi ha el reconeixement
per part d'ICWA.
doncs experiències d'aquestes
és bo que ens surtin
perquè ens ajudin a triar
perquè això no serà normal.
I després el tema de la formació
efectivament
però avui per entrar a Internet
no és el que fa nou anys
fa nou anys sí que tenies que saber
tecnologia
tenies que saber informàtica
perquè tenia el mòdem
tenies que primer fer la connexió
després
ara no
ara afortunadament
els sistemes operatius
que han sortit
Windows
bàsicament com a majoritari
et permet
tindrà Internet
amb molta facilitat
i aprendre'n a navegar
se n'aprèn
amb mitja horeta.
Però és clar
en el moment que comencen a sortir
problemes
llavors sí que ja necessites
un proveïdor
en aquest cas pot ser Tinet
que amb un missatge
de correu electrònic
o una trucada telefònica
t'ha resolt el problema
perquè segons en quin proveïdor vas
no cal dir noms
probablement et passin un telèfon
o un altre telèfon
i llavors no t'ho resolguin
per tant convé que hi hagi
una miqueta pel que deies al començament
xarxes ciutadanes
que permetin
promocionar
l'ajudació de la informació
no només donant accés
sinó donant aquest ajut
perquè el 90%
de les persones
que estan entrant a Internet
no tenen coneixements d'Internet
i aquests també hi han d'entrar
que les xarxes porten
no només pels tecnòlegs.
I a més no ens enganyem
i això ho sabem tots
no tenim precisament
unes infraestructures adients
ni tenim doncs
el que és la base
tècnicament en aquest país
si comparem amb altres països
ni l'accés econòmicament
tampoc està a l'abast de tothom
de moment.
Si entrar a Internet
avui a l'estat espanyol
és molt car.
Anglaterra per exemple
que és una mica d'un paradigma
en quan a xarxes ciutadanes
no de continguts
d'Internet
sinó d'accessos
allà hi ha moltes zones
moltes comunitats
de vins
que es constitueixen
i que tenen accessos
molt barats
gratuïts
fins i tot
els països nòrdics
els Estats Units
tenen unes quotes
baixíssimes
tenim la situació
que tenim
tenim un operador dominant
monopoli
i que estan intentant
que obrir
una miqueta
aquest mercat
de les telecomunicacions
però mentre sigui així
tenim un accés
excessivament car
i això és una limitació
és evident.
Important
doncs aquesta revisió
ètica
del que és la xarxa
d'Internet
jo recordo
fa un parell de temporades
amb un dels que
de les persones
personalitat
ja li podem dir
que intervindrà
en aquesta jornada
Marnel Sant Roma
actualment director
del CAT 365
fèiem un espai
aquí a la ràdio
i sempre posava
el mateix exemple
que evidentment
totes les persones
que han treballat
també jo saben allò
que això d'Internet
és com
l'oest salvatge
aquí hi entra tothom
i aquí hi entra
amb la Bíblia
i aquí hi entra
amb les pistoles
i escolta
aquí és un món
per construir
i s'ha de construir
també basant-se
en un codi ètic
que encara no hi és
per tant hi ha de tot
tothom va allà
com pot
i bé
entra en el criteri
de cadascú
saber triar
que és allò més adient
si qualsevol inici
de qualsevol
ciència del saber
o qualsevol aspecte social
és còtic
es va creixer
una mica de com
el que diu
molt bé el Manel
això del Faro
és que
està a descobrir
i anaven
amb aquells terrenys
i hi havia de tot
doncs aquí també
hi ha moltíssima cosa
encara per reglamentar
encara
avui
si tu vols
tenir
determinats continguts
diguem-ne una miqueta
dubtosos
vas a determinats
països del món
on els posaràs
i com que la legislació
allí és una
que no és la que és aquí
doncs pots quedar
cobert pel fet
de no estar
si estessis a l'Estat espanyol
tindries dificultats
el fet d'estar allà
no en tens
per tant
per tant això
aquí hem de caminar
encara
estem molt
molt a prop
i el més
preocupant
el més atractiu
ja no és el més
preocupant
és que
donat que és tan obert
és que no ens podem ni imaginar
com estarem
dins de cinc anys
ara
ens vam reunir
ara fa
quatre o cinc mesos
per decidir
per proposar
un pla director
d'OASI
i vam voler
fer un escenari
l'any 2007
i
semblava de ciència ficció
no?
quasi
i és una realitat
estem aquí al costat
en el moment que surti
encara ho veureu
per la televisió
i per la ràdio
i pels diaris
ofertes d'ADSL
que sembla que
a veure qui és el que arriba
a l'última
qui fa un euro més barat
dins d'un any
que suposo que això
estarà una megueta
més estabilitzat
tindrem ADSL
notablement més barat
que el que tenim ara
i en el moment que
tinguem un mega
que és el que estan anunciant
un mega
un mega com a dos
és que ja tindrem
les pel·lícules
mitjançant ADSL
ja no caldrà
tenir
sí que caldrà
o no
no ho sé
el digital plus
és a dir
ens vindrà
per la línia telefònica
llavors tu t'associaràs
i podràs baixar
la pel·lícula que vulgui
i no cal esperar-te
en una programació
clar, això pot canviar
totalment els hàbits
a l'hora d'anar
a la classe
o a l'hora d'anar
a l'ensenyament
d'universitats
les d'ensenyament primari
no, no té lògica
per a universitats
al moment que hi hagi
una càmera allí
doncs tu podràs
des de casa
veure-ho
si tens un mega
allà
a veure
amb una miqueta
de dificultat
i petit
però ja ho podràs
començar a veure
no ens podem imaginar
com estarem encara
dins de 5 anys
amb molta alta probabilitat
d'equivocar-nos
i a més
utilitzant allò del símil
del far west
també hi ha mines d'or
i ja sabem
com anaven els minaires
a buscar
a explotar l'or
doncs aquí
poden anar igual
sembla que els que
esperaven trobar or
al final no van
no van trobar
era plom o què?
sí, sí
la majoria era plom
ja ho veurem això
serà molt interessant
aquesta jornada
perquè no només
el que s'ha programat
sinó persones que tenen en comú
aquest interès
i aquesta curiositat
per la xarxa
explicaran la seva experiència
i també faran
la seva predicció
i dins de tot plegat
es parlarà d'un tema
que també està
molt d'actualitat
que és el tema
del programari lliure
dedicareu una part
d'aquesta jornada
a parlar
perquè hi ha moltes preguntes
davant del càtix
hi ha moltes preguntes
la càtix
o la càtix
que és com s'ha de dir
correctament
la càtix
bàsicament
és el linux
en català
però parlem-ne
nosaltres el que volem
en aquesta jornada
també és
a banda de trobar-se
i veure'ns
i que la gent
de més temps
conegui
els que s'acaben
d'incorporar
és també donar
un punt de dir
novetat
un punt de
això és el que vindrà
o això és el que està
ara
en aquests moments
i hem cregut
que per enguany
valdria la pena
parlar-ne una mica
del que és la càtix
el linux en català
és per la qual cosa
que hem convidat
l'Antoni Miraveta
que és la persona
que s'ha dedicat
a desenvolupar
tot el que seria
el linux en català
fins i tot
hem tingut abans
anteriorment
i hem vist
que hem distribuït
una sèrie de CDs
amb el sistema operatiu
linux en català
i amb un munt
de programari
per poder treballar
lliurement
i que pot funcionar
en qualsevol ordinador
i aquest CD
podríem dir
que l'ha creat ell
en certa manera
per a fer la instal·lació
per a poder
veure tots els programes
que n'hi ha
lliures
i poder
i el que volem
és explicar
explicar que
això també existeix
jo crec que hi ha
una gran expectació
davant d'aquest tema
ja per qui dius
jo vull sortir
d'aquestes grans
firmes multinacionals
no cal dir el nom
que tots ho sabem
tampoc no
apa que deixarà de vendre
perquè nosaltres
diem o no diem
el nom
vull dir que
hi ha moltes preguntes
molts interrogants
està molt bé
que vingui algú
a respondre
aquests interrogants
llavors és veure
si la gent
que en dubte
es vol agafar
i diu
mira ho trobo bé
o la gent que en dubte
agafa i diu
mira escolta
de moment
continuaré com estic
ara el que volem
és informar
d'una manera
objectiva
del que hi ha
i que ens ho expliqui
de primera mà
i que millor
que vingui
l'Antoni Miraveta
que és que s'ho ha treballat
durant aquest temps
aquests anys
i que ha fet
un producte final
que agafi
que es l'expliqui
i digui
tots els seus avantatges
i nosaltres
també li preguntarem
què és el que hi ha
que no ens diu
a veure si el traiem
d'algun desavantatge
pinta bé aquesta jornada
de molta utilitat
i hi ha una certa
oloreta aniversari
fins i tot
sí sí
anem pel
sembla un preàmbul
això d'alguna cosa
bona olor
bona olor
bona olfacte
ara fa nou anys
que es va fundar
a Tinet
i els primers
els primers anys
es feia una trobada
després es va deixar
de fer durant un temps
i en guany
l'hem volgut recuperar
perquè un acte central
del desè aniversari
que serà l'any
que voldríem que fos
la Tinet Jornada
o equivalent
i de vegades
entre nosaltres
diem que la volem fer
grossa aquell llenya
i a veure segons com vagi
utilitzarem una miqueta
la jornada
d'aquest 23
com a prova
com a plataforma
de proves
perquè
la del desè
doncs sigui
contundent
sigui molt contundent
ja veureu que
pels diferents
medis de comunicació
surt
informació
sobre la Tinet Jornada
ara m'estava dient
l'Amadeu
que ja estan penjant
unes banderoles
els excessos
a Tarragona
en aquest cas
perquè vam fer
la contractació
d'aquesta manera
doncs
perquè ho anunciin
és a dir
volem que hi hagi un calibre
en ver
fins a quin punt
hi ha expectativa
fins a quin punt
els tinetaires
volen saber
com funciona
la seva xarxa
que s'han de sentir orgullosos
perquè de fet
jo quan he sortit
fora de Tarragona
que ens han convidat
a fer participacions
per explicar
a Tinet
m'ha sorprès
el lideratge
que ens atorguen
quan ens presenten
quan ens presenten
a mi com a director
a Tinet
com a
indiscutiu
la primera xarxa
de l'estat espanyol
i continuo dient
a veure si és la primera
d'Odopa
i el que diem
és molt
molt respectat
i molt escoltat
per tant
que els tinetaires
se'n sentin orgullosos
perquè de fet
la iniciativa
per part del Manel Sant Romà
de fa 9 anys
va ser excel·lent
i que ens facin pinya
que tenim ganes
de fer coses interessants
i que necessitem
la seva col·laboració
el tema de Bolònia
com quedarà al final?
Algú ha de fer de jutge?
Qui ha de dir
qui és la primera?
No ho hem tocat
de moment
ho quedarà en l'aire
de moment ho deixem
en l'aire
però si hi ha dubtes
ja hi ha gent que opina
a veure
li preguntarem
el dia 23
al Manel Sant Roma
que segur que ell tindrà
una informació més acurada