Amb les praules de l'alcalde es posava final en aquesta taca institucional del pregó
que dona ja el toc, el tret d'inici oficial a les festes de Santa Tecla.
En aquest moment els membres de la corporació municipal, tots els regidors dins d'alcaldes
s'estan alçant per abandonar tot seguit el salut a plens
i desplaçar-se cap al balcó on acompanyaran l'alcalde
que també anirà acompanyat dels massers d'honors i també del pregoner
que, quan recordem-ho, ha estat l'alcalde de la ciutat austríaca de Klagenfurt
i des d'allí, des del balcó principal del Palau Municipal,
els dos trompeters del Consell Municipal faran el toc de festes.
Tot seguit, la pirotècnia Arcoiris dispararà la tronada,
la tronada que simbolitza ja l'inici d'aquests actes centrals de les festes de Santa Tecla.
Sílvia, si et sembla, contactem un moment amb tu,
perquè em sembla que hi ha la Núria per baix a la plaça del Font
i, mentrestant, nosaltres intentem fer-nos un foradet per sortir al balcó,
si és que ho aconseguim, potser ella et pot explicar alguna coseta més.
Doncs intentarem connectar precisament amb la companya Núria Cardenya,
que es troba, com comentava ara mateix, a la plaça,
amb Risa, doncs allà baix, a la plaça de la Font,
a veure si és possible aquesta connexió.
Nois ja tenim la Núria amb nosaltres.
Núria, bona tarda.
Bona tarda, Sílvia.
Ui, que llarg els parlaments, eh?
Que llarg el pregó.
No, però maquíssim, eh?
Maquíssim, sí.
Perquè, a més a més, ha tocat una mica,
podríem dir que la història d'Àustria
i també la història recent i també llunyana
del que seria Catalunya, Tarragona, en aquest cas.
Jo ho dic més que res, que s'ha fet llarg,
en el sentit que, a veure, hem arribat aquí a la plaça,
que eren les 6 de la tarda, passaven pocs minutets,
i hi havia quatre gats, allò que es feia estrany,
deies-ho i Santa Tecla, que poca gent que participa.
Home, recorda que fer copa i puro per un duro,
la tecla tapa i tot això a la mateixa hora gairebé, eh?
La gent, és veritat, s'organitza.
La qüestió és que ara està la plaça abarrotada,
plena no només de gent, sinó de gegants.
Hi ha una mena de fil de traca situat des del balcó de l'Ajuntament,
on estem esperant que sortin, ja estan sortint, de fet, les autoritats,
una mera de traca d'aquelles que han de fer una sorollada increïble
que s'apropa cap a la part central de la plaça,
que està tota ballada i amb la pirotècnia preparada.
I potser el protagonisme és no només de la gent gran,
sinó especialment dels petits, que n'hi ha molts,
tot i que petits-petits no ho sou.
Com us dieu? I quants anys teniu?
9.
Udiol.
Eloi.
Aleix.
9, 10 anys, tots?
Sí?
Què és el que més us agrada de Santa Tecla?
Els diables.
A mi també.
El drac.
El drac, els diables, així que si us agraden els diables
esteu esperant amb candeletes la traca, no?
Llum.
El dilluns.
I aquesta d'aquí que n'he instal·lat avui?
Ah, sí, ja.
Per què heu vingut avui aquí, a veure?
Per veure-ho tot, per veure les festes, per veure els gegants.
Que participeu al seguici?
No.
No.
Què fas?
A Patatuf.
Què fas?
A Patatuf.
Al ball del Patatuf.
Al ball del Patatuf.
I aquesta nena tan superpetita que tenim, com te dius, Bitxo?
Ariadna.
Ariadna, hi feia el Patatuf com l'alegre.
Jo me'n fa...
Adriana.
Ariadna.
Ariadna.
Escolta, no te fan por a tu les traques, els petardos?
No.
I la cocafera, que et fa por?
No.
Tampoc.
Quin és el teu animal preferit del seguici?
La cocafera.
La cocafera.
Ja m'ho semblava.
A mi també m'agrada molt.
Però, Núria, segur que li agrada pels caramels.
Que segurament t'agrada pels caramels.
Pots dir.
Pots dir, Sílvia.
Veus, veus.
Clar.
Que recordem que la cocafera, quan obre bé la boca, és per llençar caramels.
I allà hi ha un remolí de nens que gairebé hi ha 20 moments que no es veu la cocafera.
Ni la gran ni la petita.
Doncs sí, sí que és veritat.
I de fet, ara que dius això de caramels, hem de recordar que ahir va passar un nen per l'estat de les festes
i ens va deixar uns quants caramels sortits de la cocafera.
Hem de dir que aquí no van arribar.
No.
Els va sempre anar al tic, ja saps tu, que som molt gulafres.
Jordi Blanc, Joan Andreu Pérez, Quim Pons, se'ls van menjar.
I a més, segurament que els convidats, l'USA, Abel Boades...
Abel Boades, menja molt molts caramels, menja Abel Boades.
M'imagino, m'imagino.
Per endulcir una mica a la tarda, no?
Entre pregunta i pregunta.
Clar, anar fent.
Doncs Sílvia, està això barrotat de gent.
Han instal·lat aquí dos altaveus per banda, quatre baffles,
i disposats ja a sonoritzar el que serà aquesta sortida al balcó de les autoritats.
De moment veiem que al balcó s'hi han instal·lat la premsa.
Hi ha fotògrafs prenent unes fotografies de lo impressionantment plena que està la plaça de la Font.
Val a dir que també ajuda el fet que la plaça de la Font ara mateix estigui tancada
per aquesta part central on hi ha totes les petards, la traca,
que, mira, curiosament ens la posa una pirotècnia de València.
Ja és estrany això, eh?
I recordem que va ser, com ens deia abans l'Anna,
que va ser la guanyadora del concurs.
Sí, sí, sí, aquests valencians es veu cansaven d'això de fer soroll.
I tant, i tant, i tant.
I si no, d'aquí un moment tindrem la mostra, el botó i la xaqueta i tot.
Sí, sí, que ja no podrem parlar ni res.
Doncs el fet que estigui tancada la plaça fa que encara es redueixi més l'espai vital,
podríem dir-ho així,
i la gent que hi ha, que n'hi ha molta, doncs encara es fa veure més, eh?
Tots els darrers de la plaça de la Font, o gairebé tots,
o aquestes festes estan fent l'agost,
perquè estan traient les seves barres, podríem dir, un pam enllà de carrer.
Tenen les barres aquí,
i hi ha molta gent que ja ha vingut potser a quarts de sis de la tarda,
s'ha apalancat a la barra,
o a les cadiretes que tenen aquí fora, a la plaça de la Font,
i escolta, tranquil·lament, espera el que...
Oh, és que ja es fa precisament per això.
I arriba un moment que molta gent,
sobretot molts dels bars, restaurants situats aquí a la plaça de la Font,
aquest seria el seu estiu per ells.
Doncs sí, sí, sí, perquè en les dues setmanes que duro la festa,
la plaça de la Font és punt neuràlgic de tota aquesta festivitat,
i sempre hi ha moltíssima gent.
Encara que recomanem a tothom que també ens estigui sentint
que després s'apropin a l'embalat de la plaça Verdaguer,
perquè a l'espai àmbar tenim la tecla tapa,
on podran menjar d'allò més bo,
truita, llom, cançalat, formatge, llonganissa,
oi perquè ho porten bons amics d'aquesta casa,
i clar, tots aquests dinerets que ells recolleixen,
recordem que serveixen després pel Carnaval i d'altres actes.
Mira, mira com fa por la Cetat.
Home, home, és que tenim gent com, a veure si et sonen,
Aerodans, Amics de la Part Alta, aquí a Marro,
la Vallaruga, Col·lectiu de Dones de Sant Salvador,
Club Maginet, Disc 45, Som i Serem,
què et sonen aquests noms?
Em sonen una mica...
De Carnaval, no?
Com si fossin de Carragona, no?
I de Carnaval, sí, sí, em sonen...
Clar, i han d'agafar calerons que el Carnaval de seguida se'n llença, eh?
Déu-n'hi-do.
Encara que estiguem per Santa Ticle.
Sí, sí, sí.
Oh, mira, ho fan amb previsió.
I tant.
Si et sembla, Sílvia, jo...
Mira, mentre esperem, que veig que encara es pot parlar,
que encara no hi ha la traca ni als parlaments aquí al balcó,
parlem amb aquesta senyora.
Bona tarda, per Tarragona Ràdio.
Bona tarda.
Com es diu vostè?
Amàlia.
Amàlia, que és de Tarragona?
Sí.
Cada any venim aquí a la plaça de la Font?
Cada any, cada any, sí.
I acaba d'arribar vostè?
Fa una estona aquí estic.
Ho dic perquè ha agafat un bon lloc?
Clar, sí, a la força.
He hagut de vindre una mica aviat per poder agafar bon lloc.
Doncs sí, està en un bon lloc l'Amàlia,
perquè està tot just aquí davant del balcó.
Què és el que potser de moment li agrada més a les festes
o el que li crida més?
Jo he sortit molt poc, o sigui, no he pogut sortir gaire,
però almenys tal dia com ara avui,
tot el que fan m'ha agradat molt.
Almenys el dia...
Clar, és que cada dia té alguna cosa especial,
anava a dir el dia principal, no?
Perquè cada dia té l'ús.
Està tot molt variat, eh?
He hagut molta variació per joventut,
per gent gran, per tot, de tota manera.
Que tenim més cites a l'Amàlia,
que ja tens el dia repartit.
Després d'aquí hi ha cap a casa,
que demà m'espero un dia una miqueta agotat.
És el que passa que les festes que acaben entre setmana,
malament.
I tant, sí.
Doncs moltes gràcies i ha disfrutat de Santa Maria.
A vosaltres, eh?
A vosaltres.
Ja ho veus, Sílvia,
doncs gent de tota mena i molts petits, com et deia,
però molts, molts, molts.
I qui més, qui menys,
amb el seu mocador de les festes.
Sí, sí, la samarata de les festes.
No que anava a preguntar-te, Núria,
tu que estaves aquí a la plaça de la Font,
s'ha pogut sentir des del campanar de la catedral el toc de prima?
S'han sentit les campanes allà a tres quarts?
Jo, francament, no les he sentit.
Però també t'he de dir que no soc un bon exemple
perquè us estava escoltant tenir a la ràdio els auriculars posats
per no perdre'm fil del discurs.
I ara mateix al balcó ja es adueixen totes les autoritats,
estan ja preparats.
Doncs de moment està ple de fotògrafs, eh?
Només fotògrafs.
Hi ha la premsa, hi ha la premsa del balcó,
que allueixen molt.
Sí.
Mira, Anna Plaza, l'estiu veient des d'aquí.
Macos, macos, macos.
Saludem l'Anna, no sé si ens veurà.
Està preparadíssima.
No sé si també ens sentirà,
i si podem entrar així amb ella també, no sé.
Sí que ens sent perquè està rient.
Podem entrar, Anna, aixeca la mà si podem entrar.
Podem entrar amb l'Anna Plaza.
Que ens digui alguna cosa.
Anna, obre el micròfon, dona.
A veure, a veure si podem entrar amb ella,
encara que no sigui dos minuts.
Anna, estàs per aquí?
Hem perdut ara mateix la comunicació
de l'Anna com la Núria.
Això no és possible.
Anna, des del balcó.
Núria, des de la plaça de la Font, des de sota.
Hola, Sílvia.
Núria, doncs amb tu, eh?
Amb l'Anna no acabem d'agafar, eh?
No acabem d'enganxar micròfon.
Vinga, doncs em sembla que ara ha anat cap a preparar,
tocar el típic botonet,
que fins que no el toques no...
Clar, és que aquest és el bo, eh?
Aquest és el bo, si no ens faríem res.
Doncs esperem que torni a sortir l'Anna al balcó,
que ens faci una senyal aixecant el braç
i llavors sabrem que podrem connectar amb ella.
Molta expectació i la típica imatge,
a mi m'agradaria veure-ho des de dalt,
la típica imatge de tota la gent que estava per aquí
prenent àlgols, nens jugant i tal,
ara ja situats de cara a l'Ajuntament
i amb el coll en l'aire.
Ui tant.
Perquè t'ha de fer una tortícola impressionable.
A més, sent un dia, podien dir, entre mig,
però encara ens queden...
Doncs imagina't,
quatre o cinc dies de festa
i amb una...
Allò que t'ha passat, com t'ho has fet?
Mira el dia del pregó.
Imagina't.
Mirant cap amunt, mirant cap amunt.
Si et sembla que intenta parlar,
aquí amb una senyora i una noia,
bona tarda, per Tarragona Ràdio.
No soy de aquí, soy de Madrid.
Pues bienvenida.
Ese soy de Madrid.
Oye tanto.
Bienvenida.
Gracias.
¿Ha venido expresamente para las fiestas?
Es expresamente he venido a ver las fiestas.
¿Es el primer año que viene?
Sí.
¿Pero tiene familia aquí o algún...?
No.
En Salou.
Oiga, ¿y qué tal esto? ¿Qué le parece?
Entretenido, está bien.
¿De momento qué ha visto de las fiestas?
Lo que he visto me ha gustado.
Pero ha visto...
¿Solo hasta aquí hoy?
No, vine el domingo
y estuvimos toda la tarde
también viendo todo el desfile.
Salió la niña.
Salió la niña en el desfile.
¿Cómo lo llaman?
Con el pantalón blanco
y la camisita esa de roja.
Terralla roja y blanca.
A veure, la nena,
la nena dels donetes.
Hola, com te dius?
Sònia.
Sònia, que menges un donete.
Sí.
Que diu que tu surts a la cercavila, eh?
Surs a la cercavila?
A la Santa Ticle Petita.
No surts a la Santa Ticle Petita?
Sí, que va a sortir a la Santa Ticle Petita.
Va a sortir a Tarragona.
Veus?
Una castellera, una castellera.
És que la tenim aquí
menjant-se el dono, pobre,
i clar, dos coses alhora
no podria ser.
Usted és muy previsora
que s'hi ha traído el abanico.
Es de aquí, de la compañera.
pues muy espabilada.
Las castellanas somos muy espabiladas.
Veus, veus.
Y además aquí hace un calor de esos
que en Madrid no tanto, ¿no?
A lo mejor.
Pegajoso.
Sí.
En Madrid hace más calor,
pero no es pegajoso como aquí.
Es el problema.
¿Cómo se llama usted?
Tere.
Tere, pues bienvenido a Tarragona.
Y el año que viene,
a volver a afichar, ¿eh?
Muy bien, gracias.
Això és el que té, Núria,
això és el que té
l'estat tan a prop del mar.
Veus?
Tenim el problema
d'estar a prop del mar
i és enganxosa
la calor que tenim nosaltres
aquí a Tarragona.
Doncs Anna Plaz
en aquests moments
està aixecant el braç.
No sap on som,
no ens veu ella.
Nosaltres sí la tenim controladíssima.
No, no, ens sentim.
Anna, bona tarda.
Bona tarda.
Oh, quin patir, quin patir.
Què ha passat?
Què ha passat?
Res, proverem-nos amb els cables
d'aquestes coses que passen.
És que com sou quatre
allà a l'Ajuntament ara,
que no hi ha gent, no hi ha gent.
Bueno, ara ja hem aconseguit
sortir al balcó, eh?
Ja m'imagino.
Que ha estat una mica difícil.
Tu em veus a mi,
però jo no et veig amb tu, eh?
T'anava sentint
i t'aixecava la mà
perquè et sentia,
però no et veig,
no tinc ni idea d'on pares.
Tal com estàs tu,
a la part dreta.
A la part dreta.
Bé, bé, bé.
Saludant-se, us heu trobat.
Porto un fantàstic mocador
de les festes
de la moixiganga
color carmesí.
Eh?
Núria.
Va tota vestida per les festes
i en canvi, atenció...
Ei, compte, entrem.
Comença la banda,
a baix, a la plaça La Font,
a entonar aquest toc de festes.
Bé, bé, bé, bé, bé.
I a més d'un,
sembla que se li ha posat
els pèls de punta
d'escoltar aquesta sonoritat
tan aguda
i tan característica.
De les simpetes
que estan aquí dalt,
al balcó principal
del Palau Municipal,
aquí a la plaça La Font,
i que suposen
aquest tret oficial
a la festa major de Santa Tegla,
que ja fa dies
que van dansar la festa,
però avui justament,
i demà,
i passat demà,
i divendres,
seran els dies centrals.
Aix endpoint,
aixiteit,
aixOY mijn
El toc de pregó.
Un sovén cerimoniós, amb aquest en què s'inicien oficialment les festes.
A càrrec recordem de dos trompeters del Consell Municipal
i que anuncien ara mateix que al balcó principal
es troba la senyora de la ciutat, escoltada pels massers.
És així, Anna?
Exactament, tot i que jo, si m'aboco gaire més al balcó, crec que caig, per veure-ho bé.
No, no, no, perquè hem de viure la festa, Anna, i amb la teva companyia.
Home, i tant, i tant.
Estan sortint ja al balcó?
Digues, digues.
Dic que estaven sortint ja al balcó les diferents autoritats per donar inici.
Suposo que estan sortint, tot i que ja et dic que des d'aquí on estic jo difícilment ho veig,
perquè m'hauria d'abocar molt, molt, molt, i més ja no m'atreveixo.
Una altra et toc de pregó?
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Desconcerta una mica la gent
que els tocs de pregó que es fan
es fan
paren, es tornen a fer, rampen
Això despista una mica la gent
Aquest és el tercer
el tercer troc de les trombetes
I ara sí que surten les autoritats
al balcó
Es pot veure, Núria, des de sota?
Tu, Núria, des de baix ho deus veure
fins i tot millor que jo, jo ho sento de conya
Joan Miquel Nadal està momenten
en aquest moment
al panor de la ciutat, sí senyora
Acompanyat, evidentment
per l'alcalde
de la ciutat de Clàudia
La primera salva
La segona
i el tercer
correm i tornem
I aquí, suposem que d'un moment a l'altre
començarà ja la gran tronada
Companyes, deixem que el so
faci
la seva feina, diguem-ho així
És curiós veure com volen els moixons
Avui hi ha sigut sonar la primera salva
i han començat a volar espaurdits
I el que és impressionant també
és que amb aquests greus
de les salves pirotècniques
jo la veritat és que m'escarripo
i els nens estan tranquil·líssims
No tenen por, no s'amaguen
En aquests moments
l'alcalde Joan Miquel Nadal
i l'alcalde de Clagenfurt
han encès aquella traca enorme
Ara veu'l forn
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
El tempo d'aquesta tronada ha començat més aviat lent, allò que dius ui, ui, ui.
Això és massa tranquil, però quan portaven res, 4 o 5 trons, la cosa s'ha animat i ha acabat sent espectacular.
A més, una curiositat que, clar, a qui es tractava, amb aquestes hores de la tarda en què encara hi ha sol,
sí que els coets eren d'aquells lluminosos, però més que de llum, més que d'espectaculament visual,
es tractava de fer molt de soroll. I n'han fet, eh?
D'això se'n diu que se senti ben lluny, saps?
Per si algú no sent la ràdio i no se n'entera que avui és festa major,
doncs almenys que sentin els petats...
Anna, Núria, encara algú s'ha preguntarà què ha passat.
Com que ha passat?
I segur, que algú que està treballant i diu, què ha passat? A veure si ha petat alguna cosa.
Oh, mira, ja que estem aquí en confiança de xerrer, era una anècdota.
Digues, digues, Núria.
I a l'estat de les festes, va venir uns senyors francesos, amb uns ulls esbatenats, tots sorpresos,
dient, perdona, en francès ens ho deien, què és això de Santa Ticle?
Clar, havien estat passejant per tota la ciutat i veien per tot arreu...
Santa Ticle per tot arreu.
Clar.
I no res, els hi vam explicar.
Programa d'actes en mà, feina de rai per explicar-los el que era el seguissi.
Va, Núria, i com us vau entendre en francès?
Mitja en anglès, mitja en català, tampoc ens enganxem, eh?
Veus? Molt bé, veus.
Molt bé, veia com ser internacional.
I tant, i tant, i tant.
Dic que ara mateix estarem a punt de l'arribada de les bandes de música convidades.
O ja hi són, allà?
Anna, tu que ets a baix...
A veure, una que està dalt, l'altra que està dalt, ho esteu veient tot.
Ho estem veient tot, però estem repartides.
Doncs en aquest moment han anat prenent posicions els gegants,
ara acaben de treure el Negrito i la Negrita també aquí davant.
Sí.
I les bandes el que faran serà entrar al vestíbul de l'Ajuntament
i si no m'equivoco, si no em falla la memòria,
començaran el seu toc, el seu concert, amb l'amparitó roca, com marca la tradició.
Exacte, és el que t'anava a dir, com i ja és tradicional, eh?
Amb aquest passo doble, si se'm permet l'expressió, tan estupendo...
I tant, se't permet, eh?
Se't permet, i tant.
Una expressió molt poc normativa, però molt nostrada.
I si no, que els hi podem preguntar a la gent de l'Àliga
que el tenen cap amunt i cap avall, eh?
Si em permets un comentari també, m'he quedat sola al balcó.
Com que t'has quedat sola?
M'he quedat sola, tothom ha marxat ja.
És increïble.
Ara l'Anna llueix més i a més vas d'acord perfectament
en el color carmesí de la ciutat, eh?
Veus?
Sí, és veritat, no ho he fet expressament, però tot lliga aquí, tot lliga.
Amb envid de denominació d'origen, també?
Sí, també.
Color bordeus.
Te reguna.
Color bordeus, tal qual, eh?
Doncs em comenten que sí, eh?
Que les bandes de música estan ja preparades al hall de l'Ajuntament.
Al hall de l'Ajuntament.
Per tocar, i de fet ara acaben d'entrar, les altres veiem un senyor amb un saxo.
Bé, tot uniformat, cap al hall de l'Ajuntament, difícil ho tindrà per entrar,
perquè està tot ple de gent, el que són les escales.
Norieta, i tu com ho tindràs per entrar?
Jo vols que entri a l'Ajuntament.
Jo t'ho recomano, val la pena.
Doncs fem una cosa.
És que a mi no m'arriba el cable.
No t'arriba malament, llavors, eh?
Jo malament ho tinc per baixar, per a tu, potser per entrar,
que tens com a més autonomia i més llibertat.
Vinga, doncs, aneu parlant, doneu-me temps i m'hi porto.
Vinga.
Va, va, Núria, intenta fer lloc.
Si vols, Sílvia, recordem així breument una miqueta
què és el que han explicat en aquest pregó de festa major
que ha pronunciat l'alcalde de Clagenford.
A veure, torno a dir el nom.
Quan l'ha pronunciat el tinent d'alcalde de Cultura,
he descobert que l'he pronunciat fatal.
Jo també.
No, que ho has fet bé, Anna.
I el tornaria a dir, però és que no m'hi atreveixo.
Ho has fet bé, Anna.
Ho he fet bé?
Ho has fet molt bé.
Bueno, la Núria sap a la manxa.
Ella ho diu que ho he fet bé.
I els altres murs i la Gavi, eh, sí.
Doncs bé, l'alcalde de Clagenford, Harold Essocher.
Ell ha parlat de les vinculacions que hi ha entre Tarla Gona
i la seva ciutat, Clagenford, i més en general,
entre Catalunya i també hi ha bastant tot l'àmbit de l'estat espanyol
i el seu país, Àustria.
Ha parlat d'aquella època en què l'incipient estat espanyol
i que en aquell moment estava composat per diversos nacions
i també Àustria formava part d'una mateixa dinastia.
Estaven governats tots dos,
estaven sota la marca de l'imperi àustria,
que sota la dinastia dels Àustries.
Ha arrencat el seu repàs per aquests vincles
a partir d'aquest moment històric,
en desplendor dels dos estats.
I llavors ha anat comentant també una mica
com les històries han anat discorrent en paral·lel.
Primer, quan hi va haver la guerra de successió,
després de la mort de Carles II,
i quan hi va haver Catalunya,
i Espanya ja va quedar sota el domini burbònic.
Després, al cap de bastant de temps,
ja va venir la guerra del francès,
quan les tropes napoleòniques intentaven construir
un nou imperi sota el mandat francès arreu d'Europa.
En aquell moment, tant Catalunya com també Àustria
van ser víctimes d'aquestes guerres
sorgides de les tropes de la invasió,
de les tropes napoleòniques.
Posteriorment, ja recuperades en certa manera els furs,
per dir-ho així,
va ser una altra vegada víctimes,
els dos països van ser víctimes d'una situació difícil,
com són les dictadures.
En el cas d'Òstia, que també es va trobar sota el règim filarià,
i en el cas de Catalunya es va trobar sota el règim flanquista.
Ha repassat també una miqueta el que suposa la Constitució de la Unió Europea,
els reptes que se'ns plantegen ara,
els reptes d'aconseguir una Europa unida,
però al mateix temps respectuosa amb les diferents nacionalitats,
amb les diferents cultures.
Ha fet una reivindicació, jo crec que molt significativa,
a favor de les llengües minoritàries a Europa,
llengües minoritàries com, per exemple, català,
com, per exemple, els momenat també l'eslové.
També ha parlat del repte que hem de fer front,
com és el de la immigració,
referint-se que Europa s'ha de convertir en un espai integrador
per tota la gent que ve de fora,
això sí, tampoc sense perdre les nostres arrels,
les nostres costums i la nostra cultura.
D'aquí a més ha parlat l'alcalde de Klagenfurt.
L'alcalde de Klagenfurt també ha fet un repàs
a les relacions que hi ha hagut al llarg dels anys
entre la seva ciutat, entre Klagenfurt,
aquesta ciutat austríaca, i Tarragona,
que es va iniciar l'any 1974,
una relació que es va iniciar fa prop de 30 anys
a través d'una associació que es diu Els Amics d'Àustria
i que va establir, va començar a fomentar les relacions
fent viatges, portant, per exemple, a Klagenfurt
l'aigua de Sant Magí,
i anant reforçant les unions entre Tarragona i Klagenfurt.
A nivell cultural, sobretot, s'ha comentat.
Tot documentat, tot documentat i tot ben explicat.
I a partir d'aquí, al cap d'uns anys,
ja es va decidir que aquestes dues ciutats,
Tarragona i Klagenfurt, fossin ciutats de germanades.
Això és el que ha explicat l'alcalde de Klagenfurt.
Déu-n'hi-do, eh?
Ho explico així de memòria i segur que alguna vegada he de fet.
Perdona, mana, això ha estat de memòria?
Això ha estat de memòria.
Déu-n'hi-do, eh?
Segur que he dit alguna aberració pel mig.
No, no, no, no, perquè la memòria falla.
Jo estava per aquí comentant amb un company i estava dient,
això ho té apuntat.
Sí, segurament.
Perquè això no és possible que hagi agafat tants apunts
en el moment que el senyor Harald,
l'alcalde de Klagenfurt, ho estava dient.
Dic, això és impossible.
Però no, l'Anna té una memòria prodigiosa, eh?
Més o menys.
Sílvia, Anna, si em sembla, jo ja estic dins el hall de l'Ajuntament.
Veus que no has pogut entrar? Molt bé.
Sí, i anem a fer una entrevista,
mentre esperem que anem a tocar les bandes musicals convidades,
anem a fer una entrevista a la Cucafera.
La Cucafera parla? Núria, quina sorpresa.
No ho sé si parla, però vaja, se la veu ben predisposada,
està aquí al hall de l'Ajuntament,
tota règia, ella, com l'àliga.
Home, la Cucafera no sé si és règia, eh?
No, ho és més l'àliga, no?
L'àliga sí que és règia.
La veu l'àliga per aquí, tota daurada,
amb el seu... la seva corona dalt del cap.
Porta el colom?
El colom, el colom...
No, no, no, no, no.
Fins al dia de Santa Ticle això crec que està guardat.
Fins al dia de Santa Ticle no deu menjar.
La tenen aquí.
No, està d'esperar, està d'esperar.
A pa i aigua pobreta.
A règim, que s'ha de moure aquesta nit, eh?
Així pesa menys, pels pobres que la porten.
Doncs tenim aquí unes noies d'una banda de música.
Mira, com que anem bé de temps us faig unes preguntetes per Tarragona Ràdio.
Val.
Com et dius?
Pura.
Pura, d'on veniu?
M'ho has comentat abans, però digue-ho tu mateixa.
Doncs venim del Balà de la Ribera, que està en la província de València.
I la Pura què toca?
Què és aquest instrument que tens?
La flauta travessera.
Molt bé, quanta gent sou?
Quantes són tot noies?
No, tot no.
N'hi ha cinc o sis xics.
Què passa, que els xics d'això de la música no...
Sí, el que passa és que així estan en festes, però en el Balà no són festes.
Llavors molta gent de la banda treballa i no ha pogut acudir.
Molt bé, anem a parlar amb més noies que porten un instrument.
Aquesta xica porta un saxo, com te dius?
Amparo.
Molt valencianet.
Correcte.
Quina és la cançó, el tema que tocareu ara per estrenar?
El què?
El tema, el primer tema que tocareu, que ho saps?
Amparito Roca.
Ja l'heu estat, per supòs, diu.
Ja l'heu estat assajant, ja ho coneixeu?
S'ha de memòria de 3 anys.
Bueno, Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Us agrada aquest tema?
És el típic d'aquí, eh?
D'aquí, de València no, però d'aquí sí.
Doncs bueno, ja ho sabeu, no?
Que ara tots just si us senten l'amparito Roca, tothom a ballar.
Clar.
Us torneu locos?
Jo no sé què vols passar.
Esteu re locos, diu.
Home, una miqueta sí, eh?
No, mojos.
Sobretot amb l'amparito Roca, una miqueta sí.
Quanta temps fa que funcioneu com a banda musical?
Molts.
Home, 50 anys, només que en siguin 49 ja són molts.
No, quants anys, dic, estem de banda?
50.
Més de 50, més.
Més de 50.
Bueno, esteu concentrats?
Sí, sí, estem venint a treballar.
Molt bé.
Suposo que també ha gaudit a les festes, no?
Sí.
Quin dia marxeu?
Fins quan us quedeu per aquí?
El Dichaus, però de Nidia.
Quan acaben les festes emocionarem.
Vale.
Doncs escolta, que us provin molt les festes de Santa Tecla?
que, bueno, serà un èxit, sobretot si comenceu així tocant l'amparito Roca
i a veure si us queda una estoneta per relaxar-vos i disfrutar vosaltres de les festes.
Gràcies.
De res, adeu.
Núrieta.
M'ha fet molta gràcia, perdoneu, eh?
Sí, sí.
Sento timbals.
No sé si és que s'estan escalfant ja o què?
Ai, filla, jo també el sento, però no sé d'on venen, eh?
Jo crec que sí.
I hi ha tanta gent.
Digui.
Tanta.
Sí, sí, la veritat és que les escales estan plenes, però estan intransitables.
No comencen a tocar encara perquè encara surten gegants.
Encara surten gegants.
De l'Ajuntament encara surten gegants, que també la pregunta és com poden aconseguir passar
cap a la porta.
I jo la pregunta és on els posaran?
Aquesta nit.
Perquè no hi caben.
No, no, ara mateix, és que no hi caben.
No n'hi caben més aquí a la plaça.
És veritat, està abarrotada entre la gent que hi ha i els gegants.
Companyes, han d'entrar tots perquè tots han de ballar aquest emperiturroca, també.
Doncs sí, sí, sí.
Per això que és la manera, volem dir, que el despertar dels gegants i també d'alguna manera
el despertar de les festes, davant just de l'Ajuntament.
Més músics.
Sí, sí.
Ui, espera't, espera't.
Jo, mira, vols que parles?
Vinga, aprofitem, aprofitem.
A veure, ja sabem que tenim algú de València per aquí, fent de les seves.
És que no volen parlar.
No volen parlar.
Els meus són tímids.
Ja ho tenen, ja ho tenen.
Diuen que sí.
Ja ho tenen.
Com te dius? Bona tarda.
Agustí, qui sou?
Se'ns talla la comunicació, Núria.
Se'ns talla la comunicació, vine Agustí.
Sí, apropa'ls cap a la porta una miqueta, a veure si...
Me l'emporto, l'Agustí, ja no poden tocar.
D'on sou, Agustí?
D'en Vostè?
Com us dieu?
Som la xaranga de l'Alegria.
Home, coneguts, eh?
I tant.
Anga de l'Alegria.
I què tocareu avui aquí?
Pues ara farem, mi penso, que el primer Amparito Roca de les festes.
Que curiós, no?
Sí.
Que raro.
No se sent molt esta cançó aquí, eh?
No sabem si agradarà, no?
Una aposta arriscada.
No ho he de tocar, eh?
Heu de tocar.
Molta sort, que vagi bé.
Ai, ai, que m'han cridat l'atenció.
Diu, perdona, nen, però hem d'anar a tocar, eh?
El primer és el primer.
S'estan preparant, eh?
S'estan preparant.
I això vol dir, Núria, que en un moment de l'altre et quedaràs ensordida per l'Alemparito Roca.
Sí.
I la veritat és que...
Com si fos una onada, jo...
No sé on posar-me, perquè estic al mig, però clar, entre que surten els gegants i que entren els músics,
quasi que vaig entrant, eh?
Home, les escales, ara mateix, seria el lloc...
Jo no sé si oportú o no et deixen entrar fins allà.
Sí, sí, que puc, sí que puc entrar.
S'han situat a les escales primeres que pugen, o sigui, travesses el hall i hi ha les primeres escales que pugen cap a dalt a l'Ajuntament.
I hi ha els músics així preparats com per fer-se una foto.
Déu n'hi do.
En cada grau de les escales.
I Anna, des de la plaça de la Font es pot veure que continuen sortint gegants.
La gent continua arribant a la plaça de la Font.
Crec que l'Anna la tenim a veure mirant el hall, eh?
Sí, sí.
La tenim mirant a veure si et veus, seguríssim, eh?
Acaba de deixar el micròfon i ha sortit a sentir l'Alemparito Roca, eh?
Ep, compte.
Oi, oi.
Això és un avís?
Allò com els tres primers canyonassos que hem sentit abans?
No, això era una música perdut, que no se n'anava.
No sé si podreu rebre, però bé que està...
S'està mig perdent la cobertura aquí a la plaça de la Font,
dins de l'Ajuntament de Tarragona, recordem.
Esperant aquest primer Amparito Roca de les festes.
I a manca només de vuit minuts per arribar a dos quarts,
recordem, dos quarts de vuit de la tarda,
on s'ha de tancar el nostre programa.
A veure si podem sentir aquest Amparito Roca abans d'acomiadar-nos.
A veure, a veure com arriba d'aquí.
La connexió d'aquí està allà.
Està allà, provant...
Vaig sortint cap a fora, doncs, que hi haurà més cobertura.
Suposo que des d'aquí...
Ai, aquí va sentint-se, eh? Va sentint-se i no està allà tant.
Surto fins i tot una miqueta, com que el so serà molt potent,
amb la quantitat de músics que hi ha.
Seguríssim, eh?
I miren, i que sortim una mica jo crec que arribarà.
Estava pensant, Núria, la coordinació que ara mateix,
encara que sigui la mateixa peça musical,
cadascú la deu tocar d'una manera diferent.
I clar, són moltes bandes de música
i deu haver una coordinació entre ells magnífica.
Suposo que sí.
Jo no arribo a veure si hi ha algun director d'orquestra,
però deu tornar una mica boig,
havent de coordinar tots aquests músics,
que ja et dic que estan situats,
doncs, en cada graó de les escales de l'Ajuntament,
i fan moníssim,
perquè tots van en camisa blanca.
Hem de dir que hi ha la banda Teneu Musical i Cultural
del Depat de la Ribera, del País Valencià,
i la banda L'Alegria d'en Posta,
el que passa que deuen ser uns quants.
Sí.
Perquè de veritat són dues bandes,
o sigui, imaginem-los.
I bàsicament tenen instruments de vent,
també de percussió algun timbal,
però els de vent són els que triunfan més.
A punt de començar jo aquí al costat de la Cucafera,
que sembla que em dóna molt bona cobertura.
I a més a més et fa una mica de parasò.
Sí.
Mai millor dit.
i em protegeix de tota aquesta gent,
que hi ha molta gent aquí al sol, eh?
Imaginem, eh? Imaginem.
I estava pensant també que l'arrencada dels gegants,
que s'ha de fer des de la plaça de la Font,
hi ha els gegantos negritos,
els gegants moros de la ciutat,
els gegants antics de la ciutat,
els del cos del bou,
el nano caleto del cos del bou,
els gegants vells, els nanos del carrer...
Ai!
Compte, compte que anem!
Compte, compte, compte!
Ho, ho, ho!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!