En trús d'Àngel Octavi Brunet es desvetlla un món humanitzat
on intervenen Déu, la vida i la mort.
En la novel·la L'ombra del coronel, de Jordi Tiniena,
s'enfronta en un coronel que es vol revenjar
i un escriptor que vol sobreviure.
Col·lecció de novel·la La Miloca, d'Arola Editós.
Un món de fantasia...
El teu abast.
El matí de Tarragona Ràdio.
I amb so de gralla i amb el xerterès que ens ha deixat abans la Marian,
fantàstic. Comencem aquesta cinquena hora del programa
per parlar justament de gralles
i és que dissabte a les 8 del vespre
a la plaça de les Sarasos aquí a Tarragona
es podrà sentir aquest so amplificat per bastant.
Però no serà només una gràcia, seran unes quantes gralles,
unes quantes colles.
Ara en parlem, ens acompanya una grallera tarragonina,
Roser Oliver, molt bon dia.
Bon dia.
Dic-te unes quantes perquè hi haurà unes quantes colles, no?
No seran...
Sembla que sis colles, no?
Sí, vaja, els últims anys ens presentem sis grups de Tarragona
i no ho sé, si hi hagués algun altre grup nou, no ho sé,
no he tingut cap contacte amb l'Ajuntament
però crec que som agafes els sis.
En principi són els grups que volen participar després
a la cerca Vila, ara en parlarem,
però deixa'm abans que presenti el Miquel González,
ella és membre dels greiers de la corda de Vilamova,
que enguanyes la colla convidada.
Miquel, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Com anem?
Doncs bé.
A punt per demà dissabte, a punt per aquesta actuació de Tarragona.
I com ho porteu, això, a ser la colla convidada?
Bé, tenim la sort de no ser el primer any
que han pensat en nosaltres per tancar aquesta prova dels tres mesos
i ho portem de la millor manera possible,
doncs desitjant que en tots els grups que participen
els vagi de la millor manera.
La Roser no tindrà cap problema
perquè és una gavallera veterana,
no per edat, sinó per experiència.
I bé, després nosaltres intentarem fer una cloenda
el més digna possible d'aquesta prova
amb la que estem, sincerament, molt d'acord
pel nivell que pot acabar donant
a la Festa Major a Santa Tecla en concret.
Plenament d'acord, Roser, no?
M'ho ha quedit a Miquel?
Sí, sí, i tant.
I a quan es remonta l'origen de fer aquesta celebració,
aquest concert dels tres mesos?
I què?
La finalitat, abans comentàvem,
que els grups que actuaran demà
són els que volen, en principi, actuar a la cercavila,
després per Santa Tecla, no?
És així, més o menys.
Sí, bé, fa 10 anys va sortir un boom aquí a Tarragona
de molts grups de grellers.
Llavors, hi havia poc nivell, diguéssim, no?
I l'Ajuntament, que és el que contracta,
doncs va veure la necessitat de, clar,
de fer una mica, de demanar una mica de nivell
i perquè tots els grups no podien sortir, tampoc.
Llavors, clar, va ser un moment que van sortir
moltes figures del seguici
i a Tarragona té un seguici superimportant, no?
Llavors, el nivell musical també havia de ser presentable
i va proposar de fer la prova dels tres mesos
i que, d'alguna manera, doncs,
els grelleres es mullaven a tocar unes peces de concert,
unes de cercavila,
i a veure, doncs, si tenien el nivell,
doncs podien sortir a la festa major.
I fins ara s'ha fet així.
I quines peces es tocaran, concretament?
A veure, cada grup ha de tocar tres peces,
una ha de ser de concert o ball,
pots tocar una peça de concert o de ball,
l'altra de cercavila,
i l'altra peça d'un entramès
o d'alguna figura del seguici.
Miquel, vosaltres, exactament, què fareu, Miquel?
Nosaltres, quan acabi la prova dels tres mesos,
oferirem un petit concert de música per gralla,
intentant que sigui variat i que sigui, doncs...
A veure, que la gent no marxi a la plaça,
perquè és una hora una miqueta compromesa,
és l'hora de sopar, això començarà a les vuit del vespre.
No sabem quan es podrà allargar
els sis o set grups que participen a la prova de tres mesos,
que agafin el temps que necessitin,
i després nosaltres intentarem cloure aquest acte
amb un concert de peces tradicionals,
peces d'autor, peces adaptades,
que és el que nosaltres sempre intentem fer,
compaginar les diferents possibilitats
que un instrument tradicional,
i rudimentari com és la gralla,
doncs intentar-li treure el màxim profit.
A vegades hi ha dies que ens en sortim més i dies menys,
però bé, intentarem, doncs això,
cloure aquest acte de la manera més correcta possible.
Insisteixo, encara que és una hora dolenta,
però bé, això, qui contracta, com diu la Rosè,
que és l'Ajuntament de Tarragona,
doncs haurà pensat que és una hora correcta
i allà estarem.
A les vuit del vespre,
una mica complicada, però va ser.
No, a nosaltres serà quarts de deu del vespre,
a les vuit del vespre.
A vosaltres, sí.
Clar, nosaltres quan acabi la prova,
seran quarts de deu,
que per això dic que és l'hora una mica d'anar a sopar,
però bé, la gent té...
Hi ha prou habitants i prou gent a Tarragona
per anar a sopar,
com per estar a la plaça del Sedaço sentint el concert,
si ho cregui convenient.
Que se'n portin d'entrepans,
que se'ls vegin allà mateix, no?
Sí, sí.
I la mar de bé, escolta'm,
a sopar, a l'escoltar en so de gralla,
doncs què millor, no?
Què més es pot demanar?
Escolta'm, creieu que en certa manera
el món de la gralla,
el món tradicional,
pot estar entre cometes sempre,
però en perill de quedar-se estancat?
S'ha d'innovar en aquest camp?
Hem d'anar més enllà?
Esteu vosaltres constantment innovant?
A veure,
s'està treballant molt,
però molt,
amb el món de la gralla,
s'està innovant,
començant pel instrument que s'està afinant ja,
s'està atemperant,
s'està treballant molt,
llavors hi ha les escoles de música,
que actualment,
doncs hi ha,
hi ha posat aquests instruments tradicionals,
a part de l'aula de música tradicional,
per exemple,
aquí a Vilaseca tenim el conservatori,
que es fan els instruments,
i per sort,
a Tarragona,
el curs que ve a l'aula de música,
bueno,
a l'escola municipal,
doncs,
introdueix també pels nens
i per la gent gran,
doncs,
aquests instruments.
Hi ha com un altre instrument normal,
no com un instrument raro
d'aquells que els toquen
tres desgraciats,
per dir-ho així.
Però abans sí que una mica era així,
i més qui volia tocar la gralla
s'havia d'esperar pel seu compte
i aprendre a formar autodidacta,
no?, una miqueta.
Hi ha hagut èpoques de tot,
hi ha hagut èpoques
que la gralla la tocaven els músics,
i hi ha hagut èpoques que no.
Això era així a Vilanova també, Miquel?
Sí, Vilanova,
aquest any passat,
això que comenta la Roger Tarragona,
hem tingut la sort d'haver-ho viscut ja,
dins l'escola municipal de música,
ja s'ha impartit amb normalitat,
gralla,
Flaviol, Timbal, Sac de Jamex i Tarota.
Per tant, això es normalitza.
I com molt bé diu la Roser,
és cert que quan el mestre Tulderà
o quan l'Arangadet es composaven,
doncs allò havien de tocar músics,
no podia agafar la gralla
el primer que passava,
a principi del segle XX,
però realment,
la postguerra
i l'inici de la democràcia,
la postguerra ens ha portat
molta mal en tots.
L'inici de la democràcia
ens va portar,
amb els ajuntaments democràtics,
molts avantatges,
però va haver-hi un boom graller
absolutament fonest,
perquè, bueno,
part va ser l'inici
una de les conseqüències
de la prova dels tres mesos
que es fa demà, no?
I ara, per sort,
la cosa es torna a normalitzar,
es comença a impartir
la gralla i el solfeig
d'una manera,
el llenguatge musical,
vagi d'una manera indestriable,
que és com ha de ser,
i no que abans,
doncs, es feia una cosa
que és, insisteixo,
fonesta per l'instrument,
anava a fer un curset
de gralles de tres mesos
perquè un cop sàpigues dues peces
ja pots sortir al carrer.
Clar, això és tractar la gralla
no com un instrument,
sinó com una cosa,
doncs, no musical.
Ara, per sort,
això s'està intentant normalitzar,
hi ha feina,
però som gent,
cada vegada més,
hi ha més gent interessada
en que això es normalitzi,
sense perdre
la seva vessant tradicional,
sense perdre
la seva manera.
Aquí, per altres,
no és un instrument musical,
ni convençable,
ni convençable,
no és un instrument musical.
I això costa,
però, per sort,
sembla que el camí
llarg
doncs s'està portant,
s'està fent.
Un camí llarg, eh?
Roser, estàs d'acord
amb això, no?,
que queda molt per fer encara, eh?
Sí, sí.
No, però s'ha fet molt, eh?
Amb 10 anys hem fet...
Bé, jo que m'hi dedico...
Quant fa que ja que t'hi dediques,
Roser,
perquè abans...
A mi cal fer referència
a la teva trajectòria llarga,
diguem,
a la gralla,
tot i que ets jove.
Bé, a veure,
tinc la meva edat.
Jo fa 23 anys...
Jo fa 23...
Jo va, no?
Sí, home.
Fa 23 anys
i vaig començar...
Els ulls et veuen,
jo t'estic veient davant
i...
Home, vaig començar amb 14 anys
i fa 23 anys.
Va ser una gran llena precoç.
Això, això.
De la Candela a Valls,
que ja l'anunciaven com a Roser Oliver,
la Flavio Laida,
i era,
al costat meu,
una nena.
Me'n recordo d'aquest programa
que ahir el funllejava precisament
i allà apareixia allò.
Duria ser que l'any 81,
o una cosa...
que és molt més jove que jo,
i, bueno,
el que passa és que va començar abans,
diguéssim,
jo a l'edat correcta,
vaig ser jo que vaig començar tard.
Bueno,
a veure,
jo vaig començar als 14 anys
amb les orelles del Vendrell,
no?
I, a veure,
vaig, diguéssim,
vaig tenir aquesta sort,
no?
I vaig començar jove
i llavors,
bueno,
a partir d'aquí,
doncs,
vaig anar treballant amb l'instrument
i, a veure,
he tingut la sort
de dedicar a mi,
no?
De ser una persona
que m'hi dedico,
que treballo amb això
i, bueno,
però, diguéssim,
que m'hi dedico
fa 15 anys, ja.
Treballes amb això?
Sí, sí,
jo he viscut a la gralla.
I com es fa per viure de la gralla?
Doncs, bueno,
primer és mentalitzar-te
i si t'agrada fer això,
doncs,
ja has de viure.
I, bueno,
evidentment,
me vaig,
a fer l'aprenentatge
amb els gralles del Vendrell,
me vaig voler dedicar
a ensenyar
i, bueno,
a partir d'aquí
vaig tenir la sort
d'entrar
dintre,
quan vam fundar
l'Aula de Música Tradicional
del Centre de Promoció
de la Generalitat
i llavors, bueno,
encara hi estic treballant.
I, bueno,
i ara,
en aquests curs
que bé també estaré aquí
a l'Escola Municipal
de Tarragona.
I, bueno,
i...
S'ha fet feina,
abans com et deies
que s'havia fet feina
al llarg d'aquests anys,
d'aquests 10 anys,
s'ha fet molta feina
però encara
queda camí per recórrer,
que també és el que insistíem abans,
no?
El que ha recorregut és llarg,
queda molt per fer encara.
Queda molt per fer,
pensem que la tenora
encara no està normalitzada,
diguem-ne,
a les MUC
tenen molts problemes,
la gent que està estudiant tenora
i aquests instruments,
doncs el nostre,
o la gralla,
encara tardarà.
Miquel,
vols afegir un de coseta
abans de...
No, res,
que estem,
per mi,
més o menys correcte,
que és llarg,
tots els tòpics aquests,
però...
Tenim algun problema auditiu,
no podem escoltar,
però ara et sentim perfectament,
Miquel.
Perdoneu,
doncs si també tinc
alguna dificultat aquí.
No,
dic que bé,
que el camí és llarg,
però que aquest component
que els músics tradicionals
tenim sense renunciar a res,
no?
Doncs de lluita
o d'intentar,
doncs,
continuar batallant
per aquest tema,
l'hem de mantenir
sense renunciar,
doncs,
a ser considerats músics
amb les lletres exactes
de la paraula.
I a poc a poc,
i doncs,
bé,
en entrevistes
com les que ens feu vosaltres,
que això fa uns anys
era bastant impensable,
que ens tinguéssim
aquí a l'estudi
la vigília
al dematí,
això va donant
símptomes
de més o menys
el camí
de la normalitat.
Doncs ja queda ben clar
i ben dit
i ben explícit
i en qualsevol cas
demà es podrà,
a més a més,
això que dèiem,
que comentàvem,
escoltar,
que també és important,
escoltar-ho,
i anar al concert aquest
de la Paz a les Grasos.
I tant.
Home,
i els grups que es presenten
són grups que toquen bé,
no són professionals,
però bueno,
són grups que toquen bé
i es preparen la festa major.
Quins són,
en principi,
ja comentaves,
parlaves de sis abans,
quins són més en principi?
A veure,
el toca ferro,
els grups que toquen ferro,
els de l'alfàbrega,
els del molnàs,
els quatre garrofers,
els pelacanyes
i el meu,
el sonat.
I serà, doncs,
com dèiem,
a les 8 del vespre,
a la plaça dels Sadasus
i el que hem de fer
és anar-hi i escoltar.
I tant, clar que sí.
I escoltar-ho,
i veure aquesta prova
al concert dels 3 mesos
que serà l'aperitiu
o el previ
a la festa de Santa Tegla
que ja arribarà també
i també direu
de bolos,
de concerts,
no?
Que hi ha uns coans,
Sí, sí, i tant.
Antigament es feia
un ball de gralles conjunt
i ara, doncs,
l'Ajuntament va optar
per si hi ha un grup
que porta preparat
alguna activitat,
algun concert,
o que el faci per separat.
I és el que s'està preparant,
això,
concerts,
de gralles,
de grups,
diguéssim.
Roser, Miquel,
gràcies per vindre a explicar-nos-ho
i que provi,
que vagi molt bé, eh?
Gràcies.
Fins una altra.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Sort a grups.
Sort a grups.
Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
Pensa un desig.
Somia'l.
I ara,
aconsegueix-lo.
Ja pots tenir un Alfa 156
amb el finançament
que estaves desitjant.