Els nostres fills i filles s'han anat incorporant progressivament a les vacances d'estiu.
Aquests dies s'han acabat el curs d'escolar i avui en volem parlar, en volem fer balanç.
I per fer-nos acompanyar fem una conversa amb Josep Maria Pallàs,
director del Servei Territorial d'Educació de la Generalitat al Camp de Tarragona.
Josep Maria Pallàs, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut al Matí de Tarragona Ràdio.
Ara ho dèiem, aquests dies que s'ha anat acabant el curs d'escolar
i progressivament ha anat tancant les aules i han arribat a les vacances d'estiu.
molt esperades per molts alumnes, per molts nois i noies.
Com ha anat aquest curs? Com ha sigut?
Tot i que vostè l'ha pogut copsar en poc espai i temps, com aquest nou càrrec.
Per mi ha estat un, si parlo a nivell individual, ha estat un curs realment especial.
El vaig començar com a professor al meu institut de sempre
i l'acabo de director dels serveis territorials.
Ha sigut tot un repte.
Crec que tot el sistema educatiu ha superat amb nota aquest canvi polític
que s'ha produït, tant el canvi que es va produir a Catalunya
el mes de novembre, com el canvi polític a nivell estatal del mes de març
han significat, en el cas concret del sistema educatiu, una prova de foc.
I vull felicitar tots els professors i professores,
primària, secundària, llars d'infants, etcètera,
perquè crec que tots han pres paciència, han confiat en aquest nou govern,
han sabut esperar, han hagut de fer de vegades una miqueta mans i mànigues
perquè la normativa ha estat canviant i vacil·lant,
però crec que hem arribat a final de curs tots amb bona nota.
Una normativa que, per cert, des del govern central,
això ens queda una mica lluny, nosaltres aquí Tarragona,
però ja hem dit que aprovarà una llei que dignifiqui el sector del professorat,
un sector que vostè coneix en profunditat.
Recomendava vostè exercida de professor, no fa gaire.
Sí, teníem una LOCE molt contestada,
teníem després una llei de qualitat, una LOCE que el PP va intentar imposar
i que també generava forta contestació, uns per uns aspectes, els altres pels altres.
El cas és que ara mateix tenim una LOCE moratòria i mig derogada,
una LOCE de la qual tampoc no queda clar quins aspectes es poden salvar i mantenir.
crec que de tot plegat hem après, tenim tots la consciència
que amb el sistema educatiu no es pot fer més bandera partidista,
sinó que ens hem de seure i parlar seriosament
per trobar un model estable de sistema educatiu, de marc legal,
que permeti a tots, a dretes, a esquerres,
a visions unitaristes i a visions més federalistes o més nacionalistes,
intentar trobar un marc comú per no fer més política de baix nivell
amb el sistema educatiu.
Crec que aquesta és una necessitat, una urgència,
i tots en som conscients.
Tornem a parlar, si li sembla, del curs escolar.
Quins són els centres que hi han tancat?
Quins són els que encara, no sé si estan tots tancats,
perquè potser en cas n'hi ha algun que s'ha anat incorporant progressivament, no?
Aquí al Camp de Tarragona estan tots tancats ara mateix?
Al Camp de Tarragona els centres de primària
tancaran l'1 de juliol,
els centres de secundària continuaran amb matrícules
i continuaran fent les tasques d'administració
i de programació del curs que ve durant el mes de juliol.
El juliol és un curs molt actiu també pels professors i professores.
Molts mestres de primària aprofiten per fer reciclatge,
per fer les escoles d'estiu, molts professors de secundària també.
I és el moment clau perquè les escoles i els instituts
es facin les obres de manteniment tan necessàries.
Concretament, a la nostra demarcació, aquest estiu,
el mes de juliol i també en bona part el mes d'agost,
invertirem més d'un milió d'euros en obres de manteniment
de les nostres escoles i instituts.
Ja en parlarem d'alguna d'aquestes obres
i també d'algun dels centres que hi ha previstos,
però d'entrada també una altra qüestió que volíem fer,
preguntar-les si de cara al curs vinent, de cara al setembre,
es preveu que hi hagi alguna dificultat en l'inici del curs.
Bé, estem en un moment en què el sistema
educatiu està molt al límit perquè hi ha hagut un creixement
demogràfic important en els últims anys de la població escolar.
Aquest creixement demogràfic s'ha gestionat molt al límit,
és a dir, les construccions escolars es fan quan ja fa dos o tres anys
que feia falta haver-les fet.
I, per tant, estem en moltes escoles amb passadissos,
amb reaprofitant sales de professors,
reaprofitant aules de desdoblament una altra vegada com a aules de curs.
i, per tant, aquest principi de curs,
en algunes escoles continuarà havent-hi problemes d'espai.
Això és així perquè estem en una zona,
per exemple, a tot el que és la banda costanera,
amb uns increments demogràfics importants,
i més que increments també, moviments de població.
És a dir, ens trobem a escoles en què cada setmana marxen i entren alumnes
que es desplacen, com les famílies es desplacen,
la temporalitat del treball, les condicions de treball precàries,
fan que hi hagi masses de població que es belluguin,
i això es reflecteix en l'escola.
La Generalitat ha anunciat al govern tripartit
que incrementarà dotacions pressupostàries
per les anomenades aules d'acollida,
on es pretén reforçar l'atenció als nois i noies immigrants.
Com afectarà això, especialment, aquí a la demarcació de Tarragona?
Hi ha comarques, jo penso, per exemple, al Baix Penedès,
on la incidència és més important, més elevada,
pel nombre, bàsicament, d'immigrants, que són més, no?
Però, en qualsevol cas, quina seria la incidència
que tindria aquí a les nostres comarques, al camp de Tarragona?
Bé, l'acollida dels alumnes nouvinguts
és una de les prioritats del nou govern,
i com a tal s'ha vestit tot un programa molt ambiciós,
aquest serà el 2004-2005, serà el primer curs,
però no serà l'últim.
Per tant, fem un primer pas molt important.
Cal dir que s'ha organitzat en forma de subdirecció general,
això ja indica que se li dona al tema molta importància,
i la Subdirecció General de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social
fomentarà la creació en els instituts i centres de primària
d'aules d'acollida.
Les aules d'acollida signifiquen un increment de personal
i una dotació de material informàtic i de material didàtic
per als centres que vulguin implantar aquesta aula d'acollida.
En la nostra demarcació, en aquest primer curs,
ja tindrem 39 escoles de primària amb aules d'acollida.
I pel que fa a secundària,
arribarem fins a 32 aules d'acollida secundària.
A més a més, continua vigent una figura anterior
que es diu el taller d'adaptació escolar,
però l'aula d'acollida és un pas endavant molt important.
Això significa que més del 80% de les escoles i instituts
tindran ja d'entrada al curs que ve una aula d'acollida.
I això significa que pràcticament totes les escoles importants
de la línia costanera i totes les escoles grans de Tarragona i Reus
podran ja d'entrada l'any que ve comptar amb aquest recurs tan necessari
pel qual els alumnes nouvinguts des del primer dia
tenen una immersió lingüística i tenen uns ensenyaments bàsics
per tal d'interrar-se el més ràpid possible al nostre sistema educatiu.
Segurament molts oients o molts pares i mares que ens escolten
recordaran que la consellera d'ensenyament, en Marta Cid,
ja va anunciar que es creien noves places de professors i professores.
Es pot concretar en dades, si més no, aquí a la ciutat de Tarragona
i, doncs bé, tants professors, tantes professors per tantes classes, tantes aules?
Concretar encara no podem concretar perquè, de fet, encara no tenim les dades.
Fins al setembre, que és quan es matriculen ja tots els alumnes,
no podem concretar tampoc el número de professors.
Tenim un tant percent petit, però que hi és, d'alumnes de famílies
que, pel que sigui, no prematriculen el fill o no el matriculen el juliol
i, aleshores, al setembre acaben apareixent uns números
que fins al juliol no tenien previstos.
Aquest increment d'alumnat que es dona al setembre,
quan no s'havia fet cap mena de prescripció,
s'ha de cobrir també amb un corresponent augment de professorat.
De totes maneres, estem parlant que un mínim de 100 professors de primària
i 100 de secundària, un augment mínim d'aquestes xifres, segur que hi serà.
Però crec que serà més important perquè, realment, la demografia aquí continua augmentant
i, per altra banda, aquest pla tan ambiciós que comentava de llengua i interculturalitat
necessita, doncs, uns recursos humans.
També hem de dir que farem un esforç per incrementar els recursos humans
en aspectes importants com són els equips d'assessorament psicopedagògic,
els assistents socials, els logopedes, etcètera.
Es tracta no solament de parlar dels nouvinguts, sinó també de millorar l'atenció
als alumnes en necessitats educatives especials.
Ja que parlem d'un pla, si vol podem fer referència a un altre pla,
que és un pla que depèn estrictament de l'Ajuntament de Tarragona.
Es tracta d'un pla per tal de lluitar contra l'absentisme escolar.
Es va donar a conèixer, si no vaig a re, la setmana passada,
un pla, una iniciativa que pertén detectar quins instituts d'ensenyament secundari
dels barris de Ponent hi ha més absentisme i també pal·liar-ho
a través d'un seguit d'iniciatives, per exemple, fer cursos pràctics
també perquè els homes tinguin més interès per les classes,
com ara pràctiques a nivell d'aules d'electricitat, de gastronomia, etcètera.
Quina opinió li mereix?
Tot el que siguin mesures i esforços per combatre l'absentisme escolar
o allò que s'anomena, parlant de secundària, dels objectors escolars,
és a dir, els que hi van però no hi són,
em sembla molt positiu i molt interessant.
De tota manera, què es pot fer per pal·liar,
des de la part que al cil·loca vostès,
per pal·liar aquesta mena de tendència que hi ha, sí que és certa,
que els homes puguin arribar a perdre al nord
amb aquest impàs entre primària i secundària?
De potser quan canviem més o quan és més evident
el canvi pel que fa a la vigilància i el seguiment...
Bé, aquí tenim un dels temes avui en dia
sobre la taula més urgents i més importants.
Què passa amb els alumnes que creixen,
que són adolescents, que han d'estar fins als 100 anys a les aules,
però que no senten cap motivació ni cap interès
per allò que estudien.
I que, de fet, no tenen una exigència social
i una exigència familiar.
No podem parlar de solucions escolars,
sinó que hem de parlar de solucions globals,
perquè moltes vegades el problema ja neix a la pròpia casa,
a la mateixa família,
on aquell nivell d'exigència que s'hauria de donar
no s'ha donat mai.
I, per tant, a partir de certa edat l'alumne ja no pot.
Ja potser hem fet tots una miqueta tard.
Per tant, cal plantejar el problema en els seus termes.
És un problema social,
és un problema d'exigència de tota la societat
i, per tant, moltes vegades el professor és l'únic
que li planteja a l'alumne determinades obligacions
i l'alumne acaba per rebotar-se.
Per tant, per una banda,
el sistema ha de ser més flexible.
Potser si un alumne en 12, 13, 14 anys
ja no vol fer més llibres,
cal donar-li una competència bàsica,
però al mateix temps donar-li un itinerari
que li permeti aprendre coses més manipulatives.
I, per l'altra banda,
la societat en el seu conjunt ha de fer un esforç
per intentar fer una miqueta d'autocrítica,
en el sentit que moltes vegades l'escola és l'única
que intenta imposar hàbits
o imposar determinades disciplines socials.
Estem conversant el matí de Tarragona Ràdio
amb el director del Servei Territorial d'Educació,
en Josep Maria Pallàs,
que jo no sé si vostè aquí té la clau de volta
a la solució de l'Escola Oficial d'Idiomes,
perquè no sé si vostè sap què passarà,
perquè s'ha trobat ja una ubicació definitiva
o encara està la cosa incerta?
L'Escola Oficial d'Idiomes
és una de les prioritats del nou govern de la Generalitat.
Aleshores, com en totes les altres escoles
oficials d'idiomes de Catalunya,
l'Ajuntament corresponent ha de cedir un solar,
gratuïtament,
i la Generalitat és la responsable
de construir l'edifici,
posar l'equipament,
posar el personal
i fer funcionar l'Escola Oficial d'Idiomes.
Malauradament, a Tarragona
encara no podem comptar amb una escola oficial d'idiomes
com sí que tenen Girona i Lleida.
I aquí potser hem de fer una miqueta
de crítica d'administracions passades
que no van saber en el seu moment
les unes oferir un solar com correspon
i les altres plantar-se
i ser una miqueta més contundents
a l'hora de demanar aquest solar.
La solució actual d'estar a la Rambla i de lloguer
és una solució provisional
i les provisionalitats no es bo que s'allarguin tants anys.
Per tant, des del primer dia
nosaltres vam tenir clar que calia
fer un pas endavant
i plantejar les coses en uns termes clars.
Això significa tallar ja
debats estèrils
com el d'anar amb l'oferta de Sant Pere Sassalades
que era un solar insuficient i petit
i plantejar una alternativa pròpia.
I aviat estarem en condicions
de plantejar aquesta alternativa pròpia.
L'Ajuntament ja la coneix
i, per tant, crec que l'Ajuntament
a poc a poc anirà assumint
que a Tarragona es mereix
una escola oficial d'idiomes potent,
gran, en projecció de futur
i que, per tant,
totes les administracions caminarem a una
per aquest objectiu.
Podríem parlar del centre de la ciutat?
No sé si pot desvetllar alguna cosa més,
però vaja, es pot parlar del centre de la ciutat?
Crec que l'escola oficial d'idiomes de Tarragona
té ja una tradició consolidada
d'estar al centre de la ciutat
i aquest és un element important
que s'ha de valorar.
Per molt al centre?
El concepte de molt al centre
és molt discutible,
però jo crec que aviat
podrem parlar d'un projecte sòlid
i consensuat.
Ara encara no m'agradaria precipitar-me.
Més qüestions que encara estan
sobre taula com a projectes,
per exemple,
l'Institut de Bonavista,
que precisament ahir passava
pel plenari de l'Ajuntament.
En quines situacions
es troben els tràmits pendents?
Doncs no tinc coneixement exacte
del punt en què es troben els tràmits,
però la qüestió és la mateixa
que abans comentàvem.
L'Ajuntament ha de donar un solar
a la Generalitat
i la Generalitat hi ha de construir.
Per part nostre,
tots els tràmits per construir
s'estan fent,
estan ja a punt de culminar,
licitacions, adjudicacions,
pressupostos, etcètera.
Ens falta l'element clau
i és que l'Ajuntament cedeixi oficialment
i amb tots els papers,
el solar a la Generalitat.
Ens consta que estan treballant en el tema
i només lamentar
que portem uns quants anys de retard.
Crec que, en general,
tots els ajuntaments
han d'obrir una reflexió profunda
sobre l'urgència
i la necessitat
de fer una bona planificació urbanística.
És un problema que ens trobem
no solament a Tarragona,
sinó a molts altres pobles
i ciutats de la demarcació.
Crec que ens han fet grans de sobte
pobles que mai s'ho pensaven
que creixerien,
han crescut d'una manera desorbitada
i això s'ha fet moltes vegades
amb molt poca planificació.
Crec que els alcaldes
han sigut moltes vegades víctimes
o s'han deixat enredar
per constructors i per promotors
molt espavilats
i no s'han fet reserves de sol
intel·ligents i ben fetes
i al final les escoles
han d'anar sempre
al solar més arraconat del poble,
amb el barranc més pendent
o amb solucions realment
poc atractives per una escola.
I des d'aquí vull fer una crida
als alcaldes
perquè tinguin previst sempre
que el millor solar del poble
ha de ser per l'escola.
Si parlant del cas de Tarragona
continua creixent,
vostè ara en feia referència
que creixen moltes ciutats,
Tarragona és un dels casos,
vull dir que està creixent,
el mapa escolar de la ciutat
hauria de preveure construir
algun altre col·legi nou.
Sí, sí,
i aquí ja hi tornem
una altra vegada amb el tema,
és a dir, els solars,
l'oferta de solars per a escoles
és pobra,
és pobra.
Solen ser solars
col·locats a la vora d'una autovia
o solars amb excepció pendent,
és a dir, solars
que des del punt de vista constructiu
són lletjos
s'acaben oferint a la Generalitat
per fer-hi l'escola
i no pot ser això,
hauria de ser tot el contrari.
En el cas concret de Tarragona
contemplem com a urgència
la construcció d'una escola nova
per la zona de l'Hospital Joan XXIII.
També hem de contemplar
alguna actuació
en aquest sentit
en els barris de Ponent.
Això no significa
tancar cap escola,
sinó, per exemple,
millorar l'actual escola
de la floresta,
remodelar-la
i millorar-la
i plantejar-nos
si hi ha un creixement
en aquella mateixa banda
una altra escola
d'una línia.
Aquestes serien dues actuacions
que s'han de contemplar
a Tarragona capital.
Una darrera qüestió
ja per anar acabant.
No fa gaires dies
els pares i mares
del CEIP
de Sant Pere i Sant Pau
es mobilitzaven
per mostrar el seu desacord
per la lenta marxa
de les obres
que l'estan fent al centre.
Què els diria
amb aquests pares i mares?
Bé, nosaltres ens vam trobar
ja amb un acord
pel qual
l'Ajuntament
construïa
un anex
a l'edifici
de l'escola
de Sant Pere i Sant Pau
i a canvi
la Generalitat
li donava
un edifici
on ara es fa
P3, P4, P5
a l'Ajuntament
perquè hi fes
la llar d'infants municipal.
Bé, és un acord
que ja estava firmat
que nosaltres hem assumit
que ha tirat endavant
amb les obres
sempre hi ha problemes
sempre tarden més del compte
i evidentment
en una escola
que s'estigui construït
mentre es fan classes
doncs és molt incòmode
i no deixa de ser perillós
per tant amb els pares
els entenc
crec que tenen raó
i que per tant
s'han de posar
les mesures necessàries
per la nostra banda
hem demanat ja a l'Ajuntament
que reforci les mesures
de seguretat
això és molt important
i per altra banda
doncs
plantejar
que les demandes
dels pares
són justes
en el sentit
que realment
l'escola necessita
una bona mà de pintura
cal recordar
que el manteniment
dels edificis
de les escoles
de primària
és competència
dels ajuntaments
i crec que l'Ajuntament
de Tarragona
entendrà
que cal pintar
i que cal
cal invertir
una miqueta més
en manteniment
a les escoles
em consta
que la regidoria
d'educació
treballa en aquest sentit
Josep Maria Pallàs
llegirí molt
que hagi estat aquí
amb nosaltres
el matí
de Tarragona Ràdio
per cert
no sé si vostè
fa vacances
aquest estiu
en farà
aquest estiu
farem un parell
de setmanetes
estirades
a l'agost
i gràcies
però ho fem
amb molt de gust
perquè realment
a l'estiu
és quan toca
treballar
a la cuina
de les escoles
doni de gent
que deixi molt bé
aquestes vacances
i que la tornada
al setembre
o abans
o segurament abans
sigui doncs
prou bona
doncs moltes gràcies
fins aviat
adeu-siau