Quatre minuts i seran tres quarts d'onze del matí.
Més qüestions d'interès i d'actualitat local ara a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Volem parlar de temes relacionats amb el comerç.
A propòsit de la posada en marxa ben aviat de l'anomenada Oficina Municipal del Comerç,
una iniciativa de l'Ajuntament de Tarragona a través de l'àrea de promoció i estratègies de la ciutat.
El seu responsable polític, el tinent d'alcalde, Francesc Ricoma, ens acompanya aquest matí en directe.
Senyor Ricoma, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Oficina Municipal del Comerç, què és l'Oficina Municipal del Comerç i quan es posarà en marxa?
L'Oficina Municipal del Comerç és un servei, serà un servei d'atenció a totes aquelles persones
que tinguin algun tipus d'inquietud vinculada al comerç.
És a dir, serà un servei, òbviament, a disposició dels botiguers,
però també serà un servei d'utilització per qualsevol ciutadà de Tarragona,
per qualsevol ciutadà, fins i tot de fora de Tarragona,
que tingui inquietuds per obrir un establiment comercial,
que tingui inquietuds per conèixer quina és la situació del comerç a la ciutat,
que tingui inquietuds per conèixer quina és la realitat del comerç en el conjunt de la ciutat
i quina és la projecció de futur que en relació al comerç de la ciutat ja ha previst a Tarragona.
La Fusió Municipal del Comerç, en definitiva, el que representa és un compliment
d'un dels compromisos que es van adquirir quan l'Ajuntament de Tarragona
va aprovar el Pla d'Orientació d'Equipaments Comercials,
el POEC, que establia que es tenia a cobrir aquest tipus de servei,
entre altres coses perquè totes aquelles actuacions vinculades al comerç
fossin sempre mantenint l'esperit de polítiques comercials
que queda reflectit en el propi POEC.
En aquest sentit, l'Oficina Municipal del Comerç assessorarà l'Ajuntament
sobre la concessió de llicències comercials,
sobre si les peticions que es formulen per obli establiments comercials
respecten el que el POEC diu en quant al creixement comercial
que ha de tenir la ciutat, però també assessoraran sobre la viabilitat
d'un determinat establiment en un determinat lloc de la ciutat,
també orientaran sobre la situació per sectors de la ciutat
i les necessitats que tenen en quant a l'oferta comercial.
En definitiva, serà un servei integral al ciutadà sobre el comerç.
Tindrà dos branques.
Tindrà una branca d'atenció pública directa,
que estarà inclosa dintre de l'Oficina d'Atenció al Ciutadà,
que s'obrirà a les noves dependències de Rambla Nova.
Allà se recolliran els sugeriments, les inquietuds, les peticions que hi hagi.
Es canalitzaran directament aquelles que necessiten algun tipus de suport
d'algun dels departaments de l'Ajuntament.
I tindrà una altra branca, que és la que estem ara definint
i que acabarem de tancar en breu,
que estarà integrada per tècnics en comerç,
de les principals entitats que operen a la ciutat
i que tenen responsabilitats en l'àmbit del comerç,
que serà la que, davant d'aquestes inquietuds,
d'aquestos sugeriments, es reunirà, dictaminarà
i assessorarà l'Ajuntament
per tal que les polítiques comercials que s'obriran a la ciutat
segueixin els dictats que ens marca el POEC,
que per algú el van fer.
I l'oficina, doncs, quan entrarà en funcionament, senyor Ricomà?
L'oficina entrarà en funcionament quan s'obri al públic
l'oficina de Rambla Nova.
Esperem que això ja sigui aviat.
Està previst a maig-juny.
I, mentrestant, amb aquest mes, mes i mig de plats que tenim,
el que estem fent dintre del Consell Municipal del Comerç
és acabar de determinar bé
quina ha de ser la composició
d'aquest Consell d'Experts en Comerç
que, en definitiva, són els que es resoldran i es pronunciaran
sobre els temes que es plantegin en el si d'aquesta Oficina Municipal del Comerç.
Aquesta oficina, doncs, també la portaran diferents persones
que estaran a les mateixes instal·lacions de la Rambla Nova,
les properes instal·lacions de l'Ajuntament a la Rambla Nova.
Sí, l'atenció primera serà a les oficines de la Rambla Nova.
les persones que estiguin atenent aquest servei
en funció que la petició requereixi o no
una intervenció del Departament Municipal
la canalitzaran al Departament corresponent.
M'explico, si per obrir un comerç
algú necessita prèviament una llicència d'obres,
doncs, lògicament, desviaran amb el Departament de Llicències d'Obres
la petició.
i en quant als assessoraments,
en quant hi ha els dictàmens més específics
de caire comercial,
adreçaran les peticions
en aquest nucli
que composarà l'Oficina Municipal del Comerç
que es reunirà periòdicament
i que probablement per qüestions d'espais
es reuneixi el Palau de Congressos.
Però l'atenció al ciutadà, lògicament,
estarà dintre l'oficina que s'obrirà a Rambla Nova.
Aquesta oficina és una conseqüència del POEC,
del Pla d'Ordenament dels Equipaments Comercials de Tarragona,
un pla ja aprovat en el seu moment
que contempla altres qüestions,
altres elements que ja s'han anat posant en marxa,
com els diferents plans de dinamització comercial de Tarragona.
El més important és el del centre de la ciutat,
el de la Via T, que ja està en marxa,
del qual, de totes maneres, parlarem després.
n'hi ha d'altres que afecten a dos sectors geogràfics de la ciutat,
que són els de Torreforta i Sant Perí-Sant Pau.
Aquests dos plans com estan?
Sí, el POEC deia molt clarament
que teníem que dinamitzar tres zones de Tarragona,
per damunt de tot l'eix central de la ciutat,
la Rambla Nova i els seus voltants,
el que ara ja és viatec,
que després, com bé has dit, en parlarem,
i després també hi havia una necessitat de dinamització
en els dos sub-eixos comercials que té la ciutat,
un és Torreforta i l'altre és Sant Perí-Sant Pau.
En aquest sentit, l'Ajuntament va encarregar
els respectius plans de dinamització
i fa aproximadament 8 o 9 mesos que tenim el de Torreforta
i la setmana passada vaig poder donar el primer cop d'ull
al de Sant Perí-Sant Pau.
Bé, el de Torreforta ha estat ja presentat
en el col·lectiu de botiguers de Torreforta
perquè el valoressin,
perquè vegessin la necessitat que hi ha
que sigui el propi sector de comerç de Torreforta
el que s'involucri per tirar l'endavant.
Òbviament, el de Sant Perí-Sant Pau
encara no hem tingut ocasió de presentar-lo
perquè el vaig tenir jo a la meva taula,
ja et dic la setmana passada.
A partir d'aquí el que ha de quedar molt clar
és que els plans de dinamització són uns instruments
que es posen en benefici del comerç d'una zona
i per tant en benefici del sector comercial de la zona.
Això vol dir que qui s'ha de posar davant del carro
a tirar d'ell són els propis comerciants.
Sembla bastant absurd que aquestes coses
que van abocades en favor del comerç i dels comerciants
es facin prescindint d'ells o es facin al marge d'ells.
Són ells, amb l'ajut als primers anys econòmic
de les administracions,
els que han d'anar implantant
totes les fases que marca per cada zona
el corresponent pla d'animització comercial.
Al centre de Tarragona n'hem tingut un exemple.
El primer any de gestió de via T va ser totalment pública.
Va ser el propi Ajuntament qui el va gestionar
i finançat per l'Ajuntament, Generalitat i Cambra de Comerç,
però ara, tres anys després,
l'Ajuntament ja no gestiona absolutament res.
Afortunadament ja és el propi col·lectiu de botiguers
del centre de Tarragona qui està gestionant aquest pla
que encara compta amb, això sí, finançament tant per part de la Generalitat
com per part del propi Ajuntament.
I la tendència és que d'aquí poc, ja ni tan siquiera,
tan sols el finançament sigui i hi hagi recursos públics,
ja s'autofinanciïn.
Per tant, s'ha de donar el mateix a Torrefort
i s'ha de donar el mateix a Sant Pere i Sant Pau.
I per això hi ha d'haver un col·lectiu de botiguers valents
que diguin que tenim necessitat d'aquesta dinamització,
el comerç és un aspecte viu, no el podem deixar a dormir
i per tant fem aquest esforç d'integrar dintre d'una associació de botiguers
un nombre important de comerços de la zona
i amb el full de ruta que representa el pla de dinamització
i amb el finançament en gran part amb recursos públics dels primers anys
adequem el nostre espai, el nostre sector
al que ens marca el pla de dinamització
que és el millor que pot passar pel comerç de la zona.
En aquesta fase estem en Torrefort, negociada amb els botiguers
i en Sant Pere i Sant Pau ho començarem a fer ara
a veure si en el 2005 podem ja destinar pressupostos
ja per execució dels dos respectius plans de dinamització.
El que explicava per aquests casos de Torrefort i Sant Pere i Sant Pau
és un bon exemple del que s'ha fet a l'Aviater, al centre de la ciutat.
És a dir, el que s'ha fet al centre de la ciutat
el desitjable seria portar-ho a Torrefort i a Sant Pere i Sant Pau.
Sí, sí, sí.
En petit, imagino.
No, la mecànica.
La mecànica.
Perquè els plans de dinamització són molt diferents.
És obvi que el pla de dinamització de Aviater
el que aposta és per la promoció del centre de la ciutat
com un eix comercial fort
i que el comerç sigui un actiu més de la ciutat
de cara a atraure gent de l'exterior.
El comerç del centre de la ciutat el que vol és
que hi hagi gent de Tarragona comprant, obvi,
però que també hi hagi gent de l'entorn de Tarragona
i que en les actuacions promocionals de la ciutat de Tarragona
el comerç tingui una posició privilegiada.
El pla d'animització de Torreforta
diu una cosa molt diferent.
Diu que el que hem de procurar a Torreforta
és la fidelització de la gent que viu en l'entorn
en relació al seu comerç.
Estem veient que els objectius són molt diferents.
Però el que sí que és bo tant per Torreforta
com per Aviater com per Sant Perí i Sant Pau
és la mecànica seguida per tirar endavant Aviater.
La de la involucració del comerç,
la d'anar fent gran l'associació de comerciants,
la de que cada cop més botigues estiguin dintre del programa de Aviater,
és a dir que cada cop hi hagi més recursos privats
que són els que porten les botigues
que conjuntament amb aquest suport
que és obligat a donar a l'inici
en quant recursos públics
puguin desenvolupar un treball
que vagi consolidant, en aquest cas
ha anat consolidant Aviater
que els permeti fer més campanyes de més qualitat
arribar a més gent
i que paral·lelament aquelles botigues
que en principi podien semblar sèptiques
al veure que és una realitat
acabin també integrant-se
i fent aquest gran eix comercial al centre de la ciutat.
La mecànica és bona
i és amb la que estem treballant
amb Torrefort i Sant Pau.
Sí, la mecànica és bona en el cas de Aviater.
El que s'ha anat fent,
el que han anat fent els comerciants
del centre de la ciutat,
vostè ho aprova?
Creu que s'han fet bé les coses?
I quines expectatives li veuen al futur més immediat?
El que es pugui fer
afegint-hi més coses al tema de Aviater?
Jo estic content de com ha evolucionat el tema de Aviater.
Poca gent sap els esforços que ha suposat poder donar forma al projecte de Aviater,
atès que a Tarragona centre hi havia hagut altres intents que no van quallar
i això òbviament va generar un sentiment de desencís
i un posicionament molt doctor sobre la viabilitat d'un nou intent.
Però s'ha de reconèixer que s'ha treballat
amb una nova generació de botiguers de la ciutat
que s'ho van agafar seriosament
amb una visió molt de futur del que ha de ser el comerç,
fugint una mica de la vella mentalitat de blindar la meva botiga
i procurar només per mi,
el comerç i el futur en una ciutat com Tarragona
és portar gent a Tarragona, això està molt clar
i quanta més gent hi hagi als carrers de Tarragona
se'n beneficiarà a tothom
i quant més campanyes fem generalistes de Tarragona
i del comerç de Tarragona, més beneficia a tothom.
Que no la vella mentalitat, potser jo tinc una botigueta molt mona
o tinc una clientela fixa i a partir d'aquí ja no m'hi ha de preocupar.
Per tant, bé, portem 4 anys,
any darrere any ha anat creixent
el nombre de botigues que estan dintre de Vieter,
avui en dia ja són 200,
200 botigues ja els hi dona, gairebé 200,
els hi dona una força important,
tant a l'hora de ser interlocutors
amb les administracions i amb altres sectors privats
per obtenir aquelles qüestions que són beneficioses pel comerç
encara que no tinguin una vessant purament comercial.
Jo crec que avui en dia tothom sap el que és Vieter.
Jo crec que fins i tot jo he tingut ocasió en altres qüestions
de parlar amb gent que no és de Tarragona
i m'ha posat la Vieter com un exemple,
com un exemple de treball ben fet
i jo crec que ja hem superat aquella fase dels primers anys
tan important que si no la superes
el que pots crear és una esquerxa
que et pot ocasionar, trigar molts més anys
a intentar consolidar un comerç fort
al centre de la ciutat que és vital i necessari
per a la pròpia supervivència de la ciutat.
Ja hem passat els dos primers anys de carrera,
ara ja tot va més encarrilat,
ja tothom sap el que ha de fer,
tothom sap amb el que compta
i tothom té les idees molt clares
i en aquest sentit jo tinc seguretat i confiança
que d'Aviater se'n seguirà parlant molt i molt bé en el futur.
Per tant, han fet les coses, jo diria que dignament, no?
Ells presentaran, ja dic que la gestió
és totalment del sector comercial,
per tant jo aquí no adelantaré res,
però jo ja he tingut ocasió de veure
tot el programa d'activitats,
és el pla d'acció que tenen per la resta de l'any,
i és un pla d'acció molt ambiciós.
Fa dos dies es va tornar a donar el premi
que otorguen anualment de la campanya de Nadal,
les 100.000 pessetes,
els 6.000 euros de premi,
que va sortir d'un sorteig en què hi havia 45.000 paperetes.
Vull dir que això ja demostra l'interès que ha despertat.
Doncs ells en breu presentaran aquest pla d'activitats
per la resta de l'any, que insisteixo és ambiciós,
i sobretot va amb la línia de dir,
bé, el comerç té molt a dir a la ciutat de Tarragona,
la ciutat de Tarragona té unes ganes
de projectar-se a l'exterior molt fortes,
de fer un efecte referència i de fer un efecte atracció,
i el comerç ha d'estar en primera línia
en altres àmbits de la ciutat,
ja més consolidats, com pot ser la cultura,
la seva història, la gastronomia, etc.
Entre les últimes iniciatives, no de la Vieter,
sinó de la Federació d'Unions de Botiguers,
hi va haver aquella fira de rebaixes
que es va celebrar a finals del passat mes de febrer,
diuen els comerciants que la volen tornar a fer,
fins i tot amb dues edicions a l'any,
i les volen fer a la Rambla, com a mínim això vam entendre.
L'Ajuntament els donarà suport
per la propera celebració de la fira de rebaixes?
L'Ajuntament els donarà suport
a la celebració de la fira de rebaixes,
i jo he de reconèixer, admetre,
que l'edició passada va suposar un èxit rotund,
i si aquest èxit rotund,
que des de la regidoria interpretem,
ja en l'àmbit purament comercial,
a nivell de rentabilitat de la fira,
doncs no hi ha cap dubte
que els botiguers van quedar molt contents.
Per tant, la idea és bona.
El que passa és que un cop més ens hem de plantejar
a què dediquem els diferents espais de la ciutat.
Jo estic segur que si una idea és bona,
ha tingut suport,
i la gent s'hi aboca,
es fa per la pròpia idea en si,
no per el lloc on s'ubica.
Aquest any era el 150è aniversari de la Rambla.
Tot el que es faci a la Rambla és bo per homenatjar la pròpia Rambla.
l'any que ve jo crec que en tindríem que parlar.
Doncs ja en parlarem.
Senyor Francesc Ricomà,
tinent d'alcalde responsable de l'àrea de promoció i estratègies de la ciutat.
Gràcies per acompanyar-nos aquest matí durant uns minuts
i comentar-nos qüestions relacionades amb el comerç de Terrona.
Gràcies i fins la propera.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.