Una miqueta en acció un dels polítics que s'ho vintegen als mitjans de comunicació,
com és l'alcalde de la ciutat.
Tu un personatge, tu un personatge en l'alcalde.
Us ha cridat molt d'atenció de veure l'alcalde així a la distància curta
actuar endavant de les preguntes, no?
Bastant.
Sí?
Bueno, jo he de dir que nosaltres estàvem a classe com bons estudiants
i en el meu cas només he pogut veure l'alcalde,
així que m'ha impactat molt.
La seva forma de respondre, crec,
que no has...
De no respondre, de no respondre.
De no respondre.
T'he girat la truita per...
A mi realment m'hagués agradat que s'hagués quedat aquesta tertúlia.
Aquí eren vosaltres?
Sí, en sèrie.
Perquè m'han quedat coses, no sé,
l'última frase que he dit per acabar la seva intervenció,
que ells no em voten,
no sé, a mi és que hi ha coses que m'indignen,
perquè si ets l'alcalde de Tarragona
no només ets l'alcalde dels que et voten,
ets de tothom.
No sé, hi ha coses que hi ha vegades que no entenc.
Farem més programes, eh?
I no patiu que en la mesura del possible
s'intentarà, doncs, compartir aquesta tertúlia.
La Núria diu, la manera de no respondre.
Tenia una manera molt clara.
A veure, jo m'he quedat com una mica així.
A mi m'ha quedat una pregunta.
No me l'ha contestat, després li he fet una altra.
Tampoc.
No sé, és una...
Suposo que és ja anys de carretera
i de saber com no respondre allò que no vols.
M'ha quedat una pregunta en el Tinter.
No sé si està ben dit en català.
Sí, vaja, jo.
M'ha quedat una pregunta.
És correcte, Tinter?
Queda bé.
Sí, més ho és.
Que no, com bé diu la Núria,
no l'hi he formulat ara ni en directe ni després aquí al darrere
perquè no me l'hagués contestat.
I ha fet el paral·lelisme de que, ostres,
ens hem de preocupar de les petroquímiques,
però també ens hem de preocupar del càncer, del SIDE,
totes aquestes coses.
I m'agradaria que m'expliqués com és que Tarragona,
en concret, és la província on hi ha més alt índex de càncer
de tota Espanya, no?
I també com, per exemple, la província de Bandellós,
la província de Bandellós,
la zona de Bandellós,
és on hi ha més bessons també de tota Espanya.
És una mica que també,
moltes coses d'aquestes que he comentat van lligades.
Com que no hi és i no pot respondre
i allò no tenim telèfon o d'aludidors,
com a la tele,
doncs quasi que ho deixem córrer i parlem de vosaltres.
Això ho veiem, això.
Què voleu fer quan acabeu?
quan... aviam, tu, Núria, ets de quart.
Jo soc de quart,
però és com si fos una mica de primer.
Formaries part de la primera promoció que sortirà o...?
En principi sí, el Ricardo i jo estem aquí.
Jo em perdo una mica, eh,
amb això dels estudis de com s'estructuren,
i crèdits, i graus, i tot això em perdo, eh?
Hem passat una mica al segon...
Una mica no, directament, al segon cicle.
Venim d'una altra carrera,
cadascú d'una,
i estem aquí com...
M'ha acabat...
M'ha aterrat.
M'ha aterrat aquí,
i anem una mica perduts,
però, bueno...
Què vols fer?
Tu què vols fer, Núria?
Jo vinc de filologia,
i a mi m'agradaria escriure, realment.
En un diari?
Bé, sí.
Podria ser.
Ja ha de ser la ola, serà la ola,
però si pogués ser...
Però el que dèiem aquest matí,
escolta, que tard o d'hora
tots haurem de pagar una hipoteca, no?
Que no mos hem de cabre els anells,
que les coses van així.
Digues que sí.
Però vaja,
escriure al lloc ideal de treball,
quin seria per tu?
No sé,
jo sempre penso que un diari,
m'agradaria molt fer columna.
Opinió.
Opinió,
perquè potser és una cosa
que estimula més la creativitat,
pots anar...
Pots triar una mica els teus temes,
pots crear un estil,
no sé,
potser és de formació ja,
de la filologia que té.
Ja, ja.
Tu, Ricard?
En el meu cas jo vinc de turisme,
una realitat diferent.
Clar.
Però no té res a veure
perquè els gustos en periodisme
a mi m'agrada molt més
el que són les noves tecnologies,
les plataformes digitals.
M'agradaria orientar-me
més que res al periodisme,
però des de l'avançant digital.
O sigui,
des de les webs dels diaris
fins a una ràdio
que espero que s'implanti
definitivament digital, saps?
Aquí és on et veus tu,
on t'agradaria veure't.
Clar,
tot el que impliqui
aquesta nova tecnologia
que a mi m'agrada moltíssim,
sí que em veig.
Fiqueu-vos que esteu compartint estudis
i esteu tirant per dues vessants
absolutament diferents, no?
És una gràcia.
És que nosaltres venim
de realitats diferents.
A la nostra classe
hi ha gent d'història,
ella d'hispànica,
turisme, dret...
És la gràcia.
Clar.
Som com una mica un cresol
hem acabat tots allà.
Un matxembrat fer-hi a l'Oriol, no?
Però mireu,
hi ha molta tecnologia,
molta tecnologia
i digueu-me clàssica,
però allò,
la cosa de la persona,
del cap de cadascú,
de la creativitat personal,
tampoc no l'hem d'oblidar,
probablement, no?
Al contrari.
Mai.
Això mai.
Mai una substitució
d'aptituds, mai.
A veure,
el següent,
que és,
si no m'equivoco,
el Jesús.
Sí, senyor.
Jesús.
A mi em passa una mica
com ells,
però diferent.
A veure.
Jo vinc d'una altra carrera,
el que passa...
De quina vens tu?
De informàtica.
El que passa que ells
han acabat el primer cicle,
jo no.
Ah, no?
Tot arribarà, home.
És qüestió de temps.
No es descarta,
la vida és molt llarga
i es pensen moltes coses.
Clar.
Però vull dir...
Mentre no et facin fora de casa,
tu vas tirant, eh?
Bueno,
tant en tant
anem treballant alguna coseta
per no donar-los
massa motius,
tampoc.
I res,
no,
però és allò
que no m'hi trobava
i vaig decidir
fer un canvi.
I també això
que deies tu
de què vols treballar,
dic,
sincerament,
no ho sé,
però tinc una llogera idea.
De moment,
doncs...
O per què et sents més atret,
podríem dir,
d'aquest ofici?
A veure,
jo sé que
quan vaig sortir
de COU,
jo encara sóc
de l'última promoció de COU,
doncs,
no m'hagués entrat
mai a fer això,
perquè ni m'atrevia,
ni potser em veia capaç,
ni tenia prou...
prou força
per vèncer la timidesa,
potser per això.
Però doncs,
tots aquests anys
que he estat fent informàtica,
paral·lelament he fet altres coses
que m'han anat modelant,
també una mica.
A mi sempre m'ha agradat
el tractar amb la gent,
el llegir...
Una de les coses
que em va quedar més atenció
era el fet de tractar amb el...
Potser no em veia tant encara,
quan vaig entrar aquí,
això de la ràdio i de la tele
queda molt lluny,
queda una cosa més
que és el que sempre m'ha agradat,
la lectura,
escriure llibres,
anem a aprendre a escriure,
tenir una mica.
Però jo crec que
el més guapo de tot això
és que a poc a poc
tot el que vas fent
et va modelant.
I vas descobrint coses noves.
I vas descobrint coses
i possibilitats teves.
I dius,
vull això,
i també això,
el fet de tractar aquí
un programa,
un estudi de ràdio,
el que hem vist a dalt,
d'això,
doncs dius,
ostres,
no ho veig tant marciar,
això d'algun dia,
doncs,
asseure'm i treballar.
Ostres,
m'hi trobo,
tinc les meves dificultats,
em costa més,
em costa menys,
però, ostres,
mira, va,
per aquí també podem tirar.
I sóc molt de no tancar-me,
de no tancar-me portes,
de provar.
Per tant, tu a l'expectativa,
de aviam per on podries anar,
quan arriba el moment.
aconseguin,
però m'ho d'alarma.
Molt bé,
Déu-n'hi-do.
Marc,
tu ho tens clar?
No, a veure.
Podeu muntar una empresa,
tots dos.
Jo, una cosa,
una altra fareu.
Sí, no?
Jo sóc l'únic que no vinc
de cap altra carrera.
Ja és el tot.
18 anys ets,
pobret de mi.
Faig segona aquí
i estic molt content,
de debò.
Jo, vocacionalment,
escriure i ràdio,
vocacionalment.
Una altra cosa
és el que acabaràs fent
al llarg de la teva vida
i amb això,
doncs,
aquesta carrera trobo
que està molt encertada,
està molt ben plantejada
perquè t'obre moltíssimes portes,
però moltíssimes.
Pots anar cap a la caire audiovisual,
cap a la televisió,
pots anar cap a la ràdio,
pots anar cap a fer reportatges,
pots fer de tot.
I aleshores,
doncs,
no et tanques mai les portes.
Sempre tens,
val,
tens la teva vocació,
tens el teu hobby,
però a l'hora de treballar,
a l'hora de guanyar-te els dinerons
amb el que hauràs de pagar
l'hipoteca,
doncs,
tens un ventall molt ampli
de coses que també són molt boniques
i molt agradables de fer,
però que...
Se'ns ha caigut aquí.
Se'ns ha vingut la ràdio a sobre,
podríem dir-ho així,
fent una miqueta de...
Ja?
Sí?
S'està aixecant un aireta aquí?
Escolta,
tenim els peus i les mans ja glaçats.
Doncs,
jo no sé què més dir-vos,
o més aviat que ens podríeu dir
vosaltres el que sí.
És cert és que hem constatat
que una de les possibilitats
que dóna a estudiar aquí
és aquesta versatilitat,
aquesta possibilitat
que no cal
que t'apuntis en una llista,
jo m'he de dedicar a això
i després no puc canviar,
que pugueu anar descobrint
aquest ofici
i del que no hi ha dubte
és que és un ofici vocacional
i això ho demostra.
I a més que és una carrera
que no només s'ocupa
de l'àmbit de la comunicació,
sinó que també t'enriqueix
a nivell cultural
en tots els àmbits.
És a dir,
com ha dit molt bé el Jesús,
és una carrera
que t'has alimentat de tot,
vas mullant a tot arreu,
llegeixes molt,
mires molta televisió,
moltes pel·lícules
i ho volia dir
que això no només t'ajuda
a nivell audiovisual
o a nivell de llenguatge
o a nivell de comunicació,
sinó que també t'enriqueix
com a persona
a nivell cultural.
I això doncs,
si en futures ocasions
vols estudiar alguna altra cosa
o vols treballar
d'alguna altra cosa,
sempre pots aprofitar això,
sempre pots obrir aquest calaix.
Nosaltres hem après molt també
al llarg d'aquest matí
i ens ha agradat molt
que els oients
que habitualment escolten
al matí de Tarragona Ràdio
doncs pensin
que algunes de les veus
que han escoltat aquest matí
d'aquí a un temps
doncs per què no
les escoltaran també
de forma habitual.
No hem pogut parlar
amb tots els alumnes,
òbviament,
fora impossible,
hauríem d'estar aquí
tot un any
fent programes de ràdio,
hem pogut escoltar alguns
i ja com a sidereta
la nostra companya Marta Monta
quan ha dit
Marta, va, recupera
i fes un reportatge
d'aquells que ens feies abans
diu, calla,
que passaré una estoneta
per la facultat,
parlaré amb uns i amb altres
i ens ha deixat aquesta sidereta
per tancar el programa.