Quatre minuts i serà un quart d'una.
Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio Centrant.
El nostre interès en un estudi que ha realitzat la Fundació
de la Universitat Rovira i Virgili
amb el suport de la Fundació Caixa Tarragona.
Un estudi que ha volgut conèixer el nivell,
el grau d'integració laboral de les persones amb discapacitats.
Els resultats els coneixerem, però també prèviament volem conèixer
una mica la motivació d'aquest estudi i les dades que desvetllen
i per això ens acompanyen les persones que estan al capdavant,
tot i que estem parlant d'un equip interdisciplinar
que ha realitzat aquesta tasca.
Saludem la Marta Llués, doctora en Antropologia Social i Cultural.
Molt bon dia, Marta, benvinguda.
Hola, bon dia.
I saludem la Catalina Jordi, que és professora de Ciències Econòmiques.
Catalina, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. La raó d'aquest estudi és ben clara,
tenia també una finalitat molt clara.
Però si us sembla, parlem sobretot, i primer que tot,
de les motivacions que van fer que un col·lectiu de persones
de diferents disciplines, com dèiem,
us plantejéssiu la necessitat,
perquè m'imagino que és una necessitat de fer un estudi
que donés a conèixer la realitat laboral d'aquestes persones.
Quina va ser la motivació?
Bé, la idea parteix de la Fundació,
que està interessada en avaluar determinades situacions
de manca d'integració,
com per exemple podien ser les persones amb discapacitat.
i pensa que un dels elements d'integració,
o l'últim element, o l'últim estadi,
seria la integració laboral.
I ens proposa, amb un col·lectiu de professionals,
reduït, però,
la possibilitat d'indagar, primer,
quina és la situació en què es troben actualment
les persones amb discapacitat a les comarques de Tarragona,
però després, en una última fase,
en base a les condicions,
realitzar una guia de recursos laborals
per a les persones amb discapacitat
a les comarques de Tarragona.
Això ha determinat, doncs,
establir primer, fer primer un estudi de la situació
i de les condicions,
que aquesta part ja n'hem acabat,
i una segona part en la que suposo
que faria un treball molt més qualitatiu
i la definitiva edició i elaboració concreta de la guia.
Entenem per discapacitat,
quan estem parlant de discapacitats físiques i psíquiques?
Globalment, dins del que és l'estudi que heu fet?
La idea de l'estudi era treballar
sobre el tema de la discapacitat física.
La motivació és bastant clara.
La discapacitat psíquica
està en un àmbit més protegit.
Normalment es vehicula a través
de centres especials de treball
i les possibilitats d'integració laboral
en el mercat de treball ordinari
són més reduïdes.
En canvi, pensàvem que la discapacitat física,
primera, té menys estudis específics
i és més difícil fins i tot d'acotar i de copsar.
I, a més a més,
sí que pensem que té una possibilitat real
d'integrar-se en el mercat ordinari.
Normalment es tracta d'adaptar,
de pensar, d'organitzar les coses d'una altra manera,
però no estem parlant d'unes persones
que tinguin una limitació intel·lectual
per fer determinades tasques,
sinó ben al contrari.
I per aquest motiu volíem
específicament centrar-nos en la física.
El que passa és que no sempre ha estat possible,
perquè moltes dades resulta impossible
separar-les.
I aleshores tenim dades
sobre quantes persones discapacitades
treballen a la Seguretat Social,
però no sabem si són físiques o psíquiques,
o de moment no ho hem pogut saber.
De manera que,
encara que el nostre interès
era la discapacitat física,
no sempre ha estat possible discriminar.
Però el treball està enfocat
a aquestes discapacitats físiques,
que jo no sé si tenen una definició molt acotada,
perquè, clar, també és una mica complicat.
Aquest és el problema.
Bé, aquest és un dels problemes
que ens hem trobat en tot l'estudi.
Primer, perquè podem treballar,
per començar,
amb dos grans conceptes de discapacitat.
El primer seria el que nosaltres hem dit
com discapacitat reconeguda,
que són aquelles persones que,
voluntàriament,
s'han sotmès a una anàlisi
per part d'un professional
i l'administració,
seguint uns veremos
i seguint aquests professionals un veremos,
han determinat que aquesta persona
té una discapacitat
i la té amb un grau determinat.
Però després tenim
el concepte de discapacitat percebuda.
Aquesta és el que surt a les enquestes.
L'Estat,
l'Institut Nacional d'Estadística,
té dues enquestes de discapacitat
que nosaltres hem treballat,
l'enquesta de discapacitats
i el mòdul especial de l'EPA,
de l'enquesta de població activa,
sobre discapacitat.
Aleshores,
aquí surten uns números
molt més grans de discapacitat,
perquè és,
a tu te pregunten,
tu tens dificultats
per fer determinada tasca?
Si tu dius que sí i tal,
aleshores se't classifica com a discapacitat,
que ja no és el mateix univers
que la discapacitat reconeguda.
Clar,
és aquesta que s'anomena percebuda,
tècnicament.
I, clar,
aquest concepte,
és a dir,
ser o no ser discapacitat
sempre és una qüestió
d'on posem la ratlla,
d'on l'administració posa la ratlla
o d'on l'estadístic posa la ratlla.
Per això,
en diferents països
tenim nivells de discapacitat
tan distins.
No és perquè una població,
bé, a vegades té a veure
amb l'envelliment de la població,
però no és que una població
estigui molt pitjor que l'altra,
és que una població
està més reconeguda que l'altra
o la ratlla l'han posada
més amunt o més avall.
No sempre ho veig
a criteris objectius
el que és la discapacitat
percebuda o reconeguda
en funció justament
de la legislació
de cada comunitat
o de cada país?
Hauria de ser així.
El que passa
que és molt difícil
és que hauria
les limitacions.
Inclús, per exemple,
quan has preguntat
si són discapacitats físiques
o intel·lectuals,
hi ha vegades
que són les dues.
És a dir,
que els límits
són difícils d'avaluar,
però també depèn
del estat
o del grau
de desenvolupament
de l'estat del benestar.
Nosaltres, de fet,
estem entrant
i encara ens falta
molt per avançar
tant des del punt de vista
de les administracions
com de la pròpia
població
que sigui
paulatinament
més conscient
que això existeixi
i que no hi ha cap problema
que sigui avaluat
o reconegut.
Per tant,
ja us ho trobo
amb una primera dificultat
a l'hora d'elaborar el treball,
no?
Sí,
la primera dificultat
és definició.
Tu has dit,
no és objectiu,
no és objectiu,
és que és difícilment
objectiu.
que no sempre són criteris
objectius
que es puguin mesurar
sinó que, clar,
obeixen
molts factors,
no?
Realment sí que és objectiu,
és dir,
una persona
quan té una discapacitat
reconeguda
és perquè l'administració
diu,
si tu tens aquest,
això, això, això,
aleshores tens una discapacitat
reconeguda.
Però, clar,
deixes fora
la gent que li passa
una altra cosa.
Bé,
aleshores,
això,
on,
clar,
tenir una discapacitat
reconeguda
vol dir tenir uns drets
reconeguts,
uns drets sovint
econòmics.
I unes prestacions,
i unes prestacions.
Aleshores,
on poses tu la ratlla,
dones tu
els drets.
i les...
Està en funció
també de molts paràmetres.
Està en funció
de l'estat del benestar,
com diu la Marta,
que és el fonamental.
Què és el que vol
cobrir l'administració?
Què és el que...
Per tant,
la societat.
Què és el que la societat
vol,
quins recursos vol
abocar
en aquesta...
Parlarem de xifres
perquè són necessàries.
Darrere de les xifres
hi ha persones,
després parlarem
de persones,
sempre en funció del treball.
A grans trets,
tot el treball de camp
que heu efectuat,
quines xifres
desvetlla?
A grans trets,
aviam si parlem
d'alguns percentatges,
d'alguna xifra
que pugui ser indicativa
cara als nostres oients.
A veure...
Coneixem, per exemple,
el número
de discapacitats
que tenim.
A veure,
estem parlant de...
Com a persones legalment...
Aquell primer paràmetre
que deia,
com a disminuir...
Persones que cotitzen
a la Seguretat Social,
que treballen,
que no treballen.
El primer...
A veure...
Com a persones que treballen,
que cotitzen
a la Seguretat Social,
tenim 1.678 persones
cotitzaven a la Seguretat Social
a l'octubre del 2003.
Aquí estem parlant
de físics i psíquics,
no és a dir,
persones amb discapacitat.
Això suposa
el 0,85%
del total
de cotitzants
a la Seguretat Social.
Això ja ens dona
una primera mesura.
Clar,
la dada que estava buscant
que ara no trobava
era el nombre
de persones discapacitades
que entre 16 i 64 anys,
és a dir,
els que podrien treballar,
que hi ha en la societat.
Que són aproximadament
el 3,66%
de persones...
Què vol dir?
Que si la integració laboral
fos normal,
el 3,66%
dels cotitzants
a la Seguretat Social
serien persones
amb discapacitat.
D'acord?
Tendria la mateixa integració.
Se m'entendria
la proporció
entre les persones
amb discapacitat
i les persones
que hi ha en el mercat de treball.
I no és així.
A més a més,
l'objectiu
que es posa a l'administració
és que el 2%
de les persones,
que és el que diu la llei,
les empreses
haurien de tenir
un 2%
de treballar
amb discapacitat.
Doncs estem molt lluny.
Estem al 0,85%.
Ara, aquí estem parlant
del conjunt
de discapacitat,
no sols físic,
sinó físic,
sí, sí, aquí.
És que hi ha aspectes
que també em venen al cap,
que no sé si l'estudi
contempla o no.
Clar, també estem parlant
de persones discapacitades
en formació,
persones discapacitades
sense formació,
que possiblement
dificulta més encara
aquesta inserció
en el món laboral.
Sí, òbviament.
La major part,
a veure,
es correspon bastant
a la mateixa divisió
que existeix
en formació,
no formació,
formació superior,
que són les persones
sense discapacitat.
Però, clar,
en el cas de la persona
amb discapacitat
resulta un hàndicap afegit,
no?,
a l'hora de trobar feina.
Llavors,
el que sí que existeix
són programes de formació,
que aquesta és l'altra banda.
És a dir,
formació específica
per persones
amb discapacitat
per afavorir
la integració laboral d'elles.
Ara,
les proporcions
venen a ser semblants.
És a dir,
hi ha més persones
sense formació
o amb formació
molt elemental
i menys persones
amb formació superior.
I, òbviament,
exactament igual
que la població
ordinària o comú,
hi ha més integració
en aquelles persones
que tenen una formació superior
que en les que tenen
una formació
més elemental
o equivalent avui
a l'ESO
o a la primària d'antiga.
Estem parlant
d'un treball científic,
però n'hem de perdre de vista
l'emocionalitat
que envolta
totes les persones.
El fet de tenir dificultats
per insertar-se
en el món laboral,
com afecta aquestes persones
que tenen
una discapacitat física?
Doncs amb una sensació
de menys integració,
vull dir,
de rebuig.
En el moment en què
no hi ha dificultats
en cap dels...
Segurament no hi ha dificultats
en el seu àmbit,
diguéssim,
relacional
o familiar,
però si hi ha
una dificultat
a un altre nivell,
que és, diguéssim,
l'últim
o l'òptim
suposat
de poder desenvolupar
una tasca productiva,
si hi ha dificultats,
la sensació
d'insatisfacció
és més gran,
en tant en què pugui
i quan aquesta persona
pugui treballar
i disposi
d'una formació mínima
per fer-ho.
Aleshores,
aquest entrebanc
d'alguna manera
impideix
la total integració
com a individu
a la societat.
Si estan
a les seves perspectives
portar a terme
una activitat laboral,
per exemple,
en el cas
de les persones joves.
I pel que fa
a les empreses?
Bé,
aquí
no hem fet
una aproximació
gaire acurada
perquè
és una mica
la idea
de la segona fase
del treball
si arribem.
Les empreses
es troben
amb
diverses qüestions.
Per començar,
una legislació
que els obliga
a cobrir
un percentatge
de la seva plantilla
en persones
amb discapacitat.
Aquesta és una primera...
Avui en dia
la legislació
permet
que les empreses
donin la volta
en aquesta legislació
i
si
bé,
no integren
a les seves plantilles
persones amb discapacitat
perquè
objectivament
consideren
que no és possible...
Amb avantatges
que tenen
conseqüentment,
que això també
els hauria d'estimular
una miqueta.
Sí,
òbviament
hi ha avantatges,
hi ha subvencions
per la creació
de feina fixa,
hi ha subvencions
per l'adaptació
de lloc de treball
que a vegades
és la principal dificultat,
però si les empreses
diuen
que no poden,
aleshores
tenen altres mecanismes
i aquests altres mecanismes
és subcontractar
una part del treball
amb empreses
que contracten
persones amb discapacitat.
Més o menys
vendria a ser
aquesta la idea.
Però després
està una mica
el handicap
que és una mica
jo sempre faig
el paral·lelisme
amb les dones
potser fa 20 anys
quan un empresari
pensa en un treballador
pensa en un treballador
prototípic
que segurament
és un home
de 20-35 anys
i que no sé què.
Li costa molt
contractar una persona
amb discapacitat.
I si ja moltes vegades
li ha costat
contractar una dona
la discapacitat
el handicap
és el doble
és a dir
pensar
potser
no em faig la idea
És un tema cultural
és que no em farà
la feina bé
és a què pot pensar
O per exemple
de cara al públic
a la gent
no li agradarà
tractar
li costarà
és tot
uns prejudicis
que
tenen molt a veure
amb la manca
de tradició
que aquí
fins fa pocs anys
inclús
s'amagar
les persones malaltes
o que aquí
encara no parlem
clarament
d'algunes malalties
quan qui té la malaltia
tingués la culpa
diguem
no?
I té molt a veure
jo diria
amb una qüestió
S'ha canviat moltíssim
però hem de canviar
algunes coses
en aquest sentit
Hi ha un altre
aspecte
que probablement
sigui important
i que heu detectat
en aquest estudi
que és probablement
la falta d'informació
que tenen els empresaris
d'una banda
però també
els futurs treballadors
amb discapacitats
la falta d'informació
d'aquí la necessitat
de crear una guia
de recursos real
i pràctica
hi ha coses
hi ha ajudes
subvencions
això que deia
mare dels empresaris
però ningú sap ben bé
no?
No hi ha
un lloc
o un espai
o un col·lectiu
el que recorre
per cobrir informació
sobre molts aspectes
associats
a la discapacitat
aleshores
d'alguna manera
la guia
té aquest objectiu
cobrir un espai
que no està cobert
és a dir
si una persona
adquireix
una discapacitat
com a conseqüència
d'una malaltia
o un accident
doncs que tingui
una eina
mitjançant la qual
sàpiga què és el que pot fer
a partir d'aquest moment
donat que
té una discapacitat
per exemple
la guia
doncs
parteix inclús
des del principi
des de com s'ha de reconèixer
o on has d'anar
perquè reconegui
l'administració
el teu grau de discapacitat
que és una mica absurd
però com és possible
que una persona
quan surt d'un hospital
per exemple
després d'un accident
això no li diuen
doncs
li haurien de dir
però no necessàriament
sempre li diu
li haurien de dir
en principi
ho hauria de saber
però no sempre és així
i aleshores
poden passar
uns quants mesos
en els que
han de buscar
la manera
de trobar
informació
en relació amb això
i altres qüestions
vinculades a la discapacitat
d'aquí
la necessitat
de la guia
després hi ha
l'altre problema
que són els empresaris
i els empresaris
teòricament
ho haurien de saber
però no necessàriament
coneixen
les possibilitats
que tenen
en relació
a la contractació
de persones amb discapacitat
i els eventuals
beneficis
que tindrien
és que aquí jo també
penso ara
el tema
d'una empresa
ordinària
i després
aquelles empreses
que es creen
una miqueta
per donar feina
a persones amb discapacitats
allò que
s'anomena
el treball protegit
aquest tipus de coses
també cal fer una diferència
entre un aspecte laboral
i un altre
mira
jo
respecte al que dèieu abans
el fet
que hi hagi
inclús
algunes
associacions
que es dediquen
a fet
intermediaris
en el mercat
de treball
per a les persones
amb discapacitat
vol dir que
els intermediaris normals
que podria ser l'INEM
això
doncs no tenen
els mecanismes
com per integrar
aquestes persones
les oficines de col·locació
no tenen
una especificitat
tenim
algunes oficines
de col·locació
a toc
per a persones
amb discapacitat
i això ja vol dir
que necessiten
una atenció específica
aquestes persones
aleshores
en segon lloc
estem parlant
del treball protegit
el treball protegit
és el que
té la seva legislació
a toc
i que són els centres
especials de treball
a Tarragona
comptant centres
especials de treball
més
la 11
que mai
si l'he de posar
xumat o no
1.009
treballadors
l'any 2002
treballaven
en centres
especials de treball
d'aquests
1.009 treballadors
400
són discapacitats
físics
perdoneu
psíquics
i la resta
són persones
amb discapacitat
física
sensorial
de diferents
aleshores
aquests centres
especials de treball
sovint
poden fer feines
molt distintes
en algun cas
ja ho sabem
centraletes
de telèfon
d'això
empreses de jardineria
tenen moltíssimes tasques
moltes vegades
són
en el cas
sobretot
de les persones
d'endiscapacitat
psíquica
sembla que tenen
l'origen
inclús
amb la iniciativa
de les famílies
d'aquestes persones
de les associacions
de pares
però
el cert
és que
com que la legislació
avui en dia
fa que les empreses
puguin
complir la llei
subcontratant
feina
en aquests
centres especials
de treball
el que a mi
em semblaria raonable
és que aquests centres
especials de treball
tinguessin una embranzida
anar ocupant
d'altres terrenys
en la mesura
en què es vulgui
fer complir la llei
que aquesta és una altra
en la mesura
que la inspecció
de treball
obri expedients
a les empreses
que no compleixin
i s'obligui
a realment
complir
perquè clar
les lleis
són estupendes
estan molt bé
generalment
les lleis són estupendes
ara si no
s'obliga
el compliment
d'aquestes lleis
aleshores
no
no serviran
la mesura
que aneu parlant
se'm van plantejant
molts interrogants
que poden ser
de vida quotidiana
de persones
que ens escolten
aquella persona
que té una discapacitat
des de que ha nascut
que té una bona formació
per integrar-se
al món laboral
però d'altra banda
la societat
li atorga
uns diners
unes pensions
unes subvencions
perquè puguin viure
i no vulgui integrar-se
al mercat laboral
o per al contradi
jo sí
jo rebo
uns diners
de l'estat
del benestar
per dir-ho d'alguna manera
però jo vull treballar
jo vull fer una vida
normalitzada
dins d'un mercat laboral
normalitzat
després està aquella altra persona
que per raons de la vida
ha tingut doncs
un accident
entra en aquest
en aquest camí
de la discapacitat
i vol continuar treballant
tot i que té assegurada
la seva manutenció
podríem dir-ho així
vull dir
aquest conjunt de persones
també cal contemplar-les
no?
és a dir
no no
si ja té la vida resolta
econòmicament
escolti
és que no estem parlant
només d'economia
oi?
no
i tampoc es tracta d'això
no
en principi
ho ha estat dient
la Catalina
d'alguna manera
les persones
amb alguna
deficiència
de tipus físic
en principi
no haurien de tenir
cap dificultat
per treballar
en cap empresa
en tot cas
adaptar
o fer accessible
l'empresa
perquè hi pugui
arribar el treballador
però no estan
en cap
condició
especial
aquest seria
l'objectiu
les persones
que han adquirit
un trastorn
o una deficiència
que pot ser definitiva
moltes continuen
si no hi ha enormes dificultats
continuen treballant
allà on estaven
amb anterioritat
el que passa
que moltes vegades
els propis empresaris
són incapaços
d'entendre
la circumstància
en la que
es troben
després d'haver tingut
un accident
o una malaltia
que hagi limitat
les seves funcions
això passa a vegades
altres
si continuen
la seva feina
no hi ha problema
i després
moltes persones
que van néixer
amb alguna discapacitat
estan perfectament
integrades
al mercat
ordinari
el que passa
que
com que
som portadores
d'una
una deficiència
conforme es van fent grans
a vegades
tenen més dificultats
que un treballador
de la mateixa edat
que no té discapacitat
i aquest element
particular
no és reconèixer
d'aquí
la sensació
que a vegades
determinats empresaris
són molt inflexibles
davant la presència
de persones
amb aquestes condicions
que van traguant
i continuen
perquè
és la seva vida
aquesta
la feina
igual que per una altra persona
però clar
manifesta moltes vegades
un cert grau
d'incomoditat
donat
la manca
de reconeixement
d'aquesta necessitat
d'adaptar-se
es desprèn ja per acabar
de les vostres paraules
que aquest estudi
cal que tingui una continuïtat
per continuar realitzant
aquesta radiografia
que serveixi
per intentar esmenar
algunes situacions
que realment
ratllen
probablement
la il·legalitat
també
hi haurà una continuïtat?
Bé
la Fundació Caixa Tarragona
va manifestar
la seva voluntat
de continuar
aquest estudi
la Fundació
la URB
també té
aquesta voluntat
de manera que sí que tendrà
i esperem assolir
l'objectiu final
que és la guia
resulta difícil
parlar
de la il·legalitat
quan em referir
a la il·legalitat
no em malinterpretis
Catalina
em refereixo
quan tu parlaves
de la llei
que la llei és una
però hi ha moltes maneres
d'interpretar-la
també s'interpreta
d'una manera
molt perversa
de vegades
la llei en general
per tant
vull dir
esmenar situacions
jo no sé
que són il·legals
però que segurament
no són ètiques
més que res
jo crec que
ens manca una tasca
molt grossa
per part de l'administració
i per part de tots
de l'opinió pública
de mentalització
de normalització
d'una situació
que
bueno
doncs que fins ara
doncs
clar
un país
amb les taches d'atur
que hem tingut en aquests
puguem triar qui volgués
doncs
primer
es triava
fins i tot els més guapos
vull dir
no?
quants anuncis hem vist
que demanaven bona presència
clar
doncs
si un anunci comença
ara ja
crec que això
ja està
començant a canviar
i que ja
aleshores
les persones
amb discapacitat
doncs
estaven els últims
de la fila
o ni siquiera
entraven a les expectatives
segurament
però
segurament
tenia molt a veure
amb això
amb taches de tur
molt elevades
amb banca de tradició
i són coses
que es poden
anar canviant
però que sí
efectivament
hi ha una tasca
molt important
de mentalització
i d'inspecció
de la inspecció
del treball
el que passa és que la inspecció
del treball
no sé si té prou mitjans
per fer front
als temes
d'accidents del treball
els temes
que molt dalt
en aquests païs
i amb el tema
de discapacitat
que
les inspeccions
es controlin
com que tindrà continuïtat
i quan la guia de recursos
ja estigui a l'abast de tothom
continuarem parlant
d'aquesta qüestió
us agraïm molt
la vostra presència
avui al matí
de Tarragona Ràdio
per donar-nos a conèixer
grans frets
aquest treball
Marta Llué
doctora en Antropologia
Social i Cultural
Catalina Jordi
professora de Ciències Econòmiques
gràcies per acompanyar-nos
i enhorabona pel treball
bon dia
gràcies