No, realment, per exemple, ara comentàvem que a l'Observatori de Roquetes
el dia 20 havien registrat temperatures de 31 graus aproximadament.
Temperatures realment molt elevades per l'època en què estem.
De totes maneres, això són moltes vegades qüestions puntuals
que s'han de deslligar una miqueta del que és pròpiament
el que parlem del canvi climàtic, que és una tendència a llarg termini.
Sí que són pistes que ens estan indicant que realment alguna cosa està passant,
sobretot si això va succeint any rere any, uns anys més, uns anys menys, etc.
Bé, bàsicament el plantejament una mica del treball que he desenvolupat
parteix d'una sèrie d'investigacions que vam fer el grup d'investigació del canvi climàtic
de la Robert i Virgili, dins de la unitat de geografia,
en els que vam contrastar que durant la segona meitat del segle XX
les temperatures a Catalunya en general s'havien incrementat aproximadament uns 0,8 graus.
I això és molt, no?
En la immensitat de la història de la humanitat, em refereixo.
Bastant gran.
De totes maneres, aquest increment...
Però tot és una cosa de perspectiva, també, no?
Aquest increment no és un increment allò sostingut, que cada any va fent una miqueta més de calor,
perquè com tu deies...
Què és aquesta la mania que tenim? Cada any puja un grau o no anem a parar, home?
No, perquè curiosament, per exemple, en aquests últims 50 anys del segle XX,
hem tingut les temperatures més baixes i les temperatures més altes.
M'explico, els anys 70 van ser els anys més freds de tot el segle XX.
És a dir, durant els anys 70 va fer més fred que els 50, que els 40 i que els 10.
En canvi, ara, els anys 90, hem tingut les temperatures més altes que s'han registrat mai.
De tot el segle XX?
De tot el segle XX i de tota la memòria que es té climàtica.
Les temperatures més altes?
Sí, en realitat, durant els 10 anys més càlids d'aquesta notícia,
a nivell pràcticament planetari, s'han registrat a partir de l'any 90.
Els 5 anys més càlids a partir de l'any 97.
Per recollir totes aquestes dades, heu treballat amb la informació que has anat proporcionant
fins a 22 observatoris de tot Catalunya?
Sí, a partir de 22 observatoris, treballar temperatures, per exemple,
i dades climàtiques en general a llarg termini, és complex,
perquè se necessita una continuïtat molt alta en el registre d'aquestes temperatures
i això normalment no passa.
És a dir, hi ha molts observatoris que canvien de lloc o apareixen i desapareixen,
se trenquen els instruments, se canvien les garites d'observació de lloc
i tot això introdueix una sèrie d'errors, per dir-ho d'alguna manera,
o de salts en les mesures que s'han de rectificar.
Llavors és una feina una mica inicialment arxivística, per dir-ho d'alguna manera,
d'intentar determinar tota aquesta història de l'estació meteorològica
i després tota una sèrie d'anàlisis, bàsicament estadístics,
que el que intenten és corregir aquests errors.
Llavors, diguéssim, quan aconsegueixes tenir les sèries homogenitzades, que es diu,
és a dir, eliminats tots aquests errors, és quan se pot començar a treballar amb elles.
I clar, és una feina que moltes vegades resulta bastant llarga i de vegades infructuosa també.
Llavors, a partir d'aquesta tendència general que han tingut les temperatures a Catalunya,
amb les baixades dels anys 70, les pujades dels anys 90,
en general aquest increment d'uns 0,8 graus aproximadament, de temperatura mitjana,
el meu interès era examinar si aquest calentament havia sigut igual a tota Catalunya
o hi havia hagut zones en què aquest increment havia sigut més elevat
i zones en què aquest increment havia sigut més petit.
Això podria indicar o fer el veure una miqueta a les causes, no?, al per què.
Sí, i una segona part d'aquest treball intentava relacionar alguns elements del clima
per veure si tenien relació amb aquestes tendències a la temperatura.
I vas trobar resposta a les preguntes?
Bé, algunes sí.
Explica'ns algunes d'aquestes respostes.
Bé, en general, parlant així en general,
les zones de Catalunya on s'han incrementat més les temperatures
o que és més responsable d'aquest increment,
o d'aquest canvi climàtic, si li podríem dir,
aquest increment de les temperatures que hem patit
durant la segona meitat del segle XX,
és sobretot la zona del litoral, la zona de la costa.
És a dir, les àrees directament de la costa o properes a la costa
són zones que han tingut increments en la temperatura molt més grans
que, per exemple, zones de l'interior, com poden ser la depressió central
o àrees del Pirineu, sobretot del Pirineu Occidental,
que està més lluny de les zones costeres.
Aquest increment de les temperatures obeix a moltes causes.
però en aquest estudi s'ha intentat relacionar sobretot a l'estiu
amb la temperatura superficial del mar.
S'ha dit, durant els últims anys ha sigut també una miqueta notícia
que les temperatures superficials, sobretot durant l'estiu,
de les aigües, doncs, érem bastant elevades.
I, clar, aquestes temperatures tan elevades de l'aigua
es comuniquen a l'aire
i afecten directament a les zones del litoral,
a les zones que estan més propers a la costa.
I, realment, existeix una molt bona correlació
entre l'evolució de les temperatures marines
i l'evolució de la temperatura al litoral.
Conforme anem cap a l'interior,
doncs, diguéssim que aquesta influència mimba
i les temperatures sí que s'incrementen,
sobretot a l'estiu,
però no d'una manera tan evident com és a la costa.
Totes maneres, sempre tenim la tendència d'això,
és culpa de la contaminació, de l'acció de l'home,
tot aquest canvi climàtic.
Evidentment, aviam, no som uns angelets,
alguna cosa tindrem a veure,
però probablement no s'apunti com una causa única.
Parlaves ara d'aquest augment de la temperatura de l'aigua,
poden haver-hi d'altres, no?,
directament relacionades amb l'acció de l'home.
Sí, evidentment.
A veure, aquest lentament de la temperatura de l'aigua
està molt relacionada, doncs, amb l'atmosfera,
amb la dinàmica de l'atmosfera
i, òbviament, amb l'efecte hivernacle.
És a dir, tots som conscients que ara mateix fa poc
Rússia ha ratificat el protocol de Kioto
que permet que això es pugui aplicar.
és un tema que està bastant sobre la taula
i que implica que les concentracions de diòxid de carboni,
sobretot a nivell general, a l'atmosfera,
s'han incrementat i que això està tenint un efecte hivernacle.
i això, òbviament, té efectes sobre la dinàmica de l'atmosfera,
té efectes sobre les aigües marítimes
i té efectes, lògicament, sobre la temperatura
que experimenten de l'aire.
Evidentment, no som un territori aïllat.
Jo no sé si heu tingut l'oportunitat de comprovar
si hi ha un cert paral·lelisme amb altres zones del planeta
que s'estigui donant un fenomen similar al de Catalunya,
amb les característiques territorials.
A veure, aquesta evolució de les temperatures
que tendeixen a incrementar-se,
que s'han estat incrementant pràcticament
des de la segona meitat del segle XIX,
és un fet que s'ha constatat a escala global,
a escala hemisfèrica i a escales més o menys locals.
Evidentment, cada zona o cada regió
presenta unes peculiaritats diferents.
És a dir, hi ha zones on el que s'incrementa més
són les temperatures màximes del dia,
hi ha zones on el que s'incrementa més
són les temperatures mínimes.
Aquí estem en una zona, el que seria el comportament global,
i en què realment s'incrementen més les temperatures màximes,
és a dir, les temperatures que registrem durant el dia
com a temperatura màxima,
que no pas les mínimes nocturnes.
Al contrari que passa, per exemple, en altres punts del planeta.
Però bé, això són comportaments regionals
que obedeixen a diverses causes.
Dins de...
Clar, una teixit doctoral sempre implica
doncs un cert grau de...
per dir-ho així, de tecnicismes.
És inevitable, el treball científic és el que té, no?
Te'n podria dir, doncs, que aquestes relacions,
a part de la temperatura de l'aigua,
doncs se troben amb molts índexs teleconectius
que parlen de quin és l'estat de l'atmòsfera,
però segurament t'avorriria bastant.
Més que res és que no ho entendríem, eh?
Aquest és el perill, però una altra cosa...
Necessitaríem un programa bastant llarg
per aclarir-ho una mica.
Però diguéssim que hi ha aquesta vessant.
Quan parlem del sistema climàtic,
pràcticament tots els elements,
l'atmòsfera, els oceans,
les temperatures, precipitacions, etcètera,
estan molt interconectats.
Llavors, encara que parlem de vegades
d'una causa o una altra,
no hem d'oblidar mai
que totes estan relacionades entre sí.
I el que passa és que, bueno,
abastir totes aquestes variables
dins d'un mateix treball sèrie
és una feina molt...
Però en definitiva,
des d'un treball rigorós com aquest
es pot confirmar allò que les persones sentim
a nivell de pell,
que fa més calor que anys enrere,
i que tot i que no hi haurà un augment progressiu
d'una manera espectacular a mig termini,
sinó a llarg termini,
sí que anem cap a un cert escalfament, no?
Sí, sí, realment...
A veure, com parlem del calentament
o d'aquest increment de les temperatures
o de canvi climàtic,
com comentàvem al començament,
no és això que cada any faci més calor,
sinó més aviat que els anys que són càlids
fa més calor,
i els anys que són freds,
doncs són menys freds.
de tal manera que en conjunt
tot tendeix a caldejar-se
una miqueta més,
cada vegada.
Ara has presentat aquesta tesi,
que per cert,
val a dir que ha estat
puntuada de cum laude,
la qual cosa és donant l'enhorabona,
perquè això ja saben vostès
que té una connotació molt important.
Continueu treballant en aquests temes
i fent observacions
i preparant treballs,
perquè cada cop
són treballs
que tenen més demanda
des de la societat
per poder explicar
determinats fenòmens,
fins i tot en l'àmbit econòmic,
per fer planificacions turístiques,
en fi,
tot un seguit de temes importantíssims
que estan relacionats
amb aquest treball
que feu als laboratoris.
Sí, realment,
a veure,
tot el tema dels impactes
que pot comportar
el canvi climàtic,
tant a escales globals
o a grans escales
com a petites escales,
té la seva importància
i és un camp
com les administracions
tindrien
o tenen
que prendre
progressivament
mesures,
perquè
si nosaltres
sabem
o intentem
predir
el que pot passar,
els efectes
d'aquest canvi climàtic
poden pal·liar
des dels seus moments inicials,
seran molt menys costosos
i molt més progressius
que no pas
si hem d'actuar
quan realment
els efectes
ja són
molt més evidents.
Sí,
no, no,
i alhora
el que hem acompanyat
és que per saber
el temps que farà demà
si la tecnologia
ajuda
per fer previsions
d'aquestes característiques
es necessita
una feina
molt més profunda
i a més llarg termini
i sobretot
d'observació
per després
poder valorar
totes aquestes
bé.
Bàsicament
i és que
es necessiten
reconstruir
moltes vegades
períodes llargs
de l'evolució climàtica
per poder calibrar
els models
predictius
que ens intentaran dir
que és el que passarà
dintre de 10, 20, 30, 40 anys.
Llavors
és una feina
doncs
realment complicada
pel tema
que comentàvem abans
de que
realment
les estacions
les sèries de temperatura
desapareixen
es trenquen
i se requereix
una labor
molt laboriosa
de recuperació
de dades
de treball
d'aquestes dades
fins que
es poden incorporar
a un anàlisi
que permeti
predir
o intentar predir
què és el que pot passar.
A tant l'anècdota
que va sense papers
i imagino que
te'n recordaràs
per allò
que deies
que l'any 70
va ser probablement
el més fred
el novembre del 70
qualsevol mes de novembre
de la dècada del 70
quina temperatura
podíem tenir
aproximadament?
Doncs això
això ja és més...
Però no tindríem
els graus
que podem tenir
ara aquests dies
que no sé si ara
deuen estar...
Possiblement no
i sobretot
si agaféssim
diversos anys
i féssim la mitjana
segurament no.
És possible
que trobéssim
un mes
que fos càlid
però segurament
la majoria
dels mesos
que trobaríem
serien més freds
que no pas
l'actual.