D'aquí dos minuts serà un quart d'onze del matí,
com us apuntàvem fa un moment en el sumari del programa
avui al matí de Tarragona Ràdio
ha convidat el nou president de l'autoritat portuària de Tarragona.
De fet, estrenava el càrrec ahir mateix,
estrenava el despatx de l'edifici de l'autoritat portuària.
Es tracta del regidor socialista de l'Ajuntament de Tarragona,
Josep Anton Burgesset.
Tota la vida pràcticament vinculada professionalment
al port de Tarragona i des d'ahir mateix
com a màxim responsable.
Senyor Josep Anton Burgesset, bon dia.
Bon dia.
I l'enhorabona.
Gràcies. I sort m'he de desitjar, de més.
Enhorabona i sort.
Com es veu el despatx del president de l'autoritat portuària?
Doncs malgrat, com deia vostè,
estar tota la vida al port,
es veuen les coses una mica diferents.
Per què? Perquè suposo que per la responsabilitat, en definitiva.
Però també li diré que amb un cert orgull personal,
perquè jo vaig entrar al port d'aprenent.
Jo porto 35 anys en el món del port,
per entendre's, amb entrades i sortides.
I doncs en aquell moment,
quan arribes a tenir la màxima responsabilitat
d'un organisme tan important
que no podem oblidar,
estem parlant del motor econòmic,
un dels motors econòmics més importants
del camp de Tarragona i de la regió,
o sigui de la regió del camp i més enllà,
doncs una mescla d'il·lusió,
una mescla de preocupació,
per saber si estaràs a l'alçada de les circumstàncies,
que sí, espero estar-ho,
i això sí, amb una gran responsabilitat.
Però de totes maneres,
val la pena dir que el president d'una autoritat portuària,
en aquest cas de l'autoritat portuària de Tarragona,
no és l'únic que fa el port gran.
Són molts els agents econòmics,
els agents socials,
que fan que el port estigui avui on està,
i per tant els que han de col·laborar
perquè el port es mantingui en aquesta línia ascendent
que tots volem i tots esperem.
Des de l'anunci del seu nomenament
per part del govern de la Generalitat,
no he sentit ni una crítica,
ni una paraula negativa al seu nomenament,
ni als seus rivals polítics.
Com ho valora?
Jo sé que em faig gran.
No, jo li diré amb tota sinceritat,
jo he fet de la política,
porto bastants anys en política,
i he fet de la política
una fórmula de conviure,
en la que les relacions personals
intento que s'estiguin per damunt
dels interessos partidistes,
perquè jo crec que podem discrepar
des d'un punt de vista ideològic,
podem discrepar des d'un punt de vista material
respecte a com veus la ciutat,
com veus el port,
com veus les activitats en general,
però jo crec que hem de fer el possible
perquè ens uneixi una certa relació personal
i una certa amistat.
Amistat, no amistat,
l'amistat profunda dels amics,
però sí una relació humana.
Jo he intentat tenir aquesta relació.
Jo inclús en els moments més durs
de la política municipal
he reflexionat en el sentit
que a ningú ens agrada
barallar-nos
i que l'enfrontament arribi a ser personal.
I el límit entre el polític
i el personal a vegades
és molt feble.
Aquesta línia divisòria és molt feble.
I jo crec que la desgràcia
és que hi ha gent
que la supera amb massa facilitat.
I jo també l'he superat,
suposo, alguna vegada,
però he intentat rectificar.
I per tant, és veritat,
jo m'ha trucat molta gent
per felicitar-me
i desitjar-me sort.
I crec que tinc bons amics
en el món de la política,
en el món ciutadà.
I per tant,
agraeixo aquestes mostres d'estima.
I sobretot a tots els dic el mateix,
que el que demano és el seu suport,
la seva col·laboració
i sobretot el seu ajut.
Però bé,
sempre és millor que parlin de tu,
encara que sigui bé.
L'alcalde de Tarragona
deia ahir mateix,
en aquesta taula,
davant d'aquests micròfons,
que era un gran encert
del govern tripartit
de la Generalitat
el seu nomenament,
la seva designació
com a president del Port,
de s'acabar sobretot
el gran coneixement
que té vostè justament
de les instal·lacions portuàries.
Sí,
amb l'alcalde Nadal
és d'aquelles persones
en les que ens ha passat
això que deia abans,
hem passat de ser,
de vegades,
tenir durs enfrontaments
a tenir una relació
d'estabilitat política
i per tant,
d'un cert tracte diferent
des del punt de vista personal
quan vam estar governant junts.
És veritat,
jo hem parlat molt
del tema de...
durant la meva activitat
de conseller d'Urbanisme,
hem parlat molt
del tema del port
i jo crec que l'altre dia
li vaig manifestar.
Jo ja he demanat visita
formalment,
però l'altre dia
ens vam trobar
casualment
en un lloc de la ciutat
i va quedar clar
que ens posarem d'acord
amb tot allò
que el port
pugui col·laborar
amb la ciutat
i la ciutat amb el port.
Pensem que hem de tenir
bones relacions,
o sigui,
no m'agradaria parlar
de frontera,
però per entendre's,
on acaba el port
comença la ciutat
i on acaba la ciutat
comença el port,
perquè ningú ho interpreti malament.
El port i la ciutat
és tot el mateix,
però per entendre's
tenim un lloc
de comunió
entre el port i la ciutat,
que és un lloc
en què hem de posar-nos d'acord.
I més en aquest moment
jo entenc
quan la ciutat
té projectes importants
per tirar endavant
que tenen una relació
directa
amb aquesta franja
de relació
entre el port i la ciutat.
Justament,
Josep Anton Burgacer
i el propi alcalde
Joan Miquel Nadal
són els dos regidors
que porten més anys
a l'Ajuntament de Tarragona.
De fet,
a punt de complir 25 anys
perquè es van estrenar
en les primeres eleccions
democràtiques municipals
d'aquell
ja llunyà
1979.
A punt de complir-se
aquest 25è aniversari,
Josep Anton Burgacer
ha estat anomenat
com dèiem
president de l'autoritat portuària.
Això vol dir,
per cert,
que deixarà
l'Ajuntament de Tarragona
el seu escò de regidor?
M'agradaria ser
també un regidor
que compleixi 25 anys
a l'Ajuntament.
O sigui,
això què vol dir?
Això vol dir que
a curt termini,
no sé,
les setmanes
ni els mesos
que puc estar a l'Ajuntament,
però,
òbviament,
les dues coses
és difícil de portar
amb intensitat
i amb dedicació
i professionalitat,
no?
Però igual que li dic a això,
li dic que
doncs m'agradaria
que fos un tàndem
el que arribés
al compliment
dels 25 anys
d'Ajuntaments Democràtics
i així
li he comunicat
al meu grup
i al meu cap de grup,
no?
El que m'ha dit
és que no hi ha cap problema.
Per tant,
a mi em fa una certa il·lusió,
també li dic de veritat,
igual que em fa il·lusió
ser president del port,
però també em fa molta il·lusió
que,
inclús li diria
que si es fa algun acte
de commemoració
dels 25 anys
d'Ajuntaments Democràtics,
m'agradaria participar.
És el que li diré
a l'alcalde
quan el veixi
en la meva visita oficial,
perquè és veritat
que, bueno,
un cert caràcter
entranyable té,
no?,
que siguem,
jo,
els únics dos regidors
que portem
des de l'any 1979.
Hem viscut
moltes baralles
i moltes batalles,
però també moltes coses
importants.
Sí,
quan deixi l'Ajuntament
deixarà a Joamí Canabal
com el més antic
de l'Ajuntament.
Sí,
sí,
sí,
és veritat,
però, bueno,
tampoc hem de fer
amb aquest tema
una carrera de competició
respecte a l'antiguitat,
no?
A mi,
insisteixo
que em fa una certa il·lusió
poder complir
els 25 anys
de vida municipal
perquè jo m'he forjat
i el que sé,
o lo poco o molt que sé,
l'he après
en el món municipal,
jo el que puc dir
és que si arribo
a la presidència del Port,
és gràcies al govern
de la Generalitat,
gràcies al seu president,
el Pasqual Maragall,
però suposo també,
i estic convençut,
per la meva experiència,
doncs,
adquirida
en el món municipal
a la ciutat de Tarragona.
A veure,
a la ciutat de Tarragona
l'estic enormement
agraït
per tot el que m'ha ensenyat,
per totes les possibilitats
que m'ha donat
i des de la presidència
del Port
continuo,
penso que cal continuar
agraïm-li a la ciutat
en la mesura
que puguem col·laborar,
que espero que sigui molt
doncs aquesta aportació
que parlant encara
de l'alcalde
li ha recordat a vostè
a través d'aquests micròfons
que el president
de l'autoritat portuària
és designat
pel govern de la Generalitat
gràcies a un acord
al que van arribar
fa uns vuit anys,
si no m'equivoco,
al Partit Popular
i Convergència i Unió,
de tal manera
que la gestió passava
al govern de Catalunya
i ara,
amb el canvi de govern
a la Generalitat,
vostè pot ser
president del Port.
No tot el que ha fet
Convergència ha estat malament.
Amb això ja li contesto.
Molt bé.
Com creu que seran
les relacions
amb l'Ajuntament de Tarraona.
Ja ho apuntava abans,
però en fi,
a què aspira
que hi hagi
aquestes relacions
entre l'autoritat portuària
i el consistori de la ciutat?
Bé, com li deia abans,
nosaltres som un organisme,
una empresa,
una institució
que ens dediquem
a dues coses principals.
és a fomentar
l'economia local,
però també a fomentar,
quan dic local,
em refereixo
a un món globalitzat,
o sigui,
va més enllà
del nostre terme municipal.
O sigui,
nosaltres tenim
un interlanc
que arriba molt més enllà
de les nostres comarques
i un interlanc
que va molt més enllà
de les nostres terres properes.
Però el que jo sí que desitjo
és que,
en tots aquests projectes,
la relació amb la ciutat,
doncs,
com deia,
hi ha dos vessants.
l'abassant
de les relacions
amb la ciutat
ha de ser francament
de diàleg
i oberta,
perquè tenim interessos comuns.
Jo sempre dic
que si la ciutat de Tarragona
va bé,
el port va bé,
i si el port va bé,
la ciutat de Tarragona va bé.
Les relacions aniran bé,
jo crec que la ciutat de Tarragona
té en aquell moment
projectes,
idees
que nosaltres
hem d'estudiar,
que algunes
s'afecten directament
sobre
el tràfic portuari,
com pot ser
el tema del ferrocarril.
Doncs,
per nosaltres,
és importantíssim
que quedi clar
que una possible solució
a la façada marítima,
la que sigui,
la que digui la ciutat,
nosaltres al port
no som els que opinem
sobre la solució,
nosaltres el que hem de procurar
és que la solució ferroviària
que s'adopti
garanteixi el tràfic
de les mercaderies
d'entrada i sortida
al port de Tarragona.
Per tant,
perquè això sigui possible,
nosaltres posarem
damunt de la taula
tots els projectes
i tota la col·laboració
que calgui.
I des del punt de vista
de l'altra activitat
que té el port,
que és l'activitat
de suport
a les relacions
a les relacions ciutadanes,
a les activitats ciutadanes,
doncs nosaltres hem fet
i continuarem fent
dues coses,
és canalitzar
tot el nostre suport
a l'activitat ciutadana
per la via de les entitats
o per la via
de les institucions,
per la via
i o,
per les dues coses,
per les dues bandes.
El que nosaltres pensem fer
i jo penso fer
d'una manera especial
i més amb la meva ciutat
és mantenir
aquest tracte
de col·laboració
amb l'Ajuntament
i amb les entitats.
Jo crec que les entitats
han de continuar veient
en el port de Tarragona
un motor econòmic
però a més
una institució
de suport
a les seves activitats.
Projecte
de la façana malíptima,
ja ho apuntava ara.
Quina és la seva postura
davant d'aquesta proposta
i davant
de la pròxima signatura
del conveni
amb el Ministeri,
amb el Govern central,
per tal de tirar endavant
el consorci
que justament
tiraria endavant
aquest projecte?
Bé,
nosaltres,
com li deia,
som...
l'autoritat portuària
té interessos
a defensar
davant d'aquest projecte,
no?
Que és mantenir,
millorar
i ampliar
la seva activitat.
Per tant,
pel que respecte
a nosaltres
tenim dos jocs
en què hem d'entendre'ns
en el tema
del tràfic ferroviari
respecte a les mercaderies
i després
amb el terreny
d'aquest colindant
que és el moll de costa,
el moll de llevant,
o sigui,
on la ciutat
i el port es troben,
no?
Doncs,
aquí nosaltres
el que demanarem
i demanem
i així ho hem dit
és que
farem el que la ciutat
i les administracions
s'acordin.
Nosaltres no podem
fer una altra cosa,
nosaltres no som
ni la Generalitat,
no som l'Estat,
és més,
som una empresa
que l'altre dia
em deia
el president de Porta de l'Estat,
és una empresa
congestionada
entre l'Estat
i la Generalitat.
Doncs,
aquests dos
que han de ser
els motors
d'aquest projecte
junt amb el projecte
de Ciutat,
amb l'Ajuntament de Tarragona,
doncs hem d'estar
al que ens manin,
al que ens manin
i defensant
els nostres interessos
que insisteixo,
els nostres interessos
no són altres
que els de la economia
de les nostres comarques,
per tant,
són els mateixos.
Jo,
l'únic que
en aquest tema
de l'assignatura
del conveni,
nosaltres
estarem expectants
i el que demanaríem,
això sí,
que hi hagi un acord ampli
i acord ampli
entre administracions,
per tant,
nosaltres deperem
de dues administracions
per entendre's el port
i estarem
el que se'ns indiqui
i estarem allò
que calgui
i que faci falta.
Més enllà,
però,
de l'assignatura
d'aquest conveni
és evident
que el projecte
de reforma
de la façana marítima,
el projecte Bufill,
perquè la gent
ens entengui,
alguns d'aquests aspectes
els socialistes
com a partit
i vostè com a regidor
de l'Ajuntament de Tarragona
no els agradava.
Per tant,
hi haurà un canvi
de postura
de la presidència
de l'autoritat portuària
respecte
al que mantenia
el fins ara
president Lluís Badia?
No,
a veure,
caldria que diferenciéssim
dues coses,
no?
L'Ajuntament de Tarragona
i els regidors
del grup socialista
poden mantenir
la seva posició
que pot ser diferent
de la que
puguin mantenir
altres partits polítics
però que nosaltres
el que
jo com a president
de l'autoritat portuària
sóc el president
de tota la comunitat portuària
i per tant
la meva inscripció política
queda al marge.
Això què vol dir?
Que
quan dic abans
que el que a nosaltres
ens agradaria
com a port
és un acord de ciutat
és que
demanaria
aquí la meva
sam política
indultablement
no puc
ni vull deixar-la
el que demanaria
és que hi hagués
per resoldre
el tema
de la façana marítima
un gran acord ciutadà
i per tant
jo el que demanaria
aquí és un consens
el més ampli possible
o sigui
aquests projectes
tan importants
es poden fer
de dues maneres
una és aplicant
la majoria
sobre la minoria
en aquest cas
l'Ajuntament de Tarragona
doncs
14-13
o sigui
molt repartida
mitat i mitat
per entendre'ns
però jo crec que
això no seria bo
jo crec que
el que seria bo
des d'un punt de vista
polític
és que
aquest acord de ciutat
fos el més ampli possible
per tant
la solució
al soterrament
de les línies
o sigui
el port diu
perquè ens interessa
perquè ens va bé
soterrà les línies
del tren
ja sí
o sigui
quines són les solucions
que es fan servir
per al soterrament
d'aquest tren
el port no entrarà
per què?
perquè no és la nostra missió
o sigui
entrar en aquest tema
el que sí que és la nostra missió
i amb això
els treballs
que ja s'han fet
ja estan en aquest camí
és donar el màxim
de facilitats
per exemple
amb la construcció
de la Marina
que s'està fent
en aquest moment
doncs la Marina
és l'aportació
de la iniciativa privada
i del port
a aquest projecte
de soterrament
del tren
i de que la part baixa
de la ciutat
i aquesta unió
entre el port
i la ciutat
doncs comenci
a modernitzar-se
nosaltres ja hem començat
el que cal
és que l'Ajuntament
amb el Ministeri de Foment
amb el Govern Central
i amb el Govern Autonòmic
doncs acabin de perfilar
com es financia
quin tipus de projecte
com serà
la façana marítima
etc.
nosaltres amb això
no entrarem directament
perquè crec que no ens toca
o sigui
no som nosaltres
qui hem de dir
a la ciutat
a l'Ajuntament de Tarragona
com ha de ser
la façana marítima
ens pot agradar
més o menys
jo me pot agradar
més o menys
puc discrepar o no
però nosaltres
estarem
el que ens diguin
les institucions
això sí
quan dic les institucions
m'agradaria
que quedés clar
un acord
entre l'Estat
entre la Generalitat
i l'Ajuntament
és el que jo crec
que cal buscar
i el que el port
absolutament respectarà
Per tancar amb aquest tema
de la façana marítima
senyor Burgessé
s'ha insinuat
s'ha especulat
en els últims dies
amb la possibilitat
o amb la proposta
que el fins ara
president
el seu predecessor
Lluís Badia
pugui liderar
o encapçalar
o presidir
aquesta mena de consorci
que hauria de gestionar
tot el tema
de la reforma
de la façana marítima
vostè hi estaria d'acord
si fos aquest el cas
o una proposta definitiva?
A veure
no crec que em toqui
a mi
més enllà
de les relacions
personals
i polítiques
que tinc amb el Lluís Badia
que són bones
i per tant
no és un tema
és un tema
més aviat
de designació política
i per tant
no sóc jo
qui ha d'opinar
al respecte
si al final
el consorci format
per les tres administracions
creuen que ha de ser
el senyor Lluís Badia
doncs
xapó
perquè tenim bones relacions
i per tant
ens entendrem
però jo torno al tema
que li deia abans
jo crec que el que cal és
no només
per el nomenament
del senyor Badia
o
si es fa un consorci
doncs els signants
del consorci
i els aportadors
de diners
a aquest consorci
seran els que designin
la persona
que té que tirar
endavant
aquest projecte
i insisteixo
igual que he dit abans
que nosaltres respectarem
i acatarem
el que diguin
les tres administracions
el que diguin
la ciutat
l'estat
i la comunitat
i en aquest cas
la Generalitat
doncs respectarem
amb molt de gust
la persona
que designin
per tirar
aquest projecte
endavant
des del meu punt
de vista personal
ja l'he dit
que el senyor Lluís Badia
jo tenim bona relació
i per tant
doncs seria més fàcil
treballar
amb una persona
coneguda
però bueno
pot haver altres persones
també conegudes
i si no la coneixem
doncs el que es tracta
és que tingui
criteris professionals
jo crec que en aquest projecte
de la façana marítima
el que caldria
independentment
de la decisió
que prenguin
les administracions
el que caldria
és introduir
grans criteris
de professionalitat
jo crec que
ha d'haver al davant
algun polític
que coordini
algun representant
de les administracions
però el que crec més
és que
jo veig més al davant
d'aquest consorci
a professionals
de la matèria
o sigui
lligats al tema
de l'urbanisme
de les infraestructures
del tema ferroviaris
que no
masses polítics
i quan dic massa
sí que algun
potser
ha de ser el coordinador
de tots els treballs
però estarem també
el que deia abans
al port
serem respectuosos
amb el que se decideixin
els representants
en aquest cas
populars
els representants
dels ciutadans
i més enllà
del tema
de la façana marítima
quines altres
prioritats
primeres
o primers objectius
s'ha marcat
encara que només
sigui
Inventer
bé
nosaltres hem fet
un canvi
de
un traspàs
de
de treball
entre l'anterior
president i jo
en el que hem posat
damunt de les taules
quins són els punts
febles
i els punts
no tan
els punts forts
i els punts
no tan forts
jo el que
la primera conclusió
que hem tret
és que el port
funciona bé
o sigui
el port va bé
l'economia del port va bé
però hi ha coses
que es poden millorar
o sigui
per exemple
lamentablement
sento una gran preocupació
perquè
en les últimes setmanes
hem perdut
algun tràfic
que pot ser important
per nosaltres
com és el dels contenedors
de Mallorca
i en aquest cas
quan tu
el port funciona bé
i veus que alguna cosa
trontolla
doncs
et crea una certa preocupació
però jo
el que vull fer
és donar
un crit
d'ànim
a tota la comunitat portuària
perquè la comunitat portuària
és al final
el conjunt deia
la que ha de portar
i els baixers
i la que porta
les mercaderies
per tant
primera conclusió
el port va bé
hi ha alguns elements
de preocupació
respecte a tràfics
que ens poden abandonar
o que ens han abandonat
que cal treballar
primer objectiu
doncs
és consolidar
els tràfics que tenim
i intentar recuperar
aquests tràfics
que hem pogut perdre
en les últimes setmanes
en els últims mesos
i si no
buscar de nous
o sigui
nosaltres necessitem
que el port tingui activitat
perquè estem en un país
en què l'economia
funciona relativament bé
les importacions
i les exportacions
s'estan produint
d'una manera notable
s'estan comportant
d'una manera notable
i per tant
des d'un punt de vista
consolidar el que tenim
primer objectiu
i anar a compensar
aquelles possibles pèrdues
de tràfics que tinguem
el segon objectiu
com no pot ser un altre
és el tema
de les inversions
que tenim en marxa
nosaltres tenim inversions
molt importants
per valors
de 4.000 milions
de pessetes
en marxa
el que necessitem
és que aquestes inversions
es consolidin
o sigui
només parlo
de les nostres
les activitats
i les inversions privades
són molt més importants
ara
està en marxa
també la prolongació
del DIC
que és una obra
que està al voltant
dels 11.000 milions
de pessetes
o dels 52 milions
d'euros
que els 60 milions
d'euros
perquè són dels euros
i les pessetes
encara no ens hem acostumat
a despejar
un o un altre camí
de l'euro
o de la pesseta
per tant
compliment del pla
d'inversions
perquè el port
ha d'anar
acabant les seves inversions
i després
un tema
que a mi em preocupa molt
i que també
és una preocupació
de tota
l'autoritat portuària
que podíem dir
que són
dos en un
que és
la consolidació
definitiva
de l'azalt
de la zona
d'activitat logística
el port
s'està quedant
sense terrenys
i s'ha anat
concessionant
a privats
i per tant
hem de pensar
de desbloquejar
amb calma
però començar
a plantejar-se
la construcció
i habilitació
de la zona
d'activitat logística
no tenim pressa
però sí que hem de començar
a preveure
aquesta possibilitat
i després una
que l'altre dia
el conseller
de política territorial
va dir
i va mostrar
la seva preocupació
amb molta contundència
que és que
nosaltres
hem d'exigir
ja
que quedi clar
que la connexió
d'ample internacional
al port de Tarragona
com així l'exigeix
el port de Barcelona
és clau
és importantíssim
per nosaltres
estar connectats
a la xarxa ferroviària
d'ample internacional
a Europa
cada dia
que passa
sense aquesta
xarxa ferroviària
d'ample europeu
no es fa
doncs estem perdent
competitivitat
respecte a ports europeus
a zones logístiques
europees
que sí que tenen
aquest
aquest ample
ferroviari
i que ells
van fent la seva
per tant
aquest és un tema
que veiem amb preocupació
i
el que voldríem
és que el més aviat possible
es posi fil a l'agulla
perquè
puguem tenir
aquesta xarxa ferroviària
tan important
per nosaltres
com s'han tindut
molts projectes
moltes coses per davant
tot això
imagino amb la col·laboració
de tota la comunitat
portuària
com ja indicava
el senyor Burgessi
i també
amb una petita renovació
una renovació
en part del Consell d'Administració
que de fet
és l'òrgan màxim
de direcció
de l'autoritat portuària
Sí, el govern de la Generalitat
va decidir fer
algun petit canvi
al Consell d'Administració
canvis molt
en sentit professional
doncs
es va canviar
el delegat del govern
que és el representant
de l'administració
i per tant
aquest és institucional
i per una altra banda
es va canviar
el president de la CEPTA
el president de la CEPTA
anterior
constava com a vocal
i en aquell moment
s'ha posat
el senyor Sebastià Cabré
com a president de la CEPTA
que és en aquell moment
s'ha incorporat també
un representant
del sector comercial
de la ciutat de Reus
que és el senyor
Josep Maria Brú
a un representant
també
del món
de la logística portuària
com és la Lola Herrera
i després
s'ha substituït
a un advocat
que hi havia
que era el senyor Uber
per un altre advocat
que és el senyor Manel Roca
doncs bé
amb aquests canvis
com es pot veure
hi ha poca variació
en el perfil
dels membres
del Consell d'Administració
el Consell d'Administració
portuària
és un Consell d'Administració
format essencial
especialment
per professionals
de la logística portuària
dels sectors industrials
perquè en definitiva
vostè ho deia abans
el POR
no és el president
de l'autoritat portuària
el POR són els agents
de la comunitat portuària
que ens han de portar
els veïns
i són els empresaris
els representants
de les càmeres de comerç
els representants
dels empresaris
els representants
dels treballadors
el Consell d'Administració
també està present
els representants
de Comissions Obreres
i d'UGT
per tant
intentem que el Consell d'Administració
sigui un ample reflexe
del que és la necessitat portuària
però també del que és
la comunitat portuària
En fi, comença una nova etapa
això està molt clar
al port de Tarragona
el nomenament ja està fet
la pressa de possessió
per cert?
Dijous, no?
Dijous a Madrid
Dijous a Madrid
és que som una autoritat compartida
però també farem
pressa de possessió a Tarragona
en la que també ens acompanyarà
doncs esperem
el Consell de Política Territorial
però en aquest moment
el que sí que fem
és anar a saludar
a ports de l'Estat
els representants
d'aquesta institució
tenim, a veure
som una empresa
que té dos amos
i a més amb colors polítics
molt diferents, no?
Sí, però jo vaig parlar
ahir
precisament amb el president
de ports de l'Estat
i vam coincidir amb una cosa
i ell me la va manifestar
molt clarament
diu, escolta, mira
jo amb els ports andalusos
per exemple
que són ports
tots de presidents
nomenats pel govern andalus
diu, tinc una magnífica
excel·lent relació
tinc algun port
d'un altre color polític
del PP
diu que tinc més conflictes
diu, i tinc un problema
a Astúria
és que tinc un altre problema
i jo crec que vaig detectar
m'atreveixo a dir
un cert feeling
entre el que ell deia
i jo deia
per tant
jo crec que
insisteixo
siguent d'un color polític
o de l'altre
no farem que les importacions
i les exportacions
vinguin
s'acentuïn o no
nosaltres hem de fer el possible
perquè la comunitat portuària
es trobi còmoda
i al marge dels colors polítics
i jo crec que
l'exemple portuari espanyol
demostra que això és possible
que al marge de les diferències
i les discrepàncies polítiques
ens digui a una altra cosa
que és
la economia
la societat
les ciutats
que fan que els ports
siguin importants
senyor Josep Anton Burgessé
moltes gràcies
per atendre la invitació
del matí de Tarragona Ràdio
i com dèiem al principi
de l'entrevista
sobretot
molta sort
com a nou president
de l'autoritat portuària
moltes gràcies
bon dia
de l'autoritat portuària