Ramon Puig, bon dia.
Comencem parlant del passat més immediat d'aquest 2003,
perquè l'Auditori i la Sala d'Exposicions,
el que genèricament podem conèixer com el Centre Cultural de Caixa Tarragona,
ha estrenat fa poc temps,
justament coincidint amb les obres de remodelació i d'ampliació
de la seu central de Caixa Tarragona,
doncs ha tingut un any força intens.
Al llarg dels últims mesos hem anat comentant
les diferents activitats programades.
Com tanqueu el balanç?
Quin balanç feu de l'any 2003?
Bé, és un primer any molt positiu, molt satisfactori,
tant quantitativament com qualitativament.
Qualitativament, important, nosaltres estàvem molt centrats
en fer una inflexió, en fer un canvi de política,
donar des de l'inici al desembre amb l'estrena de les instal·lacions,
amb el concert d'Alicia de la Rocha
i l'exposició dels cartells de la democràcia,
que faríem una programació regular, estable i multidisciplinar.
Això ho hem aconseguit amb Escreix.
i que també hagués una bona resposta de públic.
Nosaltres ens havíem fixat un objectiu prudent,
però no fàcil, de 25.000 habitants,
25.000 visitants, perdó,
i hem tancat aquest desembre amb 43.000 persones.
Pràcticament hem doplat a l'objectiu inicial.
Això ha estat possible per la bona resposta,
però també perquè la bona resposta ha permès
que hem pogut programar moltes més activitats de les previstes inicialment.
I això és un inici molt positiu, molt esperançador,
i que ens fa treballar amb molta més confiança i amb molta més seguretat
de cara a aquest 2004 amb una programació que encara serà molt més regular,
molt més disciplinar i molt més pensada per tots els públics.
i intentant sempre allò que sempre ens heu sentit a dir,
que segur més d'un ja li sonarà ja a repetició,
d'omplir buig, d'omplir oferta que no està...
respondre a una oferta que no està a ningú a la ciutat de Tarragona
o al camp de Tarragona està oferint.
Per tant, evitar el que els marquetinians en diuen
la canibalització de l'oferta,
és a dir, evitar duplicacions,
evitar amb guerres d'ofertes culturals
que en cap cas aquest ha de ser la nostra funció.
De totes les activitats programades
en aquest primer any de funcionament
del nou centre cultural de Caixa Tarragona,
quina ha estat la que ha tingut més èxit
o, dit d'una altra manera,
encara que potser no coincideixi,
de quina se sent més satisfeta la Fundació Caixa Tarragona?
Amb nosaltres la nostra aposta és...
l'element diferenciador que tenim és l'auditori, indiscutiblement,
perquè no hi ha cap més auditori a la ciutat de Tarragona
com el nostre,
i, per tant, aquest element diferenciador que tenim
l'hem d'explotar al màxim
i l'hem de posar a disposició de la ciutat
i l'hem de posar a disposició també...
És a dir, la nostra programació s'ha de basar bastant en l'auditori.
Per tant, tots els dos cicles que hem fet de música
han funcionat molt bé,
però està clar que és un dels terrenys,
dels camps amb més recorregut
i que creixerem més aquest 2004.
Aquest és un camp que estem molt contents
perquè han funcionat molt els concerts
que hem programat.
també ha funcionat molt
perquè les entitats més significatives del camp de Tarragona,
no sé, jo he caminat a 21,
la gent del Conservatori,
el Cor ciutat de Tarragona,
ens han demanat la nostra col·laboració
perquè els seus concerts de final de curt,
de final de temporada,
els podríem fer a casa nostra,
perquè consideràvem que era la millor instal·lació,
però també hem posat aquest equipament a la seva disposició
i això ha funcionat molt.
Al camp audiovisual,
hem fet dues ofertes molt diverses,
molt diferents,
com era un cicle de viatges del món
i de cinema d'animació,
buscant el públic jove,
també ha tingut molt bona resposta.
Això podríem dir-ho com...
i la que ja coneixeu,
que potser...
home, la que funciona més a nivell de públic
és la de Matins en Família,
els espectacles familiars pels crios,
però potser aquest és el que ja comptàvem
que funcionaria bé.
Jo diria que la nostra clau
està fer una oferta global,
posant bastant accent en l'auditori
i unes exposicions d'un nivell mitjà,
de qualitat alt
i molt centrades en el territori.
En el cas de les exposicions,
de les que ens sentim especialment satisfets
per la resposta, per la rebuda,
per la crítica,
pels visitants és
o l'antològica de l'Opissot
que realment han passat 8.000 persones
i amb una gran participació d'escolars.
Això ens va fer incrementar els esforços
fent una exposició
que encara la podem veure
al passadís de l'auditori
amb 300 dibuixos d'escolars.
Han fet inclús una publicació
amb aquests dibuixos.
En definitiva,
el balanç és, home,
molt contents de tot
perquè tot realment ha anat molt bé
i, home,
si has de posar a destacar,
el nostre és un pack general,
exposició més auditori
i la música ha funcionat,
com ens esperàvem,
molt, molt, molt bé
perquè la programació no era fàcil.
Arrencar amb un cicle de virtuts
dels instruments no era un cicle fàcil,
en canvi vam omplir i inclús vam tenir problemes d'accés
de no tothom que volia venir va venir
i els dos cicles d'audiovisuals també molt bé
i les exposicions, els objectius que ens havíem fixat,
que no només era que vinguessin gent,
sinó sobretot captar el nou públic,
fer-hi exposicions al col·lectiu infantil,
al col·lectiu escolar,
a la gent gran,
doncs també s'està funcionant molt bé.
A partir de l'experiència, doncs,
aquest any passat,
del primer de funcionament a ple rendiment
del nou centre,
de greu aquest 2004,
feu molts canvis,
manteniu una mateixa estructura
de programació, d'oferta?
No hi ha canvis,
grans canvis no hi ha,
incidint més,
és a dir,
hi ha un component d'intensitat,
és a dir,
si vam fer dos cicles de música,
doncs en guany en farem tres com a mínim
i és possible que en siguin quatre.
Ara anirem una,
siguin amb la clàssica,
en farem una altra també el primer semestre,
al voltant del jazz,
i el segon semestre també seguirem
amb ritmes de...
allò de dones en ritme,
doncs ara que seguirem ritmes dels pobles
o ritmes del món,
però que també seguirem amb aquesta línia,
amb música més moderna,
amb música més vinculada als pobles.
Per tant, amb el camp de la música,
el que farem és créixer l'oferta,
però seguirem amb aquesta línia,
hi haurà un canvi significatiu.
Això sí,
que és que fins ara
eren tot invitacions,
eren d'accés lliure,
això,
la gran resposta obtinguda
ens ha portat a posar,
a incorporar un criteri d'accés,
és a dir,
que realment vinguin als concerts
la gent que realment tingui
un intrés perquè consideri
que aquesta gent sigui diversa
en funció de l'oferta,
que hi hagi una bona rotació de públic.
Això ens ha portat
a buscar una fórmula molt imaginativa
i és que per accedir al concert
hi haurà una invitació donatiu,
és a dir,
a canvi de dos euros i mig,
la persona tindrà una invitació
pel concert.
Aquests dos euros i mig
no aniran a pagar,
no retornaran a la Fundació Caixa Terrona,
no serviran per pagar el concert,
no serviran per pagar el caixet,
sinó que aniran destinats
a una ONG,
a una entitat,
a cada cicle.
En aquest cas,
el primer cicle,
que serà les grans èpoques
de la música,
que començarà el 18 de gener
i acabarà a finals de febrer,
estarà dedicat a Metges Sense Fronteres.
A dir,
tots aquests diners
que recaptin
per aquests dos euros i mig
de cada entrada
aniran a un fons
a Metges Sense Fronteres.
Per tant,
són diners,
serà un donatiu,
a més,
un preu força simbòlic,
però que sí que pot permetre
3.000 euros,
a voltant de 3.000 euros,
vagin cap a Metges Sense Fronteres
i pugui crear un fons
d'actuació d'emergència.
Això vol dir, Ramon,
que a partir d'ara
tots els espectacles
i concerts
que es facin a l'Auditori
Caixa Tarragona
tindran un preu d'entrada?
En principi,
ho centrarem
en els cicles de música
i a partir de l'octubre
en el cicle familiar,
que és on hem vist
que hi ha major problemàtica,
és a dir,
hem aconseguit aquest objectiu
d'apropar a l'Auditori a tothom,
que tothom vingui,
però clar,
el que volem
és que tothom
també tingui els mateixos drets.
Llavors,
ens està passant
que ara les invitacions
al dilluns,
dimarts, dimecres,
màxims,
estiquen esgotades
i que, bé,
no estem oferint
la igualtat
d'accés a tothom.
Aquests dos cicles
que en principi
són els de gran resposta,
els que hi ha més problemes
que tot en pugui venir,
doncs aquests
farem aquesta modalitat
de donatiu i invitació
i de moment,
per exemple,
en canvi,
els audiovisuals
seguirem per la fórmula gratuïta
i alguns concerts
que fem puntuals
també siguin gratuïts.
Entre les novetats
que comentàvem
d'aquest mes de geneu,
d'aquest primer trimestre
del 2004
i aquest cicle de concerts
titulat
Les grans èpoques
de la música,
seran quatre concerts.
Sí.
A veure,
nosaltres,
els objectius
que ens fixem
cada any
no només són quantitatius,
de dir,
home,
volem arribar
a tants habitants,
a tants visitants,
volem arribar
a tanta gent,
sinó que
també fem
objectius qualitatius.
En cas de l'auditori
sempre hem incidit
que no volem
arribar
a la gent
que ja va
als concerts,
sinó que volem
obrir l'auditori
a nova gent,
a nous públics,
connectar
amb la gent
de les escoles de música,
amb tots aquests públics
que a vegades
no es veuen
correspostos.
Jo recordo
que el segon cicle
que vam fer,
que va ser Dones en Rimes,
era un format elèctric
amb un auditori,
això pràcticament
ho fa molt poca gent.
Per què ho vam fer així?
Ho vam fer
perquè precisament
volíem buscar
aquest públic jove
que potser va a concerts de rock,
va a concerts de música,
va a locals alternatius,
però a vegades
té por als auditoris
perquè ho veu
com un local
una mica,
un espai
molt seriós,
molt d'elit.
I això ho estem intentant
trencar.
En aquest cas,
les grans èpoques
de la música
el que busquem
és sobretot
aquella persona
que diu
a mi m'agradaria
entrar en el món de la música,
m'agradaria anar
en un concert de clàssica
però és que no en tinc ni idea
i no sé
per on començar.
Doncs vence aquesta por
amb quatre concerts
on repassen
l'evolució de la música
i dona
saber les quatre grans coses
de la música clàssica
i a partir d'aquests quatre concerts
només saber
quines són les grans èpoques.
Saber l'època medieval,
més o menys tothom
pot saber
de què estem parlant.
Però, doncs, home,
que el clàssicisme musical
és el segle XVIII,
que vol dir
Hayden,
vol dir Mozart
i vol dir Beethoven,
que el romanticisme
és el segle XIX
i que això vol dir
gent com Abrams,
això és el que he intentat
i que el segle XX
és l'època del musical.
En definitiva,
obrir la música
a aquest públic,
a nous públics
i a gent
que habitualment
no entra en un auditori.
A banda d'aquest
cicle de música,
una altra de les novetats
d'aquest, a més de gent,
és un cicle de conferències.
De fet,
ja n'heu fet
altres cicles de conferències,
però en aquest cas
programeu
un cicle sobre l'univers,
la vida i l'home.
Sí,
és un cicle de conferències
que és un cicle
que s'està fent
en altres llocs
i realment
les referències
que tenim
són molt bones
i ens han animat
a fer-ho
i és parlar
al voltant
de la ciència
d'una forma
molt amena,
molt humanista
i molt també
amb aquesta idea
d'arribar a nous públics,
és a dir,
gent gran,
gent jove,
escolars,
que dius,
home,
jo això,
al voltant
de la creació
de l'univers,
la vida,
el futur de l'home,
doncs,
vull introduir-me
però em fa por
perquè sempre ha sigut
un argot elitista,
ha sigut un llenguatge
que és molt distant,
doncs,
a través d'un professor
que té una amplia experiència
en aquest camp,
que és el Francesc Lozano,
ell dona conferències
arreu d'Espanya,
doncs,
ens farà
tres,
són tres conferències
els tres dijous de gener
que ens falten
a partir del 15,
és a dir,
15, 22 i 29,
i, doncs,
al final acabarem
al voltant de la cultura
de la vida
que una mica també
és apropar-nos
a la sostenibilitat
i a una nova manera
d'entendre la vida.
Per tant,
també insisteixo,
és a dir,
intentar arribar
a aquella gent
que no té accés
normalment a la cultura
i d'aquells temes
que a vegades
han sigut molt restringits.
Hem parlat,
bàsicament,
de concerts
i de conferències,
és a dir,
d'activitats
que es fan
a l'auditori.
Acabem
aquest repàs
a l'activitat cultural,
parlant d'exposicions,
perquè aquells dies
encara podem veure
l'exposició
de la creació gràfica
de Daniel Gira el Miracle
i també podem veure
el passadís d'accés
a l'auditori
l'exposició
Fem do Piso,
però, en fi,
quan s'acabi aquesta
de Gira el Miracle,
quina és
la propera exposició?
La segona que farem
és la represa cultural
a Tortosa
en 1949-1969.
Nosaltres,
aquesta exposició
ara actualment
s'està veient a Tortosa,
és una exposició
produïda
per Fundació Caixa Tarragona
amb la gent
de la Robera i Vergili,
amb l'Antoni Salcedo
capdavant
i l'Ivan Favà,
que, de fet,
és una focalització
de la gran exposició
que va haver a l'art
del segle XX a Tarragona.
Hi havia un apartat
que ja parlava.
Tortosa viu
aquells anys,
el 49-69,
és la capital cultural
del sud de Catalunya,
confleixent
tota una sèrie
d'artistes,
intel·lectuals
i fets
que fa que sigui
un centre
efervescent
de cultura.
I aquesta exposició
repassa això
i repassa
els grans artistes,
els grans pintors
que hi ha a Tortosa,
no només a aquesta època,
sinó també fins a l'actualitat.
Per exemple,
és una oportunitat
per veure Arassa,
que és un dels grans pintors
de les comarques de Tarragona,
un expressionista fantàstic,
i potser no serà
una exposició
que en diguéssim
molt massiva,
però sí que nosaltres
considerem
que hem de fer territori.
Una exposició,
és a dir,
l'objectiu que volem fer
és per què la portem a Tarragona.
Perquè és una manera
de dir,
nosaltres som
la demarcació de Tarragona,
tenim les terres del sud
i Tortosa,
ho tenim aquí mateix,
ha tingut sempre
un lideratge cultural,
actualment
potser no destaca tant
i això ho ha de conèixer
la gent de Tarragona.
I per això
no només la vam programar,
la vam produir
pensada per Tortosa,
sinó des de Tarragona,
perquè hi ha una important
comunitat
de gent originària
de les terres de l'Ebre,
però perquè també
penso que és una zona
suficient propera
i ja que va ser
un moviment
molt important,
doncs s'ha de fer arribar
a la gent.