Dos quarts i deu minuts d'onze del matí.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
I ara per parlar d'una activitat que tindrà lloc aquesta tarda,
concretament a les sis,
i és l'actuació dels col·lectius de dones de Tarragona
al Teatre Metropol.
Faran el festival de fi de curs.
Es tracta d'un muntatge de música, teatre i ball
que han anat preparant al llarg dels darrers mesos.
Els ha portat molta feina, avui ens ho explicaran.
Ens en parlaran d'aquest espectacle
d'una banda l'Antonieta Berenguer,
que ja és del col·lectiu de dones del casc antic.
Antonieta, bon dia, benvinguda.
Bon dia, gràcies.
Com estem?
Molt bé.
Molt bé?
De fora, si pot, de dins no.
Per què? Per què de dins no?
Perquè hi ha nervis, hi ha nervis.
No, no, perquè ja es fem velles.
Està molt bé, està molt bé.
També s'acompanya l'Ena Regidor,
que és del col·lectiu de dones del Parc de Riucla.
Elena, bon dia.
Hola, bon dia.
Ens acompanya i l'Ena ja està amb nosaltres a la tertúlia aquest matí.
Va, ja.
I continua, continua aquí.
I parlarem d'aquest espectacle.
He fet ple.
He fet avui un pleu quinze.
Escolteu-me, què podrem veure avui al Metropol, d'entrada?
Què és el que veurem a l'escenari?
Em sembla que són cinquanta dones, no?
Sí, són de 45 a cinquanta dones.
Són unes actuacions molt diverses.
Es pot veure de tot,
per això la raó que no es faci pesat,
perquè cada grup...
Som cinc col·lectius,
que són Sant Salvador,
Riu Clà,
Cas Cantí,
Torreforta
i per Riu Clà.
I cada grup, doncs,
fem un parell o tres d'actuacions
i són diverses.
Moussijol, teatre,
esqueig.
I puixes.
I queig, eh?
A veure, l'Antonieta,
l'Antonieta què fa, exactament?
Mira, nosaltres fem...
És una picarrona, eh, l'Antonieta?
Som les úniques que fem una mica de teatre,
diem una mica,
perquè estem cinc mesos ensejant
i en deu minuts està fet.
Al final.
I és molt picaresco.
Si es diu, el ginecòleg.
Després fan Jotas.
I després, revista de cuixes.
Revista de cuixes.
I sí, sí, sí, sí.
A més a més, hi pot anar tothom, no?
Tothom que vulgui.
Sí, sí.
Pot anar al Metropol, com vaix, Helena.
S'ha d'anar amb una invitació,
perquè sabem que la Fórum,
ja sabeu que és limitat,
i aleshores no es pot...
Més gent de la que demana
o de la que permet a la Fórum
no deixaran entrar.
Escolta'm,
i com us ho passeu de bé
quan esteu assajant, eh?
Ai, estupendo.
Aquelles tardes, eh?
Ja s'has pogut veure aquí fora, eh?
Ja, sí.
Ah, sí, jo m'he deixat
que m'he deixat la pintura dels ulls.
No, estàs molt guapa.
Això, els ullers no ho saben,
però mentre estaven a Esperança
per entrar aquí al directe
de Terragona Ràdio,
l'Helena i l'Antonien
estaven fora de la redacció
amb els companys d'informatius,
i ja estaven xerrant.
Anaven sentint unes fels per allà
que anaven explicant-ho tot, eh?
Vostres, ja veus,
explicant de les nostres històries, no?
Sí, sí.
Però bueno, s'ho passeu bé.
S'ho passeu bé, molt bé, molt bé.
Sí.
Nosaltres, sí, bueno,
cinc mesos ensejant, eh?
Sí, en curs escolar.
Perquè, sí.
I d'això estem molt contentes,
ho fem amb il·lusió,
el públic és molt agraït,
ja s'esperen,
això, això,
inclús si no arriben les entrades
s'enfaden,
perquè ja no tenen entrades,
però, esclar,
has d'entrar per les cadires que hi ha,
de tota forma,
nosaltres s'ho passem bé,
però a l'últim moment
tenim molts nervis totes,
sempre acabem totes discutint,
dient-ho tot allí,
entre bambelines,
però després ja ha passat tot.
És a conseqüència
dels nervis que hi ha,
perquè xafar l'escenari
és una mica,
una mica,
fa respecte.
Però t'enteniu,
teniu una mica de por cènic.
En actus,
en el teatro,
com que és picaresco,
doncs...
Però què vol dir
exactament picaresco?
Vam, expliquem-ho.
Picaresco exactament
què vol dir?
Home,
aquest any és un ginecòleg,
doncs mira,
pensa el que fa el ginecòleg,
vaja.
Saps què vol dir picaresco?
Què vol dir?
que d'ara en endavant
hauran de posar un pip
igual que fan a la tele
quan parlen.
Pip!
Lluís,
prepara un pip
per si un cas...
Però ja ho esperen això, eh?
Ja ho esperen, eh?
Ja ho estan esperant.
I tant.
I a mi,
si segons com me miren,
els mirem,
m'adon per riure,
no?
Ai,
d'estar menys cinc minuts.
No,
però jo sé,
a mi m'han dit,
m'han dit un ocellet,
jo ho sé que sou molt professionals
aquell dia
i que no feu cas
del que diuen a baix
al platí.
Vosaltres esteu molt concentrades
i ho feu molt bé.
Home,
clar.
Sí,
no,
no.
A part d'això,
a naltros també s'agrada
que la gent que es veu
que quedessin bé,
que els hi agradi,
que s'ho passin bé
i la gent,
ja ho ha dit l'Antoniata,
és molt agraïda.
Molt agraïda,
sí.
Encara que s'equivoquem,
s'aplaudeixen a rabiar.
O és que a mi ja m'esperen
que m'equivoqui.
Perquè després,
no m'ho recordo,
dic una altra cosa.
Ella sempre s'equivoca.
Sí,
ja em diu,
una vegada què dirà?
una vegada trobo una i diu
que sortiràs a l'Antoniata.
I no ho sé,
diu,
si dona surt,
surt,
diu,
perquè espero veure que diràs.
L'Antoniata ha estat un referent
a la seva vida.
L'Antoniata és molt coneguda
al casc antic,
tota la vida que ha viscut.
Mira que saps què em deien?
Ara ho vaig dir.
Me deien l'alcaldessa.
L'alcaldessa?
Sí.
Per què?
Per què això?
I un dia em ve una senyora
i em diu,
escolti vostè és l'alcaldessa,
no?
I jo dic,
no,
l'alcalde,
dic no,
no,
per què?
Diu,
és que tinc un problema.
Dic,
ai,
no sé res d'això.
Però per què l'hi deia
a l'alcaldessa,
vostè?
Ah,
perquè sempre vull manar.
Ja t'ho anava a dir jo,
per Mandona.
Ja sabem qui mana avui
a l'escenari del Metropol.
No em creu,
no em creu ningú.
Tornem a l'espectacle,
Elena,
explica'ns,
hem parlat d'aquesta visita
al ginecòleg,
que és una de les obres
que es representarà,
però n'hi ha moltes altres,
hi ha altres col·lectius,
explica'ns-ho una mica.
a veure com t'ho explicaré,
de la pel·lícula Tango,
fem una part
de l'actuació
d'unes,
les senyores.
Canviem els termes.
En comptes d'avui dia
que estan matant els senyors
o les senyores,
anem a l'escenari
i matem els senyors.
I després fem
una dupe d'ans.
Una?
Dupe d'ans.
quasi res.
Aquí també s'ho has d'explicar.
A veure,
que és una dupe d'ans.
Com una gimnàstica
molt ben feta
i molt ben feta,
ja veurem com surt.
I, bueno,
les altres companyes,
és que no tenim el programa aquí,
però les altres companyes
també fan skets
poc més o menys,
tots diferents,
perquè nosaltres
a mitja temporada
ens reunim,
tots els col·lectius,
perquè no donés
la coincidència
que en un moment determinat
es trobéssim
a última hora
que dos col·lectius
féssim un mateix.
és que una vegada
s'hi van trobar.
Sí.
Va passar una vegada?
Sí.
I mira,
una es va haver de conformar
i bueno,
ja plego jo.
Sí,
llavors,
per això
ens reunim
abans
perquè no hi hagi
aquesta coincidència,
perquè tampoc
no s'agrada
tapar-se
unes altres
ni que hi hagi
comparacions,
aquestes ho fan més bé
i les altres
ho fan pitjor.
No anem a cap
a cap certamen,
no anem a guanyar res,
anem a passar-ho bé,
anem a que la gent
que està allí
s'ho passi
el millor possible,
avui dia fa falta
riure un rato
i passar una estona bona
i bueno,
és tot el que han fet
al curs,
ho aportem allí
i posem
tota la nostra
bona voluntat.
I després una altra cosa
que no hi guanyem res
perquè la roba
costa una fortuna,
la que s'ho fa
encara,
però la que ho ha de donar
la modista
i això hi ha vegades
no ho volen veure tampoc,
però sí,
sí,
costa el professor,
sí,
el professor,
sí.
Es costa.
Aquest és el gran problema
del teatre a matènes.
Entre tot això,
per almenys que es gasten
més d'un mig milió
de pessetes,
més.
Entre totes?
Sí, més.
Sí, entre totes, sí.
I com va sorgir la idea
de fer aquest curs
de teatre?
A veure,
portem ja
com a 16...
16 anys.
Com a 16 anys fent-ho
i, bueno,
en principi
cada barri
doncs feia
la seva actuació.
Una vegada van dir,
bueno,
això ho hem de rentabilitzar,
entre cometes,
d'alguna forma
perquè
estem aquí treballant
i, bueno,
no treballem per ningú.
I
ens van posar d'acord
els col·lectius,
van començar
a fer les actuacions
la gent
es va
es va posar
contenta,
no?
Sí, sí, sí.
S'ho espera
i, bueno,
doncs
hem continuat
i, bueno,
és bo
perquè
som tot dones,
ja sabeu que...
Cap home, cap home...
Ja sabeu que
a temps enrere,
fa molts anys,
les dones
era complicat
que
sortir de casa
per ensaijar,
per fer això,
per anar
sortint
d'aquesta forma
i, avui dia,
doncs,
ja en són moltes,
tu ho has dit,
de 45 a 50,
damunt d'un escenari,
ole, eh?
Bueno,
cada grup surt
al...
No, claro.
Sí, sí, sí.
Però, bueno,
entre totes,
els cinc col·lectius
que estem...
Jo sempre dic cada any,
ara perquè no hi ha la Iolanda,
diu, ja no et crec,
cada any dic que plego.
Sí, cada any se retira.
I quan ho dic,
no ho volen.
És que no sé per què,
perquè tampoc no soc tan...
No ho sé,
però potser perquè faig riure
i tot això.
No plegui, no plegui.
Segurament l'any que ve
tornaràs a ser aquí,
Antonieta,
i ens ho sé que era altra vegada,
segur, eh?
L'any passat es va despedir aquí també,
i mira,
ja hi tornem.
Antonieta Helena,
escolteu-me,
gràcies per venir aquí
als Estudis de Tarragona Ràdio
explicant-s'ho
i recordem-ho,
aquesta tarda a les 6,
al Teatre Metropol,
aquest espectacle de fi de curs,
un muntatge,
amb teatre,
amb música,
amb ball,
amb picardia també.
Bastanta.
I que segur que s'ho passarà molt bé.
Gràcies.
Que puc dir una cosa?
Sí, ràpid, ràpid, Antonieta.
Que puc dir-la?
És que el ball
és un pupurri
que hi ha quatre cançons,
i cada una és diferent,
o de ball,
i és...
és el que m'agrada més.
Que hi vagin,
que hi vagin
i que ho vegin, Antonieta.
Que ho vegin avui a les 6,
que hi vagin,
que hi vagin a la Metropol.
Gràcies i fins una altra.
Gràcies a vosaltres.