Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
A partir del dia 25 van començar a arribar ja diferents vols i fins ara han arribat aquí a la província de Tarragona uns 90 i escaig de nens.
Concretament la ciutat de Tarragona de moment tenim 100 nens però n'estem esperando més.
I espereu més per tot el conjunt de la província, quants en total?
Uns 100 i escaig, uns 110 per illusion parler.
més o menys, varia una mica
perquè també depèn
que vinguin tots els nens que estem esperant
també és una mica problemàtic
això, no ho sabem exactament
Són els nens i nenes
que havíeu demanat
aproximadament o no?
Sí, més o menys sí, el que passa és que
a vegades et trobes que demanes
a Catalunya, per exemple
tenen programat que vinguin
uns 850 nens
el que no sabem és si s'acomplirà
que vinguin els 850
o potser en tindrem menys, a vegades hi ha hagut anys
que n'han vingut més i llavors també els hem de repartir
amb més famílies
però de moment les provisions són aquestes
Com es fa tot aquest engranatge?
Perquè m'imagino que a més és un problema d'organització
important que 850 nens
dels camps de refugiats
del Sahara vinguin a Catalunya, que després es reparteixin
per diferents comarques i ciutats
i després amb les diferents famílies
acollidores. Com ho feu tot això?
Això ja va començar fa uns 9 o 10 anys
i ve a l'Associació Catalana
d'Amics del Poble Saharau i va començar aquest projecte
i primer van ser pocs els nens
llavors es va començar a ampliar
en diferents municipis de tot Catalunya
i bé, doncs se fa una crida
en famílies que vulguin acollir
a l'estiu aquests nens a casa seva
això per la nostra part
llavors s'organitzen activitats
bé, tot el que ve
d'un bon control
de saber on són els nens, en les famílies que estan
tot això
per una altra banda hi ha l'organització dels campaments
amb la qual això no intervenim per a res nosaltres
clar, si nosaltres poguessin intervenir
potser les coses anirien d'una manera més
més lleugera
vull dir, però clar, allí no tenen
els medis que tenim nosaltres aquí
de poder comptar amb faxs i telèfonos
i tot aquest tinglado i llavors
doncs clar, el que ho dificulta
una mica és l'organització d'ells
allà hi vaig als campaments
te diuen que venen tants nens
i normal, ara hem aconseguit
que ens donin la llista dels nens que venen
hem aconseguit això
però tot i amb això
tampoc és massa fiable
fins que no arriben aquí
a l'aeroport de Barcelona
i els hi veus les caretes i tot això
per saber si aquell nen
l'any passat va estar a la teva ciutat
o no va estar
de totes maneres ho van millorant molt
però costa una mica
llavors quan arriben a Barcelona
es distribueixen persones
i cada zona doncs va portant
els seus nens en tots els municipis
les comarques de Tarragona
doncs hi ha una coordinadora
que és la que doncs coordina
tot el que és els municipis
de les Terres de l'Ebre
i doncs les comarques d'aquí
del Tarragonès i el Penedès
tot això
bé, es van distribuint els nens
i ja com picon arriben aquí
nosaltres avisem a les famílies
i segons el que ens han demanat
les famílies
si volen un nen o volen una nena
volen que sigui petit o
més o menys procurem
procurem doncs
que sigui el que ells han demanat
però clar
tot depèn dels nens que ens vinguin
i com són
perquè els nens quines edats tenen?
els nens venen entre 7 i 14 anys
però clar
hi ha anys que venen nens més grandets
hi ha anys que venen nens més petits
bé
tothom vol els nens petits
la veritat és que a tothom li fa gràcia
que els nens no passin de 10 o 11 anys
màxim 12
llavors perquè als adolescents
ja és una altra problemàtica
però bé, fem el que podem
contentem una mica en tothom
i a vegades hi ha que t'han demanat
que volen una nena
doncs mira, t'haurem de donar un nen
però quan els veuen
n'hi és igual
els n'hi és igual
perquè l'objectiu
de la trobada aquesta
d'aquestes colònies d'estiu
quin és?
què preteneu com a associació
amb aquests nens?
a veure, una de les coses més importants
de l'associació
és donar a conèixer
la problemàtica saharaui
doncs a tothom
a base que els nens
han anat venint aquí a Espanya
i concretament a Catalunya
doncs era una problemàtica
que estava una mica oblidada
i el veure els nens
i tot això ha sigut un motiu
per al qual la gent
s'ha interessat una mica més
això és un dels motius
un altre
sobretot és doncs
que els nens estiguin amb famílies aquí
que mengin
que disfrutin
que s'engreixin
que s'ho passin bé
un altre
un altre és
i molt important
són les revisions mèdiques
perquè allà baix els campaments
doncs no
no tenen els medis
doncs que tenim aquí
per detectar qualsevol malaltia
i llavors doncs
això és un dels factors
més importants
les revisions mèdiques
si hi ha nens
que necessiten operacions
es mira de fer-los
les operacions
durant aquests dos mesos
d'estiu
i amb això col·labora
doncs
la Seguretat Social
i bé
llavors també una mica
també és donar-los a conèixer
un altre món
que ells no coneixen
perquè allà baix els campaments
només veuen sorra
i res més
vull dir
ara estan una mica
més adelantats
ja tenen televisions
i coses d'aquestes
però clar
veure com viu
una societat moderna
i tot això
també va bé
perquè si un dia o altre
tenim la sort
que puguin tornar
al Sacre Occidental
doncs almenys
aquests nens
estaran ja una mica preparats
per saber
el que poden
fer allí
els primers nens i nenes
que han vingut a Tarragona
i han vingut a Catalunya
van arribar la setmana passada
què fan aquests primers dies
perquè m'imagino
que són els més problemàtics
sobretot pels nens
que han vingut
o que venen per primera vegada
no?
suposo que el primer impacte
i fins i tot
la relació
al principi
amb la família
és dificultosa
bé
a vegades la gent
s'ho pensa
que és dificultosa
però els nens
l'endemà de ser a casa
i que han dormit
que han descansat
i que han menjat
i que en sec
beuen la platja
o beuen una piscina
i tot això
els canvia la cara
i l'altre dia
vaig trucar
amb una família
que tenen un nen
per primera vegada
i que el nen
és molt petitet
i l'endemà
dic
bueno com va
diu bé bé bé bé
diu quan ha vist la piscina
d'aquí del poble
diu
li he canviat la cara
llavors doncs bé
els nens són nens
i s'adapten estupendament
i el primer doncs
és difícil d'entendre
sí
potser doncs
hem de fer signes
per entendre'ns
però aprenen
la llengua immediatament
tant el català
com el castellà
perquè es dona la casualitat
que els nens
que han vingut
per primera vegada
aquí a Catalunya
i han fet cap
amb una família catalana
aprenen el català
abans que el castellà
perquè és el que es parla
a la família
i és molt curiós
veure un nen petitet
doncs
de 7 o 8 anys
que quan el veus
al cap d'uns dies
et contesta en català
però aprenen rapidíssim
i bé
no hem tingut
problemes d'adaptació
amb aquests nens
ara per exemple
els fareu una revisió mèdica
a tots
ja ho comentaves
ho feu a l'hospital
Joan XXIII
però a part de les
revisions mèdiques
organitzeu activitats
cada nen
viu amb la seva família
doncs una mica
el que fa aquella família
durant l'estiu
com organitzeu això?
bé
ells viuen amb la seva família
i com si fos un fill més
i a part d'això
doncs els organem
de tant en tant
fem trobades
doncs perquè
es veguin amb tots els nens
puguin jugar
se'ls hi fan alguna festa
fem algun sopar
doncs els portem a veure
doncs un dia anirem
a Port Aventura
un altre dia anirem
al zoològic de Barcelona
després tenim una festa
programada ja
que és a nivell
de tot Catalunya
que serà el dia 18 de juliol
a Barcelona
en la qual
doncs interveniran
tots els nens de Catalunya
i està també
programada
una manifestació
per reclamar
doncs els drets
del poble saharaui
doncs també
que hi vagin
tots els nens saharauis
i després
doncs hi ha una trobada
en la qual fa un dinar
aquí amb tots els nens
i juguen
i jocs
i bé
un munt d'activitats
d'aquest tipus
i així
normalment
aquí a Tarragona
doncs acostumem
a anar amb totes
aquestes trobades
i a part
doncs bueno
els hi organitzem
nosaltres
doncs també
doncs festes
pel nostre compte
també hi ha
agrupacions solidàries
com és l'agrupació
de bombers
de Tarragona
doncs que
són molt solidàries
amb el Sàhara
sempre hi han fet
projectes junts
i ja els hi preparen
doncs una festa
amb espuma
amb baranà
amb un munt de coses
sirenes
les escales
aquelles mecàniques
que tenen
i bé
coses d'aquest tipus
Bona part
però del temps
evidentment
que els nens i les nenes
ho passen
amb les famílies
amb la família
acollidora
que els hi ha correspost
com dèiem
com presentàvem abans
l'Alberto Martín
és un dels membres
d'una d'aquestes famílies
acollidores
que no és el primer any
per ser Alberto
no
l'experiència ja va començar
fa temps
sí
hace ya
4
4 años
5 años
i por qué
este es el quinto año
por qué
decidieron
acoger a un niño
Sahara
avui hace 5 años
la primera vez
pues no sé
yo me enteré
a través de mi mujer
que trabaja en Joan XXIII
y entonces
a través de personas
que ella tenía
que conocía
había conocido
una familia
que había acogido
un niño saharaui
y entonces
pues nosotros
nos decidimos también
ser un poquito
solidarios
con estos niños
¿ustedes tienen hijos?
sí
tenemos dos hijos ya mayores
uno de 24 años
y otro de 19 años
¿qué tal
l'experiència
d'aquests 5 años
amb els nens
que han tingut?
pues es una experiencia
bastante positiva
a nivel familiar
porque
no sé
intentas adaptarte
a acoger a los niños
a colaborar con ellos
a aceptarles como son
y bueno
creo que esto
es positivo
para la familia
¿no?
todos nosotros
creo que nos une
un poco
a no sé
a colaborar
con él
con los niños
estos
el pitjor de tot
es el primer día
o no
o como deia
la claustra Magaroles
la veritat
es que los niños
s'adapten de seguida
los niños
sí
se adaptan
rápidamente
y nosotros
también tenemos
que hacer
un pequeño esfuerzo
cuando los recibimos
intentar
sobre todo
aceptarles como son
y creo que
teniendo buena voluntad
pues lo consigues
pero cuesta
un poquito
adaptarte
al principio
¿canvien molt
la seva forma
de fer
durante l'estiu
pel fet
que tinguin
un nen saharaui
a casa
o fan
més o menys
el que
farien?
No
yo creo que sí
que nosotros
más o menos
hacemos lo que
lo que hacíamos
antes
lo único
que tenemos
este aliciente
y sobre todo
la recompensa
es un poco
al final
al final del verano
cuando sabes
que has compartido
con este niño
sus cosas
y él lo ha intentado
también compartir
con nosotros
y yo creo que
sobre todo
es al final
cuando encuentras
esa recompensa
cuando estás con ellos
pues evidentemente
tienes que esforzar
porque tienes que
intentar hacer
algunas cosas
que tú
normalmente no harías
porque estarías en casa
sobre todo nosotros
que ya tenemos
los niños
crecidos
pues tenemos que
un poco
readaptarnos
al niño
que tenemos
en estos momentos
que tiene unos
10 años
y bueno
y bueno pues
yo creo que
es al final
sobre todo
y cuando lo estás
haciendo
porque nosotros
todavía somos jóvenes
tenemos unos 50 años
y podemos hacerlo
¿y quién es el principal
aliciente
para vosotros
en el día a día
cuando tenen
el Sheiba a casa
con el que
parlaremos ahora
d'aquí uns moments
el principal aliciente
pues es
no sé
es estar con él
acompañarle
y él
y él
estar con nosotros
es que no
tampoco
pretendemos
más
no simplemente
él que se encuentre bien
que esté a gusto
con nosotros
y bueno pues
intentar ayudarles
si podemos en algo
pues no
no pretendemos
grandes cosas
De l'experiència
que han tingut
durant aquests 5 años
amb nens
saharauis
a vostès
què és el que
més els ha sorprès
de quan veuen
la reacció
d'un nen
davant d'una cosa
que potser
ells no han vist mai
fins que arriben aquí
a una societat
com la nostra
una societat
la catalana
moderna
i que en fi
està allunyada
del que viuen
ells habitualment
nosaltres la experiència
que tenim amb ells
és que ells
tampoc pretenden
granses coses
ells acèpten
el que les das
normalment
i tampoc
te exigen
granses coses
és
van
estan dispostos
a recibir
el que les das
aquesta és
l'experiència
que nosaltres tenim
con els dos nens
o sea
con la niña
que tuvimos
i amb el nens
acèptan
ells són
de aquesta forma
de ser
jo me imagino
que cada un
de los nens
saharauis
com nosaltres
som completamente
diferents
entonces
la experiencia
nuestra
personal
és esa
que ells
aceptan
de buen
grado
todo lo que
les das
si les das
algo
i si no
les das
tampoc
no exigen
què és el que
els fa més gràcia
de totes maneres
o més gràcia
o en fi
queden bocabadats
perquè
tal vez
jo
por lo menos
a Seiva
i ara
no os lo contará
él
no sé
el mar
por ejemplo
como ellos
allí
lo único que ven
es arena
aquí pues
como estamos
cerca del mar
yo creo
que es lo que más
les ha sorprendido
no

tanto el niño
como nosotros
o como nosotros
y entonces
yo creo que este año
ya es un poco
diferente
porque vamos
él ha venido
como
se ha integrado
un poco
ya en la familia
y él está ya más contento
creo que
que vamos
se le nota
como nosotros
tampoco tenemos
esas preocupaciones
si tenemos que hacerlo
de esta
de una manera
o de la otra
intentamos hacerlo
lo mejor que podemos
y creo que
que bueno
pues que ese es el
es lo mejor
el coincident
ja com un fill seu
pues sí
prácticamente sí
vamos
nosotros
colaboramos con él
y él
pues está a gusto
que es lo que queremos
que es
que los dos meses
que esté aquí
con nosotros
aquí en Cataluña
pues que se encuentre
bien
que esté
feliz
y que
si podemos
ayudarle en algo
en lo poquito
que podamos hacerlo
pues lo
lo hagamos
de
lo hacemos
i els seus fills
biològics
que diu que
tenen uns 20 anys
o més
que tal
tenen una relació
amb un nen
petit
amb una diferència
d'edat
tan considerable
pues muy buena
o sea
ellos están muy contentos
con el niño
juegan con él
vamos
llevan algunas
actividades
que ellos hacen
pues salen con él
y
sí
muy bien
pues digues claustra
eso de los hijos
es muy importante
que sea toda la familia
la que está de acuerdo
en tener un nen
porque
claro
si no me lo volen
los padres
y los hijos
hacen una cara
así
i d'allò
doncs
el més important
és que ho vulguin
tots
perquè
és molt important
per la criatura
i per la convivència
de la família
perquè a vegades
ens hem trobat
que diem
oh és que si van
a una casa
amb nens petits
doncs també jugaran
i tot així
a vegades
s'engeloseixen
els altres
de la casa
perquè clar
quan ve un nen
així intentes
donar-li
tantes coses
que llavors
el mateix
de la casa
doncs
si no és un nen
i hi ha grandet
que pot entendre
les coses
pot tenir gelosia
i llavors
doncs
a vegades
ens trobem
amb problemes
d'aquest tipus
però bueno
que se solucionen
però
és tota la família
la que ho ha d'estar
d'acord
tots
inclús els avis
diria
perquè quan se marxa
i has de marxar
on sigui
els avis
també
es queden
el nen
com si fos
un net seu
i després
també hi ha
una altra cosa
que
el carinyo
aquest que se'ls agafa
als nens
doncs
hi ha llocs
en què és una cosa
desmesurada
i llavors
doncs
aquell nen
sembla el seu nen
i
el que nosaltres
els diem
que aquests nens
tenen
pares
al Sàhara
que els estan esperant
i que aquests nens
no es poden adoptar
ni es poden
tenir m'acolliment
ni res
aquests nens venen
i marxen
i això és una cosa
que les famílies
han d'acceptar
des del primer moment
perquè lògicament
se'ls té un carinyo
que
se'n es pot evitar
sí
efectivamente
que és eso
és
lo que
estava diciendo
claustre
un poco
lo que tenemos
un poquito claro
desde el principio
cuando nosotros
hemos decidido
pues
colaborar un poco
con estos niños
saharauis
vamos a hablar
con Sheiba
Sheiba
buenos días
buenos días
¿cuántos años tienes?
nueve
nueve
¿estàs bien?
¿estàs contento aquí?
sí
ese es el tercer año
que vienes
¿no aquí?
sí
y explícame
qué haces
estos días
¿qué haces?
voy a la playa
voy viendo
los dibujos
y el fútbol
también
y jugar
nada más
y qué es lo que más
te gusta
¿qué es lo que más
te gusta?
la piscina
ir a la piscina
sí
la piscina o la playa
¿qué te gusta más?
la piscina
la piscina
¿y sabes nadar?
¿te gusta
el agua?
¿te gusta nadar?
sí
me han dicho también
que has ido al fútbol
sí
¿a qué partido?
¿o qué fuiste a ver?
el Nástic
¿el qué?
el Nástic
¿el Nástic?
sí
¿y te lo pasaste bien?
sí
porque ganó ¿no?
ganó el Nástic
sí
y qué tal
con la familia
de Alberto
¿cómo
cómo te lo pasas?
bien
¿estás contento?
sí
¿qué es lo que más
te gusta de aquí?
aparte de la piscina
jugar
sí
¿conoces a más niños?
sí
¿conoces a más niños
a Jarawis?
sí
¿pero tienes ganas
de volver a
a los campamentos
o te quieres quedar aquí?
no
no vol parlar
no vol parlar gaire
ja ens ha explicat
el que fa
¿y qué más te gusta hacer?
dime qué quieres más
¿te gusta ir a la playa?
sí
¿pero qué haces en la playa?
jugar
nadar
correr
nadar
¿te gusta el agua?
sí
¿y qué más?
¿y la tele también
te gusta?
sí
¿qué dibujos ves de la tele?
¿qué dibujos ves?
està molt tímid avui el Sheiba
sembla que això de
parlar davant de la ràdio
els té
els té
els té
bueno és com una buigeria
el que tenen per la televisió
¿qué dibujos ves Sheiba?
muchos
muchos
todos
t'ha gustat la tele
t'ha gustat la tele
sí
aquest és el testimoni
d'un nen
de 9 anys
que és el tercer any
que ve aquí a Tarragona
amb la família
de l'Alberto Martín
i que en fi
que serveix a aquestes colònies
d'estiu
perquè puguin veure
un món diferent
durant aquests
durant aquests dos mesos
el juliol i l'agost
encara han de venir més nens
però avui amb el Sheiba
volíem tenir aquest petit testimoni
en fi
del que fan
aquí a Tarragona
o en el conjunt de Catalunya
tots els nens que venen
procedents als camps de refugiats
Claustra Magaroles
alguna cosa més
que vulguis afegir?
no res més
que durant l'estiu
doncs ja ens aniran veient
ja ho verran
els nens saharauis
doncs
per aquí a Tarragona
i les festes que fem
i tot això
molt bé
doncs Claustra
gràcies
felicitats un altre cop
per la iniciativa
Alberto Martín
gràcies també a vostè
per explicar-nos aquest testimoni
i en fi
que aquesta relació amb el Sheiba
que ja és
en fi
profunda
i molt familiar
doncs que continuï també
i Sheiba
gràcies
i que te lo passes muy bien
eh
vale
adiós
adiós
a
ja
Gràcies.