Dau Quèmica a la Ibèrica col·laborarà econòmicament amb la Fundació Tallerista de Catalunya,
com es explicava en el seu centre a Tarragona,
una de serveis amb una subvenció de 10.000 euros.
En volem parlar d'aquest conveni de col·laboració,
en volem fer-ho extensament,
ja ho hem anat explicant aquests dies a través dels serveis informatius,
i avui en volem aprofundir més en els detalls,
i és per això que ens acompanyen aquí al matí de Tarragona Ràdio,
d'una banda, la gerent de la Fundació Tallerista de Catalunya,
Esperanza de Picó, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya el cap de comunicació de Dau Quèmica,
la Pitu Bornata, molt bon dia.
Bon dia.
Què podem dir d'entrada d'aquest conveni?
D'una banda hi ha aquesta dotació econòmica, 10.000 euros,
però també hi ha altres qüestions a ressaltar, de veritat?
Bé, el conveni o la col·laboració que hem fet amb la Fundació Tallerista de Catalunya
diria que té tres potes importants.
Primer cal dir que no és una aportació puntual,
sinó que portem temps coneixent-se tant la Fundació com la companyia.
Han fet una col·laboració l'any passat i a través de la seva excel·lent gerent
que està aquí amb nosaltres, l'Esperanza de Picó.
nosaltres busquem i identifiquem possibles aportacions
i una d'aquestes de les 45 o 50 que fem durant l'any
és la Fundació Tallerista de Catalunya.
Aquesta aportació té tres vessants.
La primera és una quantitat econòmica per millorar,
l'any passat ja vam fer una part,
aquest any fem una segona, amb la col·laboració també dels fons de la Fundació,
una cuina on hi dinen aproximadament 126 persones,
de dues entitats diferents, com després ens explicarà l'Esperanza,
i millorem totes aquestes instal·lacions perquè aquests nois i noies
amb aquestes dificultats puguin gaudir d'un centre i d'un menjador
com realment es mereixen.
La segona és la línia que nosaltres sempre treballem com a companyia,
sempre quan parlem de temes de seguretat i temes de sostenibilitat,
hem parlat amb la gerència de la Fundació Tallerista de Catalunya
per tal de fer una auditoria de seguretat i sostenibilitat
de la nau on ells treballen, aquest centre ocupacional,
i per tal que sapiguem quines són les carencies que tenen,
per tal de fer un estudi i a poc a poc poder anar adequant
aquesta nau que estigui amb els sistemes de seguretat i sostenibilitat adequats.
La nau que és el polígon industrial de Riu-Clar, no?
En fa l'efecte, Esperanza?
Sí, a Tarragona estem al polígon industrial de Riu-Clar
i a Torre d'Embarra al Roques Planes.
D'acord. Explica'ns, quant temps fa que sou al polígon Riu-Clar?
Perquè em sembla que fa uns quants anys.
Doncs sí. Això va ser una aposta que vam pensar que el centre s'havia de fer gran,
que la nostra activitat com a centre especial de treball
l'havia d'assemblar-se el més possible a una empresa ordinària
i les empreses productives estan als polígons.
amb la qual cosa vam comprar una nau,
que d'aquí a suposo dos o tres anys acabarem de pagar el leasing,
vam comprar una nau al polígon, com qualsevol altra empresa
que se vulgui dedicar a una activitat industrial,
i ens vam instal·lar allà.
El que sí que és veritat és que,
per el que no és l'activitat industrial,
per l'activitat de teràpia ocupacional,
hem de buscar una sortida a unes instal·lacions que no són les adequades.
i que ara per ara, l'únic que podem fer és millorar-les
amb aportacions privades com ara la de Down Chemical.
Anava més enllà, no? L'aportació, m'està explicant-ho.
Sí. Avui hem dit que primera la part econòmica per a les millors de la cuina,
la segona la part de seguretat i sostenibilitat de la nau,
i la tercera, que creiem que és molt important
i que gràcies també a la recomanació de l'Esperanza,
que fa un any que en parlem i en treballem,
nosaltres com a empleats de Down Chemical gaudim d'una cistella de Nadal,
i llavors hem pensat que aquesta cistella de Nadal
l'hem pogut comprar a la Fundació Tellers de Catalunya,
no tan sols amb el que és l'aportació econòmica del cost de la cistella,
sinó que durant, no sé, un mes o un mes i mig,
un número de nois i noies amb discapacitats
podran treballar ensemblant els 20 productes que té una cistella
i podran gaudir d'aquest treball durant un temps
autorealitzant-se i tenint un salari
per tal que ells puguin tenir les seves despeses
i nosaltres podrem rebre un paquet de Nadal
que sabem i tenim total confiança
que han semblat aquestes persones,
de la qual en gaudirem i creiem que tenim un doble guany,
el doble guany que nosaltres rebrem, una cistella de Nadal,
o on hi han treballat a discapacitats
i ells han traït un valor afegit.
Home, per a nosaltres, per exemple, el tema de les cistelles de Nadal
és un tema important, perquè tenim persones de molt baix nivell
que no poden sortir al carrer a fer activitat ordinària,
com pot ser habitualment a les brigades de jardineria o de neteja,
i que només poden realitzar manipulatges dintre de la nau.
A final d'any, normalment ens quedaven unes setmanes o uns dies
que no en tenien feina, i nosaltres no deixem de pagar el salari
ni de tindre contractada la gent perquè no en tinguem feina.
Llavors, eren uns diners que havia de posar a la fundació del seu remanent.
Amb aquesta col·laboració amb el Quemical,
el que podem assegurar és que aquest mes i els cacs de feina,
que sempre cinc o deu persones quedaven una mica penjades
i les teníem que buscar alguna cosa a fer perquè no estiguessin cada dia
amb les mans plegades, doncs ara tinguin una activitat diària
i, a més a més d'un Quemical, com molt bé ha dit el Josep Boronat,
tindrà un doble valor amb aquestes cistelles, el valor social
i el valor per la seva plantilla de tindre una recompensa a final d'any.
Esperanza, vosaltres des de l'experiència dels tallers
de la Fundació Talles de Catalunya i des de l'Andal de Serveis,
quina diríeu que és la principal dificultat que encara existeix
de cara a inserir aquestes persones socialment?
Nosaltres treballem amb el col·lectiu de psíquics, majoritàriament.
Hem de tindre consciència que el col·lectiu de psíquics
és un col·lectiu que no té l'estabilitat que pot tindre
el de físics o el de sensorials.
A més a més, a l'allar de la seva vida van desenvolupant altres patologies,
com pot ser l'infermentat mental associada a la seva discapacitat,
i hem de, tal com es diu, buscar un lloc de treball adequat
per a cada persona. Això és a la carta.
No podem tindre uns estàndards, com en qualsevol altra empresa,
que tu tens definit un lloc de treball i llavors la persona
és la que s'ha de coplar. Aquí és el contrari.
Nosaltres hem de buscar aquell lloc de treball per a aquella persona
i, a l'allar de la seva vida, pot anar canviant, com és així la realitat.
Què pensem? Que tenim dues feines.
Una que és la que ells prenguin consciència
que són unes persones dignes, com qualsevol altra,
i, per una altra banda...
Els hi costa molt, per tant, els hi costa prendre consciència d'aquesta realitat.
Sí, perquè a la gent s'ho fem difícil.
No els tractem com adults.
Es troben moltes barreres en el dia a dia, no?
Sí, sí, sí. No els tractem com adults,
els tractem com si fossin nens,
i no són nens, són persones adultes,
que tenen les mateixes voluntats que tenim qualsevol d'altres
i les mateixes inquietuds, no?
Però pensem que aquesta limitació o discapacitat, no?,
el que els hi fa és que siguin nens, i no és així.
Això, per una banda, si la gent t'hi tracta com si no fossis normal,
tu, al final, t'ho acabes creient, no?
Per una banda, que siguin conscients d'aquesta limitació,
però que també siguin conscients de les seves capacitats, no?
I la nostra tasca fonamental és ajudar-los en aquest camí
i també com a empresa, que som una empresa i ho volem ser,
buscar els buits i els forats que n'hi hagin a les activitats empresarials
per cada dia anar innovant amb línies de negoci noves,
perquè no ens podem quedar aturats.
I adaptar-los, per exemple, a la normativa mediambiental i de seguretat,
és una de les qüestions que també es resoldrà a través d'aquesta subvenció, Josep.
Sí, bé, parlant també una mica de les nostres directrius
en què nosaltres prioritàriament ens agrada col·laborar,
vam creure que la nau té els sistemes de seguretats adequats,
compleix la normativa, però podem anar una mica més enllà
perquè parlem que el que és el pla d'emergència
no someteix un pla d'emergència per a unes persones
amb unes qualificacions diferents que les nostres, no?
Jo resaltar que nosaltres ja és el segon any que fem aquesta aportació
i el dilluns, quan anàvem amb el president de Dauquemica
cap a la Fundació Tallers de Catalunya,
deia, diu, tinc el cor content avui, tinc el cor content
perquè sé que anem a fer una aportació bonica
i que realment la notem, la palpem i la compartim.
Va ser extremadament bonic i emocionant veure com un noi,
que es diu Anton, va ensenyar al president de Dauquemica
i al president de la Fundació del senyor Josep Gomis
com treballen i quines línies de producció tenen.
A mi al principi m'era difícil poder entendre el concepte
d'un disminuït parlant de producció,
perquè a nosaltres el concepte de producció és molt diferent, no?
Realment és enriquidor veure com aquest nano va explicar
com reuen els palers, per exemple,
que estaven treballant en una campanya de cava
i llavors arriben les botelles de cava i les copes
i fan com uns lots petits amb dues botelles de cava
i dues copes de cava
i realment va ser sorprenent de la manera que s'ho havia preparat,
de la manera que ho explicava,
amb tot detall i amb una perfecció absoluta.
Realment va ser emocionant.
i són d'aquelles aportacions que són boniques
perquè les palpes, les veus
i realment saps que estàs fent una aportació important.
Espera't, no sé si vol afegir alguna cosa.
Sí, volia afegir amb el tema que té relacionat
amb les nostres instal·lacions i el medi ambient
que per nosaltres és un tema molt important.
O sigui, de tots els centres que tenim a Catalunya,
l'única nou que no compleix la normativa ISO mediambiental
és la de Tarragona.
Tenim tots els certificats d'ISO,
tenim la 9002,
inclús a la nostra àrea social,
crec que som la primera empresa,
com a mínim així ens ho ha dit l'entitat certificadora,
que a més a més dels processos productius
tenim certificada tot el tema social de l'empresa,
o sigui, tots els processos
i el tracte amb la persona amb discapacitat.
i teníem l'assignatura pendent de certificar-nos en medi ambient,
que no ho podíem fer no perquè no féssim tots els procediments,
que ja ho fem, sinó perquè la nau a la vena fent ampliacions,
doncs bé, tota l'estructura elèctrica o temes de reciclatge,
doncs no els estàvem complint al 100%, no?
i amb aquest recolzament crec que ho aconseguirem
i l'any vinent segurament ens podrem certificar també en medi ambient.
Molt bé.
No, només per acabar que Dau que Miquel no acaba les seves aportacions
o col·laboracions amb la Fundació de Tallers de Catalunya,
anunciar que nosaltres, amb el col·lectiu d'estudiants d'estiu
que tenim a la companyia,
hem començat a fer una línia de col·laboració
amb l'Ajuntament de Tarragona,
precisament amb el Departament Municipal del Disminuit,
perquè hi ha una festa molt bonica que es diu Santa Tegla per a tothom,
i és una activitat de voluntariat,
que Dau que Miquel també promociona a nivell dels seus estudiants
i dels seus empleats,
i el que farem és un grup de voluntaris
acompanyar aquests disminuïts psíquics i físics
a les diferents activitats de la ciutat.
És una línia continuïsta de col·laboració
amb el tema que nosaltres tenim realment molt assumit,
que és el tema de responsabilitat social.
Quan parlem de sostenibilitat parlem de resultats econòmics,
parlem de resultats mediambientals i de seguretat,
i parlem de responsabilitat social.
Aquests tres punts units són els que ens fan
que pugui caminar per una línia correcta.
Josep Boronat, Esperança Picó,
gràcies per acompanyar-nos al Matí de Tarragona Ràdio
i fins aviat.
Moltes gràcies a vosaltres.
A Valtrus.