Passant gairebé tres minuts d'un quart d'onze del matí,
una setmana després de les eleccions generals,
avui, al matí de Tarragona Ràdio,
continuem analitzant la nova situació política
amb diversos responsables dels partits de Tarragona.
De fet, al llarg d'aquesta setmana passaran per aquests micròfons
alguns dels diputats electes per la demarcació de Tarragona
al Congrés de Madrid.
Aquest matí, justament, volem parlar amb Josep Maldonado,
diputat electe de Convergència i Unió,
era el cap de llista de la Federació Nacionalista
en aquestes eleccions generals del passat 14 de març.
Senyor Maldonado, bon dia.
Bon dia.
Bon dia i benvingut al matí de Tarragona Ràdio.
Ja ha passat una setmana de les eleccions.
Hi ha hagut, segurament, més temps, més tranquil·litat
per analitzar els resultats dels comissis de fa vuit dies.
A més, ahir Convergència Democràtica de Catalunya
celebrava el seu Consell Nacional
en què va analitzar, justament, aquesta nova situació política.
Una setmana després dels comissis,
en fi, quina anàlisi fa vostè dels resultats de Tarragona
on segurament no van assolir els objectius que s'havien marcat,
que era mantenir els dos diputats que ja tenien?
Bé, curiosament el mateix, no?
Perquè normalment quan un deixa passar dies
ho mira amb més fredor, no?
Però la valoració que faig ara
és la mateixa que vam fer ahir al Consell Nacional
i la mateixa que vam fer la nit electoral, no?
Perquè va ser molt clar, no?
Allò va ser una mena de terratrèmol estrany, no?
Una cosa, jo que porto en política des de l'arribada de la democràcia
i he viscut totes les campanyes electorals,
mai havíem vist una campanya electoral com aquesta, no?
Primer, que ja es va començar amb molta tensió, no?
Amb una mena de picabaralla permanent
entre Esquerra Republicana i PP,
amb una pressió del PP des de fora de Catalunya exagerada i barroera.
i això, d'alguna forma, doncs, creava tensió en el debat polític, no?
Però això hauria sigut pecata minuta, no?
Disfrutadament, el dijous va començar, els tres últims dies,
va començar una situació kafkiana, no?
En el que, disfrutadament, un criminal atemptat, no?
Una barbaritat feta per persones, personatges,
no, voldria ser ètic parlant, però per algú, per dir-ho d'alguna forma,
que es va dedicar a tallar la vida a 200 persones
i a ferir 1.500,
això va provocar una angoixa a la societat, no?
Aquesta angoixa va generar una indignació que va anar encreixent,
primer perquè el Partit Popular, el govern central,
va fer una cosa, jo diria, esparpèntica,
que era no dir la veritat, no?
Fins i tot quan van trobar una furgoneta amb detonadors,
en un caset amb passatges del Coran,
encara anaven dient eta, eta, eta, no?
És veritat que el PP s'havia de pensar que si la gent intuïa
que hi havia un atemptat islàmic com a revenja per la guerra d'Iraq,
podien perdre vots,
però és que la democràcia, la gent té drets que són,
i si no es poden substituir, no?
Entre ells, el de la informació, no?
Un govern té l'obligació d'informar els ciutadans.
La veritat és la base de la democràcia, no?
I, per tant, com que anaven enganyant la gent
i anaven tergiversant,
doncs la gent es va anar indignant.
I es va anar indignant de tal manera
que va haver-hi una ràbia continguda de tothom.
Les forces polítiques reclamaven informació puntual i transparent,
però el ciutadà no tenia cap més possibilitat
que fer dues coses que va fer.
Una és sortir al carrer, eh?
Amb casseroles, amb manifestació,
anant a la seu del Partit Popular,
anant a la subdelegació del govern i protestant.
cívicament, sense cap violència,
aquest és un dret que té la gent,
la de protestar.
Una altra, una segona,
és el vot.
I aleshores la gent
va fer allò que es diu el vot útil.
Va dir, escolta, com puc treure jo el senyor del bigoti?
Com puc treure l'Esnar i el seu successor, el Rajoy?
I només sabia la possibilitat en tota Espanya,
que era socialistes.
I d'una victòria clara del PP,
que tenien el dijous al matí,
o el dimecres a la tarda,
doncs es va passar en una situació
d'un canvi brutal
que d'alguna forma va capgirar tot.
Va haver un segment de gent molt important
que no hauria votat,
que va votar socialistes.
I va haver un segment més petit,
però també important,
de gent que va canviar el vot,
va fer el vot útil.
I això, d'alguna forma,
a Convergència i Unió ens va arrossegar.
A Catalunya la gent va fer un exercici de vot útil
i va dir com podem, d'alguna forma,
treure el PP de la cadira d'una vegada per totes.
I només eren possibles els socialistes.
I, per tant, nosaltres ho valorem així,
ho valorem com una excepció,
com una situació estranya,
com una situació atípica,
com un vot de càstig
en un partit i en un govern,
el del Partit Popular,
que es va fer antipàtic permanentment,
a Catalunya es va fer odiós,
la gent estava tipa,
en el porta-porta-ovellam,
la gent estava farta del PP
i que amb l'última gota,
que va ser més que una gota,
va ser un marc,
va ser important,
de no voler informar els ciutadans
d'allò que tenen dret,
la gent es va emprenyar,
parlant malament,
i va dir,
escolti, prou,
s'ha acabat fora aquesta gent,
què puc votar?
El Zapatero?
Voto el Zapatero.
Això a nosaltres ens va perjudicar,
sens dubte,
perquè nosaltres el segon,
el dimecres el teníem consolidat,
nosaltres estàvem el dimecres
entre 12 i 13,
manteníem Lleida,
el segon,
manteníem Tarragona el segon,
i teníem un més a Barcelona,
just,
però treballava,
per tant,
12 segurs,
13 molt probables.
Vam quedar amb 10,
per això,
és veritat que per poc,
perquè Tarragona va ser per una cua
no massa important,
i a Lleida va ser per,
per 206 caigots,
per una punteta,
però tot això
ens ha de fer reflexionar,
nosaltres,
no és un resultat
per tirar coets,
els polítics a vegades
tenim fama
que tothom guanya,
i el que guanya
perquè ha guanyat,
el que ha quedat segon
perquè no ha perdut,
el que ha quedat tercer
perquè no ha quedat quart,
i a vegades la gent diu
tothom ha guanyat,
nosaltres ara podríem fer jo de dir
gran resultat.
És veritat
que va ser una campanya
molt bipolaritzada,
una campanya que va a votar útil,
i que el tràgic atemptat
ho ha canviat tot
de del baix,
però nosaltres
és veritat
que
en aquests moments
no tenim el govern de la Generalitat,
no estem condicionats,
hem d'anar a Madrid
a fer allò
que el ciutadà de Catalunya vol,
allò
que els més de 800.000
ciutadans de Catalunya
van dir
en el seu vot,
nosaltres anem
amb un sac
molt important,
més de 800.000 persones
van
votar
com a Argència i Unió,
i aquests ens demanen
que fèiem una actitud digna,
serena,
com ha sigut sempre
la Convergència i Unió,
allò del sentit comú,
però sobretot contundent,
i això ho farem,
anem a Madrid
amb molta serietat,
amb molta il·lusió,
però amb molta contundència,
anem,
doncs,
a que,
miri,
aquestes eleccions
han portat dues coses bones,
bones,
aquest tràgic atemptat
que no té res de positiu,
malauradament
ha sigut tot dolent,
ha sigut mort,
ha sigut angoixa,
ha sigut ràbia,
però ha tingut
dos fets
col·laterals
positius.
Un és que
ens hem
desempallegat
del Partit Popular.
D'una vegada
per totes
el Partit Popular
ha desaparegut
del mapa
des del punt de vista
del govern,
no?
I això és bo.
Veure la gent,
veure la gent
que
està contenta
perquè el PP
ha desaparegut
del govern,
doncs,
és una notícia positiva.
La gent està contenta.
No els que han votat
socialistes,
no els que han votat
Esquerra Republicana,
no els que han votat
Iniciativa,
no els que han votat
Convergència,
tothom,
tothom que l'ha votat PP
està content
d'haver tret
un estil
de política
que no agradava.
A Catalunya el PP
no agradava
com a govern
a l'Estat.
Per tant,
d'aquest tràgic
atemptat,
tot és dolent
excepte dos fets
col·laterals.
Un,
ens hem lliurat,
parlem malament
d'una punyetera vegada,
del govern,
del Partit Popular,
amb majoria absoluta
que Catalunya
ha sigut dolent.
Un.
Dos,
hem trencat
la majoria absoluta.
Entre tots,
aquest no és mèrit
de Convergència i Unió,
entre tots,
hem trencat
la majoria absoluta
que per Catalunya
no és bo.
I ara esperem
que el Chico Zapatero,
jo que va prometre,
que acceptaria
l'Estatut
que ha sortit
del Parlament de Catalunya
i que tindríem
l'Estatut dialogant,
que sigui així,
perquè això
serà bo per tothom,
per Catalunya
i per l'Estat.
Per tant,
nosaltres visualitzem
una legislatura
molt interessant,
molt important,
molt històrica
per Catalunya
i com que no hi ha majories
ens fa molta il·lusió
que Catalunya
pugui assolir
cotes de la sobirania
que el PP
ens ha negat.
Amb aquest nou
panorama polític
que es perfila
i que era segurament
inesperat
fa pocs dies
el resultat
de la victòria
dels socialistes
en aquestes eleccions generals,
l'actitud
de Convergència i Unió
què serà?
anar a parlar,
anar a dialogar
amb els socialistes,
amb el seu líder,
Rodríguez Zapatero,
amb el futur president
del govern espanyol?
Miri,
nosaltres hem tingut
tota la campanya
un missatge
permanent
que deia
un,
no entrarem a cap govern,
guanya qui guanyi,
i això ho mantenim.
Dos,
no farem cap pacte
estable i l'atura,
guanya qui guanyi,
i això ho mantenim.
Tres,
anem a Madrid
a fer política constructiva,
això ho mantenim.
No anirem a estripar res,
anirem a fer política.
amb clau catalana.
Quatre,
en Durant i en Mas
feien una expressió
que era molt gràfica,
que jo també
aprofitava alguna vegada,
que era
els hi farem
suar la samarreta,
no?
Què vol dir?
que negociarem
els temes
un a un.
Aquells temes
que per Catalunya
siguin bons
els votarem,
aquells temes
que per Catalunya
siguin positius
els votarem,
i aquells temes
que per Catalunya
no siguin bons
no els votarem.
No tenim cap condicionant.
Aquells moments
el govern de la Generalitat
no està a les nostres mans,
està a les mans del tripartit,
és el tripartit
el que té
que anar a Madrid
a negociar,
ho té molt fàcil,
el tripartit
es pot
venir
amb els avions
plens
de sacs,
de propostes positives,
perquè
ara governa
el mateix color
que el senyor Maragall,
per tant,
si ara
Catalunya
no fa un salt
endavant
extraordinari,
haurà sigut un fracàs
del senyor Maragall
i dels socialistes,
per tant,
nosaltres
col·laborem
amb el govern
de Catalunya
amb tot allò
que sigui bo
pel govern de Catalunya.
Ho vam dir-ho.
No perquè ara
hi hagi un partit socialista
al govern,
un tripartit,
nosaltres farem
una actitud
sectària i demagògica,
som nacionalistes,
ens estimem molt
el país
i anirem a Madrid
a defensar
tot allò
que Catalunya vulgui.
I per tant,
anirem a treballar
també pel govern
de la Generalitat.
Abans deia,
senyor Maldonador,
han fet fora,
i deia textualment,
d'una punyetera vegada
el govern del Partit Popular
en aquestes eleccions
del 14 de març.
Des de Convergència
i Unió
reconeixen, doncs,
justament que
haver col·laborat
i haver donat suport
en aquests últims anys
al Partit Popular
els ha fet també
molt de mal,
els ha passat factura
en aquestes eleccions?
I tant,
i tant,
escolti,
nosaltres no som
curts de visió,
no?
Nosaltres sabem
que el pacte
amb el suport al PP
ens ha erosionat.
Com ens va erosionar
el suport al Partit Socialista?
O vostè no se'n recorda,
l'època del
Vallès i Senyor González,
les erosions
que tenia Convergència
i Unió
mediàtiques
per donar suport
als socialistes?
hi ha gent que no se'n recorda.
Miri,
Convergència i Unió
va tenir uns atacs brutals
quan donava suport
als socialistes,
sobretot
l'última part
de la segona lliatura
en el que
s'ensetacava
des de mitjans de comunicació
fins al Partit Popular
d'una manera brutal,
brutal.
Convergència i Unió
tenia realment
trompades
cada dos per tres
i era
objecte
de
el castellà es diu
acoso i derribo.
Però això
també ens ha passat ara.
Però ara ens ha passat diferent.
Ara
ha hagut un sector
de la societat
que no ha valorat
aquest suport
que hem fet nosaltres
al Partit Popular.
I ho sabem.
I sabem que això
ens ha erosionat.
També és cert
que ho hem fet
per responsabilitat política.
Perquè, escolti,
aquests quatre últims anys
en majoria absoluta
de carrer
del Partit Popular
la Generalitat de Catalunya
ha tingut
el millor finançament
de la seva història.
Que no és bo.
I tant que no és bo.
Que no és el que volíem.
Sens dubte.
Que no és el que ens cal.
Sens dubte.
Per això dèiem nosaltres
ara
nou estatut,
millor finançament.
Però en majoria absoluta
del Partit Popular
nosaltres
vàrem arrencar
entre altres coses
un finançament
molt millor
del que teníem.
I moltes més coses
que ara no cal
enumerar
però durant aquests
quatre anys
en majoria
nosaltres
hem arrossegat
coses per Catalunya
que han sigut
molt positives.
Però com que els
errosionats
no m'ha donat
aquesta col·laboració
amb el PP
ara,
de cara a la propera
legislatura que comença
vostè que torna al Congrés
miraran d'anyunyar-se
el més possible
de les posicions
del Partit Popular
que estarà
a l'oposició?
Sens dubte.
Això no en tinc cap dubte.
Ho hauríem fet
estar al govern
en aquests moments
que el Partit Popular
no està al govern
nosaltres no tenim
cap afinitat.
És més,
nosaltres tenim clar
que nosaltres
no som un partit
que té cap afinitat
ni cap proximitat
ideològica
amb el Partit Popular
ni d'Espanya
ni de Catalunya
perquè el Partit Popular
de Catalunya
té el mateix
espanyolisme
que té el Partit Popular
de Madrid.
Nosaltres
sí que hem de
projectar
una situació històrica
que és que
aquest mes de juliol
la primera de juliol
fem un congrés.
Nosaltres
hem de fer
lectures internes
amb clau positiva
però amb autocrítica.
Nosaltres
hem de projectar
un nou missatge
de futur.
Nosaltres
hem d'aprofitar
que Esquerra Republicana
que ha agafat
molt vot jove
en el govern
caurà
amb les contradiccions
de segons
quin discurs
radicalista.
Miri,
en aquests moments
és molt fàcil
haver-se passat
anys
aguantant
la pancarta
i ara
fins i tot
comença a ser fàcil
però ja és
jo diria ridícul
i contraindicat
políticament
això de ser
conseller
de dilluns
a divendres
i ser manifestant
dissabte i dimenge
que Esquerra Republicana
iniciativa
doncs
a dilluns
a dimendres
està en el govern
de la Generalitat
i dissabte i dimenge
se'n va en el túnel
de Maracons
agafar la pancarta
i això s'ha d'acabar
però
no és que s'ha d'acabar
sinó perquè els ciutadans
no ho acceptaran
i per tant
Esquerra
iniciativa
socialistes
hauran de situar-se
en el lloc
que els correspon
als partits de govern
i tindran també
l'erosió
que tindran
no perquè nosaltres
fem una oposició
radical
dura
demagògica
no la farem
farem una oposició
contundent
seriosa
i insistent
però molt honesta
ara
ells estaran
en el lloc
que els correspon
governant
i això a vegades
erosiona
i per tant
nosaltres
hem d'enviar
un missatge
en el que
sobretot
la gent jove
i la gent que no ens vota
ha d'entendre
que Convergència i Unió
seguixen el partit
que ha sigut sempre
nacionalista
amb clau catalana
i que pensa molt
amb la gent
i aquest congrés
jo crec que servirà
per això
i també va ser
una certa renovació
del partit
que cal fer-la
i projectar
el partit
pel 2020
Renovació interna
per ser ahir
es parlava
al Consiguencial de Convergència
també d'estudiar
la limitació de mandats
i l'acumulació
de càrrecs
és a dir
mesures
d'alguna manera
perquè entri gent nova
gent més jove segurament
noves generacions
a Convergència i Unió
i una altra cosa
acumulació de càrrecs
no acumulació de càrrecs
no permanència
en els càrrecs
en el que és
direcció del partit
i
incorporació
més incorporació
de la dona
l'autor Mas
va dir que
nosaltres
estatutàriament
ja ho tenim
però hem de reformar
i exemplar
la presència
de la dona
en la direcció
dels nostres partits
i sobretot
nosaltres
el que hem de fer
és molt
actualitzar
el missatge
nosaltres
hem tingut
un segment
de societat
que ha entès
el missatge
i un segment
que no
per tant
hem d'entendre
què és el que vol la gent
perquè nosaltres
som servidors
de la gent
som ciutadans
que estem
al servei de la pàtria
estem al servei
de la gent
per tant
nosaltres
que som un partit
molt popular
molt de tocar la gent
hem de veure
la gent
què vol que fem
nosaltres de futur
el que hem fet
segur que volen
que s'haguin fent
però hem de fer més coses
potser situar políticament
el partit de Boncal
el centre
el centre
el centre esquerre
hem de fixar
la sobirania
que volem per Catalunya
hem d'incorporar
la joventut
hem d'incorporar
la dona
hem de fer tot això
que d'alguna forma
hem fet
tampoc
és que nosaltres
estem en una
depressió profunda
vull dir
no sé si el meu to
de veu ho nota
però
escolti
fa quatre mesos
vam guanyar les eleccions
ara
en una trompada
extraordinària
per l'atemptat aquest
hem
hem
seguim sent
la segona força
de Catalunya
seguim sent
la segona força
de Tarragona
seguim sent
la tercera de l'Estat
després de molts
i molts anys
d'aguantar
el pal de la bandera
perquè el govern
de Catalunya
representa això
negociar amb Madrid
etcètera
per tant
estem bé
no és per tirar
coets
hem de
modular
una mica
el futur
jo deia que
això és com
un concert
que vostè sap
que quan la persona
canta
hi ha cançons
que tenen
tons alts
i tons baixos
nosaltres
hem tingut
tons
molt
alts
ja tenim
un to
una mica
baix
hem d'aixecar
el to
hem de mantenir
la música
hem de canviar
la lletra
i hem d'afinar
els instruments
què són
afinar els instruments
la militància
la gent que tenim
al voltant
nosaltres tenim
un gran
tresor
que és la militància
nosaltres tenim
una cosa
que no té cap partit
de Catalunya
que això
a més a més és cert
tenim una militància
extraordinària
tenim gent
que fa
molts i molts anys
que milita
tenim gent
que fa
pocs dies
que milita
però són gent
que estan
molt
al voltant
d'un sentiment
miri
quan un partit
a cada vegada
perd
algun gençol
com a nosaltres
ens ha passat
que les municipals
doncs
ens van a força bé
però no ens va bé
del tot
que l'autonòmic
ens va anar molt bé
però van perdre el govern
i que ara hem tingut
un cert retrocés
doncs
això a vegades
espanta la gent
a nosaltres passa res
que cada vegada
ens ve més gent
a donar-se d'alta
i per tant
vol dir que la gent
no vol que
Convergència
no desapareixi
no vol ni que baixi
vol que es mantingui
i que pugi el to
perquè la música és bona
la lletra ja l'adaptarem
i els instruments
ja els tenim
sigui en aquesta metàfora
en aquesta orquestra
en aquest cor
i serà
en aquesta legislatura
Josep Maldonado
diputat electe per Tarragona
de Convergència
senyor Maldonado
que vagi molt bé
aquesta etapa política
tan interessant
que ara comença
gràcies
i fins la propera
gràcies a vosaltres
aprofitar l'ocasió
que no m'he fet
curiosament
no m'he fet cap dia
perquè m'han entrevistat
molta gent
però ningú m'ha preguntat
i ara sí que ho volia fer
jo volia agrair
tota la gent
que ens ha votat
la gent que ha votat
al Congrés i al Senat
a tots els homes i dones
a joves
nois i noies
i dir-los que
amb els que m'han votat
que procuraré
no defraudar-los
amb la meva feina
en el dia a dia
i a tota la gent
que no ens ha votat
que sàpiguen
que jo aniré
a defensar
tots els ciutadans
de Tarragona
i del país
doncs que li vagi molt bé
aquesta nova etapa
a Madrid
gràcies
i fins la propera
bon dia
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres