El primer que s'ha fet és la contractació d'un tècnic d'ocupació juvenil,
una persona que ja tingués experiència, concretament és un noi que es diu Juan Mapatón,
que ve de la Secretaria General de Joventut i té una experiència àmplia amb el que és ocupació juvenil.
I aquesta persona el que ha de fer fonamentalment és crear la borsa,
des del punt de vista la borsa dintre d'un ordinador, les dades, etc.
i facilitar el contacte entre empreses i joves de la ciutat de Tarragona.
Però abans d'això, que és un procés molt, molt, molt i molt important,
perquè això que diré ara segurament s'obtarà una mica, però és així,
vull dir, la realitat és la que és, no cal adulcurar-la,
no tenim una borsa de dades molt concreta sobre la situació a la ciutat de Tarragona de la tur juvenil.
És a dir, una de les seves primeres tasques serà fer una diagnosi el més acurada possible.
A partir d'aquí, clar, és que no hem de treballar, quan parlem de tur jove,
no hem de treballar en base a prejudicis.
Una de les característiques i una de les diferències,
abans parlava dels trets diferents que té el col·lectiu juvenil quan es parla d'atur,
és que mentre que en una societat que està fregant a Catalunya i a Tarragona l'atur tècnic,
les persones majors de 52 anys, que és una petita borsa d'atur,
acostumen a ser persones, en la majoria dels casos,
amb problemes importants de registració laboral,
ens trobem molts joves amb currículums espectaculars que són incapaços de trobar feina.
En canvi, gent que no té una formació important està trobant feina des de fa 8-10 anys
amb el sector de la construcció, posem per cas.
És a dir, que són necessitats absolutament diferents.
Però, clar, això passa, però no sabem exactament amb quin grau passa a Tarragona.
De manera que una de les coses que farà el nou tècnic d'ocupació juvenil
és decidir quines polítiques concretes en base a aquesta diagnosi que ha de fer prèvia.
A partir d'aquí, un jove truca directament al Servei Municipal d'Ocupació.
Hem de tenir en compte que fins ara ja el 30% de les persones que estaven apuntades
al Servei Municipal d'Ocupació eren joves, menors de 30 anys.
Hem pujat una mica l'edat, perquè abans eren 26, però com el tema del carnet jove,
com l'edat d'emancipació dels joves ha pujat, costa molt sortir de casa,
doncs hem pujat fins a 30 anys.
El jove truca immediatament, no entra ja directament a la borsa jove de tothom,
sinó que entra a la borsa específica, es buscaran perfils professionals específics,
contactes més concrets amb les empreses,
i després el propi jove podrà fer servir el que nosaltres anomenem
l'aula d'autogestió de recursos per a l'ocupació.
És a dir, que pot anar directament a un espai dintre del Servei Municipal d'Ocupació
a consultar diaris, boletins oficials de les administracions per buscar feina,
i a la vegada té un altre espai on pot fer servir l'equipament informàtic
del que disposem per enviar currículums, pot fer trucades, etc.
És a dir, no només està al Servei Municipal d'Ocupació buscant-li feina,
sinó que ell mateix pot fer servir els espais del Servei Municipal d'Ocupació
per intentar aconseguir aquesta feina.
I les empreses com es contacten? Perquè potser aquest és el que costa més, no?
O no? O les empreses ja es poden adreçar al Servei Municipal d'Ocupació?
Clar, nosaltres ja tenim, evidentment, del temps que porta el Servei Municipal d'Ocupació,
ja tenim una dinàmica molt desenvolupada en quant al contacte d'empreses.
Ara el que es fa és, s'aprofita aquest llistat d'empreses,
els telèfons de contacte i de més, que s'havien fet servir pel conjunt de tarragonins
que busquessin feina, però ara es buscaran contactes més concrets
amb algun tipus d'empresa que s'ajusti més a les necessitats dels joves.
És a dir, que dintre també de la borsa d'empreses, per dir-ho d'una manera,
amb la qual s'ha treballat, hi ha algunes concretes que es poden ajustar més.
De tota manera, les empreses també truquen, vull dir, és un procés que és molt dinàmic.
Vull dir, que fins i tot això passa molt sovint que quan fas un pla d'ocupació
hi ha gent que surt, que entra perquè troba una feina que considera millor.
Quan fèiem la presentació de l'Escola Tallert Pont del Diable, ho explicàvem,
que dels 23 joves que finalment van acabar l'Escola Tallert,
que eren els que es podien ajustar als perfils professionals
per treballar de cara al futur, al futur parc ecohistòric del Pont del Diable,
aprofitant aquella famosa subvenció dels 500 milions de pessetes i de més,
que ha de garantir la continuïtat del projecte, allà havien passat 82 joves.
És a dir, que uns entren, hi ha joves més problemàtics, menys problemàtics,
és un procés dinàmic que és el que has de fer.
És a dir, si tu agafes els primers 32 no t'has d'entastar que acabin aquests mateixos 32
perquè poden tenir d'altres inquietuds, poden tornar a estudiar si volen,
poden buscar una altra feina més interessant, i aquí passa exactament el mateix.
Ha de ser un procés dinàmic.
Tot això, tot aquest nou servei, l'anomenat la Borsa Joven de Treball,
que ara estem explicant, es concentra en això que estem dient també
del Servei Municipal d'Ocupació, que físicament està a l'edifici del Vivert d'Empreses.
Exactament.
A la plaça de la Mitjalluna.
A la plaça de la Mitjalluna, al costat de l'església,
ho sap tothom, que Reunió, on es bifurca, a Podaca, amb l'altre carrer,
que ara no me'n recordo com es diu.
En qualsevol cas, què espereu d'aquesta Borsa?
Realment hi poseu moltes expectatives?
Posem expectatives.
Posem expectatives perquè, bé, és una filosofia que pot semblar una mica idealista,
però, tenint en compte que les polítiques d'ocupació, des del punt de vista de l'administració local,
no tenim les competències, no tenim les competències,
i els recursos dels que disposem són molt, molt, molt, molt petits,
si aconseguim, jo què sé, que 10, 15 joves trobin feina en un període raonable,
ja podem considerar que és un èxit.
És un èxit.
I tenint en compte, ja dic, el volum del propi projecte i d'altres,
aconseguir unes xifres així, jo ara no sé exactament com anirà el tema.
Però només aconseguint això ja es pot parlar d'un èxit absolut.
Darrere de cada jove que té un problema d'inserció laboral,
no m'agrada fer servir la paraula drama,
però sí que hi ha una situació personal difícil.
Aleshores, per això estem.
Ja dic que pot semblar un discurs idealista, però per mi...
És a dir, no ens marquem uns objectius numèricament ambiciosos,
sinó que el que ens agradaria,
perquè, a més, una altra qüestió que m'he deixat el Tinté,
que és el tema de...
Nosaltres no ens movem, no estem parlant dels anys 80,
ens movem a unes xifres d'atur juvenil,
mai són raonables, però sí que són relativament raonables.
Nosaltres ens enfrontem a problemes diferents,
com és la temporalitat, com és la precarietat,
com són els salaris baixos.
És aquí on hem de treballar.
Si aconseguim 15 o 20 llocs de treball sostenibles,
de qualitat i de més,
ja podem considerar que el projecte és un èxit.
De forma paral·lela i complementària,
a la borsa de treball,
de fet, ja el Servei Municipal d'Ocupació,
en fi, treballa amb els joves amb altres activitats,
amb altres iniciatives.
La dinàmica del servei, per tant, continua...
Exactament igual, exactament igual.
De fet, ja existien plans d'ocupació,
abans he parlat de l'Escola Tairpont del Diable,
dintre dels plans d'ocupació que s'han fet
hi ha destinats a majors de 45 anys,
però hi ha d'altres que estan destinats de sempre pels joves.
És a dir, que això continuarà, evidentment, que continuarà.
només és intentar tractar dintre de la bolsa comuna,
tractar el col·lectiu jove d'una manera específica.
Falta fer la diagnòsia, aquesta que comentava Alejandro Fernández,
que farà aquest tècnic especialista,
però a priori ja podem preveure que hi ha una disfunció,
per dir-ho alguna manera, entre l'oferta i la demanda?
Ho has dit perfectament, ho has dit perfectament.
És el que comentava abans, no?
És intuitivament, perquè això s'haurà de veure,
però intuitivament el que podem tenir clar
és que hi ha perfils professionals
que a Tarragona concretament no troben sortida
i són perfils qualificats.
Hi ha d'altres perfils que s'ajusten més
al que tradicionalment era la formació professional,
que són tècnics especialistes,
fressadors, torners, aquesta mena de coses,
que normalment són el que demanen les empreses
i ens resulta que no n'hi ha.
I després tens gent que està llicenciada amb dret,
amb currículums molt bons, amb màsters, amb idiomes i demés,
que porten molt de temps circulant
per les diferents administracions fent oposicions
i que no hi ha manera.
Aleshores hem d'intentar veure com solucionem això,
perquè normalment el que acaba passant,
i és una llàstima, és que molta gent acaba...
No tenim un problema de fugir de talent
com passa a les Terres de l'Ebre,
però posem per cas.
Aquí no passa això ni de bon tros,
però sí que és cert que hi ha joves
que en ocasions han de marxar,
han de marxar perquè no troben feina del seu perfil a Tarragona,
que no hem d'oblidar que també té una mida mitjana,
no és Barcelona.
I hem d'aconseguir això,
intentar equilibrar oferta i demanda.
Aquesta tasca és una tasca més,
sincerament, a més mig llarg termini,
perquè és més difícil.
Què ha de fer un jove, un menor de 30 anys de Tarragona,
que vulgui participar a la Borsa?
Tens aquí a la mà el díptico,
perquè per les persones que ens estiguin escoltant,
dir directament al telèfon si ho volen apuntar.
El primer que han de fer és trucar directament
al Servei Municipal d'Ocupació,
que és el telèfon 243609,
o presentar-se físicament
a les oficines del Servei Municipal d'Ocupació,
que, com comentàvem abans,
estan a l'edifici del Vivir d'Empreses,
a la plaça de la Mitjalluna.
A partir d'aquí es trobaran un tècnic
del Servei Municipal d'Ocupació
que els agafarà les dades,
que els situarà a dintre,
en funció de l'edat que tinguin,
ara parlem de joves,
amb el perfil més adequat,
els explicarà els serveis dels que disposaran,
el que comentàvem de l'aula d'autorecursos
per a l'ocupació,
com poden buscar feina,
quines possibilitats tindran a l'abast
ja un seguit d'ofertes
per si s'ajusten a les seves necessitats
i a partir d'aquí anar treballant una mica
el que és el seu futur laboral.