Sí, recordo que penso que hi va haver més o menys un 40% d'abstenció,
cosa a vegades en llocs, en països democràtics, que és molt normal.
Però, esclar, els que tenen il·lusió en una cosa, per exemple, en l'Estatut,
voldríem que hi hagués hagut més participació, no va estar mal, el 60%.
Jo recordo com una data electoral més, perquè van ser molt importants
totes les dates electorals que hi va haver en aquella època,
la Constitució del Parlament Democràtic a Madrid,
els ajuntaments van venir després, és a dir, que era un seguit
de fets democràtics molt importants.
Feia pocs mesos, s'havia constituït el primer ajuntament democràtic,
en el cas de Tarraona Busta també hi era regidor, es va fer el referèndum,
pocs mesos després hi havia les primeres eleccions al Parlament de Catalunya
que guanyava Jordi Pujol, era una etapa política realment intensa.
Molt intensa, molt intensa i molt il·lusionant,
pels que feia molts anys que desitjàvem un canvi important
amb la política no només de Catalunya, sinó de tot l'estat espanyol.
Com va anar a parar Josep Sendra aquella comissió dels 20?
Com va ser el seu nomenament? Per part del seu partit de Convergència Democràtica?
Sí, bé, tots els diputats i senadors catalans que vam ser elegits a Catalunya
pel Congrés i pel Senat es van reunir i van formar una assemblea de parlamentaris catalans.
Aleshores, una de les primeres decisions que es van prendre va ser parlar de l'Estatut,
naturalment de l'Estatut de Catalunya.
Però l'Estatut de Catalunya no es podia ni redactar ni aprovar
si no s'esperava el mateix redactat i l'aprovació de la Constitució,
perquè és una disposició que està subjecta a el que diu la Constitució.
Però nosaltres vam avançar i a mesura que es anava redactant la Constitució
doncs es va redactar l'Estatut.
Aleshores, els partits polítics van acordar formar una comissió,
com més endavant es va dir la comissió dels 20,
en la qual estaven representants tots els partits polítics
que havien tingut representació parlamentària a Catalunya.
El PSC, Convergència, el PSUC, Aliança Popular, etcètera, etcètera.
Per exemple, i també una mica d'acord amb la força que havia tingut cada partit,
amb les votacions que havien rebut cada partit per part dels ciutadans.
El Partit Socialista de Catalunya va anomenar quatre representants,
Convergència Democràtica, tres, el PSUC també tres,
Aliança Popular, un, que va ser en Laureano Lóperrador,
Esquerra Republicana, un,
Unió Democràtica, que aleshores, com sabeu,
anava separada, no tenia res a veure amb Convergència Democràtica,
que un, i vam reunir aquesta comissió a les 20,
a fer efecte de redactar, de posar fil a l'agulla,
la redacció d'un avant projecte d'Estatut de Catalunya.
Per part de Convergència Democràtica,
un dels membres de la comissió era Josep Sendra,
també Miquel Roca.
Miquel Roca i Macià Lavedra, i jo mateix, vam ser tres.
Tres persones que en aquell moment van formar part d'aquella comissió dels 20.
Com va anar tot el procés d'elaboració de l'Estatut?
Van estar mesos.
Jo, en primer lloc, vull dir, com una dada anexa,
que pel que fa a la circumstància de Tarragona,
vam ser tres de diferents partits polítics,
els elegits, en Josep Sobirats, de Tortosa,
que encara es viu, gràcies a Déu,
un home molt important,
va ser per l'entesa dels catalans, que eren els senadors,
jo mateix, per Tarragona, i en Josep Solé Barberà,
que ja ha desaparegut, un gran lluitador antifranquista,
del partit del PSUC,
vam ser els tres que, en realitat,
també representàvem la circumstància de Tarragona.
Nosaltres vam reunir ben a vegada l'Ajuntament de Barcelona,
perquè Tardelles, malgrat de què va dir que la Generalitat
pagaria totes les despeses que poguessin derivar de la reunió,
no va permetre que ens reuníssim al Palau de la Generalitat.
una decisió personal seva,
que molts entenen, altres no entenen.
Però l'Ajuntament de Barcelona es va cedir a una sala,
es vam reunir allí,
i allí vam acordar també,
una vegada tinguéssim ja fil a l'agulla posada,
els conceptes que havíem de discutir,
de reunir-nos en un lloc apartat.
I així com l'any 32 es van reunir el Palau de Núria,
nosaltres vam acordar que fos el de Sau,
que també era un lloc molt isolat i molt tranquil,
i que allí faríem més bona feina.
I van estar durant molt de temps, el Palau de Sau?
Ells hi vam reunir dues vegades,
però en períodes seguits de 3 o 4 dies.
I ell vam anar discutint tot l'entremat d'articles
que havien de formar l'Estatut.
Vam tindre en compte el que deia l'Estatut de Núria de l'any 32,
vam també agafar exemples de constitucions d'altres països,
perquè no hem de perdre de vista
que l'Estatut de Catalunya és com una constitució per Catalunya,
i entre uns i altres vam anar elaborant el projecte,
davant projecte d'Estatut de Catalunya.
La majoria dels membres procedien, evidentment,
de la lluita antifranquista, de partits democràtics,
que havien lluitat contra la dictadura.
Hi havia, per tant, una base comuna d'acord,
però suposo que ja en aquelles reunions
es van començar a veure les diferents sensibilitats
i perfils de cada formació política.
No, naturalment, tots érem gent demòcrata, democràtica,
que dius tu de lluitant antifranquista,
per exemple, l'Elano Roperdó no es pot dir que fos lluitant antifranquista.
Ja deia la majoria.
Però sí que he de dir que va ser un home,
que degut a la seva experiència,
perquè era una persona molt entesa en l'investació local
i en l'administració de l'Estat,
que va aportar coses positives,
aportar coses positives.
Nosaltres es discutíem de conceptes i coses,
però entre nosaltres hi havia un gran sentiment
de col·laboració i de bona amistat entre tots.
Tenien la sensació, o tenia vostè personalment
la sensació que estava fent història?
Sí, naturalment tots la teníem,
perquè, verdament, l'estàvem fent.
I quin és el resultat,
o la valoració que vostè fa, a nivell personal,
com a Josep Cendra,
com a un dels membres de la Comissió dels Vint,
quina és la valoració que fa del resultat
que va sortir d'aquell estatut?
Bé, nosaltres vam fer un avantprojecte d'estatut,
moltes coses que, per exemple,
que poso com a exemple el que proposàvem nosaltres,
el que proposàvem Convergència,
no es van aprovar,
com era el finançament de Catalunya,
nosaltres ho volíem,
Convergència va proposar a través de Maciel La Vedra
que fos com el País Basc, per exemple,
i això els altres partits polítics
no ho van aprovar, els de la Comissió.
Però, en realitat,
tot va ser a base d'un consens,
molts articles es van votar per unanimitat,
altres articles només per majoria,
i va sortir un text que jo considero que és bo,
malgrat que després es va anar retallant una miqueta
amb l'Assemblea de Parlamentaris,
es va retallar una mica el Congrés a Madrid
i tenim el que tenim.
Però, malgrat tot, jo crec que aquest estatut actual,
si es fes una interpretació àmplia,
seria un molt bon estatut.
a més,
molta gent a molt bonafarig,
donc,