D'aquí un minut seran dos quarts d'onze del matí.
Seguim en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
ara amb altres convidats, amb altres temes,
amb un perfil, en aquest cas, polític.
Volem parlar de política local
amb el reelegit president local d'Esquerra Republicana
aquí a la ciutat de Tarragona, Quim Vendrell.
Va ser reelegit fa pocs dies per un nou mandat de dos anys.
En porta quatre, per tant, en portarà sis
quan acabi aquest mandat.
Com a màxim responsable, insistim,
de l'executiva local d'Esquerra Republicana.
Parlarem dels objectius d'aquest partit a la ciutat de Tarragona
i repassarem diferents qüestions de l'actualitat política local.
Quim Vendrell, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Dos anys més al capdavant de l'executiva local d'Esquerra Republicana
amb alguns canvis interns en la direcció del partit?
Sí, uns canvis que venen bàsicament produïts
per al fort increment que ha tingut l'Esquerra Republicana
durant aquest últim any.
Increment d'afiliació, em refereixo.
La qual cosa vol dir que tot el tema organitzatiu
ha de ser molt potent amb aquesta nova executiva
i, de fet, és molt potent a fi de canalitzar
el treball de tota la gent que s'ha incorporat a Esquerra Republicana.
Una feina d'organització que ha de servir.
Quin és l'objectiu que es marca,
Quim Vendrell, en aquest sentit?
L'objectiu no és que me'l marque jo,
és que ens el marquem tota la gent d'Esquerra.
En definitiva, és aconseguir entre un 18 i un 25%
de vots a les municipals del 2007.
És a dir, estem parlant de doblar el nombre de consellers municipals,
de dos passar a quatre o cinc.
Per tant, aquest és el gran objectiu que tenim en aquests moments
en política local.
I què faran per aconseguir-ho a tres anys vista
o a dos anys i mig vista de les properes eleccions?
Doncs senzillament treballar.
No es pot fer una altra cosa, eh?
O sigui, els vots no venen sols.
I en definitiva s'ha de treballar tot el conjunt de la ciutat,
sobretot amb una feina pedagògica
perquè s'entengui el projecte d'Esquerra Republicana
i que la gent hi confiï.
Això vol dir també incrementar el lligam
entre l'executiva local i el grup municipal d'Esquerra.
L'Ajuntament ara format per Javier Magro i Rosa Maria Rossell?
Això ja està lligat des de fa temps.
O sigui, que això no és nou.
Per tant, tot el que està passant a l'Ajuntament,
l'executiva local, és ben conscient del que passa.
O sigui, no ens ho expliquen després d'haver passat,
sinó que sempre estem al corrent de tot.
Per això no hi ha hagut mai cap mena de problema.
L'increment de vots previsible pel 2007,
a costa d'aquí, si és que ha de ser a costa d'algú?
Mira, quan l'endemà d'unes eleccions es comencen a fer els...
que si el vot ha anat cap aquí, el vot ha anat cap allà,
és una locuració que moltes vegades és difícil de creure.
O sigui, són locuracions en definitiva.
A costa d'aquí pot anar?
Doncs jo diria que una mica de tothom, indudablement.
Esquerra Republicana és un grup municipal a l'oposició
en aquests moments a l'Ajuntament de Tarragona,
però com a partit Esquerra Republicana
està el govern de la Generalitat.
Això d'alguna manera és un factor a tenir en compte important
per la feina que s'ha de fer a Tarragona
en els propers dos anys i mig?
Home, jo crec que sí que és un factor important
i sobretot tenint en compte que la gent d'Esquerra Republicana
que està a govern,
estic parlant de tant els consellers com del conseller en cap,
és gent que allò que se'n mal diu de comarques.
I per tant, doncs bé, tenim un conseller en cap
que és de Torredambarra,
tenim una consellera d'ensenyament
que és de Terres de l'Ebre, etcètera, etcètera.
O sigui que això d'alguna manera o altra
s'ha de notar no com a element de favor,
sinó com a element d'equilibri territorial
que crec que ja toca.
Com diria aquell polític, ara ja toca.
La local, l'executiva local d'Esquerra,
li demana alguna cosa justament al govern de la Generalitat,
als seus consellers al govern de Catalunya, per Tarragona?
Sí, que en definitiva que estiguin ja desbloquejant
tota una sèrie de temes que fins ara estaven totalment aturats
i d'una manera incomprensible,
tenint en compte que el govern de la ciutat és de convergència
i que l'anterior govern era de convergència,
hi havia temes com l'Escola d'Idiomes,
com la mateixa chart 3,
que això estava totalment bloquejat
i això en aquests moments ja sembla que va en camí de solució.
L'Escola d'Idiomes sembla que sí.
Vostè ha citat la chart 3.
També, també.
Deixem-ho aquí.
De quina manera?
De quina manera?
Doncs que es desbloqueixi, que es pagui el que es deu,
que hi participi la Generalitat
i que després s'arribi en bon acord
perquè la chart 3 passi a ser titularitat de.
De qui?
És una negociació que s'està portant a terme.
Quines altres coses creu que han de beneficiar Tarragona
i on té responsabilitat i on té competència
el govern de la Generalitat?
En definitiva, ens trobem, com sempre,
i ho estem repetint constantment,
un problema de finançament.
Que el finançament, en definitiva,
no només és un element que afecta a la Generalitat,
sinó que afecta als ajuntaments
i, per tant, també afecta als ciutadans.
Per tant, aquí, mentre s'uneixi un finançament com Déu mana,
hi ha un joc a tres bandes, indonablement,
ajuntament, Generalitat i Estat.
I això no ens oblidem, que l'infraestructura
es depèn molt i molt de l'Estat
i que, per tant, aquí també hi hem de jugar.
I si els vots d'Esquerra són decisius per un pressupostos,
doncs a veure si els fem servir bé.
De manera paral·lela a les demandes
que pugui fer l'executiva local d'Esquerra
al govern de la Generalitat,
com dèiem, el grup municipal d'Esquerra
està a l'oposició a l'Ajuntament de Tarragona,
conjuntament amb les altres forces polítiques
que formen el govern de Catalunya.
Això també pot inclinar a pensar
que hi haurà una oposició més conjuntada
o més coordinada en alguns temes entre els tres partits
aquí a la ciutat de Tarragona?
A veure, sempre hi ha hagut un treball puntual,
perquè sempre hem dit que pactar des de l'oposició
és una solemne tonteria.
O sigui, si es pacta és per governar,
no per estar a l'oposició.
Per tant, en temes puntuals sí que podem coincidir,
com es pot coincidir,
i a vegades, doncs, que no,
de vegades no coincidim.
I això és totalment normal i efectible.
Estem a l'oposició,
per tant, tenim uns punts de vista
que en un moment determinat poden ser diferents
i que puntualment pot ser que no coincidim.
Estàvem parlant del present
i del futur més immediat d'Esquerra Republicana,
amb les eleccions ja posades a la vista del 2007,
tot i que falten dos anys i mig,
amb una voluntat d'incrementar,
de doble la seva representació a l'Ajuntament de Tarragona.
Això vol dir, quin vendrell,
que Esquerra aspira a governar en la propera legislatura,
en el proper mandat municipal?
Home, jo diria que qualsevol partit espera governar.
No només Esquerra, en definitiva, no.
Per tant, si ens presentem a unes eleccions
és per fer un bon resultat,
el millor possible que es pugui en cada cas.
I, en definitiva, anem a governar
perquè és el que ens toca com a partit polític.
És a dir, no tenim mentalitat
de presentar-nos a unes eleccions per ser oposició.
Jo sempre dic, i poso com a exemple el de Valls,
com dos regidors es va tenir a l'alcaldia.
Doncs, bé, també pot passar alguna cosa així a Tarragona.
Per què no?
Com veu, com analitza l'executiu a l'alcalde Esquerra
la situació política actual a la ciutat?
La situació política a la ciutat,
doncs, bàsicament, ve marcada per un fet urbanístic,
que és Terrescavades.
I, per tant, ara estem en una situació d'impàs
que nosaltres tenim clara qui n'ha de ser, en aquest cas.
I que, doncs, bé, Terrescavades ha de tenir un punt de partida zero.
I a partir d'aquí tornaria a treballar.
però, sense oblidar, doncs, que l'Ajuntament, en aquest cas,
l'equip de govern ha dit que catarà la decisió de política territorial,
per tant, la sortida és des de zero, però sense oblidar-nos que la sortida
des de zero vol dir tornar a replantejar tot el tema a partir dels promotors
de Terrescavades.
L'Ajuntament, en aquest cas, l'únic que pot fer és notificar els promotors
que el projecte no tira endavant per un informe de la Generalitat de Política Territorial
i que, per tant, a partir d'aquí tornem a estar des de zero.
Això és el que ha marcat darrerament tota la política municipal,
però també s'ha visualitzat diferents maneres de fer política.
En aquest cas, Convergència, crec que li ha sortit i li sortirà bastant car
el tema de Terrescavades, però també hem vist un partit socialista
que possiblement ha estat massa negatiu a l'hora d'abordar els temes
i crec que en política també s'ha de tenir una visió més positiva de tot plegat,
no sempre el no per el no o dimissions, dimissions, dimissions.
Possiblement és allò políticament correcte, però moltes vegades no és necessari
i tal com plantejàvem, per exemple, nosaltres el tema de Terrescavades,
que és el que parlàvem abans, si coincidíem o no des de l'oposició,
doncs en aquest cas no hem coincidit gens ni mica.
Terrescavades, creu Esquerra Republicana que s'ha de plantejar realment
o que no és necessari, tot i que tornem al punt zero?
A veure, el gran problema que hi ha hagut d'urbanisme en aquesta ciutat,
que l'urbanisme no només és fer carrers o fer voreres,
sinó és que tenir un projecte de ciutat on hem de saber quanta gent,
o sí, quanta gent volem que visqui a Tarragona l'any, no sé quin.
Jo crec que el gran problema que han tingut és que tots els projectes urbanístics
han estat plantejats des de la iniciativa privada,
amb la qual cosa em sembla bé, però que en cap cas l'Ajuntament de Tarragona,
l'equip de govern, ha tingut voluntat per tirar un projecte propi cap endavant.
L'últim projecte que tenim auspiciat des de l'equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona
ha estat la Rambla, o sigui, no n'han tingut cap més.
Hem tingut voreres, hem tingut la Rambla, és molt maca,
tot el que vostè vulgui, però en definitiva un projecte urbanístic,
allò que diem de tutxana, de cases, de projecció de la ciutat,
des de l'equip de govern no s'ha tingut mai, i aquest és un problema que tenim.
Més enllà, però, de l'oferta Rescavades,
com analitzes que republiquen la situació de la ciutat?
A veure, mira, sempre es parla que quan s'arriba en unes eleccions municipals
sempre es parla del triomf d'aquell que ha estat governant,
és que la ciutat ha canviat molt, indudablement la ciutat ha canviat molt,
però, en tot cas, si te'n vas a Bilbao, si te'n vas a Valladolid,
si te'n vas a Burgos, les ciutats també han canviat,
és a dir, no és l'única ciutat que ha canviat en aquest aspecte.
En tot cas, s'ha de dir que quan te'n vas a Bilbao,
quan te'n vas a Valladolid o quan te'n vas a una altra ciutat,
veus que una part del canvi que s'ha produït a la ciutat
ha estat un canvi que, bé, li ha vingut determinat per fons europeus
o bé un canvi que li ha vingut determinat per al govern autonòmic
que ha abocat diners allí.
Amb el cas de Tarragona, jo crec que l'esforç que han fet com a tarragonins i tarragonines
és públic i notori, perquè fons europeus se n'han gestionat ben pocs
i el govern, en aquest cas de la Generalitat,
hauria pogut fer, indudablement, molt més del que s'ha fet fins ara.
Això en clau de futur, doncs, vol dir que s'ha de canviar, segons el pare d'Esquerra Bolitana.
Sí, s'ha de canviar, i jo crec que en aquest moment s'ha de canviar
i s'ha de canviar amb un saber fer
que no ha d'implicar necessàriament, ni molt menys,
que per el fet que hi hagi un altre color governant a la Generalitat
no s'hagi d'ajudar a Tarragona perquè és d'un altre color diferent.
Per tant, hi confio molt en que els consellers que tenim,
la majoria d'ells no són de Barcelona ciutat,
sinó que són allò mal dit de comarques
i que, per tant, el territori l'entenen molt.
I equilibrar el territori és important,
i, per tant, s'ha de jugar Tarragona, Lleida, Girona,
la Secuita, no ho sé, fins i tot la Mossara, per dir-ho d'alguna manera,
sinó que s'ha de jugar a la política d'equilibri
i s'ha de jugar, quan estem parlant d'una ciutat com Tarragona
que té una universitat, també s'ha de jugar
o s'ha d'apostar per la universitat de la ciutat.
En aquests dos anys de mandat que ara inicia Quim Ventrell,
de nou com a president local d'Esquerra Republicana,
en quins temes, doncs, es basaran el grup municipal d'Esquerra
i l'executiva local d'Esquerra per anar treballant
i anar buscant aquest més ampli suport dels ciutadans
als seus projectes, a les seves idees.
A veure, jo crec que el primer que s'ha de fer
és el que li deia abans, no?,
és una tasca pedagògica.
Hi ha molts sectors de la ciutat amb els quals
no hem tingut una vinculació on hem estat referents
i hem d'anar a buscar ser referents
per tot uns sectors que són prou importants.
Per tant, ser referent vol dir,
el que deia abans, de mantenir una pedagogia molt clara
i, sobretot, no fer discursos diferents
si estàs al centre de la ciutat
o si estàs a ponent de la ciutat,
sinó que el discurs sempre ha de ser el mateix
i ben explicat,
i intentar explicar que, bé,
si vius aquí i treballes aquí,
t'estan fotent les peles, per dir-ho d'alguna manera,
i que el que ens interessa és que,
egoistament, la ciutat tirin davant
perquè nosaltres puguem estar millor amb aquesta ciutat.
Es tracta d'això, explicar-ho ben explicat.
La trobada local d'Esquerra,
l'altre dia, la que va reelegir a Quim Vendré com a president,
va parlar del candidat del cap de llista a les eleccions del 2007?
No, no, no.
Ja ho tenen clar o no?
No, és que no se n'ha parlat.
A veure, sembla que Unió Democràtica, per exemple,
ho tingui molt clar,
però nosaltres no diem encara
a dos anys i mig d'unes eleccions
qui serà el nostre candidat.
De moment tenim un cap de llista,
que és en Javier Almagro,
i ell continua sent el cap de llista,
i per tant aquí no hi ha res més a dir.
Una última qüestió, Quim Vendrell,
de l'actualitat d'aquests dies.
La 340, la variant,
la que va de la Mora, la Sabinosa.
Ahir van desconvocar finalment
el tall de carretera que havien anunciat
els veïns de l'associació de la Mora Tamarit.
Els socialistes anuncien
que hi ha una partida pressupostària
en els pressupostos generals de l'Estat,
però que volen estudiar
una possible modificació del traçat.
Quina és la postura d'Esquerra Republicana en aquest tema?
No estan els pressupostos generals de l'Estat,
sinó que va sortir després
per aprovació del Consell de Ministres.
Per tant, aquest projecte no coincideix
amb el que nosaltres hem proponat,
que en definitiva és que sí que estem faltats
d'infraestructures i de carreteres,
digue-li com vulgui,
però que en tot cas el que no pot ser
és que cada vegada anem trinxant el territori.
Per tant, qualsevol projecte que no contempli
anar paral·lel a l'autopista
per als dos cantons,
que tingui sortides on ja existeixen,
com pot ser ara la carretera de Sant Pere i Sant Pau,
que es pugui ampliar,
no plantejar això i fer una nova sortida,
un nou vial,
que en aquest cas seria el famós del nàstic,
creiem que tot això l'únic que pot comportar
és trinxar el territori de manera innecessària.
Per tant, el territori s'ha de respectar
perquè més trinxat ja no el podem tenir
ni el podem fer.
Per tant, estarem en contra radicalment
del projecte aprovat per l'anterior govern
del Partit Popular.
Exactament.
Només acceptarien el projecte si es modifica
en la línia que anés paral·lel a l'autopista.
Exactament, per les dues bandes
i sobretot tenint en compte
que els accessos a la ciutat
no siguin nous,
no es facin de nou,
sinó que siguin els ja existents ampliats.
Per tant, el que no podem fer
és anar trinxant el territori
de manera continuada.
Ja el tenim prou trinxat.
Via de tren, autopista,
Nacional 340,
el desví de la 340,
etcètera, etcètera.
No podem anar d'aquesta manera
tan alegre
fent més carreteres
quan es pot aprofitar
tot el que hi ha
i al voltant de tot això,
ampliant-ho,
podem aconseguir el que volem.
Confien en la gestió
que puguin fer els diputats socialistes
o el diputat d'Esquerra Republicana a Madrid
en els contactes
amb el Ministeri de Foment?
Jo confio més en els meus.
I possiblement confio més en els meus
perquè quan t'expliquen
com van les negociacions,
moltes vegades els diputats socialistes
de la mateixa demarcació,
quan parlen de la Nacional 340,
estan,
ja no diré callats,
sinó que fins i tot muts.
Per tant,
confio més en els meus
que som capaços de,
si més no,
de plantar cara davant
d'aquestes situacions.
Parlant, doncs,
d'aquest tema de la 340,
acabem aquest repàs
a l'actualitat política local
que hem fet avui
amb el reelegit
president local d'Esquerra
a la ciutat de Tarragona,
Quim Matrell.
Quim, gràcies
i que vagi molt bé
aquest nou mandat de dos anys.
Moltes gràcies a vosaltres.
Bon dia.
Bon dia.
Gràcies.