Quatre minuts i serà un quart de dues fa un parell de minuts o tres
que teníem que haver començat aquesta conversa, però escoltin,
és que ens han agafat comentant els darrers esdeveniments del cor de la ciutat
amb els nostres convidats, perquè les convidades i el convidat que tinc ara,
això de la xafarderia, els agrada, els agrada tant que fan una obra de teatre,
d'això de la xafarderia, de parlar dels altres de tot plegat.
En fi, això ho diem de forma una miqueta fictícia,
perquè en realitat ens acompanyen tres bellíssimes persones,
que són el Vicenç Canyón, bellíssimes, amb B baixa, o amb B alta.
Doncs que són integrants del grup de Teatre 45 RPM,
el seu director, el Vicenç Canyón, bon dia Vicenç.
Benvingut la Rosa Gairal i la Maribel Matia, bon dia Maribel Rosa.
Bon dia.
Està comentant això del cor de la ciutat, com si no tinguéssiu prou coses a comentar
en aquest espectacle del carrer de les Patxines,
que surtosament torna al Teatre Metropol aquest diumenge.
Diumenge a les 17, no, a les 19, a les 7 de la tarda.
Se li va el cap a la xafarderia, també, eh?
Sí, a les 7 de la tarda.
Jo sé que és per professió, que no per vocació, que a tu no t'agrada, Vicenç,
però tu has d'escoltar molta xafarderia, molt de crítica, o molta cosa,
aquesta per fer les obres que fas, no?
I a tu no t'agrada, eh?
No, no, a mi no.
Va ser, mira, per cosa professional...
No, perquè mira, la uïda la deixo oberta, la gravadora,
i ara, si nosaltres quan arribem a l'assaig, un quart d'hora l'hem de perdre.
Hem de parlar de rebaixes, de roba, de menjar...
I jo estic allà preparant les classes.
Del cor de la ciutat.
Jo és que no molt miro, perquè aquestes hores treballo no...
Aquelles hores estàs...
Ja, si no treballa.
Me vaig enganxar molt abans.
Encara queden?
Me vaig enganxar molt abans a la Falconcres, a Cristal,
totes aquestes sí, vaig tenir drogodependència.
D'alas, tot això que era...
Això ho gravava i tot, però ara ja no vaig dir, mai més, mai més.
És que no, quan t'enganxis, escolta, no es pot deixar.
Prou seria el temps amb les dones del grup, eh?
Clar, imagina't.
I sèrio?
Sí.
Es fa el que es pot.
Vale dir que el Vicenç Canyón és l'autor a banda de director
de les obres que representa el grup 45 RPM.
La darrera producció, que ja es va estrenar fa uns quarts mesos,
és aquest carrer de les Patxines, que si se'n recorden,
en el seu dia no és exactament igual ni de bon tros,
però volia, doncs, fer, emmirallar-se una miqueta
en aquest clàssic Trece Rue del Percebe.
Te'n recordes, Vicenç, que ho vam comentar?
Però ara s'ha sortit competència i això s'ha de dir.
Això de la tele.
Calla.
Mira, jo ho pensava l'altre dia.
Però primer vam ser naltros.
Primer naltros i després els de l'Aquí no hi ha qui en viva.
Ah, jo t'ho juro que quan m'ho vaig dir,
ara pensarà molta gent que nosaltres, i no, no.
No, no, no.
Aviam, això pot pensar la gent que no va anar a l'estrena
el dia 22 de juny, eh?
Que ja porta un quant de temps de rodatge
i la sèrie de la tele va arribar després, que a vosaltres.
Home, ja ho sabem, això de la tele,
que sempre té més tirón.
Ara també els diré una cosa,
res a envejar els personatges que han creat
en aquest carrer de les Patxines,
perquè jo aquesta vegada puc parlar en propietat
perquè he vist l'obra.
De vegades parlava d'oïdes, dissimulava,
perquè quedava fatal dir que no l'havia vist,
però aquest cop l'he vist, l'obra.
I he de dir que m'ho vaig passar molt bé.
Vaig riure moltíssim, com he riut molt també
en les anteriors obres,
perquè la del tele i de la tele aquella també,
Déu-n'hi-do.
És si tenia gràcia.
El dia que jo vaig anar-hi,
al teatre no hi cabia ni una agulla.
Van exaure les entrades.
Espero que aquest cop passi el mateix.
Encara queden algunes.
Encara queden algunes.
Encara queda alguna cosa.
Però aviam si s'animen els oients
que no han vist aquesta obra,
perquè la veritat val la pena.
No l'heu tingut, el prestatge, l'obra?
L'heu tret per puestos, no?
Ui, i tant.
Expliqueu-los una miqueta.
Des del setembre,
que vam començar a anar a Perefort,
gairebé que cada mes
hem sortit a algun lloc o altre.
Hem anat a la nou de Gallà,
hem anat a la Canonja,
a Torreforta,
ara el diumenge dia 22 anirem a Falset,
el mes que ve hem d'anar a Manlleu
i crec que...
I el miqueta de col·los d'alguna altra obra.
Hem anat a fer dones-dones.
Encara us demanen també l'altre,
al repertori.
És que tenim un menú.
Tenim un menú, es diu menú, això.
Sí, a la carta.
A la carta, no?
A la carta.
Tenim un menú molt extens.
A mi hi ha una cosa que em fa ràbia
d'anar a veure les vostres obres,
que és que la gent riu tant
que no pots escoltar bé.
Tens coses a vegades.
I comentar-hi,
perquè clar, una cosa és que riguis,
però riuen i...
Ho has sentit!
Sí senyora, que ho hem sentit,
que no cal que ho repeteixi.
Que ja ho han dit a l'escena les actrius.
Escolti.
Això fa ràbia, eh?
Diu, jo us passava,
vam actuar a Torreforta,
que vam fer per una obra benèfica
pel Oscar Romero.
Comitè Oscar Romero.
Comitè Oscar Romero.
La recaptació va anar destinada
als menjadors aquests.
Sempre feu alguna cosa d'aquestes, eh?
Nosaltres no ens guanyarem la vida.
Al cel, al cel us guanyareu.
Sí, jo ho tinc guanyat, ja.
I no mira ningú, eh?
Rosa Maribel.
I pensa que el públic deia,
reia tant,
que jo he de fer el senyal.
Amb ell i a les actrius ho dic,
pareu, pareu,
perquè no s'entén què diu.
Però és que comenten tot,
i ho comenten un minut encara,
després encara estàs dient...
I això, veus, és el que jo dic,
però jo ho recordo aquesta obra,
hi ha altres d'està allà,
i clar, vas al teatre i vos escoltar,
i riure i estàs rient,
i molt bé,
és normal que hi hagi una estona que rius,
les actrius, doncs,
aturen una miqueta l'escena,
esperant que acabi,
però després sempre tens algú al costat
que torna a dir un altre cop el mateix
i no s'ho acaben, eh?
A mi Torrefort em va fer gràcia una mica,
després quan vam acabar,
diu, bueno,
he fet aquí una risoterapia
que no t'ho pots imaginar.
Diu, però tant per el que veia al davant,
diu, com per el que tenia al darrere.
Perquè no hem callat en tota l'estona.
Jo ho dic amb tota la sinceritat
als oients que ens acompanyen habitualment,
que parlem d'espectacles,
parlem d'obres de teatre,
sempre amb moltíssima correcció.
Jo els hi dic,
quan vaig a veure el 45 RPM,
surto amb mal de panxa,
de riure,
m'ho passo molt bé,
és molt divertit.
i no em facis agafar ara,
no em quedes agarrides per diumenge.
Però que no es veieu vosaltres.
Sí, sí.
És que el més important,
jo em penso,
és que nosaltres ens divertim fent.
Molt, molt.
Els assajos,
és regla fonamental aquesta.
Aquí estem parlant
com si tothom hagués vist l'obra
i no és així,
per tant,
i és desitjable que no l'hagin vist
perquè vagin aquest diumenge al Metropol.
Expliqueu-nos una miqueta
de que va per aquells
que no l'han vist encara
i que diuen,
no sé què fer,
doncs,
per acabar de convèncer-los.
Que va al carrer de les Peixines 14,
va Rosa.
Doncs bé,
és una escala de veïns
on,
com a tot arreu,
real com a la vida misma,
hi ha de tot,
no?
Des de xafarderes,
des de bailarins i bailarines,
amigues,
companys...
Tenen una acadèmia de ball,
tenen una acadèmia de ball,
que Déu-n'hi-do.
Hi ha de tot,
hi ha de tot.
Vull dir,
no hem volgut fer només quedar-nos
a la xafarderia d'un veïnatge
perquè hi ha més coses.
Ni tant.
Gent molt maca com a veïns,
però també hi ha de tot,
no?
Com a...
Hi ha els perfils clàssics,
eh?
Sí, una miqueta,
sí, hem fet...
La presidenta de l'escala també hi és.
Sí, la dona del president.
Que és la presidenta.
Sí, sí,
la portera,
la portera.
Ja ho dic,
a la vida he volgut ser
dona del president de l'escala.
La persona aquella ostentosa.
Sí,
però és que creu-me
que s'ha inspirat a la vida real,
perquè jo aquestes coses
les he viscut,
m'enténs?
Jo agafo de la vida real.
Aquesta la clau,
que hi ha personatges
que els trobes molt propers
i molt familiars,
no?
perquè tothom els ha conegut
alguna vegada.
Sí, sí, sí.
O ha estat un d'aquests personatges
alguna vegada.
I veus situacions
en les que dius,
doncs realment a mi
també m'ha passat això,
no?
I si és una situació
una mica així
que et fa reflexionar,
doncs és per pensar,
millorar, no?
Perquè hi ha actituds
que es veuen allà
que realment les has de...
Hi ha moments gloriosos
que no pensem desvetllar,
perquè a mi ja se m'anava
la llengua ara fa un moment,
però clar,
no es pot explicar res,
perquè si no per la gràcia.
La música i la lletra
també és nostra.
També hi ha un grup
de les dues cançons
que es canten
i una es canta
a capella, es diu?
Sí, és a capella.
A pelo.
A pelo, jo dic.
Podríem escoltar
una mica de música
d'aquesta
que canteu en directe
al teatre
i després continuem la conversa.
Som les veïnes
del carrer de les Patxines
Som molt maques
i no gaire fines
Totes juntes
vivim en comunitat
i ens agrada
la vida veïnal
Jo sóc la portera
i de tot
he de ser capdavantera
Sóc la més imponent
la dona del president
Jo la del quart primera
i tothom diu
que sóc xafardera
Jo sóc una viudeta
i ai, quan bec una bragueta
Som les veïnes
del carrer de les Patxines
Som molt maques
i no gaire fines
Totes juntes
vivim en comunitat
i ens agrada
la vida veïnal
Val més un veí a la porta
que un parell a Mallorca
Tenim avis per cuidar
Alguns vol venir a ajudar
Dels veïns tot ho sabem
I si no
És que són artistes complertes
Interpreten, canten
i ballen
El que convingui
I com us atreviu a tant?
Com us atreviu a tant?
Disposades a tot
No ara
sinó com us vau atreviar
en el seu dia
a dir teatre
i a més a més
cantarem i ballarem?
No, és que és una cosa
que va anar així
increixent
Va començar com de broma
a mira
quan vam començar
amb una escola d'estiu
per no fer la presentació
Allò, fons seu de fi de curs
com aquell qui diu
Per no fer la presentació com sempre
la podríem fer així
una miqueta més diferent
i tal
Cosa que no rumia la gent
que fan presentacions
però bueno
Però va bé
Quedem-meu rumint
Com a jo
El que m'agrada
és que cada any
quan la gent arribi al teatre
vegi una cosa nova
que en guany no sigui el mateix
que l'any passat
i que aquest sketch
la gent hi entre pel públic
vull dir que
sorpresa sempre és fonamental
i si hem de cantar
o cantem
ballem
ballem
quan es fa il·lusió
i amb ganes
ja està
Vicenç
Tu fa molt de temps
que et dediques al tema del teatre
de la interpretació
professionalment
des de l'àmbit local
quan tens oportunitat
més enllà de la nostra ciutat
afortunadament
van sortint oportunitats
i ja n'hem parlat
en aquest programa
altres vegades
jo m'imagino
que la perspectiva
que tens
de la feina
que fa la gent
de teatre
anomenada amateur
doncs és una perspectiva
molt positiva
és que
vaja
a mi aquesta és la sensació
que em dona
aquesta dedicació
aquesta il·lusió
i no dir
ai mira
té molt de mèrit
no no
escolti
té molt de mèrit
però és que a més ho fan bé
que de vegades
no es diu
clar per això
que la cosa meritòria
està molt bé
però clar
un espectador
quan va veure un espectacle
de vegades no diu
escolta
jo ho sento molt
si és local
no perdonaré segons què
però acompliu l'objectiu
de donar un espectacle
digne, entretengut
que la gent pot pagar
una entrada
i anar al teatre
en condicions
com si anés a veure
una companyia
anomenada professional
companyies professionals
que t'aixeques
i marxes
a mitja obra de teatre
tranquil·lament
perquè volen ser
tan elitistes
i tan vaguantistes
i que totes aquestes coses
que tu estàs allà dient
no m'enteno de res
escolta
no sé si demà
tinc el cotxe mal aparcat
o no
i m'entens
i quan es fas les coses
amb la humilitat
d'aquests amateurs
però que tens moltes ganes
de fer-ho
i que hi ha il·lusió
doncs ja està
m'entens
que vull dir
que no hem d'anar
és que la gent
en el món del teatre
de seguida
els fums
se pugen de seguida
que té la faràndula
sí
és el problema
i moltes vegades
hem d'aixafar
i el que omple molt
és veure que la gent
s'ho passa bé
també
això omple molt
s'incorporen també
joves actrius
alguna
l'any passat
l'any passat
no hi ha hagut cap incorporació
no, no, perquè no he volgut
bueno
hi ha hagut alguna petició
14 dones ja
14 déu-n'hi-do ja
ara puc dir allò que no em deixeu dir
sí que t'ho deixeu dir
va
és l'única companyia
de Catalunya
que hi ha 14 dones
de teatre
només 14
només 14 dones
tens homes
sí perquè l'altre dia van estar aquí
les de T de teatre
que em penso que són 5
però clar
5 no són 14
tenen homes
i tenen homes al teatre
vosaltres en teniu una
no
les de teatre
no
ah les de teatre
no però són 5 o més
són 5
vosaltres 14
14
és el doble
i 4 més
i 4 més
déu-n'hi-do
escolteu una cosa
després del carrer de les Patxines
que s'incorpora al repertori
del 45 RPM
prepares alguna cosa Vicenç?
és que en guany fem 10 anys
ah clar
10 anys ja
esteu donant guerra pel món
10 anys
com passa el temps?
per això tenim el menú tan llarg ja
clar
ja teniu un currículum
ja teniu currículum
primer pla, segon plat i postre
i es pot explicar el que esteu preparant o?
no
doncs ho expliquem
explicar-ho no però que serà
sap per on anirà la cosa
en la línia habitual vostra
que serà una cosa mai vista
exacte
però en la línia vostra
sí
sobretot
no us desmarcareu del que ja és comú
sempre volem fer una aportació nova
en guany farem una aportació diferent
serà una presentació diferent
jugarem amb altres medis
punto
i per quan més o menys?
al juny
al juny també
com sempre
no està en les nostres mans
sinó en les mans de l'Ajuntament
que és el que et concedeix
el tema del teatre
sí
perquè ara sí que actuem com a mater
però la veritat és que al juny
doncs hem de llogar el metropol
i això ja no depèn només del dia que tu vols
sinó del dia que ells et poden donar lliure
i això fins que no s'acaba aquesta temporada d'hivern
començaments de primavera
llavors és quan et diuen el dia que tenen lliure
la idea és que es faci al voltant del mes de juny
aquesta és la idea
és com un fi de curs
perquè elles van ser mestres
mestres i afegides
però doncs les mestres i les escoles ja ho esperen
és com si fos un final de curs
no acabarien les escoles
no acabarien rodones
si no anessin al teatre
abans me'n recordo que al començament
quan fèiem el juny
venien els amics
la família
i ara el febrer
ja no
ara ja la gent
l'altre dia vaig comprar dos entrades
jo
i feia cua
i davant meu n'hi havia quatre dones
que compraven per la meva obra
i estava dient
i veure a Ilu
i jo ja
i no és la família
és gent que ve aquí
perquè vol veure l'obra
molt bé
doncs escolteu
s'ha de dir que són 14 petxines
sí
com el seu nom indica
vull dir que és carrer de les petxines
14
14
sí sí
és que això de jugar amb les paraules
els agrada
aquest col·lectiu
ja ho veurà
no s'ho poden perdre de veritat
i ho diem perquè són amics
naturalment que sí
però també perquè creiem
que l'espectacle val la pena
que és una aportació ben divertida
per aquests temps que corren
per passar la tarda d'aquest diumenge
a la ciutat de Tarragona
hora
que no se'ns oblidi
que abans mig ho hem dit així
19 hores 7 de la tarda
a la 7 de la tarda
si compren l'entrada abans
doncs millor
millor
no sigui que s'acabi
una última hora
mil coses
millor comprar-la
i així també ens obliguem
una miqueta
si ens agafa la mandra
diumenge
doncs hem d'anar-hi
Rosa
Maribel
Vicenç
gràcies
molt d'èxit
a tu
i us espero
perquè ens vingueu
quan sigui
doncs pertinent
explicar
què passarà
amb aquest nou muntatge
que serà de celebració
del desè aniversari
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
va