Pràcticament un quart d'onze del matí, matí de divendres, matí de Tarragona Ràdio,
temps per parlar durant els propers minuts amb el rector de la Universitat en Rovira i Virgili,
el doctor Lluís Arola, per repassar algunes de les qüestions més importants
que té la Universitat de Tarragona en el futur més immediat
i per parlar d'altres temes més generals, com per exemple del nou Conseller d'Universitats
i Societat de la Informació del Govern de la Generalitat, Carles Solà,
que precisament ahir presentava al Parlament de Catalunya les principals línies
que vol impulsar des del Departament del Govern.
Parlem d'aquestes qüestions, però sobretot també de temes relacionats,
pròpiament relacionats amb la Universitat Tarragona.
Senyor Lluís Arola, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia i benvingut una vegada més al matí de Tarragona Ràdio.
Com deia ara, el Conseller Carles Solà va apuntar al Parlament
algunes de les seves prioritats.
Podríem parlar de temes molt generals, la potenciació de la recerca,
la potenciació de la qualitat docent.
També va criticar, per cert, davant del Parlament, la llei orgànica d'universitats.
A grosso modo, doctor Arola, com veu aquestes intencions del nou Conseller d'Universitats?
Bé, jo les veig molt sensates i molt positives
i crec que és la política que convé a les universitats catalanes en aquest moment.
D'aquestes prioritats, vostè en destacaria alguna que li pugui interessar especialment
com a rector, però sobretot com a universitat?
Sí. De fet, ja ens ho havia anunciat a la reunió que vam tenir els rectors amb el Conseller
fa després de Reis, tot just després de Reis, i ho va tornar a dir el Parlament ahir.
Hi ha dos temes que són, per mi, especialment importants.
Un, el compromís de la Generalitat de convergir cap a Europa de manera decidida,
si convé amb un model alternatiu el que posi en marxa el govern de Madrid,
perquè em sembla que això és determinant pel futur de les universitats.
i l'altre, el compromís reiterat del increment de finançament a les universitats públiques,
que és una necessitat imperiosa en aquest moment perquè les universitats no quedin col·lapsades.
Pràcticament, doncs, podríem dir que està d'acord en línies generals
amb la política que vol tirar endavant Carles Solà?
Sí, sí, jo comparteixo la seva estratègia.
Carles Solà, recordem, ha estat rector d'una universitat catalana.
Aquest perfil, vostè el valora especialment de manera positiva?
Home, té un avantatge important, que és que coneix bé el sistema universitari català,
coneix bé les universitats nostres, els problemes que tenen les universitats,
no els immediats, perquè ell ja fa un parell d'anys que no fa de rector,
i per tant ha perdut una mica el contacte directe amb el que és el problema immediat,
però sí amb la problemàtica que tenen les universitats catalanes plantejades en aquest moment.
I, per tant, el diàleg i l'escanvi d'opinions és més fàcil.
Això no vol dir que des de dintre, també, algunes vegades,
l'excessiu coneixement no es dificulta les relacions.
Però jo crec que és un encert haver escollit el Carles Solà com a conseller d'universitats,
perquè és una persona molt competent i molt preparada i em sembla que ho pot fer molt bé.
Ja fa uns dies va fer una visita al conseller, una primera visita a la Universitat en Rovira i Virgili,
una visita protocolària, en la que de totes maneres també va parlar amb vostè,
va tenir una reunió amb el rector de la Rovira i Virgili.
Què li demana la Universitat de Tarragona al nou conseller?
Home, protocolària, sí, perdona, perquè va venir a saludar, però vam estar...
Però de contingut, també.
Vam estar quatre hores treballant, vull dir que va ser una reunió intensa,
on vam repassar tota l'agenda de temes pendents, bilaterals,
entre la Universitat i la Generalitat de Catalunya,
que basten moltes coses i que, per tant, calia revisar-les,
posar-les en antecedents.
Ell no coneix prou bé, és clar, la Rovira i Virgili.
Li havíem d'explicar i argumentar la posició de la Universitat Rovira i Virgili
en el conjunt d'universitats catalanes i espanyoles,
el que representa, el que representem,
les mancances i com s'han de corregir.
Nosaltres tenim uns problemes considerables estructurals,
per exemple, la Rovira i Virgili, amb tots els indicadors de qualitat,
de productivitat, està situada en quart lloc de les universitats catalanes.
Avui no hi ha cap discussió amb nombre d'alumnes que entren,
que surten en publicacions científiques, en tesis doctorals, etc.
Però, en canvi, en finançament que rebem per estudiant o per projectes,
estem situades en l'últim o penúltim lloc de les universitats catalanes.
Per tant, hi ha una situació que no és correcta, que s'ha de corregir,
que amb les previsions actuals s'estava corregint,
però molt lentament, massa lentament,
per poder donar resposta als problemes que tenim.
Això va ser una argumentació que li vam estar explicant,
que la va entendre, i després vam estar repassant tots els temes pendents,
que són molts i molts dels quals coneixeu,
perquè no els fem públics normalment.
Em destacaria, de totes maneres,
de tot aquest reguitzell de temes o de peticions
que hi ha en les relacions de la universitat amb la Generalitat,
em destacaria algun, especialment vostè,
perquè el consideri especialment prioritari?
Home, és que és difícil trobar sempre un tema de la llista,
perquè per llistes teniu com el costum de demanar sempre la cintesi i això,
i això tot és relatiu des del meu punt de vista.
És prioritari, per mi, prioritari és un tema conceptual,
més que tècnic.
És que el nou govern entengui que la Rubí i Virgili
s'ha de constituir com una universitat investigadora
amb una estructura de postgraus estable.
Estem amb un repte important, ara,
de decidir quin és el model d'universitats a Catalunya,
si anem cap a universitats mixtes de grau i postgrau,
o anem cap a universitats unes de grau i unes de postgrau.
Amb el procés de Bologna,
això és una decisió que s'haurà de prendre en un moment determinat.
Jo estic convençut que hem d'anar,
només podem anar perquè les coses vagin bé cap a un model mixt d'universitats,
on hi hagi graus i postgraus.
És a dir, nosaltres volem tenir estructura de postgraus
i la podem tenir.
I aquesta, per mi, és la discussió principal,
de la qual se'n deriven moltes altres coses.
Per tant, aquesta és la que jo estic centrant el discurs en aquest moment
i les negociacions amb els responsables polítics.
Per tant, vostè aposta perquè la Rovira Virgili
sigui una universitat d'investigació de postgrau, bàsicament.
No, no, bàsicament, no.
Però que també tingui aquest component.
La part del grau l'hem de fer.
Nosaltres hem de complir la responsabilitat social
que tenim amb les comarques tarragonines
de formar els ciutadans a nivell superior en l'estructura de grau.
Això és la nostra principal funció.
Però aquesta funció no pot funcionar satisfactòriament,
a la llarga, des del meu punt de vista,
amb estructura i model universitari,
sense tenir al costat uns nuclis de generació de coneixement
que permetin crear, innovar,
que permetin fer docència clarament universitària
per les metodologies i procediments que adquireixen els professors.
I això vol dir estar en una estructura d'investigació competitiva,
que l'entorn és molt competitiu,
però que tinguem les nostres parcel·les perquè sabem fer-ho bé
i associades a aquestes parcel·les una estructura de doctorats,
una estructura de postgraus,
a la qual ens vinguin no els estudiants de l'entorn immediat,
sinó estudiants d'arreu, que és la vocació d'una universitat.
És a dir, aquí ens han de venir estudiants des de la Índia fins a Sud-amèrica,
fins a qualsevol lloc del món,
perquè els nostres màsters i doctorats siguin de referència en tot el món.
I això ho podem aconseguir.
No ho podem aconseguir en totes les disciplines, és evident,
però en algunes segur que sí.
I amb el nou govern, doctor Arola, canviarà el pla d'inversions en infraestructures
i el model de finançament d'aquestes obres del govern respecte a les universitats catalanes?
I per tant també...
Amb sorpresa vaig veure, o he vist, vaig aquest matí a llegir la intervenció del Consell del Parlament,
que una de les coses que es planteja és revisar el pla de finançament d'inversions,
cosa que no havia sentit fins ara,
per tant m'he quedat gratament sorprès,
perquè el pla d'inversions necessita una revisió.
Estem en una fase, la meitat del tercer pla d'inversions a les universitats,
que no sé què, em sembla que és fins al 2006 o 2007,
que estava plantejat amb uns estàndards i uns esquemes de fa un temps
i que els temps canvien i les necessitats són canvians.
Primera, ens hem d'adaptar a l'espai europeu
i això vol dir uns espais diferents per fer docència i per fer activitat universitària.
Ara s'ha de treballar molt més en grup,
les lliçons magistrals s'han d'anar minimitzant,
les aules grans serviran molt poc.
Nosaltres tenim facultats en baules de 200 o 300 estudiants
i això amb el sistema de Bologna ja no serveix per res,
vol dir que necessites recursos per canviar aquests espais i adaptar-los,
fins i tot en facultats relativament noves com econòmiques,
quan les aules són grans, perquè allí hi ha molts estudiants.
Això que no estava plantejat i que a nosaltres era un problema,
ara està oberta la possibilitat,
almenys a la intervenció del conseller ho va dir al Parlament
i crec que és una bona cosa.
El model de finançament per despesa corrent
necessàriament s'ha de revisar.
Hi ha qüestions que no estan ben resoltes,
que dificulten el funcionament de les universitats
i que fan que ressenteixi l'economia de les universitats.
No és que nosaltres, o jo almenys,
tingui la vocació d'anar sempre demanant més recursos,
allò de fer el plor a mi amb els diners,
que la universitat sempre vol diners
i és un pou sense fons.
No, no, no és aquest de l'estratègia meva,
no ho ha estat mai.
Però és que de vegades no tens més remei que dir-ho,
perquè quan la situació econòmica es complica,
i es complica perquè el creixement vegetatiu,
o sigui, el creixement inherent al propi cos de la vida,
ultrapassa l'augment dels ingressos.
Això és el que ens està passant en aquest moment.
El que costa la neteja, el que costa la llum,
el que costa tot plegat,
que són moltes despeses, molts metres quadrats,
l'universitat és gran i té unes despeses considerables,
els increments del cos de la vida,
deguts no sé a què,
perquè oficialment resulta que la vida no ha pujat,
però quan tots sabem que sí,
com a ciutadans sabem que sí que ha pujat,
no sé si pel canvi de l'euro,
perquè la vida és més cara,
perquè la política, per molt que diguin, va malament,
l'economia va malament,
almenys jo, quan vaig a comprar,
me costa tot més diners.
A l'universitat això ens passa,
i ens planteja un problema de fons,
que és que anem augmentant les despeses
sense fer res de nou,
i en canvi no augmenten els ingressos,
i això ens provoca un desajust en el finançament,
que ens implica disminuir els serveis,
i això no és normal,
no ens ho podem permetre,
perquè ja estem en uns serveis de mínims,
i per això en queixo.
Aquesta revisió, doncs,
amb la qual vostè estaria d'acord,
de la revisió del finançament de les universitats,
obligaria també d'alguna manera
a replantejar-se alguns dels projectes,
algunes de les infraestructures
que ja havia dissenyat prèviament la Rovira i Virgili?
No, jo crec que no,
perquè tot el que està sobre la taula
són coses estrictament necessàries.
Necessàries.
No estem plantejant,
no m'ha entrat encara en fases de dir,
home, ara ja ho tenim tot el mínim cobert,
i ens podem plantejar iniciatives de millora de la qualitat,
cosa que amb aquest model europeu,
de portar estudiants de fora i tot això,
si no ho fem, ens costarà molt.
Residència d'estudiants en tenim una al Sant Jordi,
que està plena,
però si tu vols portar estudiants de doctorat
a estar-se aquí tres anys o quatre,
els has d'oferir unes instal·lacions per viure,
que siguin més enllà del Sant Jordi, diguem.
I això no ho tenim.
Com els has de convèncer els estudiants de la Índia
que vinguin aquí a estar-se quatre anys?
Els pots convèncer, amb altres arguments,
amb qualitat científica,
però si tens al costat una estructura
de facilitació de l'estat dels estudiants i professors
a l'entorn, doncs t'ajuda.
I això ni tan sols ho hem plantejat.
Estem encara en la fase de construir les facultats.
Ja que parlem d'això,
parlem d'algunes d'aquestes facultats.
Potser el més imminent,
repassant una mica el calendari
i totes les obres, centres i facultats
que té la Universitat Rubí i Virgili,
i parlant estrictament de la ciutat de Tarragona,
tenim la facultat de Lletres,
el trasllat de la facultat de Lletres.
No, la construcció.
Ara el trasllat primer és el de química i enologia
que l'hem de fer aquest estiu,
que això per nosaltres és un mal de cap important,
perquè traslladar una facultat com Química
amb molta infraestructura de recerca
doncs és complicat.
Això esperem que ho podrem fer aquest estiu.
Les noves obres estan avançant al ritme previst
i jo confio que durant aquest estiu
es podrà, que on baixa l'activitat,
almenys no hi ha docència
i es podrà fer el trasllat sense masses dificultats.
Aquest és el primer repte que ara tenim sobre la taula
i després la construcció de la nova facultat de Lletres.
Nosaltres estem avançant ja.
Espero que l'estiu l'avantprojecte estarà acabat,
que és la fase determinant per calcular els volums
i calcular com ha de ser l'estructura de la facultat
per tal que després el projecte es pugui acabar en uns mesos,
es pugui treure concurs
i en un termini suficient,
com perquè el 2006 estigui acabada l'obra,
doncs començar el procés.
Això està en marxa, diguem.
És a dir, l'objectiu seria que el curs 2006-2007
en Lletres estigués ja al campus de l'Avinguda Catalunya.
Això és el termini en què ens movem en aquest moment.
Faltarà després que no hi hagi cap imprevist.
Ens passen coses de vegades no volgudes.
Per exemple, en Química vam haver de treure el concurs tres vegades
perquè no es presentaven licitadors.
I això retrasa cada vegada que el treus dos o tres mesos.
I vam estar pràcticament nou mesos, un any,
al voltant d'un any perdut
perquè no teníem contratistes que volguessin fer l'obra.
La construcció és un negoci i costa treballar preus públics.
A vegades costa trobar fins i tot empreses que vulguin...
Sí, perquè nosaltres treballàvem uns preus dels més baixos possible
i com que tot puja, com deia abans,
els contratistes no venen a fer els seus serveis a l'universitat.
Amb aquest trasllat previ que hi ha,
que és el més imminent de Química i d'Enologia,
amb el trasllat de Química,
el que aconseguiran és durant un parell d'anys,
com a mínim, alliberar una part de l'espai de la Facultat de Lletres, no?
Podrà treballar en millors condicions?
Amb més espai, millors condicions,
a l'edifici de la plaça Imperial Tàrroca és impossible.
Amb més espai, una mica més espai segur.
Hem de convenir amb l'Ajuntament com se fa el procés
de tornar a l'edifici,
si el tornem de cop o el tornem per fases,
això encara està obert a la discussió.
A mi, nosaltres no és relativament igual,
o més fàcil seria tornar-lo tot de cop,
però si l'Ajuntament necessita uns espais ja,
aviat, doncs també podem segregar la facultat,
l'espai actual pel mig i, doncs, tornar a una fase.
Això encara està obert a la discussió,
perquè fins que no marxem tampoc no cal avançar-la.
I al campo de Sassalades,
encara quedarien coses per fer?
A Sassalades, sí,
queden acabat l'urbanització,
tot al voltant d'allí està bastant destartelat,
hem d'arreglar els espais pels aparcaments,
que és un dels problemes que tenim en aquell moment alli dalt.
s'hauria de construir algun altre equipament que falta,
com una aula magna,
però això no és urgent ni prioritari,
un edifici de serveis.
I s'ha de pensar en el trasllat de la facultat d'Educació i Psicologia,
que s'ha de fer nova,
al campus centre,
a les casernes.
Això és una tercera fase,
això ha d'entrar en el proper pla d'inversions.
Perquè en el campus centre,
ara tenim ciències jurídiques,
anirà lletres,
i anirà ciències de l'Educació i Psicologia.
I infermeria.
I infermeria.
Que això encara sí que seria per...
No, no, a infermeria intentarem que es pugui incloure
en aquesta operació de lletres,
el que passa és que això encara no ho puc dir amb rotunditat.
La infermeria és un centre petit,
i per tant no necessita uns espais considerables.
I veurem si es pot,
amb la mateixa operació de lletres,
fer-li cabre.
Espero que sí,
i si no serà immediat,
perquè no és una cosa complicada.
Amb la perspectiva que dóna el temps,
ara, el pas dels anys,
està convençut realment que,
tal com ha quedat dissenyada la universitat,
sobretot a la ciutat de Tarragona,
al voltant del campus centre
i del campus assalada sobretot,
s'ha fet una bona feina?
Sí.
Jo crec que va ser una decisió.
Al final, després de tot,
que va ser complicat,
la decisió va ser encertada.
Ho tenim bastant resolt.
A Tarragona de Reus
s'ha de fer un esforç
per concentrar els centres
al campus de Bellissens.
El model de la universitat a la ciutat
és un model rendible.
És un model car per a la universitat,
però rendible socialment.
molt rendible socialment.
I si no,
mireu com ha canviat
tota la zona de Sassalades
amb la presència de la universitat
en els últims dos anys.
Jo he fet un canvi espectacular
a nivell de construccions d'edificis,
de carrers, de tot plegat.
Que no només ho ha fet la universitat,
però que sí que la universitat ho mou.
I si no,
només cal veure de referent
com es diuen tots aquells pisos.
Universia, no sé què,
tots tenen noms d'universitat.
Doncs algun ganxo
deu portar a la universitat
perquè la gent hi vagi a viure.
Ha estat una operació
que suposo que els urbanistes
la van dissenyar adequadament,
però que ha donat
molt bon resultat.
Per a la universitat,
tenir concentrat
el campus de Sassalades
el que té
en aquest moment està molt bé
o el que tindrà
quan estigui química i enologia
és molt útil,
funciona molt bé.
Tenir el campus centre
com el tindrem
amb lletres i jurídiques
i més endavant
a l'educació i psicologia
em sembla que és un gran encert.
Dos campus
ens funcionaran bé.
Tal com està ara
és excessiu,
hi ha massa centres,
massa biblioteques,
és massa complicat de gestionar.
Amb dos
és adequat,
el rectorat a la part alta
i suposo que les Clarisses
quedarà com un edifici de serveis
de cara als estudiants
i professors,
és el que estem plantejant
en aquest moment
per tal que puguin accedir-hi
a fer
quan els convingui
alguna gestió
i coses d'aquest tipus.
I la intenció
és concentrar arreu
un sol campus
a Bellicens
Econòmiques,
Medicina
i si en el futur
s'ha de fer
algun altre ensenyament
també.
Sant Pere Sassalades
anirà a l'Institut
d'Investigació
de l'Evolució Humana
o de Desenvolupament Humà.
De l'Evolució Humana.
De l'Evolució Humana,
és l'institut que dirigirà
Eudald Carbonell.
Això ho remarcava dimarts passat
en la conferència
sobre l'estat de la ciutat
l'alcalde Joan Miquel Nadal
tot i que s'havia parlat
fa uns mesos
que podien anar
a algunes instal·lacions
d'aquest institut
a la Sabinosa
on recordem
es va començar a negociar
l'any passat
la possibilitat
que algunes dependències
universitàries
vagin a aquella zona
de la ciutat.
Però es pot confirmar
que aquest institut
anirà a Sant Pere Sassalades.
Sí, sí.
De fet,
està la nostra proposta
des de l'inici
tot i que va ser
on no l'havien concretat
i per tant
les possibilitats
estaven obertes.
Aquest institut
jo celebro
que l'alcalde Nadal
el fes,
no en parlés
en el seu discurs
perquè és un projecte estratègic
no només per la universitat
sinó per la ciutat.
Tenir una estructura
d'investigació
de nivell internacional
o mundial,
de primer nivell mundial
com el grup
que dirigeixi el professor Carbonell
amb un mecanisme
que la faci sostenible
i que li doni
més projecció
i més capacitat
de treball
com és aquest institut.
És bo
no només per la universitat
que és boníssim,
diguem,
és una peça
molt important
de la nostra estratègia,
però també es va
per Tarragona
i per això celebro
que l'Ajuntament
ho entengui així.
Vaja,
n'estic molt convençut
perquè ells
també ho comparteixen
ja que paguen
l'edifici.
És una aposta
important econòmicament
parlant
per part
de l'Ajuntament
de Tarragona.
Nosaltres
ens sembla
que aquest institut
com que es basa
en tota una metodologia
científica
en la seva experimentació
necessita estar
al costat
de la infraestructura
científica
per proximitat.
Aquest institut
el farem
molt a prop
del servei
de recursos científics
de la universitat
que és on hi ha
els microscopis electrònics,
les difraccions
de regics,
o sigui,
els equips,
el utilatge científic
sofisticat
que utilitza
el grup
d'investigació
de prehistòria,
la facultat de química,
les escoles d'enginyer.
I la facultat d'enologia.
Per tant,
per un problema
de comoditat,
de facilitat,
de trobar-te
al lloc
on estan les necessitats,
és el més pràctic.
No es pot anar
de la Sabinosa
a les assalades
contínuament
amb mostres
per analitzar.
Es pot,
però no és
una cosa sensata.
I quan es farà?
A l'institut,
aviat,
molt aviat.
Nosaltres ja tenim
el terreny decidit,
hem de fer els tràmits
perquè es pugui
construir l'edifici,
l'Ajuntament
té en el pressupost
del 2004
ja la inversió necessària,
s'està treballant
amb el projecte.
En vaig estar parlant
ahir amb el Robert Sala,
em sembla,
abans d'ahir,
d'aquestes qüestions
i que és algun
dels que participa
en la concreció.
Jo estic convençut
que això estarà
en un any i mig
o dos funcionant.
Institut d'Evolució Humana,
Institut Català
d'Arqueologia Clàssica,
Institut Català
d'Investigació Química.
Recuperem
el que dèiem
al principi de l'entrevista,
allò de potència
a la investigació
que va anunciar
el conseller.
Aquesta és la bona línia,
doncs?
Aquesta és la bona línia,
sí, està clar.
No és l'exclusiva,
en falten més.
Sí,
perquè no només
en aquests àmbits
o d'aquests àmbits
viu l'universitat.
Hem de plantejar-nos
sortides
en tots els àmbits.
Això que deia abans
del començament,
perdó,
de l'estructura de postgrau,
del voler ser
una universitat de postgrau,
ho hem de voler ser,
ho volem ser
d'una forma homogènia,
no a dues velocitats.
És a dir,
no volem una universitat
en part de grau,
amb centres que només
és fàcil grau
i centres on també
és fàcil el postgrau.
Ho tenim més fàcil
amb alguns
perquè tenen més història
i per tant
la realitat
de la seva recerca
és més solvent.
Però no ens interessa,
no ens interessa
que en uns centres
no hi hagi
una bona estructura
d'investigació
i per això
estem treballant
i en el moment actual
amb la creació
d'un institut de biomedicina
unint els esforços
de la universitat,
de l'Hospital Joan XXIII,
de l'Hospital de Sant Joan,
de l'Hospital Peramat
i l'Hospital Verge de la Cintra.
És a dir,
de tots els hospitals
i segurament també
de la Tecla
i dels hospitals
del Camp de Tarragona
i de les Terres de l'Ebre
per fer una estructura
conjunta d'investigació
en biomedicina
que està en aquest moment
en una fase avançada
de planteig
i ja ens hem posat d'acord
totes les institucions
que hem de participar
en aquest projecte.
Abans, doctora,
l'esmentava
el tema de la Sabinosa
de passada.
Sí.
Ha avançat el diàleg,
jo li preguntava ara
fa sis mesos,
crec que parlàvem
el passat mes
de setembre-octubre
d'aquelles converses
que iniciàvem
amb la Diputació
i amb l'Ajuntament,
per poder instal·lar
algunes dependències
universitàries
a la Sabinosa.
S'ha avançat?
No, no s'ha avançat.
Hem tingut eleccions
i creació del govern,
desmuntar el govern,
tornar-lo a muntar,
això que ha passat en política
i no hi ha hagut
encara contactes.
Sí tenim previst
i està ja concertada
una entrevista
la setmana que ve
amb el president
de la Diputació
per reemprendre
la discussió
sobre la Sabinosa.
És el moment
de fer-ho.
Des de llavors,
fins ara,
no era el moment
de plantejar
aquests temes
a nivell polític.
Això és un tema important
per la ciutat,
entenguin,
per la demarcació
de Tarragona
perquè representa,
és un projecte
que vol plantejar
augmentar
o crear capitalitat
a Tarragona
des d'un punt
de vista nacional.
Això és un projecte
d'un abast polític
important,
indiscutible,
per mi,
que no es pot plantejar
en un moment
d'incertesa política.
S'ha de plantejar
en un moment
que el govern està estable,
que saps qui són els referents,
en qui has de parlar
i no es podia fer
abans d'unes eleccions.
Per tant,
el que vam fer abans
és plantejar-ho internament,
a nivell de territori,
arribar a una entesa
i ara s'ha de reemprendre
el diàleg
amb les autoritats polítiques
per concretar-ho.
Una última qüestió.
El rector
és dels que pateix
els sorolls
del pàrquing,
del pàrquing
del col·legi Jaume I.
Diuen que aviat
acabaran
aquests problemes.
El projecte
de la universitat
després,
un cop es faci
el pàrquing,
continua sent el mateix,
de posar-hi
un edifici
anexat
pels serveis.
O no,
o hi ha dubtes?
En aquest moment
hi ha incerteses
sobre això,
no estem convençuts
que sigui imprescindible.
És que no tenim
ni un duro
amb el tema
d'inversions
i com que no tenim
ni un duro
hem d'optimitzar
els recursos.
Seria una bona cosa
poder construir
aquest edifici,
és veritat,
perquè necessitem,
el rectorat no hi cabem,
és absolutament,
ja sembla que al CUT,
allà dintre hi ha
moltíssima gent treballant,
és normal,
allò és petit,
hi ha molts espais
de representació
i per tant allí
no es pot treballar
en condicions.
Per això s'havia previst
fer una ampliació
d'un edifici de serveis
al damunt del pàrquing,
una zona petita
al damunt del pàrquing.
Però fer aquest edifici
val diners
i no els tenim
i en canvi
la gent està apretada
que no pot treballar
a més a més
que no hi senten
perquè ara no es pot parlar,
a més a més
no es poden moure,
tot plegat
és una mica complicat.
i el que estem
és analitzant
la possibilitat,
això està molt obert encara
però ho estem estudiant,
en lloc de fer
aquest edifici
utilitzar el de les clarisses
quan quedi 8
per un edifici de serveis.
Per nosaltres
això és molt més econòmic
perquè les clarisses
és un edifici
que està en condicions,
que ja està fet,
arreglat
amb una estructura adequada,
amb calefacció,
és a dir,
un edifici que funciona,
que s'ha de fer
una petita,
s'hauria de fer
una petita remodelació
però relativament senzilla
per posar-hi estructures
d'oficines.
Això és barato
i per tant
ens ho podem permetre.
Té la dificultat
d'aquesta distància,
una distància considerable
del rectorat
però aquí,
tot res,
les distàncies són petites
i si més no
passejant s'hi arriba.
Per tant,
no ho hem acabat de decidir
però si més no
per un problema econòmic
segurament aniríem
cap a aquesta direcció.
Per tant,
si no hi ha aquest nou edifici
quedaria tota l'esplanada
una plaça.
Tota l'esplanada, sí.
Fins i tot quedarà realçat
l'edifici del rectorat
de l'altre manera
també hi quedava.
Això és un edifici
que es feia en un racó.
No sé,
encara no s'ha tancat
aquest tema.
En fi,
l'important és que acabin
aviat les obres.
Això sí,
perquè és realment insuportable.
Fa un any i mig
que vam començar.
Van començar a l'estiu,
a l'agost del 2002.
Estem al febrer del 2004.
O sigui,
a l'ego arribarem
als dos anys
i això és insuportable
per qualsevol persona normal.
Hem tingut,
tots els que estem allà dalt,
molta paciència,
moltíssima,
perquè s'entén
que és un equipament públic
i que és un equipament necessari.
No es qüestiona,
però la veritat és que
no es pot treballar
amb un sololl insuportable.
Normalment estem
en taps a les orelles,
però és clar,
quan has de parlar
per telèfon
o estar en una reunió
és impossible
perquè no t'entens
per signes, no?
I així no es pot treballar,
no es pot treballar
i ho hem dit moltes vegades.
No s'ha pres,
no s'ha posat l'accelerador
fins fa molt poc.
Ara s'ha posat,
sembla que s'ha posat,
almenys des de fora.
El ritme de l'obra
és un altre
del que ha estat
durant molts mesos.
En fi,
que s'acabi molt aviat
aquesta problemàtica.
Gràcies.
Doctor Lluís Arola,
rector de la Universitat
Rovira i Virgili,
gràcies per acompanyar-nos
aquest matí
durant una estona
a la Sintonia de Tarragona.
Gràcies i fins la propera.
Gràcies a vosaltres.
Bon dia.
Adéu, bon dia.