Dos minuts a un quart d'una del migdia hem posat un ambient musical,
així com de fil musical, podríem dir,
per crear una atmosfera tranquil·la, relaxada,
perquè volem parlar de llibres.
En funció de l'actualitat local, hi ha una previsió destacada.
Aquest vespre, a dos quarts de vuit,
es presenten les obres guanyadores dels Premis Literaris
Ciutat de Tarragona, corresponents a l'any 2003.
L'acte el presentarà l'escriptor Màrius Serra.
Ens acompanya Rosa Comas, que és la coordinadora dels Premis.
Rosa, molt bon dia.
Bon dia.
A la Rosa l'hem convidat d'una banda per parlar de la presentació d'aquest vespre,
però també perquè hi ha moltes notícies d'interès,
en general per a tothom, al voltant dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona.
Jo et deixo triar.
Comencem per tot aquest arsenal que tenim d'informació,
comencem per l'acte d'aquest vespre, què et sembla per organitzar-nos?
Sí, per exemple, no?
Per l'acte d'aquest vespre, perquè a més ens has posat aquí una pareta de llibres
que acaben de sortir de l'editorial, brillen i tot.
És fantàstic, ja els teniu tots a punt.
a tots els Premis d'enguany, tret del Pini Soler,
perquè ja tots coneixem la història del que va passar amb el Pini Soler.
Enguany no hi ha premi.
I tret també del Vidal Alcubé,
que també, com que és un premi que és una beca,
no es publica fins al cap de dos anys.
Això mateix.
Per tant, què tenim aquí damunt la taula?
Fem una relació dels que tenim,
ja hem dit els que no tenim,
però sí que podem parlar dels que tenim i els tenim físicament, a més a més.
A veure, mira, aquest vespre es presenten sis llibres,
és a dir que Déu-n'hi-do, hi ha per triar i per vendre,
i penso que la gent, a més, trobo que té moltes possibilitats de triar el que vulgui,
o sigui que avui estaran a la venda i és possible,
doncs és un bon moment, no?
I, a veure, doncs, en principi,
bueno, hi ha el Premi de Poesia Comas i Maduell,
per exemple, que es titula Murs de contenció,
i l'autor d'aquest llibre és el Jordi Julià,
que precisament podríem dir que va ser el gran triomfador dels premis de 2003,
perquè ha sigut un escriptor que també va guanyar el Premi d'assaig,
el Premi d'assaig Rovira i Virgili,
amb un assaig que es titula El poeta sense qualitats.
Dedicat a en Gabriel Ferraté.
Està dedicat a Gabriel Ferraté.
De fet, ell, a veure, el Jordi Julià és, diríem,
els dos gèneres que assaja són aquests, no?
O sigui, l'assaig i la poesia.
I té premis en totes dues vessants,
és a dir, és un escriptor molt premiat en aquest sentit,
tant en l'assaig com en la poesia, no?
I precisament aquesta...
Ell és un estudiós de Ferraté, com demostra aquest assaig, no?
També té, prèviament, un llibre
que també està dedicat a les crítiques de Gabriel Ferraté.
I veiem que aquesta afició que té ell per Gabriel Ferraté
també es reflecteix, de fet, en la seva obra creativa,
en la poesia.
Perquè, de fet, jo penso que quan llegeixes els seus poemes,
es transmet aquesta influència de Ferraté
en els seus propis poemes.
És a dir, que trobem que Ferraté és un...
Suposo que és un personatge important en la seva vida, no?
Perquè té un tipus de poesia molt narrativa, no?
I té aquell record, la narrativitat de Ferraté en els seus poemes.
Jordi Júlia, que és doctor en teoria de la literatura
i literatura comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona,
el que sí que és cert és que té una trajectòria molt àmplia,
també com a guanyador d'altres premis i altres guardons
relacionats justament amb el camp de la poesia, no?
Sí, perquè precisament, per exemple,
va obtenir el Màrius Torres de Lleida,
que també és un premi important,
i, per exemple, en el cas d'assaig,
també va obtenir el Vallverdú d'assaig.
És a dir, estem parlant d'una persona que,
ja et dic, en aquests dos vessants és molt prolífic i ha tingut...
Doble premiat, en guany, eh?
Sí.
Deus estar content?
Sí, ell deia que sí.
Hi ha motiu per estar content.
Ell deia que estava molt content.
Hi ha un altre...
Bé, ja hem parlat del Murs de Contència,
del Jordi Júlia, el Poeta Sense Qualitats,
del Jordi Júlia, en dos premis,
Ramon Comas i Maduell de Poesia
i el Premi d'assaig a en Rovira i Virgili, 2003.
Hi ha un altre llibre,
que també el tenim aquí a la taula,
és el Premi Joan Amades de Cultura Popular,
és d'enguany,
ha recaigut en Joan Soler Amigó,
amb el llibre D'on venen els nens i com es fan.
Un llibre deliciós, amb dibuixos,
amb cançonetes...
Bueno, hi ha de tot aquí,
és un llibre preciós, aquest, eh?
Sí, és un...
Sí, jo crec que també és una de les joies, de fet,
perquè el Joan Soler Amigó,
ja el coneixem com a folclorista
i té molta experiència,
té molts llibres publicats
al voltant de la tradició popular,
de la cultura popular,
i doncs bé, aquí això ens explica...
El títol ja és molt suggeridor, no?
Perquè és d'on venen els nens i com es fan,
segons la tradició popular,
que n'hi ha, doncs, d'infinitats
de rondalles, de dites,
de creences, no?
Per explicar d'on venen.
Sempre s'havia dit de París o de sota una col.
Aquí hi ha més possibilitats,
segons la tradició popular.
Aquí n'hi ha moltes, no?
Allò de la Cigonya, de París,
tot això ja no ho tenim superat.
Precisament ell explica
que això de la Cigonya
és una tradició importada, no?
Que, de fet, no és una tradició nostra,
que hem adquirit, doncs,
més modernament,
però que, de fet,
la nostra tradició,
doncs, té explicacions,
doncs, del tipus que, doncs,
els nens venen del cel,
que venen de...
L'àngel bufador,
parlar d'aquí de l'àngel bufador,
també, no?
O que es fan amb argila,
que es pasten i neixen, no?
O, per exemple,
també trobem rondalles,
per exemple,
en el cas de...
Cigrons que es converteixen en nens,
no?
Això també ho veiem
amb diferents rondalles.
El Patufet, per exemple,
és una rondalla
que explica...
Que té aquesta interpretació
de l'origen...
De la panxa del bou,
on no neva ni plou.
I el tema de la col,
també, em vols dir,
també és de la nostra cultura,
que els nens venen de sota les cols,
ja veus.
Ja, a veure,
aquí és que en diu infinitat.
De fet, és molt rigorós,
hi ha diferents capítols.
Allò, perquè es facin vostès una idea,
perquè, clar,
quan es parla de temes
de cultura popular,
potser perquè nosaltres
tenim una certa tirada,
perquè tenim un espai
aquí al matí de Tarragona Ràdio
on pensa,
home, això és cosa per estudiosos.
La veritat és que aquest llibre,
aquest D'on venen els nens
i com es fan,
és un llibre molt amé
i per al públic en general,
no per estudiosos ni experts.
Perquè es facin una idea,
els capítols, per exemple,
d'on a diferents opcions
cada capítol té diferents apartats.
Els nens venen d'Adam i Eva,
els nens venen del cel i la terra,
els nens venen de les animetes,
de la florida de maig,
pots comptar també,
els nens venen de les donzelles
i de les que no en som tant.
Té la seva gràcia,
la veritat és que és un llibre deliciós
i que també es presenta aquest més premi,
és que fa com a cosa de tocar-lo
i tot tan nou com es veu, no?
Més llibres,
perquè has portat més encara,
hi ha més premis.
Sí, per exemple,
el Premi Tinet,
de narrativa curta,
que és un premi que té la singularitat
que s'envia a través d'internet,
els comptes s'han d'enviar
a través de correu electrònic.
I en aquest llibre,
que publica Cursetània,
doncs ja, diríem,
recull el que és el relat guanyador,
que l'autor del que és el relat
és el Joan Martí, Linares,
que precisament és periodista
i ha guanyat algun altre premi en narrativa,
i després recull també uns quants comptes,
uns 12 o 13 comptes més,
doncs diríem,
es trien d'entre els més destacats.
El jurat fa una selecció
i també es publica enjuntament
amb el premiat,
amb el relat guanyador.
Sempre el recull del Tinet
sempre és un recull molt fresc
i molt...
Gent, doncs...
De lectura ràpida.
De lectura ràpida.
Ara llegeixo un,
demà llegeixo un altre.
Sí, molt d'humor, ja,
molta ironia.
Costuma haver-hi molt cada any,
no?,
i són gent,
doncs són autors joves,
alguns ja tenen...
Cosa més moderna,
com si diguéssim,
més contemporània.
El gènere també ja s'hi presta,
perquè el relat sempre té...
De la immediatesa,
de la cosa d'ara.
Molt bé.
I bé, i el Joan Martí ha fet
un relat molt divertit,
al voltant d'unes eleccions
en un poblet molt petit.
Mira, que oportun!
Sí, o sigui que és...
Que oportun, eleccions?
No sé, ens sona una mica,
ens és familiar aquesta paraula.
Per això ho dic,
perquè és d'actualitat.
Molt bé.
Quin remei,
altres contes,
i també tenim el Gramuny Subiela.
Sí, el Gramuny Subiela,
que és...
Bé, aquest és...
El premi és d'història local.
Aquest ja sí que és més especialitzat,
ja no és tant de difusió,
de divulgació,
com aquests altres que hem esmentat.
No tant.
És important també que hi sigui,
perquè precisament des de...
Precisament això,
des de l'Ajuntament,
s'ha de promocionar, no?
El fet que hi hagi estudiosos
de la història de Tarragona
o dels tarragonins.
I llavors, doncs,
el va guanyar el Josep Sánchez Cerballó,
que ja és un...
Bé, ja el coneixem, no?
Ja és prou conegut.
Sí, professor de la universitat, estudiosos...
I ha participat en molts llibres col·lectius,
obres també individuals...
Moltíssims.
Té un currículum que...
Persona que val a dir-ho,
sempre que demanem la seva col·laboració
en aquesta casa,
sempre ens diu que sí,
per això s'ha de reconèixer també,
aquesta col·laboració.
Molt bé.
I ell, en aquest cas,
va escriure una biografia
sobre un personatge,
un polític,
de Mora d'Ebre,
nascut a Mora d'Ebre,
que es deia Ramon Nogués Ibizet,
que, segons ell,
doncs és poc conegut,
però que, en canvi,
la seva tasca va ser molt significativa,
sobretot dintre de la...
diríem,
com a president de la Diputació de Tarragona,
a l'època de la República,
i després a l'exili,
i és a dir,
que és un personatge
que no coneixem,
jo no coneixia,
i que és poc conegut,
i que ell, doncs,
ens el reivindica
i ens fa un estudi
en què va, doncs,
passant les diverses etapes, no?
I són aquests treballs
els que ens ajuden
a recuperar la memòria històrica
més local, no?
Perquè, de vegades,
sí que es fan tasques importants
de recerca de la memòria històrica
col·lectiva de tot un país,
però aquesta vessant més local
sovint queda oblidada,
si no hi ha persones
que es dediquen, precisament,
a fer aquesta tasca,
i per això s'han de fer premis
d'aquestes característiques
per estimular-la,
m'imagino que va per aquí la cosa.
Clar, és que és un premi molt propi,
precisament de la ciutat,
perquè és la ciutat
que l'ha d'estimular, no?
I encara ens queda un altre,
el Domènec Guancey.
Sí, el Domènec Guancey
que és un premi molt simbòlic
dintre de la nostra cartellera
i entranyable,
perquè és el primer premi
que es va convocar
dintre dels Premis Literaris
de Ciutat de Tarragona,
és a dir,
ja és de l'any 78
que es va convocar
i és per joves,
és on admet, doncs, això,
relats i poemes
de joves d'entre 15 i 20 anys.
I bé, doncs,
és molt extraordinari
el fet que, a l'hora d'editors,
faci la publicació
en un llibre,
que a més té
un aspecte molt atractiu,
de tots aquests relats
i poemes dels joves,
perquè precisament
no es dona oportunitat
en els diferents Premis de Joves
a veure publicada l'obra.
Normalment es doten,
es donen uns diners
o potser surten
en alguna revista,
però com a llibre
és molt difícil
trobar un premi que ho publiqui.
I, evidentment,
jo hi he estat
membre del jurat
del Domènec Guancey,
en un any no,
però hi ha altres anys,
i realment
és que és molt engrescador
el premi,
perquè, clar,
són la gent que comencen,
i veus coses
molt ben escrites
i et quedes sorpresa
d'això
d'una persona
amb 15 anys
fa un relat
perfectament ben construït
i, a més,
molt atractiu.
Per tant,
jo penso que val
molt la pena
llegir-lo, també.
Molt bé.
Aquests són els premis
i tots aquests premis
es presentaran
aquest vespre
en un acte que,
com dèiem,
presentarà l'escriptor
Màrius Serra,
per raons,
doncs òbvies,
perquè és escriptor,
perquè és una persona
que també té
una certa projecció mediàtica
que diuen ara, no?
I també perquè,
sí,
per tot això,
i també perquè
va ser membre del jurat
de dos premis
l'any passat
de la nostra cartellera,
que va ser
el de Cultura Popular,
precisament,
el que parlàvem
del Joan Soler Amigo,
i també del Tinet,
és a dir,
que també és una persona
que ja coneix bé
aquestes dues obres
i que, bé,
doncs farà tota una ressenya
de les sis obres
que es presenten.
És un acte públic
que ho verà a tothom,
que fareu a l'Ajuntament?
A l'Ajuntament,
a la sala d'actes.
A dos quarts de vuit
ell farà, doncs,
la presentació
i, posteriorment,
per celebrar-ho farem
allà un aperitiu
amb tothom,
amb els guanyadors.
I poden comprar els llibres
si volen, també.
També, tant.
I hi haurà els guanyadors,
hi haurà els editors,
és a dir,
que és com una festa
per celebrar
que surten aquestes novetats.
És que, de fet,
és un moment molt important
i dels premis.
És el resultat,
el material,
és el que ens dona prestigi.
Sí, perquè quan es publiquen
les bases,
en parlem.
Quan es prepara
el lliurement,
en parlem.
És important parlar, també,
de quan tot aquest camí
es converteix
en un llibre
que es pot agafar
amb les mans.
Paral·lelament,
aquesta setmana,
heu presentat,
també,
les bases
de la convocatòria d'enguany
dels premis literaris
amb canvis importants.
Alguns d'ells,
a conseqüència
del que va passar
amb el Pini Soler
del 2003.
Recordem,
l'obra que,
en principi,
es va donar com a guanyadora
no s'ajustava
a les bases
i, aleshores,
es va declarar
de ser aquell premi.
És una història
prou coneguda de tothom.
En tot cas,
el que ens interessaria
conèixer, Rosa,
quins canvis
aporten les bases
dels premis
per aquest any.
Sí,
com a més importants,
hi ha tres o quatre canvis.
En el cas del Pini Soler,
que és el que va passar
aquest entrebanc,
és el que s'ha renovat més.
Per això, justament,
per evitar que torni
a passar alguna cosa semblant.
Per això,
hi ha una sèrie de coses
que ja es volien fer,
com, per exemple,
que l'obra
fos traduïda al castellà.
Això ja era una cosa,
una idea
que anava
pel cap de l'organització
i ja es volia fer
perquè, clar,
és una projecció
diferent del llibre,
no?
I llavors també
era això,
aconseguir un editorial
que també ens pogués facilitar
aquesta publicació
en castellà.
I quin editorial serà?
I ara, diríem,
és columna,
farà la publicació en català
i llavors Destino,
que també és del mateix grup editorial,
farà la publicació en castellà.
És a dir,
això s'ha facilitat
i, per tant...
Això donarà una dimensió
als autors, no?,
de sortir del mercat català.
Jo crec que sí
i crec que, de fet,
pot ser molt atractiu
pels escriptors
que s'hi presentin
perquè part dels diners
i, doncs,
és també això,
veure l'obra en el mercat,
doncs,
fora de Catalunya,
no?
Això penso que és molt important,
no?
Molt bé.
Això és un dels canvis
que presenta.
Un altre és la renovació
del jurat.
El jurat ha treballat molt
durant anys anteriors
i val que la pena
que es prenguin un respiro
no és fàcil,
això de fer de jurat.
Vostès saben els exemplars
que s'han d'arribar a llegir?
Els membres del jurat?
Sí, sí.
No, i de fet,
nosaltres, clar,
ha sigut com un moment,
doncs,
hem aprofitat el moment
per dir,
doncs,
renovem-ho tot, no?
Que, de fet,
nosaltres amb el jurat
de l'any passat
vam estar molt contents
de com va anar tot
perquè van actuar
amb molta professionalitat
i amb molta imparcialitat
i va anar molt bé, no?
Però, bueno,
vam dir,
doncs,
com que ho anem fent això,
cada any anem canviant
amb alguns dels membres del jurat
dels diferents premis
i en guany,
doncs,
vam dir,
doncs,
canviem-ho
i hem agafat gent de tot arreu
com sempre acostumem a fer,
doncs,
per exemple,
un escriptor del Baís Valencià
que és el Josep Franco,
el Biel Masquida
de les Balears,
llavors hem agafat la Gemma Lienes
més de Barcelona
i després d'aquí
al Camp de Tarragona
sempre també agafem representació
i, doncs,
qui millor que l'Olga Girinax
i, doncs,
el Magí Sunyer
que fins ara era membre
del jurat de Poesia
i passa a ser
del Pini Soler.
Molt bé.
La dotació econòmica
augmenta també?
També.
De 18.000 a 21.000 euros.
No està gens malament?
3.000 euros més?
Sí.
És un augment
més per sobre de l'IPC,
que podríem dir,
si parlesim en termes salarials.
Sí.
Per tant,
no està gens malament
i alguna cosa més
pel que fa al camp de...
No,
del Pini Soler no,
en tot cas,
hi ha un altre
canvi important
en el cas de l'assaig,
del Rubí i Vigili d'assaig,
que el publicava al Mèdol
i el passa a publicar
a l'editor.
Però bé,
doncs és un canvi d'editorial.
Però res més,
en general,
tota la resta continua igual.
Clar,
el Premi de Traducció,
que també publicava Proa,
també el publicarà Columna.
És a dir,
són els dos premis
que els han assumit
Columna Edicions.
Això pel que fa a les novetats,
pel que fa a la resta de les bases,
ja estan a disposició
de tothom
qui vulgui presentar
les seves obres.
Hi ha uns terminis,
hi ha unes condicions
que val la pena que consultin.
Estan publicades en paper,
lògicament,
però també imagino
que hi ha una web
a la que poden entrar
i consultar-les.
Sí,
a més,
hem canviat tot el disseny
i a partir d'avui
la web ja estarà disponible
a partir de,
diríem,
daga del vespre
quan fem l'acte
i allà es podran consultar
totes les bases i tot.
Rosa,
ens deixem alguna cosa
que pugui interessar?
No, a veure,
el que vam presentar també
va ser que això també,
com a organització
ho volíem destacar,
és un esborrany de reglament.
Perquè arran de tot això
del Premi Pinissoler
vam veure,
perquè vam rebre cartes,
vam rebre e-mails,
dels dos signes,
tant positius com negatius.
Realment va ser un tema
que va originar
molta polèmica,
polèmica raonable,
d'altra banda,
perquè escoltessis
els arguments
que escoltessis,
tothom tenia una mica de raó,
no?
O no?
Sí,
en general,
en general,
clar.
Clar,
llavors,
saps què passa?
Que vam rebre també
moltes opinions
d'escriptors
que s'havien presentat,
que, per exemple,
que dubtaven
de l'anonimat
de les obres,
per exemple,
del procés,
no?
I això,
de fet,
no...
Clar,
tu els has d'explicar
i els has de dir
és que no és així,
no?
Clar,
ells ho poden creure o no,
però no.
Clar,
clar,
tothom està en el seu dret
de pensar...
El que passa és que,
clar,
si ells venen allà a l'organització
veuran que les pliques
que s'enviaven pel premi
estan totes tancades,
és a dir,
no es van obrir
i no se sap
qui era l'autor
de quina obra,
no?
I, per exemple,
que això,
que quan venen a recollir l'obra,
esclar,
s'obre per comprovar
qui són,
però ells ho poden veure,
ells directament,
no?
Aleshores,
totes aquestes inquietuds
que va suscitar
aquest problema,
nosaltres vam pensar
que era bo
posar per escrit
i fer públic
tot el procés
que se segueix
a l'hora de fer la selecció
de jurats,
d'enviar les obres,
de fer la reunió,
de deliberació,
és a dir,
tot,
i el veredicte tot.
I llavors això ho hem fet
amb un esborrany de reglament
que també penjarem a la web,
estarà penjat a la web avui,
i allí, doncs,
aquest esborrany
s'ofereix a tothom,
és a dir,
a escriptors,
a altres organitzacions
de premis editorials,
a la gent,
a la societat en general,
perquè hi facin suggeriments
i hi aportin crítiques
o el que vulguin,
per anar-lo perfilant.
Encara, doncs,
es creïn problemes posteriorment
a la deliberació dels jurats.
Perquè no hi hagi sospicàcies,
perquè, de fet,
ja se segueix un sistema molt rigorós,
però, clar,
en vista d'això,
doncs,
la gent pot sospitar,
i, doncs,
no és bo,
perquè...
I l'oferim com a també
perquè altres organitzacions
l'adoptin, eh?
I es poden fer aportacions,
com bé deies, no?
Per tant,
és una línia oberta
amb els Premis Literaris
Ciutat de Tarragona
a través d'aquesta web.
Si volen saber més coses
i, sobretot,
si volen participar
del que serà,
sens dubte,
una festa de lletres,
també ara que s'acosta a Sant Jordi,
la primera,
per tancar el mes de març
i començar el d'abril,
doncs,
aquest vespre,
a dos quarts de vuit,
a l'Ajuntament de Tarragona.
Rosa Comas,
coordinadora dels Premis Literaris
Ciutat de Tarragona,
gràcies per venir,
molta sort.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.
Gràcies.