Tres minuts i serà un quart d'once del matí.
Aquests dies, si estan prou atents
al que expliquem els mitjans de comunicació
sobre l'àmbit sanitari,
molts probablement ara tinguin en ment
la idea de poder cobrar un euro per consulta mèdica
que es planteja el govern de la Generalitat.
De moment, però, només és una possibilitat
per tal de contribuir al finançament de la sanitat,
però només això, només una possibilitat.
Com s'ha de finançar la sanitat és un tema molt complex,
un tema que ara tampoc no podríem ni tan sols arribar a exposar.
Ara bé, cal tenir molt present
que una cosa que cap de nosaltres viurà eternament
i no és menys cert que segur que tots volem viure molts anys
i en les millors condicions possibles.
Aquestes paraules a l'àmbit sanitari es tradueixen
en investigació i desenvolupament tecnològic
com a condicions indispensables
perquè la nostra atenció sigui de les millors condicions possibles.
Avui parlem de la tecnologia punta aplicada a la medicina.
Parlarem de la medicina nuclear, concretament.
i de què ens pot aportar com a pacients
un sofisticat aparell que a partir del setembre
estarà instal·lat a l'Hospital de Sant Joan de Reus.
I per parlar-ne ens acompanya a través del telèfon
el doctor Emili Martínez Miralles.
Ell és responsable de medicina nuclear del grup CRC.
Doctor Miralles, molt bon dia.
Molt bon dia.
Ara ho dèiem, què és el que ens pot aportar
aquest aparell que entrarà en funcionament a partir del setembre?
Per tant, ara li sembla que expliquem
de quin aparell es tracta?
Bé, el que el grup CRC està instal·lant
en l'Hospital Universitari de Sant Joan de Reus
és una unitat de medicina nuclear
que en un principi consisteix bàsicament en una gamma-càmera.
La gamma-càmera és un aparell detector
que possibilita la pràctica d'exploracions de medicina nuclear.
La medicina nuclear és un nom que sona una mica...
Fa por d'entrada.
Fa por d'entrada, sí.
Fa por d'entrada.
Però no, la medicina nuclear bàsicament es refereix a tot el que fa,
a tot el que es basa en medicina assistencial,
en terapèutica i en investigació mèdica,
tot el que es basa en l'ús d'aixotrop reductius,
de radioactivitat en medicina.
De fet, la radioactivitat, tots estem sempre molt esbarats
per la radioactivitat i les bombes atòmiques
i les centrals nuclears i totes aquestes coses.
Però el fenomen de la radioactivitat és un fenomen
que en tecnologia, en ciència, té moltes, moltes aplicacions
i la medicina, la biomedicina, no és una excepció.
Hi ha tota una branca de diagnòstic, també de tractament,
en investigació també, que en denominem medicina nuclear,
que es basa sobre l'ús d'aixotrop reductius
per al diagnòstic, per a la terapèutica.
Això, per resumir-ho així a grans trets i en paraules,
tot i que són prou planeres als que vostè diu,
però, per exemple, ens podríem imaginar electrons
que traspassen la pell i que van cap a l'interior del nostre cos?
No són electrons, són rechogama i és al revés.
La medicina nuclear es basa en un principi bastant senzill,
que és que nosaltres podem introduir isòtops radioactius
en determinades molècules.
Aleshores, aquestes molècules, nosaltres els administrem en un pacient.
i gràcies a que estan marcades en un isòtop radioactiu,
nosaltres podem detectar, podem seguir i podem obtenir imatges
de què passa amb aquestes molècules de dintre del cos.
Jo, quan això ho utilitzo molt,
i és un exemple una miqueta cinematogràfic,
però jo crec que és molt il·lustratiu.
Tots hem vist moltes vegades en les pel·lícules
que els espies volen seguir en un cotxe
i li posen un emissor en aquest cotxe.
I des de l'altre cotxe el segueixen amb una maquineta
que sempre fa bip i que hi ha una llumeta que va.
Aleshores, si nosaltres el que volem seguir
és el que fa un fàrmac, una molècula en el cos,
el que nosaltres li posem és un isòtop radioactiu.
La molècula seria el cotxe
i el isòtop radioactiu seria aquell micròfon
que li posen els espies.
De fet, el micròfon no va enlloc,
és el cotxe el que va,
és el cotxe el que fan i amb els dolents
el que va en un lloc un altre.
Però és gràcies a allò que emet,
allò que emet una senyal,
que nosaltres el podem seguir.
En el cas de la medicina nuclear,
l'isòtop radioactiu és el que emet una senyal.
I nosaltres el que fem és estudiar,
gràcies a això, estudiar
què és el que fa alguna molècula,
alguna cosa que nosaltres administrem en un pacient.
I el més fantàstic de tot plegat
és que no comporta cap risc per al pacient.
No comporta massa riscos en el pacient.
Sí que és veritat que estem utilitzant
una certa quantitat de radioactivitat,
però hi ha que pensar que utilitzem radioactivitat
en molts altres procediments,
en radiologia,
en la tomografia axial computoritzada,
en altres procediments.
Les dosis crec que són acceptables.
Hi ha que ser prudent,
hi ha tota una sèrie de controls,
però les dosis de radiació
que s'administren al pacient
són absolutament acceptables,
inclús, per exemple, per nanos.
Estem parlant d'aquesta unitat de medicina nuclear
que estarà a partir del mes de setembre
a l'Hospital de Sant Joan de Reus,
que ha costat 600.000 euros.
Ho dic perquè això no el preu,
a vegades, com parlem de l'àmbit sanitari,
cal tenir percent que les inversions
acostumen a ser altes, això d'entrada.
I que a vegades les inversions,
fins i tot,
són pràcticament poc rendibles,
diguem-ho així,
que no es poden arribar a amortitzar
en un curt termini.
No, a veurem,
ja que les inversions...
El nostre grup fa inversions conjuntes
amb empreses que es creen mixtes
entre el sector públic i el sector privat,
sempre les fa amb una intenció
a mig i llarg termini.
És veritat que la sanitat
no és, per dir-ho entre cometes,
un negoci massa boiante.
De fet, les inversions altes com aquestes
es tenen que contemplar
primer amb una rentabilitat social
i després amb una rentabilitat econòmica
a mig i llarg termini.
Globalment,
globalment, jo crec que és una bona inversió
perquè pot estolviar costos
i pot augmentar el rendiment de la sanitat.
A mig termini,
és una inversió relativament elevada.
No és de les més elevades que CRC pot fer,
però ho està fent,
però és una inversió mitjanament elevada.
De fet, ho dèiem al començament,
que tant la tecnologia a punta
com la investigació
són fonamentals en aquest àmbit
i que, per tant,
el procés d'evolució és constant
i el procés d'inversió també és constant.
Sí, sí.
A veure, la medicina...
La medicina és una cosa que no té aturador.
És a dir, els coneixements,
els avanços que s'han fet en la medicina
en els últims desenis són importantíssims.
És a dir, fa 10 anys ningú havia sentit del genoma
i ara tots estem parlant del genoma.
Les últimes notícies que es podran escollir
nens a la carta i aquestes coses.
És a dir, els nostres coneixements
del que és la biologia,
la biologia humana
i les seves aplicacions a la medicina
han crescut de forma tremendament exponencial.
És a dir,
ara les quantitats de coneixements
són enormes, són inabastables.
Jo, que ja començo a pentinar alguna cana,
m'en dono compte
que la medicina en els últims 25 anys
ha canviat moltíssim
i ara és molt més complexa.
És molt més complexa,
però tot el que és més complexa,
tot el que és millor
també és molt més car.
I a més es dona un fenomen
que això ja cal tenir-ho en compte
que és que, com moltes altres coses,
els avanços poden ser,
jo diria que lineals,
però els costos són exponencials.
És a dir,
per millorar una quantitat X,
el cost que s'està invertint
no és X,
sinó que és X elevat al quadrat.
I les coses que de cop són més cares
són més sofisticades,
són més complexes.
El que passa és que de vegades
dóna la impressió,
no sé si vostès des del col·lectiu sanitari
ho veuen així,
però dóna la impressió
que estem tan acostumats
a aquest progrés,
a aquesta evolució de la humanitat,
que, clar,
exigim poder viure
pràcticament moltíssims anys,
i si poguéssim viure eternament
també viuríem eternament, no?
Sí,
i no podem viure eternament.
Jo soc amb això,
a veure,
jo soc amb això bastant crític,
en el sentit en què penso
que tots ens hem de morir
i que tampoc es pot
a qualsevol preu
allargar la vida.
Clar que tots els casos
són individuals,
però jo crec que la medicina
ha de tenir un límit
i no tenim que forçar-lo.
Aviam,
nosaltres, a més,
estem en un país,
actualment nosaltres estem en un,
això és una opinió personal meva,
però nosaltres estem en un país
que es caracteritza
perquè té una població
d'edat avançada molt numerosa.
Aquesta població d'edat avançada
molt numerosa
crea unes despeses,
unes despeses econòmiques
en sanitat
elevadíssimes,
elevadíssimes,
i que a més
tampoc tenen d'aturador,
perquè, aviam,
pròtesis de genolls
se'n poden posar centenars.
Es poden fer moltes coses.
Jo no sé si és bo
intentar que tot sigui perfecte
o seria millor
intentar racionalitzar.
Jo, personalment,
crec que amb els costos
de la sanitat
hi hauria que racionalitzar
on realment ens interessa.
Aviam,
estic parlant
que potser hi ha que racionalitzar,
per exemple,
amb tot el que és
les conductes de prevenció,
les conductes de medicina social,
tot el que és
el tractament
de realment malalties
com poden ser
els càncers,
jo penso
que una societat
pot estar
amb la gent
que es tingui que esperar
perquè li posi
una pròtesis de genoll,
encara que li faci mal al genoll,
es poden esperar
uns mesos,
es poden esperar
inclús un any
perquè té artrosis
i se li ha de canviar
el genoll.
El que no es pot esperar
és una persona
de 30 anys
amb leusèmia
o una dona de 42
amb una neoplàcia de mama.
Tenim que prioritzar
perquè tot perfecte
no pot ser.
El que passa
és que de vegades
també donen la impressió
que visquem
d'esquenes
a l'envelliment
i a la mort,
fins i tot.
Sí, sí,
no ens preocupen
en el dia a dia.
No, no ens preocupa
i a més a vegades
també és una opinió
molt personal
però jo crec
que és una mica
la sanitat,
la sanitat,
això que parlàveu abans
del copagament,
jo crec que tenim
un problema
que és que la sanitat...
Vostè què en pensa
del copagament?
Jo crec que sí.
Que d'alguna manera,
tots paguem
per la sanitat
i paguem molt
i això és ben veritat
perquè tots tenim
que veure
les nostres nòmines
que estem pagant.
Els diners de la sanitat
surten d'algun lloc
perquè els diners
no surten
de sota de les pedres
i ja sé
que estem pagant
la sanitat
però jo crec
que s'està fent
un sobreús
de la sanitat
i sobretot
crec que en algun sentit
hi ha una certa irresponsabilitat
per part
de l'usuari
és a dir
tindríem
que ser conscients
que si volem
viure molts anys
i volem
viure'ls bé
també ens hem de cuidar
existeix a vegades
i ho lamento dir-ho
però existeix
de vegades
una
una dejadés
del pacient
vull dir
se't presenta
un pacient
que només té
50 anys
amb sobrepès
amb
vipracalosterolaremia
fumador
i amb una vida
i amb una vida
absolutament estàtica
que té gros problemes
de salut
per exemple
perquè té una cardiopatia
clar
i vol que l'arreglis
escolti'm
arregli-m'ho
perquè jo tinc dret
probablement té dret
però escolti'm
vostè no s'ha cuidat
vostè fuma
vostè sobrepès
vostè menja massa
vostè no es cuida
jo no li puc arreglar tot
et doni'm unes pastilles
la sanitat també
és una mica
com una espècie
de ja m'ho arreglaran
jo no em preocupo massa
ja m'ho arreglaran
i a més
serà gratis
tot a mi
hi ha qui pensa
o qui pot pensar
que la sanitat
es pot arribar a convertir
i permeti una expressió
en un pou sense fons
sí
segur
és un pou sense fons
ara
els costos són il·limitats
els costos sanitaris
ara
són il·limitats
és a dir
carai
el govern
quan està parlant
de posar un euro
o està parlant
de posar un recàrrec
sobre la benzina
jo crec que és perquè
s'han mirat les comptes
i se n'ha esbarat
se n'ha esbarat
no és sostenible
la sanitat actualment
el model sanitari actual
jo crec que no és sostenible
que hi ha que donar-li un gir
hi ha que racionalitzar-lo
hi ha que invertir
on et toca invertir
i hi ha que prioritzar
hi ha que mirar
per on et perdem diners
perquè probablement
també tenim alguns forats
en el cistell
i anem perdent diners per allà
és molt complexa
tampoc ho arreglarem
potser jo aquí
però la meva visió
d'una persona
que porta bastants anys
en la sanitat
a més vostè va tenir
l'experiència
de l'instal·lació
del ciclotró
que se'n va parlar força
els mitjans de comunicació
el part de recerca mèdica
de Barcelona
que va ser una inversió
importantíssima
i on ens demostra
que evidentment
la tecnologia
i la investigació
costa diners
costa molts diners
costa molts diners
la recerca
costa molts diners
però jo crec que aquests diners
són uns diners
ben invertits
és a dir
aviam
nosaltres volem ser
aviam
Catalunya
Espanya
però Catalunya
és un país
que és del primer món
i és un país
que vol jugar
aviam
estar en el primer món
i té que jugar
el que li toca
en el primer món
no podem perdre
el tren tecnològic
no es pot perdre
el tren tecnològic
aquella frase
que inventin uns altres
era una bajanada
perquè si no
no anirem enlloc
ara que es parla
tant de deslocalització
i els problemes
de les indústries
és que és lògic
és que sempre hi haurà un país
que treballi més barat
què ens toca fer a nosaltres
nosaltres
hem de estar
en la màquina de tren
del tren
és a dir
tenim de caser dels que es tiren
i si no hi invertim
en recerca
i si no som punters
si perdem una altra vegada
aquest tren
no farem res
i la biotecnologia
és molt important
perquè la biotecnologia
és un dels camps de futur
així com dic
que hi ha que racionalitzar
l'assistència
crec que també
hi ha que invertir
en recerca
perquè és el que ens toca
perquè no som ara
un país
ja no som un país
amb mà d'obra barata
ja no som un país
que pugui produir
o una de dos
o com desgraciadament
sembla
acabem sent un país
que és un parc temàtic
i només venen turistes
a les Rambles
o si volem ser un país seriós
hem d'invertir
en aquestes coses
i la biotecnologia
crec que és important
és el que ens toca
estem en el primer món
turistes que paguen 5 euros
per prendre un cafè
per exemple
turistes que paguen 5 euros
per prendre un cafè
clar
és molt més fàcil
posar cadires a les Rambles
i que paguen 5 euros
però jo no sé
si és el bon camí
si és el camí correcte
o és l'únic camí
no
jo crec que
hi ha que jugar
hi ha que estar
a la punta
de la tecnologia
hi ha que invertir
hi ha que invertir
en recerca
en recerca
en biomedicina
en recerca
en tecnologia
en recerca
en coses punteres
si no
perdem el tren
i si no
no sé què farem
tornem a parlar
d'aquesta unitat
de medicina nuclear
sí que ens desviem molt
una miqueta
però vaja
en principi
aquesta unitat
que estarà
com dèiem
a partir de setembre
a l'Hospital de Sant Joan
de Reus
un hospital
per cert pioner
en molts aspectes
però en un dels camps
on destaca
és el de l'oncologia
i de fet
aquest nou servei
primordialment
atendrà dos tipus
de pacients
els d'oncologia
d'una banda
i de l'altra
és de diagnòstics
d'osteoarticulars
sí
aviam
una de les coses
que ens ha portat
a implantar
aquesta unitat
de medicina nuclear
a l'Hospital de Sant Joan
de Reus
és que efectivament
com vostè diu
l'Hospital de Sant Joan
de Reus
és un hospital
per dir-ho d'una manera
gràfica
molt apanyadet
amb oncologia
és a dir
és un centre
que al llarg del temps
s'ha convertit
en un centre
en referència
per a l'oncologia
la medicina nuclear
té aplicacions
sobretot diagnòstiques
també algunes
de terapèutiques
a dintre del camp
de l'oncologia
i es donava
la paradoxa
que els pacients
que tenien
el seu centre
de referència
allà
i que venien
de moltes
de les comarques
de Tarragona
a ser tractats
es tenien
que desplaçar
per alguns procediments
diagnòstics
en alguns casos
en el mal menor
a Tarragona
que hi ha una unitat
de medicina nuclear
però que no dona
l'abast
i en altres casos
es tenien
que desplaçar
fins a Barcelona
em sembla
que és una qüestió
és una pena
i jo crec
que el millor valor
refegit
de posar
aquesta unitat
de medicina nuclear
a Sant Joan de Reus
és que
acosta
un servei
que és bàsic
en un usuari
que ja tenia
un centre de referència
a l'hospital
de Sant Joan de Reus
i que això
complementa
tota aquesta bona tasca
que està fent
a l'hospital de Reus
dintre del camp
de l'oncologia
l'osteoarticular
també
l'envelliment
de la població
i de fet
que és una patologia
molt freqüent
també fa
que s'utilitzi
molt exploracions
de medicina nuclear
amb patologia
osteoarticular
i que també
és una pena
que aquests pacients
es tinguin
que desplaçar
100 quilòmetres
de nada
100 quilòmetres
de tornada
per fer-se una exploració
que ara tindran
molt a prop
no solament
estic parlant
d'arreus
estic parlant
de totes
les comarques
properes
la Ribera d'Ebre
per exemple
Doctor Emili Martínez Miralles
ens acaba el temps
jo crec que
ho hem explicat
prou bastament
i ens ha quedat
també amb algunes
conclusions
per exemple
que cal conscienciar
el poble
del valor
de la sanitat
que encara quede feina
per fer
en aquest sentit
jo crec que sí
que la gent
ha de ser conscient
que
aviam
tot el que és gratis
tendim a usar-ho
tendim a sobre usar-ho
però que no
i les coses s'acaben
i que les coses
no són il·limitades
la gent ha de ser conscient
que viurem molts anys
que ens hem de cuidar
que no tot es pot tenir
no podem tenir-ho tot
que hem de prioritzar
i que hem de posar-hi
tots
de la nostra part
jo no sé si hem de posar
un euro
sobre la taula del metge
quan el veiem
però jo crec que sí
tornant al que dèiem
del copagament o tal
que d'alguna manera
hem de racionalitzar
hem de racionalitzar
l'assistència sanitària
sobretot perquè
quan estem
despistats
amb algunes coses
que no són importants
el que passa
és que estem deixant
d'atendre coses
que sí que són importants
és a dir
jo crec que
que això també
tindria un concepte
de sostenibilitat
i també de solidaritat
és a dir
escolti'm
no sobreusem
els recursos sanitaris
perquè quan estem
malbaratant
recursos sanitaris
que són limitats
perquè
els recursos són limitats
però la demanda
no ho és
que és il·limitada
quan els malbaratem
estem perjudicant
en algú
jo crec que aquesta
una mica
ja que ens hem posat
filosòfics
seria la conclusió
i bé
tenim un percent
que no viurem eternament
però vaja
no perdem mai l'esperança
i visquem cada moment
com si fos
l'últim
i vivim-ho bé
i vivim-ho amb la millor
qualitat de vida possible
això crec que és molt important
doctor
Emili Martínez Miralles
responsable de la medicina nuclear
del grup
CRC
gràcies per atendre
la trucada
al Matí de Tarragona Ràdio
i fins una altra
fins aviat
gràcies a vosaltres
fins aviat
Bon cap de setmana
A reveure